.jpeg)
Els abellerols i
les explotacions apícoles
L’abellerol causa pèrdues a l’apicultura pel seu efecte
depredador i dissuasiu. La referència més antiga d’aquesta problemàtica es
remunta ja a l’any 350 ac a la Grècia d’Aristòtil on ja
es coneixia l’impacte dels ocells sobre les abelles.
La Generalitat de Catalunya reconeix aquestes pèrdues i hi
destina ajuts anuals per compatibilitzar les activitats apícoles amb la
conservació de l’abellerol. La Llei 22/2003 de 15 d’abril de protecció dels
animals, declara l’abellerol espècie protegida; al mateix temps declara l’abella
de la mel una espècie d’interès especial d’acord amb el Decret 110/2003, de 15
d’abril. Els ajuts tenen per objecte ajudar i facilitar l’activitat dels
apicultors que treballen a les zones d’abundància molt alta, alta i mitjana de
l’abellerol d’acord amb les dades sobre densitat obtingudes a l’atles dels
ocells de nidificants de Catalunya del període 1999-2002 (Resolució DMAH, 3617,
2006 de 26 d’octubre).
L’abellerol és una espècie eminentment insectívora que
mostra un ampli espectre de preses. Tot i que en ocasions la predació sobre les
abelles pot constituir el 80% del total de les preses ingerides, diversos estudis
indiquen que de cada 100 abelles capturades, els abellerols també capturen 14 espècies
d’insectes que són predadors de les mateixes abelles.
No hi ha un mètode efectiu per allunyar els abellerols de
les arnes i evitar la predació de les abelles. No obstant això es poden seguir
algunes normes bàsiques per reduir-ne la predació.
Aquests ocells capturen els insectes en vol per
persecució directa des dels posadors. Aquests posadors generalment són arbres
secs, cables de línies elèctriques o de telèfon, edificis, postes, tanques,
reixes, munts de terra o pedres, a relleus del terreny que els facilita l’observació
estratègica dels insectes voladors. Generalment capturen un insecte cada cop i
retornen al posader on l’habiliten per ingerir-lo (poden treure les parts
dures, èlitres o fiblons) i se’ls acaben empassant. Aquest comportament cal
tenir-lo molt en compte a l’hora de situar les arnes ja que si s’evita un lloc
amb molts posadors, la incidència i predació probablement serà molt menor.
Un altre factor a considerar és la situació de les
colònies. Quan els ocells ja s’han establert en una colònia de cria i comencen
la reproducció normalment no s’allunyen més enllà d’un radi de 4 km i aquest fet també s’ha de
valorar a l’hora de situar les arnes conjuntament amb l’hàbitat. Els espais
oberts o de mosaic i amb presència de marges són ideals per a l’espècie, mentre
que els llocs més tancats o amb més cobertura forestal són menys utilitzats.
La utilització de senyals visuals o acústiques i/o l’ús
de xarxes de protecció i la situació de les arnes en indrets sense posadors
poden minimitzar molt l’efecte de predació. Tanmateix, la majoria de les
senyals dissuasòries perden efectivitat amb el temps i s’han de renovar amb
certa freqüència abans que els ocells s’hi acabin acostumant.
La concentració de les arnes en gran nombre pot ser també
un motiu d’atracció per part dels ocells. Si és possible, sempre és recomanable
la col·locació de nuclis petits de no més de 15 o 20 caixes que no pas en gran
nombre.
No hi ha una solució màgica per solucionar el conflicte
que aquí ens ocupa entre els abellerols i les abelles, i l’home no pot anar en
contra de la natura. Amb l’aplicació d’algunes de les
mesures que aquí s’han comentat probablement es pot millorar la compatibilitat
de les explotacions i la conservació dels ocells.
La persecució directa dels ocells no és aconsellable en
cap dels casos ja que, a banda de tractar-se d’una espècie protegida i, per
tant, qualsevol actuació sobre ella es pot considerar una pràctica il·legal i
perseguida per la llei, la destrucció de les colònies d’abellerol sovint
produeix la reubicació posterior dels ocells cap a un altre lloc, traslladant
el problema sense solucionar el conflicte.
Raül
Aymí
Institut Català d’Ornitologia
Museu de Ciències Naturals
Psg Picasso, s/n
08003 Barcelona
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada