INTRODUCCIÓ A L'APITERÀPIA I APIPUNTURA

 

Més

ABELLES EUSOCIALS

Només uns pocs centenars de les 20.000 espècies d'abelles són socials. Les abelles solitàries desenvolupen totes les tasques necessàries per a la cria dels seus immadurs. En canvi, les abelles socials s'especialitzen i desenvolupen diferents tasques al llarg de la seva vida.
Imatge: Ark Wildlife
#abelles #societat #colònia #especialització

Més

FISCALITAT AGRÀRIA I VENDA DIRECTA

 

Més

APRENENTATGE I ESPECIALITZACIÓ

L'especialització laboral de les abelles implica un aprenentatge necessari, doncs abelles genèticament idèntiques acaben desenvolupant tasques diferents dins la colònia. Aquest fet meravella als entomòlegs i la complexitat cerebral d'aquests increïbles insectes.
Foto: PerfectBee
#abella #especialització #colònia #tasques


http://dlvr.it/T1fLT2

Més

TERMORREGULACIÓ

Les abelles són insectes de "sang" freda, però poden regular la seva temperatura corporal mitjançant diversos mecanismes. Per exemple, quan fa fred, les abelles es reuneixen al voltant de la reina i batent les ales generen calor. Quan fa calor, les abelles ventilen el rusc amb les ales i recullen aigua per refredar-lo. A més, les abelles tenen pèls aïllants que els ajuden a mantenir la calor o el fresc segons la necessitat.
foto: sciencing
#temperatura #cooperació #fred #calor


http://dlvr.it/T1T0f0

Més

ELS INSECTES EN EL TRIÀSIC

 Aquests himenòpters eren individus solitaris i vegetarians. La seva posta es produïa en el revers de les fulles o en les escletxes dels seus troncs. Posteriorment apareixerien noves estratègies, aprofitant realitzar la posta en animals vius, fet que optimitzava una dieta rica en proteïnes, o bé, un canvi total d'alimentació, lligada a l'aparició de les flors i els seus reclams nutritius.
Imatge: blog.pensoft.net

#evolució #flors #himenòpters #proteïna url

Més

RENOVACIÓ DEL CENS

En els mesos de gener i febrer tots els abellaires, tan si sou professionals o hobbistes, heu de regularitzar el cens de les vostres explotacions apícoles, encara que cap dada hagi canviat. Podeu fer-ho en l'oficina comarcal o via telemàtica GTR
Foto: Funny Bug Bees
#daam #cens #ruscs #explotació


http://dlvr.it/T1N3tv

Més

LA BOCA DE LES ABELLES

L'aparell mastegador i llepador de les abelles s'associa a una alimentació basada en líquids naturals, com el nèctar, però en alguns casos encara conserva la capacitat per mastegar, com ara en tasques de defensa, neteja i maneig de la cera. Els liquívors com l'abella tenen una llengua pilosa posseeix un canal intern (canal salivar), com a resultat de la seva específica alimentació a base de fluids.

Foto: All you need is biology

#nèctar #liquívor #mel #proglotis

http://dlvr.it/T1N2P1

Més

REGURGITACIÓ

Erròniament hom diu que les abelles vomiten el nèctar salivat un cop arriben al rusc. Fals, doncs tècnicament ens trobem davant d'una regurgitació, ja que aquest projecte de mel, de naturalesa molt líquida, prové d'un preestómac. Imatge: @sippline 

#regurgitació #nèctar #abelles #mel

Més

EMPATX DE POL·LEN

El desequilibri entre la quantitat de larves presents a la colònia i el nombre d’abelles mainaderes disponibles.

Les abelles mainaderes es veuen obligades a ingerir grans quantitats de pol·len per poder satisfer totes les larves que s’estan desenvolupant.

L’excés de pol·len s’acumula a l’intestí, provocant una mena d’empatx que pot arribar a ser tòxic per a l’abella.

Símptomes

Abelles que no defequen i que presenten l’abdomen dilatat.

Tractament

Administrar als ruscs una alimentació bastant diluïda (xarop líquid) per afavorir així el trànsit intestinal.

Foto: richmondhoneybee.com

 

 

Més

RESIGNACIÓ?

"Els francesos ja ens van avisar que no aconseguiríem parar la vespa, però la nostra obligació era intentar-ho". Així resumeix Jordi Ruiz, tècnic de conservació de la Generalitat, el que va viure a Catalunya amb aquest insecte invasor. L’any 2010, les primeres vespes asiàtiques (Vespa velutina) van entrar pel nord. En aquell moment, es van mobilitzar agents rurals per intentar eliminar cada niu que es detectava.

"Però no ens podem enganyar. Per cada niu que trobàvem i eliminàvem, se’ns en escapaven molts altres, perquè crien entre arbres, en llocs indetectables", recorda Ruiz. Al principi, no se sabia exactament com abordar les maniobres de destrucció del niu. Els rurals dubtaven de si les vespes atacarien les persones, cosa que no va passar. Actuaven en cada punt on es descobria que les vespes carnisseres asiàtiques havien criat.

Una dècada després, les coses han canviat i molt. Catalunya ja no persegueix la vespa asiàtica com en aquells anys. "Ja no es pot evitar la seva implementació, hem de conformar-nos a mitigar les conseqüències de la seva presència", afirma, resignat, Ruiz. Catalunya, després d’haver intentat lluitar contra aquesta vespa, aprèn ara a conviure-hi.

De fet, en el dia d’avui, els agents rurals ja no participen en l’eliminació de nius com abans: "Només s’actua sobre un niu quan comporta un risc per a les persones, en entorns urbans o periurbans. És a dir, s’intervé quan es troba un niu en una escola, en un parc o en una xemeneia, com si es tractés de vespes autòctones o abelles. Res més".

Els apicultors, avalats pel Departament d’Acció Climàtica, també estan organitzats per evitar danys de l’espècie que desplaça i devora les abelles. I les picades, als centres d’atenció primària, ja ni es diferencien de les de les vespes autòctones. Al final, el problema de veritat el tenen les persones al·lèrgiques, tant si els pica una vespa asiàtica com una d’autòctona.

El seguiment de l’espècie ha quedat en mans de les diputacions. Fina Sáez, cap de l’Oficina Tècnica de Cartografia de la Diputació de Barcelona, destaca que els ciutadans sovint continuen avisant quan detecten un niu: "A través de l’aplicació SITMUN fem el seguiment d’aquest insecte, tot i que és cert que és difícil adonar-se de la magnitud del problema, ja que els nius identificats són una minoria".

Sáez constata que Barcelona i Girona són les províncies més afectades per la presència de la vespa. Ruiz ho constata: "L’espècie està molt repartida. Però és cert que en alguns punts de Lleida i en zones de les comarques de Tarragona les condicions ecològiques en frenen la reproducció".

¿Per què? Doncs perquè la vespa carnissera asiàtica necessita molta aigua i zones humides per completar el seu cicle. En algunes d’aquestes zones, la falta d’aigua i les característiques climàtiques li compliquen la vida. "Els apicultors de Girona, per exemple, estan molt afectats per la seva presència. En canvi, a Lleida no es queixen d’aquest problema", precisa Ruiz. La sequera no ha ajudat les vespes, però tampoc impedirà que es continuïn reproduint a Catalunya.

Tot i això, les vespes segueixen la seva expansió a l’estil de l’Imperi romà: "Ara el front ha continuat avançant cap al sud i ja no es troba a Catalunya, sinó en territori valencià. Em va trucar el subdirector de fauna de València explicant-me que ja havien arribat a Castelló i demanant-me consell. Li vaig respondre que el millor era resignar-se i conviure-hi".

L’Administració continua debatent i discutint cada dia com abordar el problema. A la conselleria, el pla per abordar la presència de la vespa asiàtica segueix vigent i es treballa conjuntament amb les diputacions per decidir què s’ha de continuar fent i què no: "Avui disposem d’eines que no teníem fa 10 anys, però també és cert que aquests insectes ja s’han estès massa".

Des del principi, se sabia que aquesta lluita entre l’insecte invasor i els humans seria desigual, com ho havia sigut a França i com ho serà ara en altres llocs d’Espanya. "Ens ha guanyat la partida, però ens esforcem per apaivagar les dificultats i els conflictes que sorgeixin, ja siguin per les molèsties de nius o per les pèrdues econòmiques que tenen els agricultors", afirma, finalment, Ruiz.

El periódico

Més

NOVA VERSIÓ DEL MEL I MATÓ

Gelat de llet de cabra i mel acompanyat de cruixent de grosella ... Variant gastronòmica del típic postre de mel i mató... Recepte: restaurant Equilibri - Olot
#mel #mató #abelles #postres

 

Més

MALTRACTAMENT APÍCOLA?

Un estudio afirma que estamos maltratando a las abejas melíferas en sus colmenas

Durante más de un siglo se ha pensado que estos insectos se agrupan contra el frío debido a la forma de las colmenas artificiales; pero, en realidad, es una reacción de angustia ante la situación

Las abejas melíferas que viven en colmenas artificiales llevan más de un siglo sufriendo frío innecesariamente porque los diseños de las colmenas comerciales se basan en datos científicos erróneos, según mi nueva investigación.

Durante 119 años, la creencia de que la forma en que las abejas se agrupan les proporciona una especie de aislamiento evolutivo ha sido fundamental para la práctica de la apicultura, el diseño de las colmenas y el estudio de las abejas. Más recientemente, los apicultores californianos han llegado incluso a poner las colonias de abejas en cámaras frigoríficas durante el verano porque creen que es bueno para la salud de las crías.

Pero mi estudio demuestra que el agrupamiento es un comportamiento de angustia, y no una reacción benigna al descenso de las temperaturas. Inducir deliberadamente el agrupamiento mediante la práctica o un mal diseño de la colmena puede considerarse una falta de bienestar o incluso crueldad, a la luz de estos hallazgos.

Las colonias de abejas melíferas (Apis mellifera) no hibernan. En la naturaleza pasan el invierno en cavidades de árboles que mantienen al menos parte de su población por encima de los 18ºC en una amplia gama de climas, incluyendo inviernos a -40ºC. Pero la comprensión popular de su comportamiento durante el invierno está dominada por la observación de su conducta en colmenas de madera finas (19 mm). Estas colmenas hechas por el hombre tienen propiedades térmicas muy diferentes en comparación con su hábitat natural de huecos de árboles de paredes gruesas (150 mm).

Las paredes de las colmenas comerciales son más finas que el tipo de cavidades en las que viven las abejas silvestres

Pasar el invierno

En los días fríos, en estas colmenas de paredes finas, las colonias forman densos discos de abejas, llamados racimos, entre los panales. El centro de estos discos (el núcleo) es menos denso y más cálido (hasta 18 °C). Aquí es donde las abejas producen la mayor parte del calor al comer y metabolizar el azúcar de la miel. Las capas exteriores más frías (manto) producen muy poco calor, ya que la temperatura corporal de las abejas es demasiado baja. Si la temperatura desciende por debajo de los 10 °C, las abejas mueren.

Desde 1914, los textos de apicultura y los trabajos académicos afirman que el manto «aísla» el núcleo interior de la colmena. Esto significaba que los apicultores veían la agrupación como algo natural o incluso necesario. Esta creencia se utilizó en los años 30 para justificar la cría de abejas melíferas en colmenas de paredes finas incluso en climas de -30 °C. Esto condujo, a finales de los años 60 en Canadá, a la práctica de mantener a las abejas melíferas en cámaras frigoríficas (4 °C) para mantenerlas agrupadas durante el invierno.

En la década de 2020, los criadores refrigeran las abejas en verano para facilitar el tratamiento químico de los parásitos. Esto está ocurriendo en todo EE. UU., por ejemplo en Idaho, Washington y el sur de California. Fuera de un invierno frío, si los apicultores quieren tratar las infestaciones de ácaros, normalmente tienen que localizar y enjaular a la reina. Pero el almacenamiento en frío permite a los apicultores saltarse este paso, que requiere mucho trabajo, lo que hace más rentables sus servicios de polinización comercial.

Luchando por el calor

Sin embargo, mi estudio descubrió que los mantos de las agrupaciones actúan más como un disipador térmico, disminuyendo el aislamiento. Agruparse no es envolverse en una gruesa manta para mantener el calor, sino más bien una lucha desesperada por apiñarse más cerca del «fuego» o morir. La única ventaja es que el manto ayuda a mantener vivas a las abejas cercanas al exterior.

Cuando la temperatura fuera de la colmena desciende, las abejas alrededor del manto entran en parada hipotérmica y dejan de producir calor. El manto se comprime cuando las abejas intentan mantenerse por encima de los 10 °C.

El acercamiento de las abejas del manto aumenta la conductividad térmica entre ellas y disminuye el aislamiento. El calor siempre intentará desplazarse de una región más caliente a otra más fría. La tasa de flujo de calor de las abejas del núcleo a las del manto aumenta, lo que mantiene a las abejas del exterior del manto a 10 °C (con suerte).

Como una chaqueta de plumón

Piense en una chaqueta de plumón: es el espacio de aire entre las plumas lo que ayuda a mantener caliente al usuario. Que las abejas melíferas se agrupen es similar a comprimir una chaqueta de plumón, por lo que la conductividad térmica acaba aumentando hasta equipararse a la de una chaqueta de cuero.

En cambio, cuando los pingüinos se acurrucan en el invierno antártico, todos mantienen el núcleo de su cuerpo caliente a temperaturas similares y, por tanto, hay poca o ninguna transferencia de calor entre estas aves. A diferencia de las abejas del manto, no hay pingüinos en parada hipotérmica.

Los académicos y los apicultores han pasado por alto el papel que desempeña la cámara de aire invisible entre la colmena y el racimo. Las delgadas paredes de madera de las colmenas comerciales actúan como poco más que un límite entre la cámara de aire y el mundo exterior. Esto significa que, para que las paredes de las colmenas sean efectivas, deben ser sustancialmente aislantes, el equivalente a 30 mm de poliestireno.

Esta incomprensión de la compleja interacción entre el recinto de la colonia, los termofluidos (calor, radiación, vapor de agua, aire) y el comportamiento y la fisiología de las abejas melíferas es el resultado de que la gente no reconozca la colmena como el fenotipo ampliado de la abeja melífera. Otros ejemplos de fenotipo ampliado son la tela de araña y la presa de un castor.

Casi no existen normas éticas para los insectos. Pero cada vez hay más pruebas de que los insectos sienten dolor. Un estudio de 2022 descubrió que los abejorros reaccionan a estímulos potencialmente dañinos de forma similar a cómo responden al dolor los humanos. Necesitamos cambiar urgentemente las prácticas apícolas para reducir la frecuencia y duración de las agrupaciones.

Este artículo fue publicado originalmente enThe Conversation.

SOBRE EL AUTOR

DEREK MITCHELL

PhD Candidate in Mechanical Engineering, University of Leeds

Article i foto publicat per ABC ciencia

Més

TRAMPEIG DE VESPA

Més

PROVA PILOT

La lluita contra la Vespa velutina ha esdevingut una prioritat en el sector apícola. És per això que benvingudes són les iniciatives per tal d'aconseguir el seu control

Si vols participar d'aquesta prova pilot cal que omplis aquest formulari:

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSdwAUh2GnidnSLJ3luCC80btltFxd0qYatFxbXh0nk_Oqn4Uw/viewform

Més