13 de febrer 2024
08 de febrer 2024
ABELLES EUSOCIALS
Imatge: Ark Wildlife
#abelles #societat #colònia #especialització
01 de febrer 2024
20 de gener 2024
APRENENTATGE I ESPECIALITZACIÓ
Foto: PerfectBee
#abella #especialització #colònia #tasques
http://dlvr.it/T1fLT2
16 de gener 2024
TERMORREGULACIÓ
foto: sciencing
#temperatura #cooperació #fred #calor
http://dlvr.it/T1T0f0
15 de gener 2024
ELS INSECTES EN EL TRIÀSIC
Imatge: blog.pensoft.net
#evolució #flors #himenòpters #proteïna url
14 de gener 2024
RENOVACIÓ DEL CENS
Foto: Funny Bug Bees
#daam #cens #ruscs #explotació
http://dlvr.it/T1N3tv
LA BOCA DE LES ABELLES
12 de gener 2024
REGURGITACIÓ
EMPATX DE POL·LEN
El desequilibri entre la quantitat de larves presents a la colònia i el nombre d’abelles mainaderes disponibles.
Les abelles mainaderes es
veuen obligades a ingerir grans quantitats de pol·len per poder satisfer totes
les larves que s’estan desenvolupant.
L’excés de pol·len s’acumula a l’intestí, provocant una mena d’empatx que pot arribar a ser tòxic per a l’abella.
Símptomes
Abelles que no defequen i
que presenten l’abdomen dilatat.
Tractament
Administrar als ruscs una
alimentació bastant diluïda (xarop líquid) per afavorir així el trànsit
intestinal.
Foto: richmondhoneybee.com
06 de gener 2024
RESIGNACIÓ?
"Els francesos ja ens van avisar que no aconseguiríem
parar la vespa, però la nostra obligació era intentar-ho". Així resumeix
Jordi Ruiz, tècnic de conservació de la Generalitat, el que va viure a
Catalunya amb aquest insecte invasor. L’any 2010, les primeres vespes
asiàtiques (Vespa velutina) van entrar pel nord. En aquell moment, es
van mobilitzar agents rurals per intentar eliminar cada niu que es detectava.
"Però no ens podem enganyar. Per cada niu que trobàvem
i eliminàvem, se’ns en escapaven molts altres, perquè crien entre arbres, en
llocs indetectables", recorda Ruiz. Al principi, no se sabia exactament
com abordar les maniobres de destrucció del niu. Els rurals dubtaven de si les
vespes atacarien les persones, cosa que no va passar. Actuaven en cada punt on
es descobria que les vespes carnisseres asiàtiques havien criat.
Una dècada després, les coses han canviat i molt. Catalunya
ja no persegueix la vespa asiàtica com en aquells anys. "Ja no es pot
evitar la seva implementació, hem de conformar-nos a mitigar les conseqüències
de la seva presència", afirma, resignat, Ruiz. Catalunya, després d’haver
intentat lluitar contra aquesta vespa, aprèn ara a conviure-hi.
De fet, en el dia d’avui, els agents rurals ja no participen
en l’eliminació de nius com abans: "Només s’actua sobre un niu quan
comporta un risc per a les persones, en entorns urbans o periurbans. És a dir,
s’intervé quan es troba un niu en una escola, en un parc o en una xemeneia, com
si es tractés de vespes autòctones o abelles. Res més".
Els apicultors, avalats pel Departament d’Acció Climàtica,
també estan organitzats per evitar danys de l’espècie que desplaça i devora les
abelles. I les picades, als centres d’atenció primària, ja ni es diferencien de
les de les vespes autòctones. Al final, el problema de veritat el tenen les
persones al·lèrgiques, tant si els pica una vespa asiàtica com una d’autòctona.
El seguiment de l’espècie ha quedat en mans de les
diputacions. Fina Sáez, cap de l’Oficina Tècnica de Cartografia de la Diputació
de Barcelona, destaca que els ciutadans sovint continuen avisant quan detecten
un niu: "A través de l’aplicació SITMUN fem el seguiment d’aquest insecte,
tot i que és cert que és difícil adonar-se de la magnitud del problema, ja que
els nius identificats són una minoria".
Sáez constata que Barcelona i Girona són les províncies més
afectades per la presència de la vespa. Ruiz ho constata: "L’espècie està
molt repartida. Però és cert que en alguns punts de Lleida i en zones de les
comarques de Tarragona les condicions ecològiques en frenen la
reproducció".
¿Per què? Doncs perquè la vespa
carnissera asiàtica necessita molta aigua i zones humides per completar el seu
cicle. En algunes d’aquestes zones, la falta d’aigua i les característiques
climàtiques li compliquen la vida. "Els apicultors de Girona, per exemple,
estan molt afectats per la seva presència. En canvi, a Lleida no es queixen
d’aquest problema", precisa Ruiz. La sequera no ha ajudat les vespes, però
tampoc impedirà que es continuïn reproduint a Catalunya.
Tot i això, les vespes segueixen la seva expansió a l’estil
de l’Imperi romà: "Ara el front ha continuat avançant cap al sud i ja no
es troba a Catalunya, sinó en territori valencià. Em va trucar el subdirector
de fauna de València explicant-me que ja havien arribat a Castelló i
demanant-me consell. Li vaig respondre que el millor era resignar-se i
conviure-hi".
L’Administració continua debatent i discutint cada dia com
abordar el problema. A la conselleria, el pla per abordar la presència de la
vespa asiàtica segueix vigent i es treballa conjuntament amb les diputacions
per decidir què s’ha de continuar fent i què no: "Avui disposem d’eines
que no teníem fa 10 anys, però també és cert que aquests insectes ja s’han
estès massa".
Des del principi, se sabia que aquesta lluita entre
l’insecte invasor i els humans seria desigual, com ho havia sigut a França i
com ho serà ara en altres llocs d’Espanya. "Ens ha guanyat la partida,
però ens esforcem per apaivagar les dificultats i els conflictes que sorgeixin,
ja siguin per les molèsties de nius o per les pèrdues econòmiques que tenen els
agricultors", afirma, finalment, Ruiz.
05 de gener 2024
06 de desembre 2023
MALTRACTAMENT APÍCOLA?
Un estudio afirma que estamos maltratando a las abejas melíferas en sus colmenas
Durante más de un siglo se ha pensado que estos insectos
se agrupan contra el frío debido a la forma de las colmenas artificiales; pero,
en realidad, es una reacción de angustia ante la situación
Las abejas melíferas que viven en colmenas artificiales llevan más de un siglo sufriendo frío innecesariamente porque los diseños de las colmenas comerciales se basan en datos científicos erróneos, según mi nueva investigación.
Durante 119 años, la creencia de que la forma en que las abejas se agrupan les proporciona una especie de aislamiento evolutivo ha sido fundamental para la práctica de la apicultura, el diseño de las colmenas y el estudio de las abejas. Más recientemente, los apicultores californianos han llegado incluso a poner las colonias de abejas en cámaras frigoríficas durante el verano porque creen que es bueno para la salud de las crías.
Pero mi estudio demuestra que el agrupamiento es un comportamiento de angustia, y no una reacción benigna al descenso de las temperaturas. Inducir deliberadamente el agrupamiento mediante la práctica o un mal diseño de la colmena puede considerarse una falta de bienestar o incluso crueldad, a la luz de estos hallazgos.
Las colonias de abejas melíferas (Apis mellifera) no hibernan. En la naturaleza pasan el invierno en cavidades de árboles que mantienen al menos parte de su población por encima de los 18ºC en una amplia gama de climas, incluyendo inviernos a -40ºC. Pero la comprensión popular de su comportamiento durante el invierno está dominada por la observación de su conducta en colmenas de madera finas (19 mm). Estas colmenas hechas por el hombre tienen propiedades térmicas muy diferentes en comparación con su hábitat natural de huecos de árboles de paredes gruesas (150 mm).
Las paredes de las colmenas comerciales son más finas que el tipo de cavidades en las que viven las abejas silvestres
Pasar el invierno
En los días fríos, en estas colmenas de paredes finas, las colonias forman densos discos de abejas, llamados racimos, entre los panales. El centro de estos discos (el núcleo) es menos denso y más cálido (hasta 18 °C). Aquí es donde las abejas producen la mayor parte del calor al comer y metabolizar el azúcar de la miel. Las capas exteriores más frías (manto) producen muy poco calor, ya que la temperatura corporal de las abejas es demasiado baja. Si la temperatura desciende por debajo de los 10 °C, las abejas mueren.
Desde 1914, los textos de apicultura y los trabajos académicos afirman que el manto «aísla» el núcleo interior de la colmena. Esto significaba que los apicultores veían la agrupación como algo natural o incluso necesario. Esta creencia se utilizó en los años 30 para justificar la cría de abejas melíferas en colmenas de paredes finas incluso en climas de -30 °C. Esto condujo, a finales de los años 60 en Canadá, a la práctica de mantener a las abejas melíferas en cámaras frigoríficas (4 °C) para mantenerlas agrupadas durante el invierno.
En la década de 2020, los criadores refrigeran las abejas en verano para facilitar el tratamiento químico de los parásitos. Esto está ocurriendo en todo EE. UU., por ejemplo en Idaho, Washington y el sur de California. Fuera de un invierno frío, si los apicultores quieren tratar las infestaciones de ácaros, normalmente tienen que localizar y enjaular a la reina. Pero el almacenamiento en frío permite a los apicultores saltarse este paso, que requiere mucho trabajo, lo que hace más rentables sus servicios de polinización comercial.
Luchando por el calor
Sin embargo, mi estudio descubrió que los mantos de las agrupaciones actúan más como un disipador térmico, disminuyendo el aislamiento. Agruparse no es envolverse en una gruesa manta para mantener el calor, sino más bien una lucha desesperada por apiñarse más cerca del «fuego» o morir. La única ventaja es que el manto ayuda a mantener vivas a las abejas cercanas al exterior.
Cuando la temperatura fuera de la colmena desciende, las abejas alrededor del manto entran en parada hipotérmica y dejan de producir calor. El manto se comprime cuando las abejas intentan mantenerse por encima de los 10 °C.
El acercamiento de las abejas del manto aumenta la conductividad térmica entre ellas y disminuye el aislamiento. El calor siempre intentará desplazarse de una región más caliente a otra más fría. La tasa de flujo de calor de las abejas del núcleo a las del manto aumenta, lo que mantiene a las abejas del exterior del manto a 10 °C (con suerte).
Como una chaqueta de plumón
Piense en una chaqueta de plumón: es el espacio de aire entre las plumas lo que ayuda a mantener caliente al usuario. Que las abejas melíferas se agrupen es similar a comprimir una chaqueta de plumón, por lo que la conductividad térmica acaba aumentando hasta equipararse a la de una chaqueta de cuero.
En cambio, cuando los pingüinos se acurrucan en el invierno antártico, todos mantienen el núcleo de su cuerpo caliente a temperaturas similares y, por tanto, hay poca o ninguna transferencia de calor entre estas aves. A diferencia de las abejas del manto, no hay pingüinos en parada hipotérmica.
Los académicos y los apicultores han pasado por alto el papel que desempeña la cámara de aire invisible entre la colmena y el racimo. Las delgadas paredes de madera de las colmenas comerciales actúan como poco más que un límite entre la cámara de aire y el mundo exterior. Esto significa que, para que las paredes de las colmenas sean efectivas, deben ser sustancialmente aislantes, el equivalente a 30 mm de poliestireno.
Esta incomprensión de la compleja interacción entre el recinto de la colonia, los termofluidos (calor, radiación, vapor de agua, aire) y el comportamiento y la fisiología de las abejas melíferas es el resultado de que la gente no reconozca la colmena como el fenotipo ampliado de la abeja melífera. Otros ejemplos de fenotipo ampliado son la tela de araña y la presa de un castor.
Casi no existen normas éticas para los insectos. Pero cada vez hay más pruebas de que los insectos sienten dolor. Un estudio de 2022 descubrió que los abejorros reaccionan a estímulos potencialmente dañinos de forma similar a cómo responden al dolor los humanos. Necesitamos cambiar urgentemente las prácticas apícolas para reducir la frecuencia y duración de las agrupaciones.
Este artículo fue publicado originalmente enThe Conversation.
SOBRE EL
AUTOR
DEREK
MITCHELL
PhD
Candidate in Mechanical Engineering, University of Leeds