05 de setembre 2023

04 de setembre 2023

BIODIVERSITAT D'ABELLES

Un estudio de patrones de #biodiversidad de las #abejas de Europa se propone conocer su hetereogeneidad espacio-temporal, localizar hotspots y su relación con hábitats o patrones biogeográficos e identificar áreas y especies poco estudiadas:
▶️doi.org

29 d’agost 2023

BEAUBERIA CONTRA LA VESPA

 
Usaran un fong en una prova pilot contra la vespa asiàtica

El «Beauberia bassiana», que ja s’utilitza per lluitar contra l’escarabat morrut s’usarà per fer front a l’espècie invasora estesa a Girona


La Generalitat i el sector han decidit posar en marxa un pla pilot contra la vespa asiàtic amb un fong anomenat Beauberia bassiana. Habitualment s’utilitza com a producte fitosanitari en la lluita biològica contra diverses plagues agrícoles, com per exemple amb el morrut de les palmeres. Amb el Beauberia bassiana, es pretén lluitar contra la vespa asiàtica, una espècie invasora i perjudicial que s’ha propagat amb molta virulència a Girona. L’insecte és especialment nociu per les abelles de la mel i afecta les explotacions apícoles gironines.

Per poder usar-lo com a biocida es requereix una autorització excepcional del Ministeri de Sanitat, la qual es sol·licitarà aviat des de la direcció general d’Agricultura i Ramaderia. Aquest pla sorgeix fruit del treball conjunt entre el sector damnificat i les institucions per tal d’incorporar una nova mesura pel control dels danys que provoca aquesta vespa. La mesura es combinarà amb la resta que es fan actualment, per tal d’augmentar-ne l’efectivitat.

El fong

El Beauberia bassiana es considera no tòxic per als mamífers, aus i plantes, però és un verí mortal per a les vespes velutines. Si s’aconsegueix que una vespa asiàtica mengi aquest fong, mitjançant un esquer, pot comportar el col·lapse d’un vesper sencer en qüestió d’una setmana, a causa del fet que la trofalaxia (el mecanisme mitjançant el qual s’alimenten les unes a les altres) permet aquesta contaminació massiva.

El departament també ha acordat diferents mesures per tal d’ajudar econòmicament als treballadors del sector, el qual està essent molt afectat per aquesta crisi. Aquest és el cas d’Apícola Gironina, SL., una empresa situada a Vilobí d’Onyar, amb la qual vam voler parlar per conèixer la seva opinió de les noves mesures acordades. Magí Masó, l’administrador de l’empresa, assenyala que el sector apícola es troba en «un declivi constant» des de fa 30 anys, a causa del fet que «no paren de sortir noves complicacions».

«Anem tard»

L’apicultor esmenta amb resignació que «qualsevol mesura adoptada ara, arriba amb un retard d’entre 5 i 8 anys» i que el pla de prevenció de les institucions «ha fallat». Tanmateix, Masó expressa el seu descontentament per la paralització de l’ajuda que hauria de pal·liar els efectes de la sequera, la qual ha sigut aturada fins a les eleccions del 23-J. «L’hauríem d’haver rebut fa dos mesos» remarca l’administrador gironí.

Segons el cens fet l’any 2021, Catalunya compta amb 2.178 explotacions apícoles , que equivalen a un total de 252.487 arnes. Pel que fa a les llars catalanes, el consum de mel va ser de 3.027 milers de quilos i es van exportar 2.414 tones per un valor d’11.314 milions d’euros. Per aquest motiu les institucions volen ajudar al sector, ja que també han de fer front a noves despeses, com l’encariment dels costos en l’alimentació suplementària per mantenir la salut de les colònies. Aquestes ajudes varien segons la quantitat de ruscs que tinguin en propietat, si les explotacions tenen menys de 250 arnes rebran 12 euros per cada una d’elles, en canvi, si tenen entre 250 i 500 arnes, el suport econòmic serà de 8 euros per arna, amb un topall de 5.000 € en total.

Pel que fa al futur del sector, Masó ho té clar: «Desastre, el futur climatològic és un desastre». L’empresari creu que la situació és gairebé insalvable. Explica que han de fer front a una «pèrdua del 30% anual» de les seves abelles a causa de factors externs. «Jo no salvaré el món, només me n’assabentaré abans del que passarà» expressa Masó respecte la delicada circumstància que es viu actualment.

L’empresa també expressa el seu malestar per  haver de retirar els ruscs de la vespa asiàtica, ja que considera que tenen suficients problemes per solucionar i en molts moments es veuen desbordats. «El primer any ho feia l’Ajuntament, però després ja es van desentendre del tema» afegeix.

Diari de Girona

26 d’agost 2023

LA MORT D'UNA ABELLA

 

Cómo interpreta la muerte una abeja

Cuando una abeja muere, y solo cuando muere, desprende ácido oleico y entonces sus compañeras de colmena saben qué hacer, pero mejor que ninguna toque el ácido. Imágenes de la serie 'Cosmos: Otros mundos'.


Veure el vídeo del national geographic

19 d’agost 2023

MUTUALISME


Les plantes amb flor són el grup de vegetals més diversificat i dominador en els diferents ecosistemes terrestres. El seu èxit evolutiu és deu al seu mecanisme propagador, amb la creació de llavors que emmagatzemades dins d’un recipient anomenat fruit, presentaven una estratègia perfecte per garantir la seva disseminació. Prèviament, però, calia la fecundació dels gàmetes masculins i femenins de les plantes, i és aquí, on l’evolució conjunta entre flors i abelles pren especial protagonisme. 

Les plantes més primitives disposaven de mecanismes poc efectius i energèticament poc econòmics per propagar el seu pol·len, deixant en mans atzaroses de l’aigua i del vent, l’acció pol·linitzadora. No fou, doncs, fins l’aparició de la pol·linització zoòfila, quan la intervenció dels animals milloraren considerablement l’eficiència d’aquesta transacció genètica. Els animals, i sobretot els insectes (entomofília) possibilitaren una transport més econòmic i específic dels gàmetes sexuals de les plantes. 

Poc a poc i els milions d’anys feren la resta, i la coevolució entre plantes amb flor i insectes va enfortir-se. Les flors agraïdes per tal dedicació i fidelitat, fabricarien diferents recompenses als seus il·lustres visitants, ja fos el pol·len, un aliment proteic i plàstic ideal pel desenvolupament dels immadurs, com el nèctar, una font de carbohidrats energètics vitals per a la supervivència. Aquesta relació funcional entre els insectes i els vegetals ha estat un dels trets coevolutius més interessants i importants de la biosfera, tal i com la coneixem avui dia.

EPITAFI

 
L’apicultura actual es basa en el dia a dia, en el fet de pensar que tenir abelles és produir mel i bestiar, i així esprémer al màxim una suposada inversió. Alguns justificaran la seva actitud en una suposada professionalitat, doncs pel fet que les seves rendes familiars depenen de l’explotació d’aquest insecte, es creuen en el dret de menystenir-lo i maltractar-lo fins a límits insospitats. Són persones mancades del més mínim d’ètica, de fet són els apicultors menys indicats per portar l’etiqueta de professionals, ja que aquest qualificatiu hauria d’assenyalar a aquells que realment estimen i protegeixen les abelles.

Les abelles es moren, i el sector apícola no fa res per revertir aquesta decadència. Els diners mal repartits de les subvencions només afavoreixen els més forts, o sigui a aquells apicultors que amb un volum descomunal i ingovernable d’arnes, es dediquen a empastifar el territori de patologies cròniques que no guareixen, sense cap tècnica profilàctica de maneig i amb terapèutiques preventives d’escassa eficàcia i de més que dubtosa legalitat. Tot plegat amb el beneplàcit de l’administració, incapaç de posar ordre a un sector, que amb la conveniència d’algun sindicat agrari, deixen passar les campanyes sanitàries sense cap mena de rigor metodològic. 

"(...) els apicultors aprendran a treballar junts el dia que, com les abelles, aprenguin a viure junts”              

Adaptació de la cita de Charles Fourier

18 d’agost 2023

APIS MELLIFICA

LA PROTAGONISTA és l'abella, Apis mellifica, ella i només ella ens explica el recorregut de la seva curta vida en un entorn que deixa de ser natural i salvatge.

L’apicultura és una disciplina ramadera on intervenen tres elements íntimament relacionats: les abelles, les plantes amb flor i els apicultors. D’aquesta relació l’abella n’és, sens dubte, la més important, doncs és l’insecte que gràcies al seu esforç, treball i generositat, fa possible la fructificació d’un gran nombre de plantes present en els nostres cultius i ecosistemes silvestres, així com l’obtenció dels productes apícoles. És injust, doncs, parlar d’apicultura sense conèixer bé aquest insecte i valorant, com és mereix, el seu protagonisme indiscutible. 

17 d’agost 2023

MANUAL DE APICULTURA


 La apicultura es la ciencia que se dedica al cultivo de abejas, una tradición milenaria que consiste en cuidar un enjambre de abejas dentro de colmenas, obteniendo de ellas un excedente, la miel. También se obtienen otros productos naturales como propóleos, polen, jalea real y medicinas. Es un trabajo del que uno se puede beneficiar económicamente si se trabaja con cuidado y dedicación. Ser apicultor es una ocupación apasionante, pues es necesaria cierta sensibilidad y preocupación por el medio ambiente, la biodiversidad, la salud de los animales y el ser humano. La abeja apis mellifera es la especie con mayor distribución en el mundo. Las abejas desarrollan una actividad fundamental para la alimentación del ser humano y los animales: la polinización; sin ésta labor, bajaría considerablemente la productividad de las cosechas y la flora silvestre. Además, aporta dos productos importantes para la humanidad: la cera y la miel.

 

16 d’agost 2023

ELS INSECTES

 
Els insectes són la Classe més gran d’Artròpodes, o sigui més del 80% dels animals de la biosfera, amb uns 350 milions d’anys d’antiguitat.  Són animals amb 6 potes, 4 ales, 2 antenes i practiquen la metamorfosi. Són els grans dominadors del planeta, i ells continuaran existint un cop l’espècie humana s’autoextingeixi.

Imatge: Apicesteve

15 d’agost 2023

LLUITAR O MORIR

 

La pressió depredadora de la vespa asiàtica assoleix els seus màxims a finals d'estiu i principis de tardor. Elles, les abelles, es protegeixen com poden, en aquest cas, propolitzant els trescadors amb pròpolis, tot creant un excluïdor natural.

Imatge: Apicesteve

14 d’agost 2023

ABELLES DÈBILS


Les abelles domesticades són febles davant les patologies. L'apicultura natural ens permet silvestrar-les i retornar als orígens.

Cal fugir de la cria de reines sense criteris de rusticitat i resistència a les diferents malalties de les abelles, o sinó acabarem seleccionant un bestiar dèbil.

Imatge: Penn State University

 

13 d’agost 2023

ELS PROBIÒTICS


Els probiòtics són uns complements alimentaris que han esdevingut necessaris i fins i tot imprescindibles per culpa dels hàbitats excessivament manipulats per una humanitat i un clima massa canviant. Lluny queden els anys on les abelles aconseguien totes les vitamines, minerals i aminoàcids essencials per a una correcte hivernació. Mal per mal, millor prevenir.

Imatge: bats.org.uk