23 de novembre 2020

DETECCIÓN TEMPRANA DE LOS INCENDIOS FORESTALES


La Plataforma Innovadora para el Cuidado de las Abejas (PICA)

Gran interés de los diferentes actores ligados al sector apícola tras conocer el potencial de reducción los riesgos de la Plataforma Innovadora para el Cuidado de las Abejas (PICA).  Este proyecto, impulsado por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), la empresa tecnológica Kinimara, el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación, y la Entidad estatal de Seguros Agrarios (ENESA), nace con el objetivo de mejorar la prevención de los principales riesgos sanitarios y medioambientales asociados a la apicultura mediante el diseño de una plataforma tecnológica que ayude al apicultor en la toma de decisiones. La plataforma deberá integrar dispositivos compatibles con la red GRPS y SIGFOX que proporcionarán información de localización, temperatura, humedad y peso de las colmenas, así como otro tipo de información que comunique la Administración, los propios apicultores o sus asociaciones, para facilitar la coordinación de todos los agentes implicados en el desarrollo sostenible del sector apícola. Entre otras cuestiones, PICA permitirá: 

  • Una mejor coordinación con agricultores para crear un mercado de polinización y reducir los daños por tratamientos fitosanitarios.
  • Una mejora en coordinación con otras asociaciones de apicultores en los tratamientos.
  • Detección temprana de incendios forestales.

Además, se ha detectado la necesidad de que el proyecto contacte con compañías aseguradoras y autoridades responsables de la extinción de incendios, para dar a conocer el potencial de esta iniciativa. Las colmenas se colocan cerca de caminos, donde según estudios oficiales se producen la mayor parte de los focos de los incendios. Los sistemas de monitoreo de las colmenas cuentan con sensores de temperatura para prevenir daños por golpes de calor con ciertos umbrales de temperatura. A través de este proyecto, se adaptarían, para que sirviesen también para la detección temprana de incendios.

Fuente: Vida Apícola

22 de novembre 2020

ANCESTRES VÈSPIDS

Les abelles són descendents de les vespes, uns insectes que abandonaren la depredació per dedicar-se a la recol·lecció del nèctar i pol·len de les flors.


 

15 de novembre 2020

10 de novembre 2020

SANIDAD EN EL COLMENAR


La sanidadd en el colmenar no consiste en administrar tratamientos, más bien debemos entender la aplicación de medicinas com el último recurso cuando el problema se ha ido de las manos. Para evitar esto pueden tomarse una serie de medidas preventivas y para tomarlas hay que comprender cómo se inica y se extiende una enfermedad.

La aparición de enfermedades en las colmenas depende de un conjunto de factores. No es suficiente que exista un agente patógeno para que aparezca el problema. Algunos de estos factores o causas predisponentes, como las condiciones climáticas, escapan al control, pero otras dependen exclusivamente del manejo del profesional. No todas las maniobras implican el mismo tiempo ni requieren los mismos medios. El apicultor valorará en cada medida si la puede aplicar, según las peculiaridades de su explotación.

La sanidad en una explotación apícola es siempre beneficiosa, ya que las enfermedades hacen menos fuertes y productivas las colmenas. Tengamos en cuenta que la cosecha de miel no es directamente proporcional a las abejas, sino que se trata de una curva exponencial, es decir, a más abejas, mucha más miel. Si una colmena con diez mil abejas da diez kilos de miel, un con veinte mil no da veinte, da más. Tanbién la polinización requiere de colmenas fuertes. Éstas son dos razones más que sobradas para evitar la pérdida de efectivos que todaa enfermedad acarrea una vez declarada. Además, las colmenas débiles o descuidadas, más propensas a enfermar, son un foco de infección y contagio para el resto del colmenar. 

ENFERMEDADES DE LAS ABEJAS - Puerta F. i otros ... COAG ediciones

09 de novembre 2020

APICULTURA I EL CANVI CLIMÀTIC

 

Des de la Càtedra d’Agroecologia de la Universitat de Vic s’està finalitzant un projecte de recerca que té l’inici en el 2017 sobre Apicultura i Canvi Climàtic a les regions mediterrànies, concretament Andalusia, València i Catalunya. És un projecte potent de cara a destacar la importància de l’activitat apícola en el context de Canvi Climàtic, però es necessita l’ajuda d’apicultors/es per tal de que siguin resultats estadísticament significatius (no cal que ser professional... simplement tenir abelles). Es tracta d’una enquesta d’uns 15-20 minuts on es pregunten qüestions relacionades impactes i estratègies d’adaptació.

Aquest és el link:

https://campus.uvic.cat/formulari/index.php/928847?lang=es

És una enquesta que es pot fer des del mateix telèfon, tot i que es recomanable fer-la al ordinador. Crec que projectes com aquest ens poden reforçar el nostre paper com abellaires que tenim cura de les abelles.

Si us ve de gust, podeu veure una primera part de l’informe que es va publicar al 2017,

https://mon.uvic.cat/catedra-agroecologia/es/informe/

 

Moltes gràcies i salut!

07 de novembre 2020

LA MEL VS EL SUCRE

 

L'entrada del sucre el segle passat va modificar els nostres hàbits dietètics i va arraconar la mel i les fruites madures, fins aleshores principals edulcorants. No hi ha cap raó dietètica ni de salut que justifiqui la supremacia del sucre en la societat actual.

Els xarops, com és ara el concentrat de poma, el xarop d'auró i moltes de les anomenades “melasses”, i sobretot qualsevol altre producte procedent dels ruscs o bucs d'abelles (la mel, el pol·len o el pròpolis) són infinitament millors, especialment la mel d'abella, molt valorada tot al llarg de la història pels seus innombrables efectes beneficiosos per a la salut.

La mel ha estat l’edulcorant per excel·lència de totes les cultures de la humanitat, durant moltes èpoques. Empíricament, se’n coneixien les propietats nutritives i medicinals, i a tal fi es feia servir. Amb l’adveniment de la indústria sucrera se’n va substituir el consum pel del sucre refinat, fins que es va presentar proves científiques del seu valor.

Introducció al llibre "com cura la mel" de Guillermo López

31 d’octubre 2020

PETRÒGLIF A BICORP


Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

 

Se'n troben arreu del món. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.

 

Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.

A Bicorb, a prop de València, trobem un petròglif de 6.000 anys abans de Crist que ens mostra una escena dels primers caçadors de mel que utilitzen diverses eines. Podem veure una esvelta figura negra damunt d’un embolic de cordes amb les que explora una fosca cavitat a la part superior d’una alta paret. 

 

El recol·lector posa la mà en un profund forat i amb l’altre mà subjecte un recipient que sembla una carbassa amb una corretja de transport. Les abelles volen al voltant del caçador i del pot. Sota tota aquesta activitat, una figura addicional puja per les cordes, tot portant una altra carbassa per treure les bresques.

 

Fonts consultades: Wikipèdia i el llibre "Robbing de Bees"

25 d’octubre 2020

BIODYNAMIC BEEKEEPING

"I commend this book to not only experienced beekeepers who would like to transition to a more bee-friendly approach, but also beginners who, while having access in some form to instruction about basic beekeeping, do not want to be steered into the conventional, mechanistic apiculture that new generations of beekeepers are increasingly finding unsatisfactory."

David Heaf

 

Author of The Bee-friendly Beekeeper & Natural Beekeeping with the Warré Hive

 

Many beekeepers today, faced with an alarming decline in the bee population, are looking for a more sustainable way to care for their hives. Biodynamic methods, which consider the influence of the stars and planets on bee activity and habitats, offer an approach which helps foster happier and healthier bees.

 

In this fascinating book, biodynamic beekeeping expert Matthias Thun shares advice and knowledge gained from more than 50 years' experience of keeping bees, including:

 

• Which days are better for inspecting colonies and which days for gathering honey

 

• The challenges and advantages of breeding queen bees

 

• How to artificially induce swarming to propagate colonies

 

• How to use biodynamic ashing techniques to combat varroa mites

 

• Instructions for making winter feeds according to current biodynamic thinking

 

Ideal for both experienced beekeepers seeking to convert to biodynamic methods and current biodynamic beekeepers, this readable book offers a unique and personal insight into the theory and practice of biodynamic beekeeping.

 

Matthias Thun (1948-2020)

 

The son of biodynamic pioneer Maria Thun, was an international expert on biodynamic beekeeping with over 50 years' experience.

 

Contents

 

Foreword by David Heaf

 

The Start of the Bee Year

 

Caring for Bees According to Cosmic Rhythms

 

The First Spring Inspection

 

The Building Frame

 

The Urge to Swarm

 

The colony is allowed to swarm

 

Preventing the swarm but retaining the young queens

 

Preventing the swarm but swarm cells are not required for breeding queens

 

Controlling and preventing the swarm urge

 

The Marburg box

 

Colony Regeneration and Propagation

 

Natural increase in colony numbers

 

Prime swarm at the site of the parent colony

 

Artificial colony increase

 

Colony reproduction with bred queens

 

Various options for colony reproduction

 

Breeding Queen Bees

 

Breeding in queenless colonies

 

Breeding in queen-right colonies

 

Queen reproduction through deliberate use of the swarming instinct

 

Honeycomb Construction

 

Natural comb constructio

 

Foundation

 

The use of natural comb and comb built with foundation

 

Changing over to natural comb

 

Building in the honey chamber

 

The age of foundation Wax

 

Conclusion

 

Honey

 

Nectar

 

Processing the honey

 

Types of honey and their uses

 

Feeding in Winter

 

Bee Diseases

 

Brood disease

 

Adult bee diseases

 

Diseases that harm both brood and adult bee

 

Methods of Ash Usage

 

Potentising the ash

 

The application of ground (dynamised) ash

 

Varroa and drones

18 d’octubre 2020

PESTICIDES AND BEES


Biologists have found more than 150 different chemical residues in bee pollen, a deadly “pesticide cocktail” according to University of California apiculturist Eric Mussen. The chemical companies Bayer, Syngenta, BASF, Dow, DuPont and Monsanto shrug their shoulders at the systemic complexity, as if the mystery were too complicated. They advocate no change in pesticide policy. After all, selling poisons to the world’s farmers is profitable.

Furthermore, wild bee habitat shrinks every year as industrial agribusiness converts grasslands and forest into mono-culture farms, which are then contaminated with pesticides. To reverse the world bee decline, we need to fix our dysfunctional and destructive agricultural system.

greenpeace.org

 

13 d’octubre 2020

04 d’octubre 2020

MUNAVI


Ecolluita us presenta Munavi, una cervesa artesanal que porta mel com a uns dels seus ingredients. Tota una descoberta per aquells que ens agrada la cervesa.

Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de la descripció).

Graduació: 10%vol.

20% blat cru, 55% malt de blat i 25% ordi.

Mel.

Envasada: 04/2020

 

Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep al seu avi.

 

A continuació teniu una descripció per aquells que us animeu a provar-la:

 

Aspecte:

 

Cervesa de color daurat clar, mitjanament tèrbola i sense pòsit aparent al got.

Nota: Aquest és l’avantatge de consumir cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure cerveses visualment «netes».

Escuma:

 

Escuma de color blanc bastant densa, regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències. 

 

Aromes 1:

 

L’entrada és bastant aromàtica amb predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.

Passada la primera olfacció, es troba un important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es pot descriure.

En tercera capa descriptiva, podem parlar de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.

Lentament va apareixent un perfil afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.

El conjunt aromàtic està molt ben construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i equilibrat.

Els aspectes cítrics que inicialment apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.

Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.

 

En boca 1:

 

Sorprenentment, la cervesa està lluny de ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.

 

L’efervescència resulta moderadament alta, però al mateix temps és molt fina.

 

El cos és entre mitjà i baix mentre que la textura és suau i lleugerament vellutada.

 

Inicialment, es troba un punt dolç que possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.

 

L’amargor és gairebé immediata i ocupa tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.

 

Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap dissolvent.

 

I parlant de dissolvent: quan he observat que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa (suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).

 

Aromes 2:

 

En segona passada i amb la cervesa ja més calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes de palla.

 

Immediatament, segueix la nota dolça del primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de plàtan però és més un dir que un fet.

Notes de llimona i d’aranja.

 

Ja en calent es nota un bon perfil d’herba fresca tallada.

 

Boca 2:

 

El cos és lleuger mentre que la textura és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.

 

Apareixen aromes relacionades amb la fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.

 

La cervesa deixa la boca molt neta i fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més agradable.

 

Tot i així segueixo trobant l’amargor un pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment passadora.

Altres aspectes:

 

Una cervesa molt bevible malgrat l’alta graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.

 

La sensació de netedat final és impressionant.

 

Es tracta d’una cervesa de complexitat entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.

 

És un producte d’estructura sòlida i compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap renuncia a l’elegància.

 

No detecto cap astringència ni cap defecte que jo conegui.

 

Al final diria que és una recepta ben construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl exagerada.

 

Recomano un tast bastant en fred.

 

M’encanta el nom de la cervesa així com la seva etiqueta.

 

Aprofito l'avinentesa per publicar aquí la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.

 

BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)

 

Impressions generals

 

Cervesa per xarrupar, de rica textura i alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i alcohol.

Aromes

 

L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat, de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol. Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).

Aspecte

 

El color va des d'or a ambre profund, sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa. L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes» en les parets del got quan es remena una mica la cervesa. 

 

Aromes en boca

 

De moderat a moderadament alt gust de blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant, l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi, alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.

Còrpora

 

Cos de mig-ple a ple amb sensació de «masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre baixa i moderada.

Comentaris

 

L’ús de malts foscos ha de ser restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.

Història

 

Un estil americà de cervesa artesanal relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha conduït a una ampla sèrie d'interpretacions. 

 

Ingredients característics

 

Normalment s’elabora amb una combinació d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure. 

 

Comparació estilística

 

És més que una simple Barleywine de blat. Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen alemany.

Dades tècniques

 

DI: 1,080 – 1,120

DF: 1,016 – 1,030

IBUs: 30 – 60

EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)

Alc.: 8,0 – 12,0%Vol. 

 

Exemples comercials

 

Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine

Etiquetes

 

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.

 

Traducció

 

Manel Moreno Bartrolí

 

http://cervesaencatala.blogspot.com

29 de setembre 2020

POLEN DE ABEJAS CONTIENE RESVERATROL SEGÚN INVESTIGACIÓN


El Grupo de Investigación Reconocido (GIR) Técnicas de Separación y Análisis Aplicado (TESEA) de la Universidad de Valladolid (UVA), en colaboración con el Centro Apícola Regional de Marchamalo,

Los investigadores del centro encontraron residuos de resveratrol en muestras comerciales de polen de A. mellifera publicado en la revista científica Foods Analytical Method

Resveratrol

Es un estilbenoide, un tipo de fenol natural y una fitoalexina que se produce de manera natural en varias plantas como respuesta a una lesión o cuando se encuentran bajo el ataque de patógenos, tales como bacterias u hongos.

Las fuentes alimenticias del resveratrol incluyen las uvas, arándanos, frambuesas, cacahuetes, etc

Además tiene un gran interés por sus potenciales efectos beneficiosos para la salud: es antioxidante, anticancerígeno y tiene potencial para control de la arterioesclerosis, la artritis y las enfermedades cardiovasculares.

Un tesoro

Así mismo el polen es también un «tesoro» alimenticio natural por las diversas sustancias nutritivas que lo conforman y se le considera «absolutamente completo» ya que contiene los 22 aminoácidos esenciales necesarios para el organismo humano.

La investigación

Como plantea José Bernal, uno de los investigadores que ha participado en el estudio, el resveratrol está presente en diversas plantas cuyo polen puede ser potencialmente transportado por las abejas.

¿Podría también tener resveratrol el polen de abeja?

«Analizamos muestras de seis pólenes de abeja comerciales distintos que se encuentran en cualquier supermercado y hallamos residuos de trans-resveratrol en cinco de ellos y de cis-piceido en uno»

Aunque la cantidad de trans-resveratrol varió en función de la muestra, en algunos pólenes el contenido fue cercano a miligramo por kilogramo, una cifra «relativamente elevada» que no era esperada por los investigadores.

Método de análisis

El método usado está basado en la cromatografía de líquidos acoplada a la espectrometría de masas capaz de identificar los cuatro compuestos en menos de 35 minutos.

El resveratrol presenta dos isómeros (cis y trans), que son compuestos con igual fórmula molecular pero que presentan estructuras químicas distintas, y por consiguiente, diferentes propiedades.

De los dos isómeros, es el trans-resveratrol el que se ha hallado en el polen de abejas comercial y el que presenta una mayor actividad biológica.

Asimismo, por efecto de procesos de degradación, el resveratrol se puede transformar en otros compuestos denominados piceidos, cis y trans, respectivamente.

Analizando compuestos del polen

El método es uno de los aspectos más relevantes del trabajo ya que no se había publicado ningún método para analizar estos compuestos en polen de abeja con anterioridad. Permite cuantificar de forma eficaz y sencilla los cuatro compuestos.

«En el estudio no se encontraron residuos de trans-piceido en ninguna de las muestras comerciales analizadas, y tan sólo hallamos cis-piceido en una sola muestra y a baja concentración.

No obstante, estos compuestos presentan una menor actividad biológica que el trans-resveratrol»

FUENTE https://link.springer.com/article/10.1007/s12161-014-0048-8

La Crónica de Guadalajara

28 de setembre 2020

CLIMATE CHANGE LINKED TO DROP IN BUMBLE BEE NUMBERS: STUDY


Increasing overall temperatures due to climate change along with severe spikes of heat are tied to drops in bumble bee numbers in North America and Europe faster than they can find new habitats, according to a study published Thursday (February 6) in Science

To get a sense of how bees have fared over the last century, the authors turned to bee observations over time cataloged by museums across North America and Europe. These included more than 500,000 sightings of 66 bumble bee species in two time periods: 1901–1974 and 2000–2014. A single observation is defined as evidence of a nearby hive, whether one bee is spotted or the entire hive. The statistical analysis showed that in the latter period, sightings in North America were down 46 percent, while Europe saw losses around 17 percent.

To interpret the data, the team developed a model that compared the number of observations against local temperature variations, taking into account variables such as land development. They were able to predict local extinction events of species, the biodiversity of bumble bees, and how likely the bees were to colonize a new area.

“Perhaps the most exciting element is that we developed a method to predict extinction risk that works very well for bumble bees and could in theory be applied universally to other organisms,” coauthor Peter Soroye, a PhD student at the University of Ottawa, explains in a statement. “With a predictive tool like this, we hope to identify areas where conservation actions would be critical to stopping declines.”

https://www.the-scientist.com