CAIXES TRIPLES PER CRIA DE REINES

El perquè de la utilitat d´aquestes caixes cal buscar-lo en la mateixa natura. Si ens fixem en quins són els motius que impulsen les abelles a criar reines veurem que n´hi ha dos de molt importants: - Abundància de floració (nèctar i pol·len) - Creixement de la colònia (abundància d´abella jove) Si volem assegurar una bona quantitat i qualitat de reines és imprescindible reproduir, en cas de no produir-se, aquestes dues condicions. La caixa triple és ideal per aconseguir-ho, ja que ens permet simular-les totes dues i una tercera que és l´absència de reina. Si féssim la cria en una caixa amb reina, tot i complir les dues condicions principals, la presència d´aquesta no permetria la construcció de reialeres, cosa que no pot passar en les caixes triples. El sistema consisteix en unir en un mateix espai tres caixes, aconseguint així una gran quantitat d´abella. Les caixes dels laterals (dreta i esquerra) funcionen com una colònia normal, amb abelles, reina, els seus corresponents quadres de cria, mel i pol·len. La caixa central, que és on farem la cria, és un espai compartit per les altres dues colònies; les abelles de les caixes laterals hi tenen accés a través d´excluïdors de reines, que impedeixen el pas de les mares cap aquest espai comú. Això ens permet tenir una gran quantitat d´abelles, sobretot joves, atretes per l´olor que desprenen les larves dels quadres de cria oberta que nosaltres hi col.locarem. L´abella jove és la que més quantitat de gelea reial segrega. Ens interessa especialment per la cria, ja que les larves destinades a convertir-se en reines s´alimenten únicament d´aquesta substància. Veiem doncs que el requisit d´abundància d´abella jove queda satisfet. Tal i com s´ha comentat, també és important complir amb un segon punt, que és abundància de floració. La combinació d´aquest dos factors dóna lloc al procés d´eixamenada, el qual implica que l´abella de la colònia comença la cria de noves reines. En cas de no haver-hi aquesta floració ens caldrà simular-la i ho farem a travès de l´alimentació. L´aliment utilitzat ha de ser el màxim de semblant al nèctar, un producte dolç amb un contingut d´aigua elevat (en apicultura ecològica cal utilitzar mel de producció ecològica o bé sucre de canya de producció ecològica). Per suplir la carència de pol.len utilitzarem també algun tipus de proteïna vegetal (en apicultura ecològica cal utilitzar el pol.len com a proteïna). Aquest aliment el subministrarem en un alimentador.

L´alimentador utilitzat és un quadre-alimentador . L´abella menja amb molta més facilitat, sobretot en èpoques poc caloroses com tardor i primavera, si no s´ha de desplaçar excessivament de la pinya, que és on hi ha més temperatura i per tant té més mobilitat. El quadre alimentador es col·loca dins la cambra de cria i és l’ideal per aquesta feina. Aquest tipus de caixa ens permet també, en èpoques de molta població, incorporar una alça sobre la caixa central, augmentant així el volum i evitant l´eixamenada. Com preparar la caixa central Cal preparar la caixa central donant al quadres la següent distribució començant per un costat (dreta o esquerra) : - Un alimentador (quadre alimentador) - Dos quadres de mel. - Un quadre de pol·len o pol·len amb mel. - Un quadre de cria tapada. - Dos quadre de cria oberta. - Un quadre de pol·len o mel i pol·len. - Un quadre de mel. En total nou quadres, i el desè ( el quadre amb les cúpules) el situarem al centre, entre els dos quadres de cria oberta. Durant tota la temporada de cria de reines cal mantenir aquesta proporció. Manteniment d´una caixa triple Aquests tipus de caixes estan pensades exclusivament per criar reines, i és el que fan, ja que a banda de les cúpules que nosaltres hi posem, elles crien per iniciativa pròpia d´altres reines. Haurem d´inspeccionar la caixa cada set dies i destruir les realeres que les abelles estiguin criant. Si en aquest espai central sense reina n´hi nasqués una, la seva primera feina seria destruir totes les altres realeres, incloent-hi les nostres. Aprofitarem aquestes inspeccions setmanals per alimentar la caixa en cas que no hi hagi floració. Alimentarem les colònies laterals i també l´espai central comú. Al mateix temps agafarem un quadre de cria oberta de cada una de les colònies laterals per substituir dos quadres de la caixa central. Els quadres a substituir seran els que tenien cria per néixer i ja hagi nascut; en cas contrari, no cal fer aquesta operació. Ens assegurem així, que tota l’abella que neix en aquest espai s’hi queda i contribueix a criar les nostres reines. De fet, és convenient alimentar sempre l´espai central, encara que hi hagi floració. El motiu és que per criar les reines l´abella necessita gran quantitat d´aigua; penseu que un 80% de la gelea reial està formada per aquesta substància.

Autor: Josep Noguer

Més

CLASSIFICACIÓ DE L’ABELLA NEGRA

Regne Animal: metazous bilaterals amb un eix de simetria que parteix el cos en dues parts. • Fílum Artròpodes: disposen d’una armadura quitinosa que protegeix el seu cos, així com d’ulls compostos. • Subfílum Mandibulats o Antenats: disposen de potents peces bucals que faciliten l’elevat grau d’especialització que requereix la seva nutrició. A més presenten uns receptors sensorials molt sofisticats. • Classe dels Insectes: animals amb el cos repartit amb cap, tòrax i abdomen, i els autèntics colonitzadors de la majoria d’ecosistemes. Els insectes també són anomenats hexàpodes, ja que disposen de sis extremitats locomotores. • Pterigots: engloba els insectes que tenen ales i amb metamofosi en el curs del seu desenvolupament. Aquests animals no realitzen mudes en l’estadi adult. • Neòpters: insectes amb ales molt nerviades i amb capacitat de moviment ampli en diferents direccions. • Oligoneòpters: tenen una metamorfosi complicada, amb dues fases, una larva dinàmica i una pupa o nimfa immòbil. • Ordre dels Himenòpters: del que se’n coneixen unes 280.000 espècies diferents, generalment d’hàbitat terrestre. • Subordre dels Apòcrits: insectes solitaris o socials amb una cintura marcada entre tòrax i abdomen. Són insectes mastegadors i/o xucladors-llepadors: • Divisió dels Aculeats: presenten un fibló connectat a diferents glàndules verinoses. En aquest grup destaquen 3 grans superfamílies: • Superfamília dels Apoïdeus: – Exemple: els borinots i les abelles. • Família dels Àpids: abelles que presenten un cos poc vistós i un abdomen més o menys pelut. • Gènere Apis – amb 4 Espècies: • Apis dorsata• Apis florea• Apis indica• Apis mellifera: amb diferents races de les quals destacaríem l’abella negra.

Autor: Esteve Miràngels

Més

LES ABELLES, LES GRANS DESCONEGUDES

Amb la finalitat concreta de recuperar i promoure l’apicultura, que abans era present en gairebé totes les explotacions delpaís, es desenvolupa un pla de formació que pretén proporcionar els coneixements necessaris per assolir una produccióapícola de qualitat, moderna i amb el màxim respecte a la biologia i la dinàmica natural de les abelles.

 Autora: Marisa Luna

Més

MARIANO HIGES PASCUAL

Pregunta de l'Esteve Miràngels, veterinari d'abelles: "seria possible que amb una apicultura més respectuosa amb l'abella, o sigui a partir d'una apicultura no intensiva i ecològica, els casos del síndrome del desabellament fossin menys abundants en la seva prevalència?"

Resposta d'en Mariano Higes: "ES UNA BUENA PREGUNTA. COMO TODA EXPLOTACIÓN GANADERA, CUALQUIER PRÁCTICA ENCAMINADA A DISMINUIR EL STRESS PRODUCTIVO DISMINUYE EL EFECTO DE CIERTAS PATOLOGÍAS RELACIONADAS CON ÉSTE. EN EL CASO DE LAS MICROSPORIDIOSIS, PRODRÍA MITIGAR SU EFECTO, PERO NO ELIMINARLAS. LO QUE SERÍA NECESARIO SERÍA ESTABLECER UN SISTEMA SANITARIO INTEGRAL DE CONTROL QUE OBSERVARA LA PROFILAXIS, EL MANEJO Y LOS TRATAMIENTOS EN CASOS NECESARIOS."

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "a Catalunya s'està impossant la moda de la utilització del Checkmite per lluitar contra la varroasi, i nosaltres voldríem saber si aquest organofosforat pot empitjorar de rebot la supervivència de l'abella i augmentar els residus en cera i mel?"

Resposta d'en Mariano Higes: "EL CHECKMITE COMO CUALQUIER MEDICAMENTO VETERINARIO EN EL MERCADO, BIEN UTILIZADO I RESPETANDO SU POSOLOGIA ES MÁS SEGURO QUE CUALQUIER TRATAMIENTO ARTESANAL. LO QUE SI ES CONVENIENTE ES ROTAR LAS MOLÉCULAS ACARICIDAS, AL MENOS CADA DOS AÑOS Y RESPETAR ESTRICTAMENTE SU POSOLOGÍA, RENOVAR LOS CUADROS DE CRÍA Y TRATAR LEJOS DE LOS PERÍODOS DE MIELADA"

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "com a veterinai estic d'acord amb la seva afirmació... encara que de totes maneres el Checkmite és un organofosforat, i pot tenir conseqüències bastant negatives per a la cria, i la colònia de les abelles pot veure alterada el seu recanvi generacional, sobretot durant la tardor, període especialment important ja que ens interesa tenir una població d'abelles forta per a resistir amb garanties els mesos d'hivern. No creu vosté que la utilització d'aquest producte pot representar un entrebanc en el retorn a l'activitat per a les abelles envers l'arrencada de la primavera?"

Resposta d'en Mariano Higes: “EL CHECKMITE, COMO CUALQUIER OTRO MEDICAMENTE VETERINARIO EXISTENTE EN EL MERCADO, BIEN UTILIZADO RESPETANDO LA POSOLOGÍA, ES MÁS SEGURO QUE CUALQUIER TIPO DE TRATAMIENTO ARTESANAL. LO QUE SI ES CONVENIENTE ES ROTAR LAS MOLÉCULAS ACARICIDAS, AL MENOS, CADA DOS AÑOS, Y RESPETAR ESTRICTAMENTE LA POSOLOGÍA. Y RENOVAR LOS CUADROS DE LA CÁMARA DE CRÍA. TAMBIEN TRATAR LEJOS DE LOS PERIODOS DE MIELADA.”

Pregunta de l'Esteve Miràngels: "alguns apicultors volen saber l’eficàcia del tractament amb àcid oxàlic i sobretot referent a la moda d’utilitzar vaporitzadors per la piquera. L’aplicació amb aquest mètode de l’oxàlic genera un núvol que recobreix tot l’interior de l’arna i les abelles amb una fina capa de cristalls d’àcid oxàlic. Quina opinió li mereix l’oxàlic i quin dels seus mètodes d’aplicació aconsella?”

Resposta d'en Mariano Higes: “YO HE EXPERIMENTADO CON ESTOS VAPORIZADORES DE ÁCIDO OXÁLICO...Y REALMENTE LA EFICACIA ES INFERIOR SIEMPRE A LA QUE SE CONSIGUE APLICANDO EL ÁCIDO OXÁLICO EN GOTEO (DISUELTO EN JARABAE DE AGUA : AZÚCAR).

TEN PRESENTE QUE EL ÁCIDO OXÁLICO ACTUA SOBRE VARROA, NO SOLO POR CONTACTO DIRECTO, SINO TAMBIÉN VÍA SISTÉMICA. ESTO ES, LA ABEJA CONSUME PARTE DEL JARABE CON ÁCIDO OXÁLICO, QUE PASA A SU HEMOLINFA Y LLEGA POSTERIORMENTE A LA VARROA CUANDO SE ALIMENTA DE ESTA HEMOLINFA.....

OS QUIERO DAR ALGUNOS CONSEJOS PARA UTILIZAR EL ÁCIDO OXÁLICO, YA QUE APLICADO FUERA DE SU MOMENTO ÓPTIMO O A DOSIS ALTAS, PUEDE RESULTAR TÓXICO PARA LAS ABEJAS. NUNCA DEBE DE DARSE UNA DOSIS TOTAL DE ÁCIDO OXÁLICO A UNA COLONIA DE ABEJAS SUPERIOR A 3 GRAMOS. LO MEJOR ES DAR UNA PRIMERA DOSIS DE 1,5G DISUELTA EN 50 ML DE JARABE Y GOTEADO SOBRE LAS ABEJAS, REPITIENDO EL TRATAMIENTO A LAS TRES SEMANAS. SIEMPRE ES MÁS EFICAZ CUANDO NO EXISTE CRÍA. NUNCA DEBEN DE GOTEARSE LAS ABEJAS CON TEMPERAUTRAS INFERIORES A LOS 12-15ºC Y NUNCA SI SE PREVEEN HELADAS NOCTURNAS. NO APLICAR AL FINAL DE LA PRIMAVERA Y DURANTE EL VERANO, SIENDO EL MEJOR MOMENTO EL OTOÑO.”

Autor: Mariano Higes - Veterinari d'abelles i Assessor d’Investigació del Centre Agrari de Marchamalo (Guadalajara)

Més

QUÈ DIU EL SÈCTOR?

"Si tuviera que animaros, de corazón, nos costaría, porque pasamos sangre, sudor y lágrimas cada año, con las abejas, por la falta de eficacia de los tratamientos permitidos, la dureza de nuestro clima de Monegros y anexos, etc....; supongo que si no tenéis problemas de agua, clima más benigno, menos afecciones de varroa, etc. ... lo pasaréis mejor que nosotros; de todos modos ánimo, porque creemos que es la única forma de que el consumidor se lleve a la boca un producto REAL; el otro inconveniente es el elevado coste de producción y la desventaja de que muchos años solo podemos dedicarnos a recriar sin producir ya que se mueren muchísimas; pero aún a pesar de todo, VALE LA PENA!!!

REPITO, ÁNIMO, PORQUE ES EL CAMINO DEL FUTURO Y DEL RESPETO A ESTE MUNDO MACHACADO YA NUESTROS ORGANISMOS"

Autor: Fernando Escanilla - Apicultor ecològic d'Aragó

Més

ANTONIO GÓMEZ PAJUELO

"Moltes gràcies per la vostra invitació a participar en el vostre blog. He fet una visita ràpida i us he de donar l’enhorabona per la feina desenvolupada.
Actualment estic una mica malament de temps, pero espero desenredar-me i enviar-vos alguna cosa.
Enhorabona i ànims, que de feina sempre ni haurà per fer

Ben cordialment, Antonio"

• 
  
  Esteve Miràngels li pregunta: "A Catalunya s'està imposant la moda d'utilitzar el Checkmite per lluitar contra la varroa. Nosaltres, com apicultors ecològics que som, veiem amb preocupació la utilització d'un organofosforat degut a la possibilitat de deixar residus en cera i mel. A més pensem que aquesta pràctica pot debilitar l'abella i augmentar encara més la incidència del síndrome del desabellament. Què en penses?"

• 
  
  Antonio Gómez Pajuelo contesta: " Creo que tienes razón. Los residuos de organofosforados en cera son, para un grupo de personas entre los que me incluyo, junto con varroa y las malas floraciones de otoño, los factores que generan la desaparición de colmenas en España y en otros paises. Puedes mirar las presentaciones de la última reunión del MARM sobre este tema, diciembre 2008, en su web. http://www.mapa.es/app/Miel/documentos/API06_001.pdf
  Los residuos de organofosforados(8 veces más tóxico para las abejas que el fluvalinato) están por encima de la DL50 en algo más del 30 % de las ceras analizadas en Apinevada. De la cera hay una trasmisión al polen almacenado. Las colmenas con altos niveles de residuos de acaricidas en el polen almacenado tienen, con certeza estadística, según los trabajos que hemos realizado en Salamanca con Apinevada y que están en prensa, una muy baja supervivencia de la cría, inferior al 50 %, por lo que sus posibilidades de renovar población en otoño para pasar el invierno son escasas.

• 
  
  Esteve Miràngels pregunta:"quin tipus de tractaments ecològic és el millor i quin seria el mètode d'aplicació més adequat?"

• 
  
  Antonio Gómez Pajuelo contesta:"Respecto al mejor tratamiento biológico contra varroa depende, en primavera y otoño con temperaturas entre 15 y 30 ºC el timol; con calor de verano el fórmico en esponjas de floristería, y sin cría el oxálico sublimado; y según Delaplane, eso no lo he probado, la lucha integral de fondo de rejilla o barras + reinas seleccionadas por su conportamiento higiénico contra varroa (VSH)."

Autor: Antonio Gómez Pajuelo - LLicenciat en Cièncias Biològiques, Universitat Complutense de Madrid. Col·legiat nº 00653-C

Més

PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA

La mel ha estat considerada un producte natural, sa i sense possibles adulteracions. La manipulació industrial i les males pràctiques productives l’ha estandarditzat i ens ofereixen una mel líquida, fàcil de consumir, d’un origen llunyà o desconegut1 i massa sovint d’una més que dubtosa qualitat...

Autor: Manel Simón

Més

PER UNA BONA TERAPÈUTICA

-Tractaments- Abans d’iniciar un determinat tractament és important tenir clares una sèrie de precaucions: · Moltes malalties de les abelles no tenen un tractament específic, i moltes vegades és un tractament ineficaç. En tot moment cal preguntar-se si val la pena intentar guarir la caixa o és sanitàriament més eficaç destruir les seves produccions i desinfectar tot el material. · Molts desequilibris i malalties de les nostres colònies tenen un origen no infecciós, o sigui, és el propi apicultor qui les provoca. Corregir aquests defectes i estimular la colònia provoca la curació instantània. · Molts microorganismes viuen en condicions normals dins de la colònia i només provoquen malalties quan la colònia presenta alguna debilitat. Per tant, un bon maneig i control elimina les accions d’aquests microorganismes oportunistes. · Seleccionar colònies que tinguin bones aptituds higièniques afavoreix estats sanitaris òptims. És important, doncs, cuidar i potenciar la rusticitat de l'abella negra. · Els tractaments amb productes químics tenen l’inconvenient de deixar residus. Per tant, és important evitar el seu ús sempre que sigui possible, seguir els consells del tècnic veterinari i fer els períodes de supressió que determini cada medicament.

· L'abús dels antibiòtics facilita l’aparició de resistències, o sigui, que el microorganisme no desapareix de la caixa i quan es reactiva la malaltia és encara pitjor. · Els tractaments s’han de fer complerts tot seguint la posologia marcada en el prospecte. A vegades l’efectivitat d’un fàrmac és tan gran que ens sembla que la colònia ja està curada i decidim aturar el tractament. En aquest moment els microorganismes residuals es reactivaran i podran adquirir resistències que faran inútil aquest tractament en el futur. · Cal retirar de les caixes les fustes, cartrons, plàstics... que s’han fet servir durant el tractament, ja que les substàncies residuals que queden contaminen l’ambient i faciliten l’aparició de resistències. · És aconsellable fer rotacions de medicaments, sobretot a nivell de les campanyes sanitàries. Utilitzar productes diferents per lluitar contra un mateix microorganisme n’augmenta l’efectivitat i a més a més dificulta l’aparició de resistències. Els productes ecològics donen molt bons resultats i a més se'n desconeixen possibles resistències. · L’apicultor té l'obligació de participar en les campanyes sanitàries de forma conjunta i coordinada amb d’altres apicultors de la mateixa zona. Aquests tractaments globals són sempre més efectius, degut a la mobilitat de les abelles. · La desinfecció del material i el flamejat de les caixes buides ens dóna moltes garanties d’assolir estats sanitaris òptims. · Cap tractament és el millor per a tothom. Cada zona, cada rusquer i cada caixa és diferent. En cada moment s’ha de buscar la millor solució. *** l’APICULTURA és una ciència viva i per tant cal que l’apicultor es renovi i aprengui constantment.

Autor: Esteve Miràngels

Més

LIMPIEZA DE LOS PANALES

Una vez que se ha extraído la miel de los panales es costumbre dárselos a las abejas para que los limpien y reparen antes de almacenarlos. La mayoría de los apicultores lo hacen colocando los cuadros en las alzas y haciendo una pila a una distancia prudencial del colmenar.

Con este sistema se echan por tierra todos los esfuerzos profilácticos hechos durante la temporada. En efecto, las abejas de los alrededores vienen a chupar la miel que ha quedado en los panales contaminándolos y/o contaminándose con esporas y virus de todas clases dispersándolos por las colmenas que con toda seguridad desarrollarán la enfermedad en la primera ocasión propicia.

Para evitar este riesgo hay que cosechar identificando cada una de las alzas, una vez extraída la miel, el alza con sus cuadros se coloca sobre la colmena a la que pertenece intercalando un alza sin cuadros y una tapa que tenga un orificio por el que las abejas puedan acceder a los panales únicamente desde el interior de la colmena, de esta manera se impide totalmente el acceso de abejas de otras colonias y se suprime la posibilidad de diseminar los microbios.

En un par de días se pueden recoger las alzas con los panales perfectamente limpios y reparados.

Para evitar toda excitación innecesaria en el colmenar el mejor momento para realizar esta operación es a última hora de la tarde.

Autor: Julio Rivas

Més

L’ARNA WARRÉ

La problemàtica actual a la que s’enfronta el món apícola, tant pel que respecta al retrocés de les poblacions com pel que fa a la qualitat dels productes obtinguts, han fet que un sector s’arribi a replantejar la idoneïtat de la gestió actual. Aquest qüestionament té com a punt de partida la idea de què l’explotació moderna ha forçat les colònies de tal manera que les abelles han vist soscavats els seus mecanismes de defensa natural front a algunes agressions del medi ambient i que, per tant, és desitjable el seguiment d’una apicultura el més adaptada possible a les seves necessitats i amb les màximes garanties pels consumidors.

Abad Émile Warré i la seva arna (Imatge corresponent a l’obra L’Apiculture pour tous)

L’apicultura ecològica –que dóna resposta a aquestes inquietuds- malgrat que sembla tan actual, basa molt dels seus principis en idees que ja van ser exposades ara fa prop de 80 anys i que s’han anat pol·lint amb l’experiència dels apicultors que han seguit la iniciativa. Aquest és el cas d’un dels corrents d’apicultura ecològica que està prenent més força darrerament i que es basa en la utilització d’un model d’arna molt concret anomenat Warré.

Aquest tipus d’arna deu el seu nom a l’abad Émile Warré (?-1951) que la va idear en un intent d’aproximació a les colònies “salvatges” i la va assajar, entre 350 arnes de diferents sistemes, per arribar a concloure que era la més idònia. La va batejar amb el nom d’”arna popular” per les seves característiques de facilitat de maneig i economia, tant en temps de treball com en despesa.

L’arna warré té una secció quadrada de 30 cm i està composta per una sèrie de cossos (en aquest cas seria més apropiat que parlar d’alces) d’una altura de 21 cm. El número d’aquests és variable i depèn de les necessitats de la colònia en cada moment. Així, les experiències de l’abad van considerar suficient una estructura de dos cossos per passar l’hivern i una mitja de tres o quatre per a les èpoques de melada, si bé va arribar a tenir arnes de fins a set cossos en el cas de les colònies més fortes. Els avantatges d’aquestes dimensions –que són les que més s’ajusten a les que va observar a les colònies espontànies- resideixen en una menor superfície a escalfar en el moment de l’allargament del niu (una secció de 900 cm2 respecte als 2.000 cm2 d’una arna Dadant), la qual cosa es tradueix en un menor consum de provisions de mel. Per una altra banda, el moviment del grup d’abelles vers a les seves reserves d’aliment durant l’hivern és vertical i ascendent i, per tant, es veu afavorit pel desplaçament cap a les zones més calentes de l’habitacle. A les arnes Dadant, en canvi, aquest desplaçament és horitzontal i, en les èpoques més desfavorables, les abelles poden morir de gana al costat de provisions per la dificultat que troben en realitzar aquest tipus de moviment. Per sota, una plataforma tanca l’arna deixant únicament l’espai per a l’entrada de les abelles que, donada la seva característica d’independència respecte al cos inferior, facilita notablement la neteja del fons del rusc. Aquest fet permet igualment modificar a voluntat l’orientació de les bresques, de forma que el seu pla quedi perpendicular respecte a l’entrada de l’arna en estiu (disposició freda) o paral·lel a la mateixa en hivern (disposició calenta). Per sobre, el cos superior es cobreix amb una tela que presenti entramat (per exemple, de sac), sobre la qual es disposa un coixí de material aïllant (palla, encenalls, torba...) d’uns 10 cm d’amplada. Sobre aquest coixí encara es deixa un buit important que assegura el corrent d’aire amb l’ajuda de les obertures que presenten les quatre cares del teulat. La tela ha de ser renovada sovint, al igual que el coixí o, si més no, al menys ser voltejat per mantenir-lo sec. La funció de tota aquesta estructura és donar l’oportunitat a les pròpies abelles de controlar la humitat i la temperatura de la seva cambra de cria, cosa que fan mitjançant la major o menor propol·lització de la tela de malla esmentada. Cap altra entrada d’aire es considera necessària.

Cada cos que conforma l’arna conté espai per a vuit llistons o quadres. Tanmateix, el quadre mòbil era considerat per Émile Warré una de les principals causes de malalties pel fet de promoure les visites dels apicultors als ruscs i, per tant, el refredament de la cambra de cria. Per això, no era partidari ni d’aquest ni de la cera estampada, la utilització de la qual no trobava justificada ni per l’insignificant estalvi econòmic que suposava ni per la presumpta menor producció d’abegots. En el sistema proposat, els cossos s’afegeixen per sota de la cambra de cria i no pas per sobre com en altres models. Com que aquesta metodologia evita l’obertura del rusc i, en conseqüència, el seu refredament, els cossos es poden col·locar tant aviat com es cregui oportú i afegir les unitats que es desitgin en una mateixa intervenció, sigui quina sigui la fortalesa de la colònia. L’obertura de l’arna tampoc és necessària ni pel control de les provisions, si s’han deixat les suficients a la tardor, ni pel control del bon estat de la colònia, que es pot conèixer mitjançant l’observació de l’activitat a la piquera i l’aportació de pol·len. L’obertura pròpiament dita de les arnes es preveu una sola vegada a l’any coincidint amb la collita de la mel. És en aquest moment quan es procedeix a la neteja del cos extret i a la renovació de la cera de manera que, en principi, la periodicitat d’aquesta operació seria triennal. La intervenció sobre la colònia és, per tant, mínima. Les idees preconitzades per l’abad Warré han estat el punt de partida de les metodologies actuals propostes, entre d’altres, pels apicultors Jean-Marie Freres i Jean-Claude Guillaume o Marc Gatineau, les quals compten amb un bon nombre de seguidors. Tots ells han considerat l’arna Warré l’equipament ideal per fer apicultura ecològica i recolzat la seva utilització com una veritable alternativa de futur. Per aprofundir més en el tema es pot consultar l’obra “L’apiculture pour tous” de l’Abbé Warré a la pàgina http://www.apiculture-warre.fr/accueil.html

Autora: Marisa Luna

Més

GALLERIOSI o FALSA TINYA

Causa- Dues papallones poden ser les responsables d’aquest procés: Galleria mellonella (gegant), papallona de color gris – marró de 20 a 30 mm d’ala a ala. La seva larva té un color blanc brut. Achroea grisella (petita), papallona de color gris platejat amb el cap groguenc. La seva grandària oscil·la entre 10 mm per als mascles i 13 mm per a les femelles.

-Biologia-El seu cicle passa a través de 4 fases: ou, eruga, pupa i adult. Una femella de Galleria pot pondre entre 300 i 600 ous, mentre que la femella de Achroea pot pondre'n entre 250 i 300. Aquests ous són col·locats en grups en les esquerdes o foradets de la colònia, o sigui en els llocs inaccessibles per a les abelles d’una colònia dèbil. El desenvolupament complert de l’ou de Galleria en condicions favorables triga unes 4 setmanes i el d’Achroea unes 8 setmanes; en canvi, en períodes freds la pupa pot allargar el desenvolupament fins a 6 mesos. L’adult viu entre els 4 i 20 dies. -Expansió-La invasió és ràpida quan la temperatura que tenen els hi és molt apropiada. En canvi, en temperatures de menys de 10ºC, la seva multiplicació és molt lenta. -Efectes- Les erugues volen bresques que tinguin pol·len per al seu desenvolupament. Ataquen els quadres de cera de forma profunda, per l’interior de la cera, provocant la mort de la cria operculada, que queda desprotegida. També poden atacar els quadres superficialment, per sota dels opercles, construint un túnel blanquinós, on podem veure una eruga grisa i lleugera. Destrucció de les construccions de cera, siguin habitades o no. -Veterinària- Es tracta d’una alteració fàcil de determinar i molt desagradable per a l’apicultor. -Tractament-Les arnes que pateixen aquest procés tenen dificultats en el seu control higiènic, per tant, són genèticament descartables. L'apicultor ha d'intentar no alterar l'equilibri entre volum de niu de cria i quantitat d'abelles mainaderes. En aquest cas ens podem plantejar un canvi de reina.

Pel que fa al magatzem de caixes podem utilitzar els vapors de l’àcid acètic (vinagre) col·locat al peu de la pila de caixes o bé amb draps humits amb vinagre entre alces. També existeix un producte comercial, el B-401, compost per Bacillus thuringiensis, i que només mata a les larves joves, per tant és un producte preventiu i no pas curatiu.

Autor: Esteve Miràngels

Més

COM FER UNA INSPECCIÓ SANITÀRIA

- Primera visita-

Sense obrir el rusc, la plataforma de vol i els seus voltants ens assenyalen la presència de malalties infeccioses. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un arc, ens pot fer pensar en un procés intern de la colònia, on les abelles ja mortes són abocades a fora. · La presència de mortalitat davant la piquera, on els cadàvers es disposen formant un cometa, o sigui un arc amb cua. Aquest camí d’abelles mortes ens indica un procés extern, ja sigui a partir d’intoxicacions, ja sigui per una mala climatologia. · La presència de serradures clares davant la piquera, serradures de cera d’opercles, ens indiquen pillatge i per tant que la colònia és feble; caldrà substituir la reina i estrènyer la piquera per tal de facilitar la defensa de les abelles; si són fosques, típic de zones muntanyoses, la causa sol ser ratolins i altres enemics de les abelles, i caldrà posar un excluidor de bestioles. · La presència de diarrea clara o groga i amb una baixa mortalitat ens indica que el problema segurament és alimentari i de curació espontània, causat per exemple per un excés de pol·len fresc; si són fosques i pudents, amb mortalitat mitja-baixa, el problema pot ser una infecció bacteriana, com per exemple una nosemiosi, típica de climes suaus amb elevades humitats.

-Una visita a fons-

Un cop observats externament els ruscs i feta la valoració caldrà començar a treballar damunt mateix de les caixes. Aquesta primera visita sol ser al final de l’hivern, quan l’apicultor vol determinar quin rendiment poden tenir les seves abelles al llarg de la floració. · A l’inici de les inspeccions caldrà començar sempre pels ruscs que presentin un estat sanitari millor, i acabar pels més sospitosos. Al final de cada visita és imprescindible desinfectar el material utilitzat, fins i tot després de cada caixa, quan aquestes estiguin patint un procés infecciós. (Desinfectant líquid: 5 litres d’aigua amb 250ml de lleixiu). · A partir d’aquesta primera visita, seria aconsellable seguir sempre un mateix ordre a l’hora d’obrir les diferents caixes del rusquer. Aquesta rutina ens permet identificar focus d’infecció i la disseminació feta pel maneig de l’apicultor. · Un cop oberta la caixa cal fer una valoraciÓ comparativa entre la quantitat de bestiar present a la caixa i les entrades i sortides d’abelles recol·lectores. · Cal observar les reserves de mel i la seva col·locaciÓ dins dels quadres. Una població petita amb una col·locació abundant de mel en quadres allunyats del nucli central pot informar-nos d’una situació de fam. La millor distribució és aquella on la pinya d’abelles és prou gran per accedir a totes les reserves. El nombre mínim d’integrants de la pinya són unes 3000-5000 abelles. · Cal observar la quantitat de cria present en totes les seves formes (ous, larves i nimfes), per tal de valorar la constància de la nostra reina. Una posta d’ous normal és en forma d’espiral, del centre de la colònia obrint-se com si fos un remolí. · Cada reina té el seu propi ritme de posta, ritmes que no són simultanis a les reines d’altres colònies. La quantitat d’ous i la durada del període de posta també són diferents. · És important valorar la col·locació d’aquesta cria, ja sigui al centre, als exteriors o a les alces superiors. Una cria molt localitzada i poc extensa ens indica una població petita i poc vigorosa; en canvi una cria extensa però contínua ens indica una reina forta amb una població activa i amb importants entrades de nèctar. Aquestes poblacions amb tanta activitat poden tenir problemes de desequilibri si de cop es troben en un període de pluges i fred, com passa al principi de la primavera. · És molt important que la reina treballi a gust, amb una cera renovada cada 3-4 anys, evitant la cera excessivament negra o amb cel·les massa petites. Una tècnica òptima seria renovar cada any, durant la brescada, 3-4 quadres del cos de cria de la caixa, col·locant la nova cera a la part central per estimular la producció de cera i una zona confortable per a la reina. D’aquesta forma, a més a més, desbloquegem el cos de cria, i per tant afavorim un ritme de posta continu. · És molt important la relació entre la cria present i la disponibilitat i proximitat del pol·len. El pol·len és un aliment proteic molt important per al desenvolupament dels immadurs. Cal evitar sobreexplotar el rusc amb els caça - pol·lens. · Valorar la quantitat de cria operculada i morta. La presència de cria morta ens indica les aptituds higiÈniques de la colònia. Si volem fer un estudi més complert podem dur a terme la Tècnica Newton. Agafem un quadre amb cria i marquem 3 punts amb un senyal. Al voltant de cada marca matarem un total de 7 cries operculades tot fent una punció. Si al cap de 24 hores les abelles han netejat aquestes cel·les, o sigui, han rosegat l’opercle i extret l’immadur, la colònia té una bona aptitud higiènica. · A vegades en el niu de cria apareixen cel·les buides. Aquest fenomen pot ser degut: a) al canibalisme d’algunes abelles, típic de final d’estació, on la fam motiva aquesta conducta, b) una reina d’avançada edat o genèticament dolenta, c) alguna malaltia del poll, d) les cel·les buides coincideixen amb el filferro del quadre, que probablement és massa gruixut. · La presència de molta cria operculada fosca, amb opercles foradats i enfonsats ens pot indicar algun problema sanitari. Cal obrir l’opercle i determinar les causes de la mort. Cal destruir o desinfectar l’instrument que fem servir. · Interpretar si la quantitat de cria de mascle es correspon amb la potència de la nostra colònia. Les cel·les de mascle són també un bon mesurador del grau d’infestació de varroes de la població. · És important moure els quadres amb cura, i col·locar-los altre cop en la mateixa posició. Uns quadres ben col·locats i decantats cap a la dreta o esquerra de la caixa ens garanteixen una millor manipulació en properes visites, així com uns pans de cera més ben construïts i fàcils de brescar. *** al final d’una inspecció caldria anotar les particularitats de cada caixa, ja que d’aquesta forma és més fàcil fer un seguiment del desenvolupament de les colònies i de les diverses problemàtiques que sorgeixen al llarg de l’any.

Autor: Esteve Miràngels 

Més

PROFILAXI SANITÀRIA DE LES EXPLOTACIONS APÍCOLES

La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, perquè es tracta d’una disciplina veterinària molt condicionada per la manca de recursos terapèutics. Aquest greu handicap rau en l’escassa aportació que tenen les abelles en el balanç econòmic de les grans empreses farmacèutiques, condicionant de rebot les inversions en investigació i desenvolupament de nous fàrmacs quan els actuals deixen de funcionar per les temudes resistències. És per això que la profilaxi esdevé primordial, i fa bo el lema que: “més val prevenir que curar”.

Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem, doncs, de patologia apícola quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.

Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes, i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, i en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal, doncs, fer un clar incís en tots aquells factors predisponents que d’una manera o altra poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.

Autor: Esteve Miràngels

Més

PREPARACIÓ CASOLANA DE TIMOL

INDICACIONS. El tractament amb timol requereix d’una sèrie de condicions:

a) Una caixa d’abelles forta, o sigui amb uns 7-8 quadres d’abella. En caixes fluixes, cal reduir la dosi, per exemple si tenim la meitat de cria, reduirem a més de la meitat la dosi de timol. Com a mínim necessitem 3 – 4 quadres d’abella. b) Realitzar el tractament en caixes amb només cos de cria (sense alces) c) Una temperatura externa entre els 15 – 25ºC. d) Un grau de parasitació baix o moderat, o sigui que caiguin menys de 10 varroes al dia. o un percentatge de parasitació de la cria inferior al 20% e) Els resultats són més bons en caixes que tinguin reines joves i vigoroses. f) La manipulació del timol s’ha de fer amb ulleres i careta protectores, així com amb guants. També cal evitar llençar els residus finals a l’aigua corrent.

Autor: Esteve Miràngels 

Més

L'ÀCID OXÀLIC EN LA LLUITA CONTRA LA VARROASI

L'àcid oxàlic és un producte que està augmentant el seu protagonisme en la lluita de molts països europeus contra Varroa destructor. L'aplicació d'aquest àcid és molt simple, tot utilitzant una solució ensucrada que facilita la seva disseminació per l'interior de l'arna. Els resultats obtinguts són relativament bons, provocant una disminució considerable dels nivells d'infestació de l'àcar, sobretot quan el tractament es realitza en absència de cria. Per altra banda, l'aplicació per goteig és la metodologia més recomanable envers l'ús de la tècnica de la vaporització, doncs el goteig és més ràpid, segur i eficaç. Formulació i recomanacions:

• Cal utilitzar únicament àcid oxàlic dihidrat C2H2O2*2H2O
• Mescla: 75 grams d'oxàlic / 1 litre d'aigua / 1 kgram de sucre
• Amb 1'5 litres d'aquesta mescla es poden tractar aproximadament 50 arnes
• S'aconsella utilitzar la mescla el més aviat possible
• La dosis varia dels 20 a 35 ml. tot depenent de la fortalesa de la colònia d'abelles
• La solució serà aplicada damunt mateix de les abelles que ocupen els espais entre-quadres
• S'aconsella fer el tractament en el cos de cria. En cas d'existir una alça, el repartiment de la dosi serà del 70% per el cos de cria i el 30% restant per l'alça
• El temps de dedicació és d'uns 5 minuts per arna com a màxim
• El cos per arna és d'un 0'10-0'20 euros per arna

Estudis realitzats per la Swedish Agricultural University

Autor: Esteve Miràngels

Més