Ecolluita us presenta Munavi, una cervesa artesanal que porta mel com a uns dels seus ingredients. Tota una descoberta per aquells que ens agrada la cervesa.
Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de
la descripció).
Graduació: 10%vol.
20% blat cru, 55% malt de blat i 25%
ordi.
Mel.
Envasada: 04/2020
Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep
al seu avi.
A continuació teniu una descripció per aquells que us animeu a provar-la:
Aspecte:
Cervesa de color daurat clar, mitjanament
tèrbola i sense pòsit aparent al got.
Nota: Aquest és l’avantatge de consumir
cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure
cerveses visualment «netes».
Escuma:
Escuma de color blanc bastant densa,
regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències.
Aromes 1:
L’entrada és bastant aromàtica amb
predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.
Passada la primera olfacció, es troba un
important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un
lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es
pot descriure.
En tercera capa descriptiva, podem parlar
de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.
Lentament va apareixent un perfil
afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.
El conjunt aromàtic està molt ben
construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i
equilibrat.
Els aspectes cítrics que inicialment
apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria
resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats
compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta
compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.
Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si
bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.
En boca 1:
Sorprenentment, la cervesa està lluny de
ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de
molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.
L’efervescència resulta moderadament
alta, però al mateix temps és molt fina.
El cos és entre mitjà i baix mentre que
la textura és suau i lleugerament vellutada.
Inicialment, es troba un punt dolç que
possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.
L’amargor és gairebé immediata i ocupa
tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni
elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i
gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust
augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El
secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt
moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.
Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol
és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop
empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes
alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap
dissolvent.
I parlant de dissolvent: quan he observat
que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava
quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar
la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota
bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa
(suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).
Aromes 2:
En segona passada i amb la cervesa ja més
calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més
notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes
de palla.
Immediatament, segueix la nota dolça del
primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen
notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita
tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de
plàtan però és més un dir que un fet.
Notes de llimona i d’aranja.
Ja en calent es nota un bon perfil
d’herba fresca tallada.
Boca 2:
El cos és lleuger mentre que la textura
és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta
sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.
Apareixen aromes relacionades amb la
fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem
identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa
de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.
La cervesa deixa la boca molt neta i
fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més
agradable.
Tot i així segueixo trobant l’amargor un
pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica
introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment
passadora.
Altres aspectes:
Una cervesa molt bevible malgrat l’alta
graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.
La sensació de netedat final és
impressionant.
Es tracta d’una cervesa de complexitat
entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.
És un producte d’estructura sòlida i
compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap
renuncia a l’elegància.
No detecto cap astringència ni cap
defecte que jo conegui.
Al final diria que és una recepta ben
construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl
exagerada.
Recomano un tast bastant en fred.
M’encanta el nom de la cervesa així com
la seva etiqueta.
Aprofito l'avinentesa per publicar aquí
la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del
BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.
BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)
Impressions generals
Cervesa per xarrupar, de rica textura i
alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i
melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una
interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i
alcohol.
Aromes
L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir
de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat,
de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel
malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol.
Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten
nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un
caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).
Aspecte
El color va des d'or a ambre profund,
sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix
a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa
per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa.
L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes»
en les parets del got quan es remena una mica la cervesa.
Aromes en boca
De moderat a moderadament alt gust de
blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de
llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són
benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de
llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de
fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits
dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant,
l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa
ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi,
alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter
complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.
Còrpora
Cos de mig-ple a ple amb sensació de
«masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de
baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre
baixa i moderada.
Comentaris
L’ús de malts foscos ha de ser
restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns
exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les
s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.
Història
Un estil americà de cervesa artesanal
relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing
Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un
sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha
conduït a una ampla sèrie d'interpretacions.
Ingredients característics
Normalment s’elabora amb una combinació
d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza
usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de
llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure.
Comparació estilística
És més que una simple Barleywine de blat.
Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que
d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa
menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels
més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat
alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen
alemany.
Dades tècniques
DI: 1,080 – 1,120
DF: 1,016 – 1,030
IBUs: 30 – 60
EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)
Alc.: 8,0 – 12,0%Vol.
Exemples comercials
Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers
Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine
Etiquetes
Graduació_molt_alta, color_ambre,
alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses
d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.
Traducció
Manel Moreno Bartrolí
http://cervesaencatala.blogspot.com
Els petròglifs més antics
daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys,
van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els
ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes
societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu
contacte amb la cultura occidental del segle xx.
