MEMÒRIES D'UNA ABELLA

Memòries d'una abella és un llibre diferent. Un text on l'autor explica en primera persona els seus neguits d'abella, un insecte maltractat per una humanitat insensible i explotadora. 

 

Més

MANUAL DE APICULTURA

 La apicultura es la ciencia que se dedica al cultivo de abejas, una tradición milenaria que consiste en cuidar un enjambre de abejas dentro de colmenas, obteniendo de ellas un excedente, la miel. También se obtienen otros productos naturales como propóleos, polen, jalea real y medicinas. Es un trabajo del que uno se puede beneficiar económicamente si se trabaja con cuidado y dedicación. Ser apicultor es una ocupación apasionante, pues es necesaria cierta sensibilidad y preocupación por el medio ambiente, la biodiversidad, la salud de los animales y el ser humano. La abeja apis mellifera es la especie con mayor distribución en el mundo. Las abejas desarrollan una actividad fundamental para la alimentación del ser humano y los animales: la polinización; sin ésta labor, bajaría considerablemente la productividad de las cosechas y la flora silvestre. Además, aporta dos productos importantes para la humanidad: la cera y la miel.

Accés al Manual de apicultura

 

Més

ELS INSECTES

 
Els insectes són la Classe més gran d’Artròpodes, o sigui més del 80% dels animals de la biosfera, amb uns 350 milions d’anys d’antiguitat.  Són animals amb 6 potes, 4 ales, 2 antenes i practiquen la metamorfosi. Són els grans dominadors del planeta, i ells continuaran existint un cop l’espècie humana s’autoextingeixi.

Imatge: Apicesteve

Més

LLUITAR O MORIR

 

La pressió depredadora de la vespa asiàtica assoleix els seus màxims a finals d'estiu i principis de tardor. Elles, les abelles, es protegeixen com poden, en aquest cas, propolitzant els trescadors amb pròpolis, tot creant un excluïdor natural.

Imatge: Apicesteve

Més

ABELLES DÈBILS

Les abelles domesticades són febles davant les patologies. L'apicultura natural ens permet silvestrar-les i retornar als orígens.

Cal fugir de la cria de reines sense criteris de rusticitat i resistència a les diferents malalties de les abelles, o sinó acabarem seleccionant un bestiar dèbil.

Imatge: Penn State University

 

Més

ELS PROBIÒTICS

Els probiòtics són uns complements alimentaris que han esdevingut necessaris i fins i tot imprescindibles per culpa dels hàbitats excessivament manipulats per una humanitat i un clima massa canviant. Lluny queden els anys on les abelles aconseguien totes les vitamines, minerals i aminoàcids essencials per a una correcte hivernació. Mal per mal, millor prevenir.

Imatge: bats.org.uk

 

Més

VALOR BIOLÒGIC DE LA MEL

 
La mel és un aliment amb tot un seguit de propietats nutricionals que li donen un valor gens menyspreable. Tot i això, quedem curts si ens quedem amb aquesta premisa, doncs la mel és extremadament important per el seu valor biològic. És d'aquí on plora la criatura, ja que no totes les mels són iguals. Les propietats medicinals són específiques d'una mel en concret, ja sigui per la seva combinació floral com per les particularitats geològiques de la zona on s'ha collit. És aquest el paràmetre que cal 

Imatge: tasteofhome.com

Més

PARASITISME PERFECTE

El parasitisme és una relació que s'estableix entre dos organismes on un en surt beneficiat i l'altre perjudicat. La varroa és un paràsit perfectament adaptat al cicle del seu hoste, sincronitzant el seu cicle biològic al de l'abella, tot cercant la màxima taxa reproductiva i la mínima exposició als tractaments.

imatge: photolari

 

Més

DISPOSICIÓ DE LES ARNES

Un primer element a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona, el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada (vigilar l’ús d’herbicides). L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns. L’apicultor cal que valori el millor lloc on col·locar les arnes (Sud/Sud-est), buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del Sol i afavorir el fototropisme positiu de les abelles i de forma que quedin resguardades dels vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia) que afavoreixen la deriva de les abelles. Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, amb una lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers la piquera, que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar.

Apicesteve

Imatge: Gaspar Tor

Més

PLA ANDORRÀ CONTRA LA VESPA ASIÀTICA

La vespa asiàtica (Vespa velutina Nigrithorax) és una espècie exòtica invasora originària d’Àsia que va ser descoberta per primera vegada a Europa a França, l’any 2004, i des d’aleshores s’ha anat expandint cap a Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, els Països Baixos, Espanya i Portugal, entre altres països. 

A Andorra aquesta espècie és considerada exòtica invasora pel Decret 258/2022, del 15-6- 2022, d’aprovació del Reglament d’espècies exòtiques invasores. Aquest Reglament determina en l’article 6 que “el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat estableix els plans de control amb la finalitat de limitar la presència o la proliferació d’una espècie exòtica invasora que causa danys a les espècies autòctones o els seus hàbitats”. 

La Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge estableix en l’article 11 que “les administracions han d’adoptar les mesures necessàries per evitar la introducció i la proliferació en el medi natural d’espècies exòtiques [...]” i que “si es comprova que la introducció, la presència o la proliferació d’una espècie exòtica causa danys a les espècies autòctones o als seus hàbitats, el ministeri competent en matèria de medi ambient pot prohibir-ne la introducció al país i ha d’establir les mesures de control, les prescripcions [...]”.

Aquesta espècie, que ha arribat suposadament de forma natural a Andorra, és una amenaça per a les explotacions apícoles, per a altres insectes autòctons i per a les explotacions de producció de fruita, i pot ser un perill per a les persones en cas de proximitat a vespers, sobretot secundaris. 

L’elaboració d’aquest pla de control té com a objectiu servir de guia i establir els protocols per evitar, en la mesura que sigui possible, la proliferació de l’espècie. Però cal ser realistes, ja que l’espècie va arribar a Europa l’any 2004 i avui dia no se n’ha pogut aturar l’expansió. Així doncs, bàsicament s’han d’emprendre les accions necessàries per controlar-ne la proliferació i evitar tant com es pugui la colonització del territori, per pal·liar els danys que pot causar.

 

Accés al document

 

Més

GELEA REIAL PEL MÈTODE NATURAL

 
La producció de gelea reial ve condicionada per la presència de la reina dins de la colònia. És per això que caldrà provocar un sentiment d’orfandat entre les abelles, de manera que aquesta sensació de solitud les estimuli a produir noves reialeres que ens permetran fer la recol·lecció de la gelea. Per aconseguir aquest objectius existeixen diferents tècniques. En el mètode natural deixarem que les abelles mainaderes, estimulades per la manca de reina, alimentin amb gelea un conjunt de larves escollides com a futures reines. Passat tres o quatre dies caldrà accedir a la zona de cria i cercar les cel·les reials. En aquest moment es pot optar per extreure les cel·les i transportar-les en un altre lloc on manipular-les amb tranquil·litat, o bé fer l’extracció en el mateix moment de la seva localització. Sigui com sigui, caldrà retirar primer la larva i a continuació procedir a l’extracció de la gelea. L’eliminació de les reialeres manté el sentiment d’orfandat entre les abelles, per tant es podrà repetir el procés sempre i quan es proporcionin nous quadres amb posta fresca a la colònia.

Apicesteve

Imatge: ecocolmena.org

Més

SEGELLS DE CUBA

El món de les abelles és fascinant i la seva bellesa es pot trobar en una munió de petits objectes, com ara els segells que editen els diferents països. Aquí us deixo els darrers que he trobat. 

 

Més

SUBESPÈCIES DE L'APIS MELLIFICA

 Apis mellifica és l'espècie que treballen els apicultors, tot i que presenti diferents varietats segon l'àrea geogràfica que li ha tocat viure. L'abella de la mel s'ha hagut d'adaptar a les diferents regions climàtiques d'Europa i d'Àsia Oriental, adaptació evolutiva que ha donat lloc a les diferents races o subespècies d'Apis mellifica. 

La selecció natural és un conjunt de mecanismes que imposa la naturalesa als diferents éssers vius que viuen en un ecosistema, una selecció que en cap cas ha estat dirigida per l'home, i on l'abella resultant és la més ben adaptada a la flora, clima, malalties... de l'àrea geogràfica en qüestió. 

Segons Ruttner (1952) les principals races europees són l'Apis mellifica iberica, l'Apis mellifica mellifica, l'Apis mellifica ligustica, l'Apis mellifica carnica i l'Apis mellifica caucasica. Aquestes races apareixeren com a conseqüència de les successives glaciacions que es van iniciar fa uns 900.000 anys i que ha castigat el vell continent fins fa uns 20.000 anys, en cicles més o menys espaiats. Les neus i glaceres perpètues van provocar onades migratòries de les plantes, i per tant de les abelles.

Més

SISTEMA CIRCULATORI OBERT

En els artròpodes també trobem un cor allargat especialitzat en bombejar una líquid que ocupa tot l’hemocel i que anomenem hemolimfa. Aquest sistema, anomenat sistema circulatori obert, es diferencia del sistema tancat, en què el corrent sanguini banya directament tots els òrgans del cos. La conquesta dels continents per part d’alguns artròpodes farà necessària la reconversió de la respiració cutània o branquial, pròpies dels animals marins, en sistemes traqueals i pulmonars, que permetin una correcta oxigenació de la sang. El sistema circulatori tancat és el sistema típic dels vertebrats, on les artèries i venes són les encarregades de transportar la sang a totes les cèl·lules del cos. Aquest mecanisme requereix d’uns òrgans pulmonars que permetin una oxigenació eficaç, així com una distribució acurada dels nutrients a totes les regions corporals per mitjà de milions de petits capil·lars. 

Apicesteve

Imatge: quizlet.com

 

Més

ERRORS TERAPÈUTICS

 
Les abelles pateixen un conjunt de malalties difícilment curables en el moment que apareixen. Són malalties generalment infeccioses, provocades per bacteris, protozous, fongs i virus. Durant la malaltia l’apicultor té la temptació de buscar solucions miraculoses a base de tractaments a partir de productes químics. Cal dir, doncs, que és una estratègia equivocada i que molt probablement conduirà al fracàs, ja sigui per la ineficàcia del tractament o bé pels residus que generaran en una mel que en principi és un producte natural i saludable.

I què cal fer?

En molts casos, la recepta és molt simple i costosa alhora, doncs es basa en una bona desinfecció i amb un canvi de línia genètica tot rellevant a la reina present.

Apicesteve

Imatge: Kosolovskyy-iStock-1

Més

JAUME ROURE, UN ABELLAIRE DELS NOSTRES

L’erudit gironí de les abelles i de l’or líquid

L’apicultor de Cassà Jaume Roure repassa una trajectòria de més de quaranta anys en aquesta activitat i de tota una vida dedicada a l’estudi d’aquests insectes i dels problemes que afronta el sector des de fa uns anys per culpa del canvi climàtic, la sequera i les malalties

Jaume Roure ha après el llenguatge de les abelles. Les entén. Les respecta. Les estima. Les coneix i, en definitiva, és un apicultor enamorat de la seva feina que ha dedicat quaranta anys de la seva vida a comprendre els complicats mecanismes que fan funcionar un rusc. Ara diu que està jubilat (té 71 anys), però continua tenint ruscos a la masia de Cassà de la Selva on viu perquè és incapaç de desprendre-se’n i de deixar de treballar. Sap que el moment arribarà, diu que «ja som vells i anirem trampejant com puguem», però encara té clients que li compren pots de mel, cera o pol·len i el brunzit de les seves abelles es pot sentir tothora.

Els seus inicis amb l’apicultura van ser quasi accidentals. No havia previst que la troballa d’un rusc natural a l’ermita de Santa Pel·laia de Cruïlles mentre caçava bolets acabaria essent la responsable de portar-li el plat a taula cada dia durant tants anys. Aquell dia es va proposar d’endur-se el rusc a casa: «em va venir una tonteria, vaig pensar que aquell eixam era molt maco i em va fascinar veure com volaven per sobre de les flors de grans llençols d’arboç». El propòsit no va acabar de complir-se, perquè transportar un rusc no és tasca fàcil, però aquella curiositat que li creixia al subconscient com una teia encesa ja no s’apagaria mai.

A partir d’aquell moment va anar trobant més eixams, que aconseguia col·locar en ruscos de suro. L’interès per aquells animalons ja havia quallat, i va dur-lo a iniciar un aprenentatge sobre aquest món que va durar 15 anys fins que no es va introduir de ple en l’apicultura professional. «El primer llibre que vaig llegir sobre apicultura el vaig anar a comprar a la llibreria de Can Viader de Sant Feliu de Guíxols i es deia Cría rentable de las abejas», recorda. En sap dir l’autor i tot: Adriana Bartolini.

Durant aquells inicis «era apicultor de cap de setmana», indica, somrient. Ell havia treballat en una empresa de suro i també de paleta, fins que un accident laboral va fer-li perdre quasi tots els dits de la mà dreta. «Vaig perdre molta mobilitat i vaig espantar-me: si m’ensorrava moralment la meva família aniria al darrere perquè depenia de mi, i vaig prometre’m a mi mateix que si no podia fer res més, em dedicaria a les abelles», explica Roure. La seva dedicació a partir de llavors, des de mitjans dels anys 90 fins a l’actualitat, ha estat absoluta. «Volia dedicar-m’hi professionalment un cop ho sabés tot de l’ofici». I així ho ha fet.

Sempre ha tingut entre 220 i 230 ruscos, una xifra molt modesta: «n’hi ha que en tenen més de 2.000», però ell tenia clar que volia fer bé les coses i això l’obligava a ser un petit productor. «Un apicultor sol que vulgui cuidar bé les abelles en pot controlar un màxim de 300, i això sense encantar-se gota», resol.

Té tot el que necessita repartit per la masia on viu des de fa dècades, i part de la maquinària se l’ha fet ell mateix per tal d’aconseguir els millors resultats. Es passeja ben tranquil entre les caixes plenes d’abelles; sap què ha de fer, i què no, per evitar picades.

La seva producció anual va ser d’entre 4.000 i 5.000 kilos de mel i venia fins a 8 varietats diferents d’aquest or líquid sota l’etiqueta «Mel del Gironès». No solia dur la mel a botigues, sinó que s’ha mogut sempre per fires artesanes i mercats municipals, com el de Sant Feliu de Guíxols, on ha tingut una parada durant 16 anys durant els caps de setmana.

Sempre s’ha guanyat clients gràcies al boca-orella. «El meu pare de petit em deia que has de tractar la gent com t’agradaria que et tractessin, i ho he intentat seguir sempre, perquè vendre un producte que no és de qualitat és posar-se pedres a la teulada».

Roure no en té cap dubte: l’abella és una espècie «imprescindible» per la continuïtat de la fauna i flora del planeta. «Permet la reproducció de plantes, aliments i animals, perpetua els ecosistemes... Té tanta o més importància de la que va tenir el cavall per les guerres», assegura. «La potència dels motors es mesura pels seus cavalls com a homenatge, però el segon aliat de l’home és l’abella». Tampoc se li escapa comentar els beneficis del seu consum: «el pol·len és un regulador intestinal molt bo, i de fet un rusc és com una petita farmàcia ambulant».

Un sector en perill

Després de tants anys observant i aprenent, ara sap dir de memòria l’any que la varroa, un àcar responsable de la desaparició de la població d’abelles al món, va introduir-se a Espanya (1985). Sap descriure amb detall les diferents tècniques de reproducció de les abelles, els cops per segon que baten les ales quan volen regular la seva temperatura (150) i parla amb preocupació dels problemes creixents que viu l’apicultura des de fa uns anys i que segons ell han fet l’ofici pràcticament inviable.

Espanya és un dels principals productors de mel del món. Però des de fa uns anys, un cúmul de circumstàncies que barregen les altes temperatures, les malalties i la sequera han fet que les produccions hagin anat caient cada vegada més. Els últims tres anys han sigut els pitjors que Roure recorda dels 40 anys que fa que s’hi dedica: «l’any passat vaig tenir un 75% de baixes, la producció ha caigut en picat i encara no m’ho acabo de creure», subscriu.

Un eixam viable ha de tenir entre 10.000 i 15.000 abelles. «Al principi tenia unes pèrdues d’un 8%, que era l’habitual, però és absolutament inviable mantenir un negoci amb unes pèrdues del 60 o del 70%», reflexiona. De fet, és una situació pràcticament idèntica a la que viu el sector a l’Estat: des de l’any 2018 els productors de mel acumulen pèrdues importants, aquell any van registrar 36.394 tones, mentre que van tancar el 2021 amb només 28.000 tones, segons un informe de Mercasa, l’empresa pública que gestiona els mercats majoristes del país. A Catalunya l’any passat es van produir menys de 200 tones d’aquest or líquid per culpa de la sequera i la caiguda de població als ruscos. I en conseqüència, el preu s’ha disparat. «Els preus són prohibitius», manifesta.

El clima és un dels problemes que més preocupen a l’apicultor. «Les abelles tenen una temperatura concreta que s’han d’autoregular, i els afecta tant la fred com la calor», explica. L’augment de les temperatures que hi ha hagut durant els últims anys repercuteix directament en els ruscos, perquè les abelles es reprodueixen menys, l’activitat baixa i els costa molt refrigerar l’espai. La sequera és un altre dels problemes: «si no plou bé les abelles no podran criar, elles necessiten produir per passar l’hivern carregades de mel».

«Aquesta sequera està essent desastrosa perquè s’estan morint molts arbres i les produccions han baixat pels canvis de cultius», assegura Roure. «Es fan massa monocultius i hi ha poca diversitat de flors», diu. A això se li ha d’afegir que el canvi climàtic ha «trastocat» les estacions i ara totes les espècies floreixen de cop al febrer: «ara no tinc més de tres varietats de mel, no es fa ni romaní ni bruc perquè les abelles si poden triar i no els agrada una flor no hi van», diu. «Són molt senyores».

Les malalties són la tercera pota que amenaça el sector: la varroa causa estralls als ruscos reduint les poblacions d’abelles: «es mengen els sucs de les cries i les maten, i si sobreviuen neixen esgarrades», diu. A més, és portadora de malalties.

La temuda vespa asiàtica també ha provocat el caos des que es va introduir a Espanya fa una dècada. S’alimenten dels sucs que tenen les abelles, les parteixen pel mig i donen la mel que tenen a l’abdomen a les seves larves. Però no només això. «Els encanta la fruita, i mengen de tot: llagostes, papallones... També són un problema per a l’agricultura», manté. Ell les mata a cops de raqueta de tenis. Aquest any, amb tot, encara no n’ha albirat cap, però guarda orgullós un niu de vespa asiàtica que anys enrere es va instal·lar en un arbre de la seva finca i que després de molts esforços va aconseguir «derrotar». Les vespes, immòbils, encara es poden observar pels forats de l’immens cau.

«En molta menys quantitat, té un verí similar al de la serp cobra», assegura Roure. «A mi m’han pessigat als dits i em van quedar blancs i freds durant una estona, però no em va fer res perquè m’han picat moltes abelles i tinc molts anticossos», diu Roure rient.

Entre una cosa i l’altra, fa un balanç pessimista: «la situació de l’apicultura és molt greu, és molt depriment i catastròfica, però s’ha de lluitar», assegura. «No vull deixar-les, no sé viure sense elles però ara em preocupen molt, potser acabaré morint amb elles, amb les botes posades», riu, i conclou: «Tenim molts fronts oberts, i al final et planteges deixar-ho i enviar-ho tot a fer punyetes, però jo soc tossut i continuo».

Diari de Girona

Més

LA MEL, MÉS EFECTIVA QUE ELS ANTIBIÒTICS

 

En la lista de 'remedios de la abuela', es más que probable que el de tomar miel para aliviar los síntomas de la tos y el resfriado ocupe los primeros puestos del listado, por no decir que el primero. Pues bien, lo que la sabiduría popular ya conocía, lo acaba de refrendar la ciencia.

Un estudio realizado por investigadores de la Universidad de Oxford ha revelado que la miel, uno de los alimentos más apreciados en España, es más efectiva que los antibióticos en el tratamiento de la tos y los síntomas del resfriado, así como en las vías respiratorias superiores en general.

El estudio, que ha analizado los resultados de 14 investigaciones previas, ha respaldado el uso de la miel como un tratamiento sintomático eficaz para la tos aguda y ha demostrado que posee propiedades antimicrobianas, lo que la convierte en una alternativa viable para ciertas infecciones respiratorias leves.

Este descubrimiento llega en un momento crítico en el que el abuso de antibióticos ha llevado al desarrollo de bacterias resistentes, presentando un riesgo para la salud pública. El estudio, tal como recoge el portal Aurana también sugiere que la miel podría ser una alternativa a los antibióticos para tratar infecciones del tracto respiratorio superior, especialmente en niños, quienes son más susceptibles a estas afecciones.

huffingtonpost.es

Més

CATÀLEG D'ABELLES DEL PARC DEL MONTSENY

 
El Parc Natural del Montseny ja disposa d’un primer catàleg d’abelles silvestres, elaborat pel Grup d’Ecologia d’Insectes i de Pol·linització del CREAF. En aquest inventari, s’han identificat 274 espècies de 37 gèneres, però la xifra es preveu que serà més elevada perquè encara hi ha espècimens pendents d’identificar i cal ampliar els mesos de prospecció, ja que hi ha períodes pendents d’estudiar.

Els pol·linitzadors són vitals per a l’ecosistema ja que contribueixen a la reproducció sexual del 85 % de les espècies d’angioespermes (plantes amb flor) i el 70 % dels principals cultius agrícoles depenen de la pol·linització animal. Per tant, fan una funció cabdal en la producció agrícola i la nutrició humana.

Segons constata la Plataforma Intergubernamental sobre Biodiversidad y Servicios de los Ecosistemas (IPBES) (2016) de les zones de les quals es disposa de dades, s’ha detectat un descens de la diversitat de pol·linitzadors silvestres. Els motius són diversos: el canvi climàtic pot alterar el cicle vital d’aquests insectes, també els afecten els plaguicides que s’utilitzen en agricultura i els canvis en els usos del sòl, amb la reducció d’espais oberts, impliquen la reducció o eliminació dels seus hàbitats. 

A Europa, el 2022 es va iniciar un pla pilot: el projecte SPRING (Strengthening Pollinator Recovery through INdicators and monitorinG), que vol testar la metodologia proposada en el pla europeu pel futur seguiment del pol·linitzadors (EU Pollinator Monitoring Scheme , EU-PoMS. 2021) i crear una xarxa de seguiment a escala europea de la riquesa i abundància dels principals grups d’insectes pol·linitzadors. També s’està engegant la Estrategia nacional de seguimiento de los polinizadores a l’Estat espanyol i a Catalunya recentment es va publicar el primer Informe sobre l'estat de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya i s’està engegant el Pla de seguiment de pol·linitzadors de Catalunya. 

Per aplicar mesures de gestió per afavorir els pol·linitzadors, i principalment les abelles silvestres, el Parc Natural del Montseny va encarregar al CREAF elaborar un primer catàleg d’abelles d’aquest espai protegit. Aquest inventari s’ha elaborat a partir d’estudis previs que ja s’havien fet al Montseny i gràcies a la identificació de mostres i prospecció per part de l’entomòleg Òscar Aguado, un treball finançat pel Parc. 

Fins ara, s’han determinat 274 espècies d’abelles pertanyents a 37 gèneres. És un bon nombre si és té en compte que a la península se n’han identificat 1.100 repartides en 50 gèneres. Per tant, al Parc Natural del Montseny es troben representats fins a un 74 % dels gèneres d’abelles de tota la península i fins i al voltant del 25 % de les espècies. Per a cada espècie inclosa en el catàleg, es detalla la següent informació: substrat de nidificació, alimentació, tipus d’organització, fenologia i estatus de conservació.

Mesures per afavorir els pol·linitzadors

A més, hi ha un nombre considerable d’espècies que es considera que tenen dades insuficients i no és possible descartar que algunes de les espècies trobades estiguin de fet en situació d’amenaça més preocupant. Per tant, des del CREAF alerten que és important incorporar en el Parc Natural del Montseny mesures de gestió que afavoreixin la conservació d’abelles com d’altres pol·linitzadors en general. En aquest sentit, en l’informe sobre els pol·linitzadors silvestres a Catalunya s’apunten tot de mesures i bones pràctiques per a la seva conservació.

Reduir l’ús dels pesticides, mantenir flors en els vorals de camins i evitar la competència amb l’abella de la mel són les principals mesures que proposen. Per mantenir la diversitat d’hàbitats, cal que hi hagi prats i espais oberts o bé zones més grans obertes com el pla de la Calma o altres zones culminals del Parc Natural. 

Parcs diba.cat

Més

CONGRÉS D'APICULTURA A MÀLAGA

Estimados compañeros del sector apícola, 

Como ya conocéis en la Asociación Malagueña de apicultores estamos organizando el XI CONGRESO NACIONAL DE APICULTURA bajo el lema “Calidad, Innovación y Sostenibilidad”.

El Congreso se celebrará en la Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Telecomunicación situada en el Campus de Teatinos de la Universidad de Málaga, del 29 de septiembre al 2 de octubre de 2023 y abarcará diversas actividades.

Durante tres días se impartirán ponencias científicas y se celebrarán mesas redondas sobre asuntos de interés apícola. Las ponencias científicas abordarán seis áreas temáticas:

-       Calidad y productos, 

-       Innovación y manejo

-       Sostenibilidad y economía

-       Sanidad apícola

-       Biología

-       Polinización y flora

Hemos reservado un área central para la exposición comercial con 28 stands, donde las empresas dispondrán de una ocasión excepcional para exponer y comercializar sus productos. 

Es muy importante para nosotros vuestra presencia en el Congreso, sin duda las exposiciones comerciales son el lugar donde mostrar toda la innovación del sector. 

Os describo a continuación las condiciones para patrocinios y colaboracion. 

 

PATROCINIOS Y COLABORACIONES DEL CONGRESO

PROCEDIMIENTO PARA SER PATROCINADOR O COLABORADOR DEL XI CONGRESO NACIONAL DE APICULTURA 2023

SOLICITUD DE PARTICIPACION. Las personas físicas o jurídicas interesadas en participar como Patrocinadoras del Congreso, deberán remitir su solicitud a través de email a secretaria@congresoapicultura.es

En la solicitud deberán indicarse:
- Los datos de la persona o entidad en cuyo nombre se realizará la aportación: nombre o razón social, CIF, dirección postal completa a efecto de notificaciones, personas representantes y al menos un número de teléfono y una dirección de correo electrónico de contacto, así como la categoría o categorías de patrocinio o colaboración solicitada/s.

APROBACION DEL PATROCINIO O COLABORACION. La aprobación del patrocinio o colaboración será comunicada vía email, y se comunicará:
a) La categoría o categorías de Patrocinio o colaboración aprobadas provisionalmente, de forma condicionada a la realización del pago correspondiente.
b) El importe del ingreso a realizar y los posibles medios para su abono.
c) El plazo para la realización del ingreso, será de 10 días hábiles a partir de la comunicación. En caso de no realizarse el ingreso en plazo, se entenderá que la persona solicitante desiste de su petición.
d) En el caso de que se trate de una categoría limitada a 1 persona o entidad, si no se realiza el ingreso en el plazo establecido para ello, podrá proponerse la aprobación a favor de la siguiente solicitud que, en su caso, se haya presentado a la misma categoría y haya quedado fuera del cupo, siguiendo el mismo orden de solicitud.

OBLIGACIONES DE PATROCINADORES Y COLABORADORES. Quien haya obtenido la aprobación del Patrocinio del Congreso solicitado, deberá:
- Realizar el ingreso del importe propuesto, a través de alguno de los medios indicados y dentro del plazo establecido al efecto.
- Facilitar a la organización del Congreso la información que se le solicite respecto a los logotipos y anagramas, así como cualquier otro material publicitario (en el formato que se indique) relativo a la persona física o jurídica patrocinadora, que haya que plasmar en la documentación gráfica o mediática del congreso (cartelería, presentaciones, documentación del Congreso, material audiovisual, etc.).

DERECHOS DE PATROCINADORES Y COLABORADORES. Quien haya obtenido la aprobación del Patrocinio o Colaboración del Congreso solicitado, tendrá derecho a:
- Que se reconozca su participación en el evento, como patrocinador/colaborador del mismo, en la categoría asignada.
- Elevar propuestas a la organización del Congreso en relación con la información comercial que se haya previsto colocar en los lugares de realización del Congreso (Pósters, Banners, video pantallas, stands, etc.), siendo la organización la encargada de contestar estas peticiones, dando cabida a las mismas en la medida de lo posible.
- Las ventajas derivadas de la categoría en la que participen.

CATEGORIAS DE PATROCINIO O COLABORACION ESTABLECIDAS PARA EL CONGRESO ( Los precios no incluyen IVA ):

PATROCINIOS Y COLABORACIONES
Patrocinador	• Presencia de su logotipo como patrocinador en el Portal Web del Congreso. • Presencia de su logotipo como patrocinador en la cartelería del Congreso. • Presencia de su logotipo como patrocinador en el programa del Congreso. • Taller/charla de 20 minutos en el Congreso. • Stand de 3x3 m. con mobiliario. • Dos inscripciones al Congreso. • Segundo Stand con 30% de descuento. • Posibilidad de incluir su material publicitario en la bolsa del congresista.	2.200 euros
Colaborador	• Presencia de su logotipo como colaborador en el Portal Web del Congreso. • Posibilidad de incluir su material publicitario en la bolsa del congresista.	250 euros
Zona de Pósters y café	• Colocación de cartel informativo en la zona de pósters. • Patrocinio de las pausas-café, que será mencionado en el programa. • Colocación de cartel informativo en la zona de pausa-café. • Patrocinio exclusivo a tres patrocinadores.	1.500 euros

Los precios indicados NO incluyen el IVA.

Recibid un cordial saludo

Juan Molina, veterinario de la AMA 

______________________________________________________________

Més

DIA MUNDIAL DE L'ABELLA

Més