11 de desembre 2022

UN SOL ORIGEN GENÈTIC DE LES VELUTINES

 

Exámenes genéticos confirman que las velutinas extendidas por Europa provienen de una sola avispa gigante llegada a Francia

Hace años que se sospecha que el origen de las velutinas que como una plaga se han extendido por Europa está en un único ejemplar de esta avispa gigante que en el año 2004 llegó a la localidad francesa de Burdeos. Se trataría de una reina fecundada que viajó a bordo de un buque mercante con origen asiático. Ahora, un estudio genético realizado por investigadores del University College Cork, y cuyas conclusiones se han publicado en la revista de investigación sobre himenópteros Journal of Hymenoptera Research, apoya aún con más fuerza esa idea de que existe una única madre original para todas las velutinas que asolan el viejo continente.

El trabajo se realizó a partir del primer ejemplar de Vespa velutina registrado en Irlanda, un insecto que se encontró vivo, aunque moribundo, en una vivienda particular de Dublín en abril del año pasado. Dado que la capital irlandesa es un punto de gran conectividad nacional e internacional, resultaba de gran interés determinar de dónde procedía el animal, para saber si había llegado de Europa o era una nueva entrada invasora venida desde su área nativa, el sudeste asiático.

El espécimen fue depositado en el Museo Nacional de Irlanda e identificado por el doctor Aidan O'Hanlon, quien sugirió realizar un análisis genético para determinar su procedencia, comparándolo además con ejemplares de velutina localizados en otros lugares de Europa.

«Trabajos anteriores habían demostrado que los avispones asiáticos de Europa compartían aparentemente el mismo linaje genético, basándose en estudios de un solo gen. Nosotros dimos un paso más y estudiamos dos genes adicionales que serían más sensibles a la hora de detectar variaciones dentro de la población invasora», explica la doctora Eileen Dillane, una de las responsables del estudio.

Esa es, por tanto, la gran novedad de esta investigación irlandesa: haber recurrido a la secuenciación de tres marcadores genéticos procedentes de ADN mitocondrial. Los datos obtenidos, más precisos que los de anteriores estudios realizados sobre un único gen, confirmaron que tanto el ejemplar hallado en Dublín como los otros analizados procedentes de España, Portugal, Francia, Alemania y las islas del Canal (territorios insulares del Reino Unido situados en el Canal de La Mancha) comparten el mismo linaje. Es decir, forman parte de la misma invasión, originada a partir de esa única reina fecundada que llegó a Burdeos hace 18 años, por lo que todas las velutinas europeas tendrían la misma antepasada común. Además, ese linaje todavía no ha sido descrito en el área de distribución nativa de la especie en Asia.

Malas noticias para la expansión, buenas para los métodos de erradicación

«Nuestra investigación ha revelado el notable potencial de expansión de la población de insectos eusociales en zonas invadidas, incluso cuando la diversidad genética original es extremadamente baja», afirma el doctor Simon Harrison, otro de los integrantes del equipo de investigación. Esto supone, a la vez, una buena y una mala noticia para el control de esta plaga.

En el lado negativo, el estudio muestra que aunque el avispón haya sido dado por erradicado en una determinada zona, por ejemplo destruyendo todos sus nidos, una única reina solitaria y fecundada puede recolonizar el área rápidamente. En el positivo, el estrecho parentesco que une a todos los ejemplares de velutina de Europa hace pensar que los métodos de erradicación basados en el control biológico pueden ser muy eficaces, dada la similitud genética de toda la población.

Detectados ejemplares en al menos once países del viejo continente

La avispa velutina es originaria de Asia, y su zona de distribución natural cubre Afganistán, el este de China, Indochina e Indonesia. Sin embargo, desde su llegada a territorio francés en el 2004 se ha mostrado como una especie con una gran capacidad de invasión. Se han detectado ejemplares en al menos once países europeos: Francia, España, Portugal, Italia, Reino Unido, Bélgica, Países Bajos, Suiza, Alemania, Luxemburgo e Irlanda.

Fuera del viejo continente, esta avispa gigante asiática también ha colonizado otros países como Corea del Sur y Japón. Se estima que estos animales son capaz de expandirse por el territorio a un ritmo de entre 50 y 100 kilómetros anuales, siendo las zonas a gran altitud a las que peor se adaptan y en las que más difícil les resulta asentarse.

lavozdegalicia.es

08 de desembre 2022

REINAS DE REEMPLAZO (1a parte)


El fenómeno de la aparición de celdas reales sin que haya indicios de enjambrazón constituye la forma natural en que las abejas cambian su reina. No existe por lo tanto, intervención por parte del apicultor. En general, esta ocurre en la primavera, el verano o en los primeros meses de otoño. El reemplazo natural de las reinas difiere de la enjambrazón en que el enjambre está asociado a la reproducción de la especie y durante el proceso de enjambrado, las abejas crían varias reinas y finalmente la reina antigua abandona la colmena con un enjambre. Cuando se produce un reemplazo natural de la reina nunca se forma una colonia nueva. Las reinas de reemplazo se crían por necesidad de supervivencia de la colmena, sin embargo las reinas de enjambrazón se crían por la necesidad de mantener la especie.Las reinas de reemplazo son la respuesta de las abejas a un desempeño deficiente de la reina. Deciden pues, cambiarla. Es manifiestamente claro que para que esto suceda, la reina no está haciendo lo que las abejas «esperan» de ella. Razones tales como la enfermedad, una deficiente condición física (falta de alas, patas, traumatismos, vejez, enfermedades, espermateca agotada, reina proveniente de larvas inadecuadas, etcétera).

 Las abejas saben más acerca de la condición de su reina de lo que nosotros podríamos saber jamás. Las abejas determinan la validez —o no— de su reina a través de una sustancia química especial llamada feromona mandibular, que es producida por la reina mediante unas glándulas alojadas, como su nombre indica, en la sección mandibular de su cuerpo. Esta feromona se transmite a través del contacto con las
abejas que la limpian y la alimentan y, sucesivamente a las demás abejas de la colonia al compartir el alimento.

  La presencia de esta feromona inhibe la construcción de celdas reales, como así también el desarrollo de los ovarios de las obreras. Las abejas evalúan su reina basándose en los niveles de esta feromona. Cuando la cantidad percibida es insuficiente, las abejas comprenden que la reina no está haciendo su trabajo adecuadamente. Consiguientemente se dedicarán a reemplazarla. Una reina joven presenta unos niveles de secreción de feromonas muy potente, y eso inhibe su reemplazo. A medida que envejezca presentará niveles hormonales cada vez más bajos y ello inducirá a las abejas a reemplazarla.

 Cuanto más fuerte sea la secreción de feromonas de la reina, más aceptable será para las abejas.

 Las reinas viejas son reemplazadas con más frecuencia que las jóvenes. El tamaño de la población de la colonia también puede influir en que una colonia reemplace a su reina. Una reina puede secretar feromona suficiente para mantener cohesionada a una pequeña colonia.

 Una gran colonia es más probable que reemplace su reina debido a que la sobrepoblación provoca una mala distribución de feromonas de la reina a lo largo de la colmena.

 Por lo general, una reina que se sustituye a través de la sustitución natural está fallando de alguna manera, tal vez es vieja y presenta un deficiente patrón de puesta… Sin embargo, curiosamente, en ocasiones, las abejas sustituirán también reinas, jóvenes, vigorosas y que presentan una buena puesta. Para el apicultor, no es posible establecer la calidad de una reina con todos sus matices y sutilezas con la mera observación del patrón de cría, ya que es posible que esté generando una cría muy compacta, pero que no esté produciendo la cantidad de feromonas suficiente para satisfacer a las abejas de la colmena, o está infestada de Nosema o virus. A veces también, observamos reinas con un patrón de puesta irregular que no son reemplazadas. Esto puede deberse a que todavía produce altos niveles de feromonas o a otros factores tales como que la colonia tenga un alto comportamiento higiénico, envenenamiento y muchas variables más.

latiendadelapicultor.com

07 de desembre 2022

06 de desembre 2022

MUNDO ARTRÓPODO

Bienvenidos a Mundo ArtróPodo, la primera revista española de entomología amateur.

Estamos convencidos que no somos los únicos aficionados a la entomología que en algún momento se han preguntado por qué, dentro del ingente número de revistas que cada mes inundan los quioscos, internet o las redes sociales, no hay ninguna dedicada a la divulgación de esta ciencia. Esto nos resultaba extraño, y más aún cuando un paseo virtual por los grupos de Facebook dedicados a nuestros queridos bichos, arrojan cifras de vértigo; en sólo quince grupos de Facebook relacionados con la entomología y aracnología amateur hay más de 20.000 miembros.

No podíamos concebir que un grupo que pudiera ser tan numeroso, y que estuviera tan ávido de información, no tuviese ni una sola publicación divulgativa exclusiva sobre el tema. Existen revistas muy buenas sobre naturaleza, fotografía, reptiles, terrariofilia, etc., que en alguno de sus artículos han tocado el tema de los artrópodos de soslayo. Sin embargo no existe ninguna publicación dirigida exclusivamente al aficionado a los insectos y arácnidos, donde se aborden temas directamente relacionados con cualquiera de los aspectos que, en el desarrollo de nuestra afición nos encontramos.

La mayoría de nosotros salimos al campo con regularidad. Aunque nos gustan los insectos en general, solemos tener una especial fijación o interés por uno o varios grupos de ellos. Tratamos de reconocerlos e identificarlos, así como de fotografiarlos y, en algunos casos, registramos y compartimos datos sobre su fenología, comportamiento y otros aspectos interesantes sobre los mismos. Nos suelen gustar las mismas lecturas, nos movemos más o menos por el mismo espacio en la red y, en definitiva, nos mueven las mismas inquietudes e intereses.

Pues ese es precisamente el porqué de esta revista, el encontrar un espacio común donde dar rienda suelta a nuestra afición y abordar todos aquellos temas que nos interesan e inquietan.

Bienvenidos a esta vuestra revista.

mundoartropodo.com

04 de desembre 2022

L'ABELLA GEGANT PERSISTEIX

 

L'abella gegant (Megachile pluto) és l'espècie d'abella més gran del món, pot créixer fins a quatre vegades la mida d'una abella mel·lífera, amb una envergadura de 64 mm (2,5 polzades). És un himenòpter increïblement rar, natiu d'un grup d'illes indonèsies i que es va témer que s'extingís ja fa gairebé 40 anys, fins que Bolt i els seus col·legues la van "redescobrir" el 2019.

El naturalista Alfred Russel Wallace, contemporani de Charles Darwin, va recollir la primera mostra coneguda de l'abella el 1858 mentre explorava Bacan, una de les illes Moluques del nord d'Indonèsia. Wallace va recollir una sola femella de l'espècie i la va assenyalar com "un insecte gran i negre semblant a una vespa, amb unes mandíbules immenses semblant a les d’un escarabat de cérvol".

Va passar més d'un segle abans que l'abella es tornés a veure viva, el 1981, quan l'entomòleg nord-americà Adam Messer les va observar en unes poques illes, no gaire lluny d'on Wallace les va descobrir per primera vegada. Però després, res. "Es pensava que probablement s'havia extingit perquè no s'havia vist, malgrat moltes cerques, i perquè moltes parts d'Indonèsia s'estan netejant per a la mineria i les plantacions d'oli de palma", diu Bolt.

El petit equip de Bolt va cercar ubicacions basant-se en informació local: "semblava que no tindríem bons resultats, però un dia de camí cap a casa vaig veure un niu per casualitat i el vaig estudiar amb els meus prismàtics. Vaig pujar a l'arbre i vaig fer servir la llanterna del meu telèfon per veure què hi havia al forat. Vaig veure que alguna cosa es movia i vaig saltar avall, amb por que fos una serp. Després de recuperar la respiració, vaig tornar a escalar i vaig dir a l'equip que el forat semblava humit i enganxós. També vaig veure una criatura en blanc i negre moure's a dins. Van concloure que es tractava d'una abella gegant".

Bolt va poder fotografiar l'abella gegant de Wallace viva a la natura per primera vegada. "L'insecte viu era molt més impressionant que l'exemplar conservat", diu Bolt. "Semblava més gran i molt menys espantós i més suau del que molts haurien previst. L'abella pica però, no massa.

Trobar Megachile plutó també confirma oficialment que aquesta espècie veritablement singular i amenaçada encara manté el seu nínxol tènue i ens dona l'oportunitat d'assegurar-nos que el món sàpiga que existeix i que val la pena protegir-la".

Des del redescobriment, s'han trobat més nius, fins i tot en àrees protegides, que poden ajudar a assegurar el futur dels insectes. "En la meva fantasia, les abelles es convertirien en un símbol de la increïble vida salvatge d'aquesta regió com els animals tradicionalment més carismàtics, com l'ocell del paradís d'ala estàndard de Wallace", diu Wyman.

"La meva esperança és que compartint les històries d'aquestes abelles rares i altres animals, puguem inspirar a la gent a preocupar-se per aquestes criatures amenaçades i a ser conscients que la seva existència en el futur està molt a les nostres mans"

THE GUARDIAN

03 de desembre 2022

25 de novembre 2022

22 de novembre 2022

HONEY HELPS IMPROVE CARDIOMETABOLIC HEALTH

 

Honey has long been explored as an alternative to regular sugar in our diets. In fact, some nutritionists even prioritize honey over other types of sugars because it’s not broken down as quickly as other types of sugars, making it a better sugar to consume than others. However, researchers and nutrition experts have long held the view that sugar is sugar; no matter what form it takes, sugar can have an adverse effect on the body, especially when its not eaten in moderation. The most obvious adverse effects are rises in blood sugar levels, which can lead to conditions like diabetes.  


A team or researchers have recently conducted a study reviewing available clinical data that call into question the idea that honey is sugar, and that sugar is sugar, no matter what. Their findings are published in a recent paper in Nutrition Reviews.

According to the study, researchers found that honey, particularly raw honey derived from one source, can have a number of metabolic and cardiovascular health benefits. For example, researchers found that honey could:

·         Lower LDL cholesterol

·         Reduce fasting blood glucose levels

·         Increase HDL cholesterol

·         Reduce certain signs of inflammation

But if sugar is sugar, then how does honey offer these vital health benefits? Researchers point to the complex makeup of honey, which includes both sugars and a range of other important health compounds, such as proteins. There has also been prior research done in animals, for example, suggesting potential cardiovascular and metabolic health benefits to honey. The study also provides detailed insight into how the processing of honey and the floral source of honey impacts the health benefits of honey.

The review included 18 randomized-controlled clinical trials. The team found that processing honey through pasteurization processes causes honey to lose many of its health benefits, highlighting that raw, unheated honey may allow for maximal cardiovascular and metabolic health benefits.

The studies researchers reviewed, they emphasize, included participants who were already following healthy diets, including minimal amounts of added sugar like honey. The team highlights that their findings reinforce the benefits of switching other sugars for honey, rather than adding honey to a diet if you are currently avoiding sugar.

labroots.com

Sources: Science DailyCNBCNutrition Reviews

10 de novembre 2022

DIENTE DE LEÓN


No soy una mala hierba

No. No soy una mala hierba como la agricultura contemporánea me ha catalogado, y te cuento porque… Cuando me veas, recuerda que soy el único que puede vivir en lugares particulares y no soy muy exigente con la tierra que habito.

Sobre todo beneficio al lugar en donde nazco.

  • Si el suelo es demasiado duro o compacto, mis raíces harán que la tierra se airee y la tierra se ponga más blanda.
  • Hay poco calcio en la tierra? Lo fertilizo con la muerte de mis hojas
  • El suelo es demasiado ácido? También lo mejoraré si me das la oportunidad
  • Anuncio la primavera/verano
  • Como soy una de las primeras flores de primavera y la última en marcharme en invierno, alimento a la mayoría de los polinizadores
  • Durante el día cuando hace calor abro mis flores, pero de noche cuando enfría las cierro muy rápido, en realidad si no hace suficiente calor durante el día no las abriré en absoluto.
  • Mis flores son el primer alimento para los polinizadores después del invierno, a diferencia de la mayoría de las otras plantas, tengo polen y néctar. Soy generoso!
  • Mis flores son deliciosas y puedes comerlas. Lo sabías? Las llaman miel u oro de los pobres, porque se pueden utilizar en mermelada, salsa o ensalada.
  • Quieres llevar mi raíz antes de tiempo o de forma prematura? Volveré dos veces más fuerte.
  • Espera hasta finales de mayo o más tarde antes de empezar a recogerme e incluso entonces !No lo tomes todo ¡Los polinizadores estarán muy agradecidos!

Estoy aquí porque tu tierra necesita mi ayuda, así que déjame crecer sin molestarme, cuando todo este arreglado me iré otra vez, lo prometo.

Te cuento mis propiedades medicinales ...

ECOCOLMENA

02 de novembre 2022

ABELLES EN PERILL A CATALUNYA

 
Les abelles són una espècie que ens aporten una gran quantitat de beneficis, ja sigui en forma de mel, productes de bellesa per al cos, la pol·linització de l'entorn o teràpies que poden millorar la nostra salut. L'aparició de la vespa asiàtica, o vespa velutina, està perjudicant les explotacions apícoles.

D'Àsia a Europa en vaixell

La vespa asiàtica és una espècie exòtica invasora que té una mida molt més gran que la d'una abella i és carnívora, s'alimenta d'altres insectes. És originària del sud-est asiàtic i va arribar a Europa l'any 2004.  

Carles López, apicultor de Banyoles i secretari de l'Associació Apicultors Gironins Associats. 

"Tota la colònia de vespes es mor a l'hivern, excepte les reines que estan fecundades i hibernen. Una reina va hibernar en un contenidor que, al 2004, va arribar al port francès de Bordeus.

Va trobar un entorn idoni, no tenia depredadors i va fer una cria de futures reines. L'espècie es va estendre per tot França, Itàlia, Suïssa i la península Ibèrica. El 2010 se'n van detectar al País Basc i el 2013 arriben a l'Empordà."

La vespa asiàtica s'ha estès per tot Catalunya i la seva presència s'ha disparat, segons els apicultors, de manera "brutal". Se'n troben a Girona, Barcelona i Tarragona, i tenen menys presència a les terres de Lleida

CCMA.CAT

ÚS DE BIOCIDES


 El Reial decret 830/2010, de 25 de juny, pel qual s’estableix la normativa reguladora de la capacitació per realitzar tractaments amb biocides, estableix els requisits de capacitació que han de complir les persones que duguin a terme activitats laborals relacionades amb l’aplicació de determinats productes biocides autoritzats perquè siguin usats per personal professional especialitzat.

Els aspectes principals que regula aquesta normativa són els següents:

Estableix les competències que han d’acreditar les persones que realitzen tractaments amb productes biocides del tipus TP2, 3, 4, 11, 14, 18 i 19. Les unitats de competència que han d’acreditar corresponen a les següents qualificacions professionals:

  • Serveis per al control de plagues (nivell 2), per al personal aplicador.
  • Gestió de serveis per al control d’organismes nocius (nivell 3), per als responsables tècnics.

Regula les diferents vies per acreditar la capacitació per a l’aplicació de biocides que es basen principalment en:

  • L’obtenció d’un títol de formació professional que acrediti les unitats de competència corresponents a les qualificacions professionals de Serveis per al control de plagues (nivell 2) o de Gestió de serveis per al control d’organismes nocius (nivell 3).
  • L’obtenció d’un certificat de professionalitat mitjançant alguna de les següents opcions:
    • Processos d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació. Actualment s’ha iniciat un procés amb caràcter permanent que inclou els àmbits relacionats amb l’ús de biocides, concretament les unitats de competència de les qualificacions professionals:
      • Serveis per al control de plagues (de l’àmbit Serveis per al control de plagues), nivell 2 d’aplicador
      • Gestió de serveis per al control d’organismes nocius (de l’àmbit Química i salut ambiental), nivell 3 de responsable tècnic
    • Cursos formatius homologats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Actualment imparteixen aquests cursos els centres següents:
      • Centre de Promoció Econòmica i Serveis a les Empreses Can Calderón (Ajuntament de Viladecans): c. Andorra, 64, Viladecans. Telèfon: 936351804. Imparteix nivell 2 (Serveis per al control de plagues)
      • Centre d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de Santa Coloma de Gramenet: c. Ramon Berenguer IV, s/n, Santa Coloma de Gramenet. Telèfon: 934665830. Imparteix nivell 2 (Serveis per al control de plagues) i el nivell 3 (Gestió de serveis per al control d’organismes nocius)
      • Associació d’Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP): c. Viladomat, 174, 4a, Barcelona. Telèfon 934964507. Imparteix nivell 2 (Serveis per al control de plagues)
  • L’acreditació de la capacitació per exercir la responsabilitat tècnica de serveis biocides dels tipus TP 2, 3, 4, 11, 14, 18 i 19, a través de la possessió d’alguna de les següents titulacions:
    • Un títol de formació professional de grau superior específic en salut ambiental.
    • Un títol universitari que compleixi els criteris establerts en el document orientatiu que es pot consultar en l’enllaç següent.

Estableix en els annexos I i II els programes de formació específics per als productes per al tractament de la fusta (TP8) i de nivells especials: tractaments amb productes molt tòxics i carcinògens, mutàgens i tòxics per a la reproducció; i tractaments amb productes que siguin gasos o en generin. Aquesta formació s’ha d’acreditar mitjançant un certificat d’aprofitament emès per una entitat dedicada a impartir la formació esmentada.

Deroga l’Ordre de 8 de març de 1994, per la qual s’estableix la normativa reguladora de l’homologació de cursos de capacitació per realitzar tractaments amb plaguicides, d’acord amb la qual es regulaven els programes i el procés d’homologació dels cursos per a l’obtenció dels carnets d’aplicadors de tractaments de desinsectació, desinfecció i desratització (DDD). Tanmateix, estableix un període transitori de sis anys durant els quals es prorrogava la validesa d’aquests carnets (fins el 15 de juliol de 2016). Aquest període transitori, finalment, es va perllongar fins al 15 de juliol de 2021.

salutweb.gencat.cat

01 de novembre 2022

26 d’octubre 2022

19 d’octubre 2022

14 d’octubre 2022

VESPA ORIENTAL, UNA NOVA INVASORA


Actualment a Catalunya hi ha ni més ni menys que 1.235 espècies exòtiques, segons dades del projecte Exocat. O sigui, que no són pròpies del nostre país i que hi han arribat per quedar-s'hi.

D'aquestes, 177 (el 14%) tenen un comportament invasor que provoca un impacte greu en el medi ambient o, fins i tot, causa grans pèrdues econòmiques.

El cranc roig americà, la tortuga de Florida, el caragol poma, el mosquit tigre, la vespa asiàtica ("Vespa velutina")... A aquesta llarga llista, per sort, no hi hem d'afegir, de moment, la vespa oriental ("Vespa orientalis").

Es tracta d'una nova espècie de vespa invasora, localitzada el mes de setembre passat a les instal·lacions del Port de Barcelona en el forat de la persiana d'una de les oficines.

Van trucar als experts que s'encarreguen de fer seguiment d'animals exòtics en tota aquesta gran infraestructura, pensant que es tractava d'un niu de vespes qualsevol, autòcton.

"Veure-la a Catalunya era una molt mala notícia, perquè si la vespa velutina ens fa por pel mal que fa a l'apicultura, aquesta és molt més agressiva", explica Roger Vila, biòleg i responsable tècnic de Bionet.

La preocupació és totalment lògica. Mentre que la vespa velutina, que ja porta anys entre nosaltres, agafa una abella i se l'enduu per alimentar les larves, la vespa oriental és capaç de matar tota la colònia d'abelles de la mel encara que només se n'endugui una.

Aleshores van posar fil a l'agulla per retirar-ne el vesper al més aviat possible, i també per assegurar-se que no en quedava cap individu, sobretot reines, en llibertat.

I podríem pensar que els va sorprendre ser els primers que en trobaven un niu a Catalunya. Però no, no els va sobtar gens. Perquè d'espècies noves al port ja n'han trobat diverses.

Una de les que han pogut eliminar més recentment és la formiga boja groga que, com la vespa oriental, també van detectar a temps perquè van acotar l'espai on era.


CCMA.CAT

 

28 de setembre 2022