En Joel de Navàs
em pregunta: per què dins les cel·les de mascle hi sol haver-hi més varroa?
Aquest fet té a veure amb la situació de la cria d’abellot, que sol ser en la
zona més externa del niu de cria, un lloc on la temperatura és un xic més
baixa, d’uns 30ºC a diferència dels 35ºC que trobem en el centre. Aquesta
temperatura és més òptima per al desenvolupament de la varroa, així com la major
durada de la metamorfosi en els abellots, fet que millora la fertilitat de les
varroes fundadores.
En Francesc
Sargatal de Vilademuls em pregunta: el verí d’abella és diferent al de la
vespa? Si ets al·lèrgic a les abelles, reacciones igual a la picada de les
vespes? Abelles i vespes, tot i ser animals molt emparentats, tenen verins amb
composicions químiques diferents. Fins i tot, dins el mateix món de les vespes,
existeixen verins diferents. Per tant el cos reconeix aquests verins com a
diferents i per tant la reacció és diferent. En general, tot i algunes excepcions,
podem dir que una persona al·lèrgica a les vespes no ho ha de ser a les abelles
i a l’invers.
En Josep Anglada
de la Vall d’en Bas pregunta: és cert que el verí d’abella és un medicament? El
verí de les abelles és un producte molt especial i poderós que cal emprar amb
molt de compte, doncs els seus efectes poden arribar a ser letals en persones hipersensibles
o al·lèrgiques. La apiteràpia seria la disciplina que s’encarrega de la seva
utilització amb fins mèdics. Algunes propietats destacables serien la seva
capacitat anestèsia i contra el dolor crònic.
L’Eugènia
Vilopriu de l’Escala em diu: la mel del super sempre és líquida en canvi la que
jo havia menjat de petita era moltes vegades sòlida. Per què? Bona pregunta,
doncs molta gent es pensa que la mel sòlida està feta malbé o que hi ha sucre
afegit. La mel jove és líquida i amb el temps s’endureix. No tota la mel ho fa
a la mateixa velocitat, depèn doncs la proporció de nèctar de l’espècie
botànica dominant. Les mels sempre líquides han estat pasteuritzades perquè no
s’endureixin, el problema és que amb el tractament tèrmic podem perdre
propietats biològiques de la mel. Us recomano mel crua, molt més sana i de
proximitat.
10. En Manel Sánchez d’Oix pregunta: quina diferència hi ha entre la mel i el melat? La mel és un producte derivat de la transformació del nèctar floral, en canvi el melat prové de processat que fan les abelles dels excrements dels pugons. Aquests petits animalons, són paràsits de les plantes, de les quals xuclen la saba. Els seus excrements són molt atractius per a formigues i abelles, que els recullen amb molta destresa.
8. La Meritxell Anglada d’Olot em pregunta: com fabriquen els hexàgons les abelles? Les cel·les estan fetes de cera i és un producte propi de les abelles, a diferència del pol·len, la mel i el pròpolis, que són productes transformats d’altres substàncies que troben a la natura. Les abelles tenen unes glàndules cereres en el seu ventre a partir de les quals secreten làmines de cera anomenats miralls. Posteriorment i amb l’ajuda de les mandíbules i les extremitats, les abelles procediran al seu modelat i sutura a fi de construir les famoses cel·les hexagonals.
7. La Pepa Juvanteny de Roses pregunta: la majoria d’abelles són femelles, oi? Com ho fan per triar el sexe? Cert, la majoria d’individus d’una colònia d’abelles són femelles, amb una femella reina fèrtil i una gran quantitat de femelles estèrils. Els mascles són una minoria. La clau està en el moment de la posta dels ous que fa la reina, de manera que els ous fecundats per un espermatozoide donaran femelles i els ous no fecundats, per tant òvuls, donaran a mascles. Fàcil!!!
5. En Quel Las Heras de Barcelona i olotí de naixement ens demana: quina alimentació tenen els abellots a fi d’acomplir la seva noble tasca? La veritat és que els abellots són les abelles més mal alimentades de la colònia. Ja de petits van rebre una alimentació pobre de mel i pol·len, tot fent la metamorfosi en els racons més freds del niu de cria, fet que explica el perquè el seu desenvolupament triga 24 i en canvi el d’una obrera 21. Un cop adults, s’alimentaran de mel i pol·len que aconseguiran de les seves germanes i a l’hivern seran expulsats del rusc, doncs la seva presència no és útil, morint de fred i de gana. Terrible!
4. La Cristina Raga de Blanes pregunta: els nius de vespa asiàtica que es veuen ara en els arbres estan buits o cal fer alguna cosa? Els nius de vespa asiàtica (Vespa velutina) són anuals i quan arriba l’estació freda les obreres vespes de dins es moren. En aquest moment, el mal ja està fet, doncs anteriorment les reines fèrtils que ha generat el niu ja han estat fecundades i amagades o sota terra. Els nius són de paper (cel·lulosa) i es desintegraran amb la pluja i el vent. El problema serà quan arribi la primavera i les reines enterrades emergeixin i cadascuna generi un nou niu i una nova amenaça.
3. La Sara Pedrosa de Santa Pau ens pregunta: el sexe de les abelles determina que faci una tasca o una altra dins del rusc? I tant! No només el sexe sinó també l’edat. Els mascles neixen amb una funció principal que és la de fecundar a la reina fèrtil. De fet els abellots tenen fama de “vividors” i el seu nom en castellà “zángano” ja té una connotació pejorativa a gandul. Les femelles, anomenades obreres, fan honor al seu nom, treballant tota la vida fins a morir d’esgotament. Les més joves dins del rusc, de mainaderes, netejant, construint, vigilant... i les més veteranes recol·lectant nèctar i pol·len de les flors.
El diari apícola ECOLLUITA i el veterinari d’abelles APICESTEVE us conviden a participar en aquesta MARATÓ de preguntes sobre el MÓN FANTÀSTIC DE LES ABELLES. Cada dia contestarem una de les preguntes sobre abelles que ens haureu fet arribar a partir de missatges per INSTAGRAM (apicesteve), per FACEBOOK (https://www.facebook.com/esteve.mirangels), per MAIL (veterinari@apicesteve.cat) o per WHATSAPP (677029675). Sigueu curiosos i pregunteu tot allò que us crida l’atenció d’aquests fantàstics insectes! Ànims!
Alguns apicultors es pregunten si les abelles pateixen amb les nevades... la veritat és que no. De fet, la majoria d’animals són molt resistents al fred i són capaços de resistir llargs períodes de baixes temperatures, només cal una condició: un bestiar ben gras. Sigui com sigui, els greixos seran reservoris energètics a llarg termini i les abelles seran capaces de convertir el rebost mel·lífer de glúcids immediats en lípids futuribles, tota una garantia per arribar en condicions a la propera primavera.
Per explicar-ho cal recular fins els segle XVIII i XIX, quan aquesta ciutat es trobava en plena revolució industrial. Durant aquest període es van crear moltes indústries, però una de les més comunes eren les anomenades Cottoncity (ciutats del cotó). Dins d’aquestes fàbriques hi treballaven un conjunt d’operaris molt eficients i que hom relaciona amb la tasca desenfrenada de les abelles dins d’un rusc. A mitjans del segle XIX el símbol de l’abella es va incorporar oficialment a l’escut de la ciutat.
Aquest mes de gener de 2021 celebrem els 10 anys de la creació del diari Ecolluita, un bloc gestionat amb més o menys encert per tot un conjunt d’apicultors i abellaires que ens han obsequiat amb opinions, articles i notícies del món de les abelles. Si el visiteu, https://ecolluita.blogspot.com/ hi trobareu més de 1800 entrades, organitzades en 90 temàtiques diferents. Estem contents de la feina feta i volem continuar treballant, de forma independent i altruista, al servei de les nostres companyes les abelles. Per molts anys!
Ja comença un nou any i com cada gener-febrer cal actualitzar els censos dels nostres ramats d’abelles. Aquest any però, hi ha la novetat del GTR (Gestió Telemàtica Ramadera), una aplicació on-line del Departament d’Agricultura i Ramaderia que et permetrà actualitzar censos sense necessitat d’assistir personalment a la teva oficina comarcal. L’actualització obligatòria continua essent com a mínim un cop l’any, però la versió telemàtica ho farà tot molt més fàcil. Bona feina!!!
L’apicultura és l’art de tenir cura de les abelles del gènere Apis. La meliponicultura és per tant tenir cura d’un altre tipus d’abelles, les que trobem dins la tribu Meliponini. Aquesta activitat ramadera té una llarga tradició en el continent Americà del sud, Austràlia, Àfrica i el sud-est asiàtic. Són abelles mal anomenades “sense fibló”, doncs en tenen, el que passa és que és molt petit o bé els treballadors són mascles, i aquests sí que no tenen fibló. La mel és emmagatzemada en petits nius, on la reina d’aquestes abelles s’alimenta i fa una posta més o menys contínua. Melipona beecheii és una de les principals espècies de Mèxic, abella sagrada del maies.
