12 de gener 2021

LA FIDELITAT DE LES ABELLES


2. En Roger Coromina de Ogassa pregunta: què és el que determina que un insecte pol·linitzi més d'una espècie vegetal? Les abelles de la mel d'una mateixa colònia acostumen a ser fidels a l'hora de pol·linitzar un determinat tipus floral, encara que en la mateixa àrea geogràfica existeixin altres floracions. Això no vol dir, que les altres arnes d'una explotació apícola pol·linitzin totes les mateixes flors. El criteri sol ser el de la proximitat i facilitat de recol·lecció. 

11 de gener 2021

COM FABRIQUEN LA MEL LES ABELLES?


1. La Georgina Orriols de Llagostera pregunta: com fabriquen la mel les abelles? La mel és un producte que prové de la transformació dels nèctars florals de les plantes mel·líferes. Durant la succió del nèctar aquest pateix l'addició de la saliva de les abelles, que gràcies als enzims que conté, transformarà els sucres existents. La barreja serà guardada en el pap de l'abella i un cop a casa serà regurgitat, afavorint-ne l'evaporació de l'aigua a nivells de <18%.


VOSTÈ PREGUNTA

 

El diari apícola ECOLLUITA i el veterinari d’abelles APICESTEVE us conviden a participar en aquesta MARATÓ de preguntes sobre el MÓN FANTÀSTIC DE LES ABELLES. Cada dia contestarem una de les preguntes sobre abelles que ens haureu fet arribar a partir de missatges per INSTAGRAM (apicesteve), per FACEBOOK (https://www.facebook.com/esteve.mirangels), per MAIL (veterinari@apicesteve.cat) o per WHATSAPP (677029675). Sigueu curiosos i pregunteu tot allò que us crida l’atenció d’aquests fantàstics insectes! Ànims!

09 de gener 2021

TENEN FRED LES ABELLES?

 

Alguns apicultors es pregunten si les abelles pateixen amb les nevades... la veritat és que no. De fet, la majoria d’animals són molt resistents al fred i són capaços de resistir llargs períodes de baixes temperatures, només cal una condició: un bestiar ben gras. Sigui com sigui, els greixos seran reservoris energètics a llarg termini i les abelles seran capaces de convertir el rebost mel·lífer de glúcids immediats en lípids futuribles, tota una garantia per arribar en condicions a la propera primavera.

PER QUÈ L'ABELLA ÉS EL SÍMBOL DE MANCHESTER?

 

Per explicar-ho cal recular fins els segle XVIII i XIX, quan aquesta ciutat es trobava en plena revolució industrial. Durant aquest període es van crear moltes indústries, però una de les més comunes eren les anomenades Cottoncity (ciutats del cotó). Dins d’aquestes fàbriques hi treballaven un conjunt d’operaris molt eficients i que hom relaciona amb la tasca desenfrenada de les abelles dins d’un rusc. A mitjans del segle XIX el símbol de l’abella es va incorporar oficialment a l’escut de la ciutat.

08 de gener 2021

10 ANYS D'ECOLLUITA

 

Aquest mes de gener de 2021 celebrem els 10 anys de la creació del diari Ecolluita, un bloc gestionat amb més o menys encert per tot un conjunt d’apicultors i abellaires que ens han obsequiat amb opinions, articles i notícies del món de les abelles. Si el visiteu, https://ecolluita.blogspot.com/ hi trobareu més de 1800 entrades, organitzades en 90 temàtiques diferents. Estem contents de la feina feta i volem continuar treballant, de forma independent i altruista, al servei de les nostres companyes les abelles. Per molts anys!

GTR

 

Ja comença un nou any i com cada gener-febrer cal actualitzar els censos dels nostres ramats d’abelles. Aquest any però, hi ha la novetat del GTR (Gestió Telemàtica Ramadera), una aplicació on-line del Departament d’Agricultura i Ramaderia que et permetrà actualitzar censos sense necessitat d’assistir personalment a la teva oficina comarcal. L’actualització obligatòria continua essent com a mínim un cop l’any, però la versió telemàtica ho farà tot molt més fàcil. Bona feina!!!

07 de gener 2021

LA MELIPONICULTURA

 

L’apicultura és l’art de tenir cura de les abelles del gènere Apis. La meliponicultura és per tant tenir cura d’un altre tipus d’abelles, les que trobem dins la tribu Meliponini. Aquesta activitat ramadera té una llarga tradició en el continent Americà del sud, Austràlia, Àfrica i el sud-est asiàtic. Són abelles mal anomenades “sense fibló”, doncs en tenen, el que passa és que és molt petit o bé els treballadors són mascles, i aquests sí que no tenen fibló. La mel és emmagatzemada en petits nius, on la reina d’aquestes abelles s’alimenta i fa una posta més o menys contínua. Melipona beecheii és una de les principals espècies de Mèxic, abella sagrada del maies.

 

05 de gener 2021

VESPES MEL·LÍFERES

 

Dies enrere explicava que les abelles provenen evolutivament de les vespes. Avui us explico que les abelles no són els únics insectes que fan mel. Existeixen un conjunt de 16 espècies de vespes del gènere Brachygastra que també recol·lecten nèctar i el transformen en mel. A diferència de les abelles, i com bones vespes que són, els seus nius no són de cera sinó de paper. Brachygastra mellifera és una d’aquestes vespes mel·líferes.

04 de gener 2021

LLUITA CONTRA LA VELUTINA

 

La lluita contra la Vespa velutina cal que combini sempre dos elements: per una banda els xarops i per l'altra els protectors de trescadors. Pel que fa als xarops, la barreja de suc de nabius i cervesa negra sembla ser la millor de totes. Per altra banda, els protectors buscaran donar espai de vol a les abelles, evitant així el col·lapse del trescador i la inactivitat de les recol·lectores.

02 de gener 2021

RUSCOS ENTRE TOMBES


L’apicultura urbana pot ser un bon instrument per naturalitzar poc a poc les grans ciutats. El nostre país hauria d’emmirallar-se en aquells que tenir abelles enmig d’edificis i terrats fos la cosa més normal del món. I com no, posats a buscar zones verdes i desaprofitades, uns quants metres quadrats del cementiri poden ser perfectes. Només cal voluntat política, i d’això, els que manen, ben poc.  

 

How an Urban Beekeeper Spends His Sundays

Nick Hoefly tends to bees among the tombs of Green-Wood Cemetery in Brooklyn. Happy Halloween.

www.nytimes.com


CAUS EN ESTRATS ARGILOSOS

 

Les abelles solitàries elaboren caus en estrats argilosos. Aquests nius de fondària escassa, tenen una cambra en el seu tram final, on es dipositaran un o pocs ous a fi de perseverar en la continuïtat de l’espècie. Realitzada la posta i assegurada la seva alimentació post-eclosió, els orificis seran bloquejats amb una mica de fang premsat.

LA TRAVESSA DEL DESERT

 

Ja han passat masses anys des de la darrera entrada en aquest bloc, ... una travessa del desert massa llarga i plena de despropòsits i masses desenganys.

És per això, que a partir d'avui m'hi poso amb la ferma voluntat de reactivar aquesta associació, reconvertir-la en quelcom diferent, lligat sempre al nostre amor infinit cap a les abelles. Deixem, doncs, de banda, la pretensió de ser una associació més, i enfoquem el futur amb la voluntat de construir ponts i fomentar la divulgació.

Ara veurem com està el pati... 

Esteve - Antic veterinari de l'Assoc. Col·lectiu Abellaires

01 de gener 2021

FA FRED I JO TREBALLO

 

Els borinots, bagots, bagarros, bufaforats… i tots els noms del món (Bombus terricola) ... un meravellós insecte, de cos pilós, capaç de treballar incansablement tot i el fred que fa en un dia com avui. Increïbles i necessaris, doncs la seva tasca pol·linitzadora és insubstituïble. Sovint quan els observo, no puc resistir la temptació d’acaronar-los i gaudir per uns instants del seu exquisit pelatge. Ells, nobles i determinats, mai buscaran la confrontació, canviant de flor en un sorollós vol.

27 de desembre 2020

DESABELLAMENT

 

La síndrome del desabellament (Colony Collapse Disorder) és una alteració sanitària que està posant en perill la viabilitat de les abelles. Alguns científics parlen d’un procés infecciós, altres d’un fenomen lligats al canvi climàtic, alguns d’una deficient nutrició, i encara d’altres acusen del procés als pesticides. Al final, sigui el que sigui, les abelles es moren i tot plegat fa pensar en un conglomerat multifactorial que està alterant la sort d’aquests insectes. Les abelles són bioindicadors, molts sensibles a qualsevol canvi, sigui químic, físic o biològic. Tremolem!



26 de desembre 2020

BORINOTS HIVERNALS

 

L’arribada de l’hivern implica sempre una menor activitat de les abelles mel·líferes, tot gaudint del refugi i reserves de les bresques dins del rusc. Per contra, les abelles solitàries aprofiten qualsevol ullada de sol per treballar, incansables en les poques flors que trobem en l’estació freda, cirerer d’arboç, nesprer, espígols i romanís arrecerats... i qualsevol petita font de nèctar que els pugui satisfer la seva famolenca curiositat. De cos pilós, un abric imprescindible en els dies més curts de l’any.

25 de desembre 2020

L'OR DE LES ABELLES


El pròpolis és l’or de les abelles, un producte antisèptic obtingut a partir de la transformació de les resines dels arbres. Lògicament, de la mateixa manera que no hi ha dues mels iguals, tampoc trobarem dos pròpolis idèntics. Cada col·lectiu d’abelles fabrica la seva pròpia barreja de resines, una formulació màgica que depèn de la qualitat de biodiversitat present en un indret però també de la memòria genètica d’aquest meravellós insecte.

POL·LINITZADORS ENVERINATS

 

Estudis edafològics certifiquen que els sòls dels camps de conreus intensius estan massa plens de pesticides. Cal recordar que no totes les abelles viuen en ruscos, i que les abelles solitàries, les grans pol·linitzadores d’aquests conreus sovint fan els seus nius en el terra, i per tant serien les grans damnificades d’aquests nivells elevats de productes neurotòxics. Un drama!


Pollinating bees may be exposed to lethal levels of neonics in soil on southern Ontario farms: study

New research suggests ground-nesting bees may be exposed to lethal levels of pervasive insecticides found in soil on farms across southern Ontario.

University of Guelph environmental sciences professor Nigel Raine and PhD student Susan Chan examined the hoary squash bee that feeds on the nectar and pollen of squash, pumpkin, gourds and melon, and is a crucial pollinator for those crops.

They estimated 36 per cent of the bee population studied encountered lethal doses of one major neonicotinoid – clothianidin – in the soil at 18 commercial squash fields in a region stretching from Peterborough, Ont., to the tip of southwestern Ontario.

globalnews.ca

24 de desembre 2020

XUCLAR O LLEPAR?

 

Els científics han descobert que les abelles poden utilitzar la seva llengua de dues maneres diferents depenent de la viscositat del nèctar. Quan les pluviometria és escassa les plantes generen un nèctar molt concentrat de sucres i les abelles utilitzen la seva llengua com si fos una cullera, tal i com ho fa un gos o un gat. En canvi, quan els nèctars són molt líquids, escullen l’estratègia de la succió.

 

Honeybees consume nectar by sucking and not just dipping their tongues, scientists discover

For a century, scientists have known how honeybees drink nectar. They lap it up.

 

They don’t lap like cats or dogs, videos of whose mesmerising drinking habits have been one of the great rewards of high speed video. But they do dip their hairy tongues rapidly in and out of syrupy nectar to draw it up into their mouth. For the last century or so, scientists have been convinced that this is the only way they drink nectar.

 

Scientists have now discovered bees can also suck nectar, which is more efficient when the sugar content is lower and the nectar is less viscous. A high speed video of bees drinking a nectar substitute in a lab shows that not only do honeybees have this unexpected ability, they can go back and forth from one drinking mode to another.

 

Jianing Wu, an engineering and biophysics specialist, at Sun Yat-sen University in Guangzhou, China, and the senior researcher on the experiment, said that while honeybees excel at feeding on highly concentrated nectar, “we find that they can also flexibly switch the feeding strategy from lapping to suction”. He and his colleagues reported the results on Wednesday in the journal Biology Letters.

 

David Hu, a professor at the Georgia Institute of Technology, who supervised some of Mr Wu’s earlier research but was not involved in this experiment, said: “We thought that insects’ mouths were like tools in your kitchen drawer (straw, fork, spoon), with single uses.”

 

Alejandro Rico-Guevara, who runs the Behavioural Ecophysics Lab at the University of Washington, Seattle, and studies nectar feeding in birds, also worked on the project. He said this flexibility in nectar-drinking behaviour means that although bees prefer the more syrupy nectars, they can efficiently feed from flowers whose nectar is more watery. “This has implications at many different scales, from pollination, for our food, all the way to the role they have in natural ecosystems,” he said.

 

The Independent would like to keep you informed about offers, events and updates by email, please tick the box if you would like to be contacted

Read our full mailing list consent terms here

 

What Mr Rico-Guevara found most interesting was that the bees are so sensitive to the viscosity of the nectar that “they switch at the exact point you would expect, to get the best reward for the energy invested”.

 

The honeybee tongue is adapted perfectly to lapping syrupy nectars. Once the tongue is dipped into thick nectars, Mr Wu explained, “approximately 10,000 bristles covering the tongue erect simultaneously at a certain angle for trapping the nectar”. The bee then pulls its tongue back into its proboscis, which is really a part of its mouth, and a pumping mechanism in the head sucks the nectar off the tongue.

 

When the viscosity changes so that the nectar is less thick, the bees let their tongues stay in the nectar and suck it up into their mouths, apparently using the same pumping mechanism.

 

Mr Hu said: “The result makes perfect sense because honeybees are already known as generalists.” They are not limited to feeding on only one type of flower like some other species of bee.

 

The bees have been flexible all along. It was the scientists who were stuck on one idea.

 

New York Times

22 de desembre 2020

ABELLA SOLITÀRIA

 

Abella solitària (Halictus scabiosae) damunt d’una flor de card marià. Tothom coneix l’abella de la mel (Apis mellifica), però només és una de les 20.000 espècies que podrem trobar a la biosfera. D’aquestes, les tres quartes parts són solitàries, o sigui viuen en parella, fugint de les societats matriarcals que trobem en els ruscs o arnes.