ORIGEN DE LA MIEL EN EL ETIQUETADO

 

El Senado ha aprobado una moción del senador Carles Mulet en la que se han reclamado al Gobierno acciones para “ clarificar el origen de la miel en beneficio de los consumidores”, su composición y mezclas, algo que están reclamando los productores de las distintas zonas apícolas del país, que ven como este producto es victima de una normativa que lo desprotege frente a mieles que llegan de otros países, son sobrecalentadas o con adiciones de sacarosa y que se mezclan o envasan en nuestro país.

La moción pide modificar tanto el Real Decreto como la Directiva Europea aplicable al sector, para que se regule claramente que debe constar en el etiquetado de los envases de miel que se venden en España los porcentajes de mezcla de origen de la miel contenida en el envase (tal como está redactado puede llevar un 1% de miel española y el 99 % de miel china); debe modificarse el texto y eliminarse “fabricado en España” y sustituirse por “envasado en España procedente de... ” haciendo constar el país de procedencia real, aunque sea reimportada de otro país europeo.
 
Mulet ha defendido en la Comisión de Agricultura, Pesca y Alimentación la necesidad que se modifique la normativa estatal y europea  que se regule claramente que en el etiquetado se muestren los porcentajes de mezcla de origen, haciendo constar el país de procedencia real y su porcentage exacto y prohibir la comercialización para el consumidor de mieles sobrecalentadas para evitar el fraude de las adiciones de sacarosa, una competencia desleal que sería controlada con análisis en laboratorios oficiales. “Ante la confusión y puertas abiertas a las estafas y la pillería, hemos reclamado que, en colaboración con las CCAA, se amplíen y mejoren las medidas de control de la calidad de la miel para así fortalecer al sector apícola. Para ello el acuerdo, que se ha aprobado por 14 votos a favor y las 13 abstenciones de PSOE y Ciudadanos, reclama acciones ante las instituciones de la Unión Europea ante los vacíos legales para modificar la Directiva y que se especifique la procedencia de las mieles presentes en la mezcla y su proporción”, ha dicho.
 
Mulet ha insistido en la necesidad de defender y fortalecer el sector apícola español “ cuya calidad es innegable, que aporta beneficios a la salud y producción de alimentos y que se está viendo perjudicada por la regulación actual y la escasa defensa del sector”.

Mortandad y abejas invasoras

Por otro lado, la moción aprobada reclama activar proyectos de investigación en coordinación con las comunidades autónomas que indaguen en las causas de la mortandad entre las abejas, en lo que se ha venido denominando síndrome del despoblamiento, que ha provocado a nivel mundial la desaparición de más de 1 000 millones de abejas, que puede tener su origen en situaciones sanitarias, ambientales-productivas (sequía, climatología, cambio climático, parásitos, uso de fitosanitarios o principios activos, etc.) algo que afecta gravemente al cultivo y producción de alimentos para los seres humanos.

Por último pide financiar proyectos de investigación en coordinación con las comunidades autónomas para luchar contra la presencia y extensión de especies invasoras como la avispa asiática (Vespa velutina nigrithorax), presente ya en nuestro país y que genera importantes perjuicios en el sector apícola estatal, ya que acaba con las colmenas en poco tiempo y depreda abejas de forma agresiva.

 
Finalmente la moción se ha aprobado por 14 votos a favor y 13 abstenciones, las del PSOE y Ciudadanos.

 

Fuente: eldiadezamora.es 

Més

EL PERILL DELS FITOSANITARIS

 

Els fitosanitaris són perillosos i poden suposar un perill per a tot tipus de bestiar, incloses les abelles. És per això que cal avisar a les persones afectades amb un mínim de 48 d’hores d’antelació i comunicar-ho 15 dies abans a l’Ajuntament i Cambres Agràries. Aquesta normativa és el 1984. Avui existeix un Reial Decret del 2012, que protegeix parcs i jardins i detalla la necessitat d’avisar amb10 dies hàbils d’antelació al començament de cada tractament i en el termini màxim de dos dies comptats des de l’endemà de recepció de la sol·licitud, ha de informar els veïns de l’interessat, o interessats, directament o a través de l’empresa de tractaments que hagi de realitzar l’aplicació, el lloc i data de realització del tractament objecte de la sol·licitud, així com la identificació dels productes fitosanitaris que s’han d’utilitzar, a fi de possibilitar que disposin de temps suficient per adoptar les precaucions convenients.

Més

THE PROBLEM WITH HONEY BEES

 

 

To many people, honey bees symbolize prosperity, sustainability and environmentalism. But as a honey bee researcher, I have to tell you that only the first item on that list is defensible. Although they are important for agriculture, honey bees also destabilize natural ecosystems by competing with native bees—some of which are species at risk.

 

The rise in hobby beekeeping, now a trendy activity for hundreds of thousands of Americans, followed strong awareness campaigns to “save the bees.” But as a species, honey bees are least in need of saving. Media attention disproportionately covers them over native pollinators, and murky messaging has led many citizens—myself once included—to believe they are doing a good thing for the environment by putting on a beekeeper’s veil. Unfortunately, they are probably doing more harm than good.

 

“Beekeeping is for people; it's not a conservation practice,” says Sheila Colla, an assistant professor and conservation biologist at Toronto’s York University, Canada. “People mistakenly think keeping honey bees, or helping honey bees, is somehow helping the native bees, which are at risk of extinction."

 

Colla recently published an analysis of nearly a thousand comments submitted by citizens in response to Ontario’s draft Pollinator Health Action Plan—a proposal that involved a plan for stricter neonicotinoid pesticide regulations. Despite intense public interest in bees and pollination and strong support of tighter pesticide regulations, Colla and her colleagues found that citizens had a surprisingly poor understanding of the diversity of pollinators and their roles in pollination.

 

“The focus on neonics [a kind of pesticide] and honey bees has taken a ton of resources away from conserving wild pollinators from their most important threats,” Colla says. She is justifiably frustrated at the misappropriated attention on saving honey bees when, from a conservationist’s point of view, native bees are the ones in more dire need of support.

 

And while honey bee–centric businesses often support initiatives that benefit native bees, such as developing bee-friendly habitat, the financial contributions pale in comparison to what could be achieved if funds were applied to these initiatives directly. “Beekeeping companies and various non-science-based initiatives have financially benefitted from the decline of native pollinators,” Colla explains. “These resources thus were not allocated to the actual issue people are concerned about.”

 

For some reason, maybe because they are small, honey bees are not generally viewed as the massively distributed livestock animal that they are. There are millions of honey bee colonies in North America, 2.8 million of which are in the U.S. Approximating around 30,000 bees per colony (the size of a pollination unit), that’s roughly a billion honey bees in Canada and the U.S. alone—almost triple the number of people.

 

High densities of honey bee colonies increase competition between native pollinators for forage, putting even more pressure on the wild species that are already in decline. Honey bees are extreme generalist foragers and monopolize floral resources, thus leading to exploitative competition—that is, where one species uses up a resource, not leaving enough to go around.

 

But determining honey bees' influence on natural ecosystems requires empirical testing. It is possible, for example, that alternate foraging habits of native bees—differences in their active times of day or preferred plants, for example—could lead to little effective competition. Honey bees are so ubiquitous, though, that it has been hard to test exactly how their introduction, and subsequent resource monopolization, affects ecosystem networks.

 

Not so for the Canary Islands. Alfredo Valido and Pedro Jordano, researchers from the Spanish National Research Council in Tenerife and Sevilla, respectively, saw an opportunity to use these islands—a Spanish archipelago off the northwestern coast of Africa—to study how the introduction of honey bees affects the native pollinating community.

 

In the highlands of the islands’ Teide National Park, thousands of honey bee colonies are introduced seasonally for honey production and removed again at the end of the nectar flow, creating an excellent scenario for experimentation. Their results, published in Scientific Reports, do not make honey bees look like the sustainability celebrities they have become.

newsletter promo

 

Bringing in honey bees reduced the connectedness of the plant-pollinator networks. Nestedness and modularity, two indicators of ecosystem resilience, also declined. While some plant species enjoyed higher fruit set, fruits sampled nearest the apiaries contained only aborted seeds. “The impact of the beehives is so dramatic,” says Valido, “You can detect disruption between plants and pollinators just the day after beehive installation.”

 

“By introducing tens or hundreds of beehives, the relative density of honey bees increases exponentially compared with wild native pollinators,” Valido explains. This causes a drastic reduction of flower resources—pollen and nectar—within the foraging range. “Beekeeping appears to have more pervasive, negative impacts on biodiversity than it was previously assumed,” says Jordano.

 

Valido and Jordano suspect that their findings on the Canary Islands are generally applicable to other ecosystems where honey bees are introduced, but they note that the specific impact of beekeeping in other locations may differ.

 

Indeed, honey bees are not always the top competitor in a pollinator network: Whether they succeed at outcompeting the native bees depends on other factors. For example, Nicholas Balfour and his colleagues at the University of Sussex, England, found that native bumble bees were superior competitors on the tubular flowers of lavender, owing in part to their longer proboscis (tongue).

 

In still other ecosystems, honey bees appear not to be as influential as in the Canary Islands. After introduction in northern Patagonia, nonnative bumble bees and honey bees overtook the native bees as the most frequent floral visitors, but this had no effect on the native bees’ actual visitation rates.

 

While every ecosystem has its own quirks—with different pollinator players and participating plants—pollination network studies conducted closer to home tend to agree with the findings in the Canary Islands. “There have been studies in North America showing pollination system disruptions by honey bees,” says Colla. “Honey bees also are very effective at pollinating certain weedy species, which changes the overall plant communities.”

 

Many of those weedy species are also invasive, including Scotch broom, dandelions, Himalayan blackberry and Japanese knotweed, among others. And beekeepers secretly love invasive plants. Their intense proliferation provides a lucrative and predictable nectar flow—perfect for the honey bees, and beekeepers, to capitalize on—but the plants, too, disrupt native ecosystems.

 

Even with this boost of forage, there is sometimes still not enough to go around amongst honey bees, let alone native bees. In the lower mainland surrounding Vancouver, Canada, I kept a small research apiary with 15–20 hives. It was my first year keeping research colonies in a high-density area, and I have never struggled so much to keep my bees alive.

 

The hives were riddled with diseases. I even euthanized one colony with symptoms of American foulbrood—standard protocol, as it’s one of the most destructive, contagious diseases that honey bees face. Despite being entirely free of Varroa destructor—a devastating parasitic mite—at the start of the season, the hives required miticide treatments by late summer. And the colonies did not produce a crop of honey.

 

Colony densities in some locations have become too high, facilitating the spread of disease and exacerbating problems with poor nutrition. If it was this hard to keep my honey bees healthy, I’m not sure I can bear to think about the wild bees.

 

But think about them, we must. I used to believe that honey bees were a gateway species, and that concern over their health and prosperity would spill over onto native bees, benefitting them, too. While this may have happened in some cases, evidence is mounting that misguided enthusiasm for honey bees has likely been to the native bees’ detriment. Beekeeping doesn’t make me feel good, anymore. In fact, quite the opposite.

 

https://www.scientificamerican.com

Més

DETECCIÓN TEMPRANA DE LOS INCENDIOS FORESTALES

La Plataforma Innovadora para el Cuidado de las Abejas (PICA)

Gran interés de los diferentes actores ligados al sector apícola tras conocer el potencial de reducción los riesgos de la Plataforma Innovadora para el Cuidado de las Abejas (PICA).  Este proyecto, impulsado por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), la empresa tecnológica Kinimara, el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación, y la Entidad estatal de Seguros Agrarios (ENESA), nace con el objetivo de mejorar la prevención de los principales riesgos sanitarios y medioambientales asociados a la apicultura mediante el diseño de una plataforma tecnológica que ayude al apicultor en la toma de decisiones. La plataforma deberá integrar dispositivos compatibles con la red GRPS y SIGFOX que proporcionarán información de localización, temperatura, humedad y peso de las colmenas, así como otro tipo de información que comunique la Administración, los propios apicultores o sus asociaciones, para facilitar la coordinación de todos los agentes implicados en el desarrollo sostenible del sector apícola. Entre otras cuestiones, PICA permitirá: 

• Una mejor coordinación con agricultores para crear un mercado de polinización y reducir los daños por tratamientos fitosanitarios.
• Una mejora en coordinación con otras asociaciones de apicultores en los tratamientos.
• Detección temprana de incendios forestales.

Además, se ha detectado la necesidad de que el proyecto contacte con compañías aseguradoras y autoridades responsables de la extinción de incendios, para dar a conocer el potencial de esta iniciativa. Las colmenas se colocan cerca de caminos, donde según estudios oficiales se producen la mayor parte de los focos de los incendios. Los sistemas de monitoreo de las colmenas cuentan con sensores de temperatura para prevenir daños por golpes de calor con ciertos umbrales de temperatura. A través de este proyecto, se adaptarían, para que sirviesen también para la detección temprana de incendios.

Fuente: Vida Apícola

Més

ANCESTRES VÈSPIDS

Les abelles són descendents de les vespes, uns insectes que abandonaren la depredació per dedicar-se a la recol·lecció del nèctar i pol·len de les flors.

 

Més

COM VALORITZAR LA MEL DE COLLITA PRÒPIA

 

Més

SANIDAD EN EL COLMENAR

La sanidadd en el colmenar no consiste en administrar tratamientos, más bien debemos entender la aplicación de medicinas com el último recurso cuando el problema se ha ido de las manos. Para evitar esto pueden tomarse una serie de medidas preventivas y para tomarlas hay que comprender cómo se inica y se extiende una enfermedad.

La aparición de enfermedades en las colmenas depende de un conjunto de factores. No es suficiente que exista un agente patógeno para que aparezca el problema. Algunos de estos factores o causas predisponentes, como las condiciones climáticas, escapan al control, pero otras dependen exclusivamente del manejo del profesional. No todas las maniobras implican el mismo tiempo ni requieren los mismos medios. El apicultor valorará en cada medida si la puede aplicar, según las peculiaridades de su explotación.

La sanidad en una explotación apícola es siempre beneficiosa, ya que las enfermedades hacen menos fuertes y productivas las colmenas. Tengamos en cuenta que la cosecha de miel no es directamente proporcional a las abejas, sino que se trata de una curva exponencial, es decir, a más abejas, mucha más miel. Si una colmena con diez mil abejas da diez kilos de miel, un con veinte mil no da veinte, da más. Tanbién la polinización requiere de colmenas fuertes. Éstas son dos razones más que sobradas para evitar la pérdida de efectivos que todaa enfermedad acarrea una vez declarada. Además, las colmenas débiles o descuidadas, más propensas a enfermar, son un foco de infección y contagio para el resto del colmenar. 

ENFERMEDADES DE LAS ABEJAS - Puerta F. i otros ... COAG ediciones

Més

APICULTURA I EL CANVI CLIMÀTIC

 

Des de la Càtedra d’Agroecologia de la Universitat de Vic s’està finalitzant un projecte de recerca que té l’inici en el 2017 sobre Apicultura i Canvi Climàtic a les regions mediterrànies, concretament Andalusia, València i Catalunya. És un projecte potent de cara a destacar la importància de l’activitat apícola en el context de Canvi Climàtic, però es necessita l’ajuda d’apicultors/es per tal de que siguin resultats estadísticament significatius (no cal que ser professional... simplement tenir abelles). Es tracta d’una enquesta d’uns 15-20 minuts on es pregunten qüestions relacionades impactes i estratègies d’adaptació.

Aquest és el link:

https://campus.uvic.cat/formulari/index.php/928847?lang=es

És una enquesta que es pot fer des del mateix telèfon, tot i que es recomanable fer-la al ordinador. Crec que projectes com aquest ens poden reforçar el nostre paper com abellaires que tenim cura de les abelles.

Si us ve de gust, podeu veure una primera part de l’informe que es va publicar al 2017,

https://mon.uvic.cat/catedra-agroecologia/es/informe/

 

Moltes gràcies i salut!

Més

LA MEL VS EL SUCRE

 

L'entrada del sucre el segle passat va modificar els nostres hàbits dietètics i va arraconar la mel i les fruites madures, fins aleshores principals edulcorants. No hi ha cap raó dietètica ni de salut que justifiqui la supremacia del sucre en la societat actual.

Els xarops, com és ara el concentrat de poma, el xarop d'auró i moltes de les anomenades “melasses”, i sobretot qualsevol altre producte procedent dels ruscs o bucs d'abelles (la mel, el pol·len o el pròpolis) són infinitament millors, especialment la mel d'abella, molt valorada tot al llarg de la història pels seus innombrables efectes beneficiosos per a la salut.

La mel ha estat l’edulcorant per excel·lència de totes les cultures de la humanitat, durant moltes èpoques. Empíricament, se’n coneixien les propietats nutritives i medicinals, i a tal fi es feia servir. Amb l’adveniment de la indústria sucrera se’n va substituir el consum pel del sucre refinat, fins que es va presentar proves científiques del seu valor.

Introducció al llibre "com cura la mel" de Guillermo López

Més

PETRÒGLIF A BICORP

Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió. Poden estar relacionats amb cultures prehistòriques o amb altres estils i moviments artístics de qualsevol altra època des d'aleshores.

 

Se'n troben arreu del món. A Europa, han estat trobats a Noruega, Suècia, Irlanda, Gran Bretanya, Portugal, estat espanyol (Galícia, Canàries i País Valencià), Itàlia i França.

 

Els petròglifs més antics daten del paleolític superior i del neolític. Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van començar a aparèixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames, però els petròglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle xx.

A Bicorb, a prop de València, trobem un petròglif de 6.000 anys abans de Crist que ens mostra una escena dels primers caçadors de mel que utilitzen diverses eines. Podem veure una esvelta figura negra damunt d’un embolic de cordes amb les que explora una fosca cavitat a la part superior d’una alta paret. 

 

El recol·lector posa la mà en un profund forat i amb l’altre mà subjecte un recipient que sembla una carbassa amb una corretja de transport. Les abelles volen al voltant del caçador i del pot. Sota tota aquesta activitat, una figura addicional puja per les cordes, tot portant una altra carbassa per treure les bresques.

 

Fonts consultades: Wikipèdia i el llibre "Robbing de Bees"

Més

BIODYNAMIC BEEKEEPING

"I commend this book to not only experienced beekeepers who would like to transition to a more bee-friendly approach, but also beginners who, while having access in some form to instruction about basic beekeeping, do not want to be steered into the conventional, mechanistic apiculture that new generations of beekeepers are increasingly finding unsatisfactory."

David Heaf

 

Author of The Bee-friendly Beekeeper & Natural Beekeeping with the Warré Hive

 

Many beekeepers today, faced with an alarming decline in the bee population, are looking for a more sustainable way to care for their hives. Biodynamic methods, which consider the influence of the stars and planets on bee activity and habitats, offer an approach which helps foster happier and healthier bees.

 

In this fascinating book, biodynamic beekeeping expert Matthias Thun shares advice and knowledge gained from more than 50 years' experience of keeping bees, including:

 

• Which days are better for inspecting colonies and which days for gathering honey

 

• The challenges and advantages of breeding queen bees

 

• How to artificially induce swarming to propagate colonies

 

• How to use biodynamic ashing techniques to combat varroa mites

 

• Instructions for making winter feeds according to current biodynamic thinking

 

Ideal for both experienced beekeepers seeking to convert to biodynamic methods and current biodynamic beekeepers, this readable book offers a unique and personal insight into the theory and practice of biodynamic beekeeping.

 

Matthias Thun (1948-2020)

 

The son of biodynamic pioneer Maria Thun, was an international expert on biodynamic beekeeping with over 50 years' experience.

 

Contents

 

Foreword by David Heaf

 

The Start of the Bee Year

 

Caring for Bees According to Cosmic Rhythms

 

The First Spring Inspection

 

The Building Frame

 

The Urge to Swarm

 

The colony is allowed to swarm

 

Preventing the swarm but retaining the young queens

 

Preventing the swarm but swarm cells are not required for breeding queens

 

Controlling and preventing the swarm urge

 

The Marburg box

 

Colony Regeneration and Propagation

 

Natural increase in colony numbers

 

Prime swarm at the site of the parent colony

 

Artificial colony increase

 

Colony reproduction with bred queens

 

Various options for colony reproduction

 

Breeding Queen Bees

 

Breeding in queenless colonies

 

Breeding in queen-right colonies

 

Queen reproduction through deliberate use of the swarming instinct

 

Honeycomb Construction

 

Natural comb constructio

 

Foundation

 

The use of natural comb and comb built with foundation

 

Changing over to natural comb

 

Building in the honey chamber

 

The age of foundation Wax

 

Conclusion

 

Honey

 

Nectar

 

Processing the honey

 

Types of honey and their uses

 

Feeding in Winter

 

Bee Diseases

 

Brood disease

 

Adult bee diseases

 

Diseases that harm both brood and adult bee

 

Methods of Ash Usage

 

Potentising the ash

 

The application of ground (dynamised) ash

 

Varroa and drones

Més

PESTICIDES AND BEES

Biologists have found more than 150 different chemical residues in bee pollen, a deadly “pesticide cocktail” according to University of California apiculturist Eric Mussen. The chemical companies Bayer, Syngenta, BASF, Dow, DuPont and Monsanto shrug their shoulders at the systemic complexity, as if the mystery were too complicated. They advocate no change in pesticide policy. After all, selling poisons to the world’s farmers is profitable.

Furthermore, wild bee habitat shrinks every year as industrial agribusiness converts grasslands and forest into mono-culture farms, which are then contaminated with pesticides. To reverse the world bee decline, we need to fix our dysfunctional and destructive agricultural system.

greenpeace.org

 

Més

VESPA ASIÀTICA; ESTAT ACTUAL I SISTEMES DE CONTROL

 

Més

MUNAVI

Ecolluita us presenta Munavi, una cervesa artesanal que porta mel com a uns dels seus ingredients. Tota una descoberta per aquells que ens agrada la cervesa.

Estil: Wheat wine (BJCP 22D al final de la descripció).

Graduació: 10%vol.

20% blat cru, 55% malt de blat i 25% ordi.

Mel.

Envasada: 04/2020

 

Aquesta cervesa és un homenatge d'en Pep al seu avi.

 

A continuació teniu una descripció per aquells que us animeu a provar-la:

 

Aspecte:

 

Cervesa de color daurat clar, mitjanament tèrbola i sense pòsit aparent al got.

Nota: Aquest és l’avantatge de consumir cerveses en ampolles de 3/4: que el pòsit es queda al fons i pots veure cerveses visualment «netes».

Escuma:

 

Escuma de color blanc bastant densa, regular i generosa. Poc persistent. No forma adherències. 

 

Aromes 1:

 

L’entrada és bastant aromàtica amb predomini de notes olfactives dolces i amb notable component de llaminadura.

Passada la primera olfacció, es troba un important perfil àcid amb llimona i potser aranja. És possible que hi hagi un lleuger toc acètic però diria que és forçar una mica. Així, per sobre, no es pot descriure.

En tercera capa descriptiva, podem parlar de discretes notes farinoses i de massa crua de pa.

Lentament va apareixent un perfil afruitat amb notes de meló i, en rerefons, possiblement plàtan.

El conjunt aromàtic està molt ben construït i es constitueix en un entramat perfumat afruitat molt agradable i equilibrat.

Els aspectes cítrics que inicialment apareixen dominants, treuen pes a un perfil general que, sense ells podria resultar un pèl embafós. O ho podem veure al revés: els tons dolços i afruitats compensen judiciosament els aspectes inicialment cítrics que, sense aquesta compensació haguessin pogut aparèixer com agressius.

Sigui com sigui, el conjunt aromàtic, si bé no és d’una riquesa extrema, és compacte i ben compensat.

 

En boca 1:

 

Sorprenentment, la cervesa està lluny de ser tan àcida com el perfil aromàtic ho augurava. L’acidesa és moderada, de molt bona qualitat, en absolut agressiva. S’escampa molt bé a la boca.

 

L’efervescència resulta moderadament alta, però al mateix temps és molt fina.

 

El cos és entre mitjà i baix mentre que la textura és suau i lleugerament vellutada.

 

Inicialment, es troba un punt dolç que possiblement es resoldrà en aspectes afruitats.

 

L’amargor és gairebé immediata i ocupa tranquil·lament el primer pla. Però és de bona qualitat, gens astringent ni elèctrica. És principalment fresca o balsàmica i metàl·lica. Molt poc secant i gens punyent. Malgrat això, a mesura que s’escalfa la cervesa, aquest gust augmenta d’intensitat per arribar a un límit superior una mica sobrant. El secant s’expressa sobre tot en el regust tot i que es manté en forma molt moderada. Convida amablement a una altre glop, no en fa cap urgència.

 

Per ser una cervesa de 10%Vol. l’alcohol és molt poc present. Queda completament integrat i només es manifesta un cop empassada la cervesa, en forma de la típica escalfor de les begudes alcohòliques. Però no puc descriure cap coïssor ni cap aroma semblant a cap dissolvent.

 

I parlant de dissolvent: quan he observat que el to àcid en nas s'expressava poc en boca, m'he fet la pregunta si trobava quelcom de dissolvent, de pomes verdes o de qualsevol cosa que podria delatar la presència d'acetaldehid. Però no trobo res d'això. Essent que l'acides es nota bé, sobre tot en nas, caldrà trobar el seu origen en alguna altra cosa (suposant que sigui el nostre paper; que no ho és).

 

Aromes 2:

 

En segona passada i amb la cervesa ja més calenta, es nota el perfil de llevat lleugerament sulfurós. També apareixen més notes del malt amb pa molt poc cuit. A la llarga apareixen també lleus aromes de palla.

 

Immediatament, segueix la nota dolça del primer tast. No es precisa, segueix essent dolç i piruleta. S’hi afegeixen notes de meló i, possiblement, aspectes de mango o alguna altra fruita tropical. Potser fins i tot, un toc de maduixa. Finalment, podríem parlar de plàtan però és més un dir que un fet.

Notes de llimona i d’aranja.

 

Ja en calent es nota un bon perfil d’herba fresca tallada.

 

Boca 2:

 

El cos és lleuger mentre que la textura és força suau i vellutada. L’efervescència ha perdut intensitat i no resta sedositat a la textura tot i que li dóna més lleugeresa.

 

Apareixen aromes relacionades amb la fermentació com pebres i especiats diversos així com algun toc sofrat. Podríem identificar-ho com el toc «rural». Inicialment, em pensava que era una cervesa de fermentació espontània, però crec que al final, no ho és.

 

La cervesa deixa la boca molt neta i fresca. El final conté restes d’amargor que aquest cop, és menys forta i més agradable.

 

Tot i així segueixo trobant l’amargor un pèl passada de voltes. Però presenta l’avantatge de ser molt balsàmica introduint sensacions semblants a la càmfora. Això fa l’amargor especialment passadora.

Altres aspectes:

 

Una cervesa molt bevible malgrat l’alta graduació. Passa moderadament la set i no es fa feixuga a l’estómac.

 

La sensació de netedat final és impressionant.

 

Es tracta d’una cervesa de complexitat entre mitjana i alta, decantada cap als perfils del llúpol i de la fermentació.

 

És un producte d’estructura sòlida i compacta, sense focs d’artifici amb un notable toc rural que no implica cap renuncia a l’elegància.

 

No detecto cap astringència ni cap defecte que jo conegui.

 

Al final diria que és una recepta ben construïda i ben compensada malgrat que la intensitat del llúpol és un pèl exagerada.

 

Recomano un tast bastant en fred.

 

M’encanta el nom de la cervesa així com la seva etiqueta.

 

Aprofito l'avinentesa per publicar aquí la traducció al Català de la descripció de la guia del WHEATWINE-VI DE BLAT del BJCP 2015 traduïda per Manel Moreno.

 

BJCP 22D Vi de blat (Wheatwine)

 

Impressions generals

 

Cervesa per xarrupar, de rica textura i alt contingut alcohòlic, amb notable sabor de pa i cereal i amb un cos suau i melós. L’èmfasi és en primer lloc en els sabors de pa i el blat, amb una interessant complexitat de malt, llúpols, caràcter afruitat del llevat i alcohol.

Aromes

 

L'aroma de llúpol és lleu i pot procedir de gairebé qualsevol llúpol aromàtic d’addició tardana. Caràcter de pa i blat, de moderat a moderadament fort, sovint amb complexitat addicional aportada pel malt, com de mel i caramel. Es pot notar una aroma neta i lleugera d’alcohol. Hi poden haver notes afruitades de baixa a mitjana intensitat. Es permeten nivells molt baixos de diacetil, però no són indispensables. És inapropiat un caràcter de llevat Weizen (plàtan/clau).

Aspecte

 

El color va des d'or a ambre profund, sovint amb reflexos de granat o robí. Cap d'escuma de color blanquinós de baix a mitjà, que pot tenir textura cremosa i bona retenció. S'accepta la terbolesa per coagulació en fred, però sol desaparèixer quan la cervesa s’escalfa. L’elevada quantitat d’alcohol i la viscositat es poden notar en les «llàgrimes» en les parets del got quan es remena una mica la cervesa. 

 

Aromes en boca

 

De moderat a moderadament alt gust de blat maltat, dominant en l'equilibri de sabors per sobre de qualsevol aroma de llúpol. Notes de baixes a moderades de pa, malt, torrat, caramel o mel són benvingudes per donar complexitat, encara que no indispensables. El sabor de llúpol és de baix a mitjà, i pot procedir de qualsevol varietat. Aromes de fruita entre moderades a moderadament altes, sovint amb un caràcter de fruits dessecats. L'amargor del llúpol pot variar de baixa a moderada; per tant, l'equilibri varia de caràcter «maltós» a equilibrat. No hauria de ser xaroposa ni insuficientment atenuada. Hi pot haver alguns sabors d’oxidació o de vi, alhora que notes d'alcohol netes i suaus però complexes. Un caràcter complementari de roure és benvingut, però no és indispensable.

Còrpora

 

Cos de mig-ple a ple amb sensació de «masticable», sovint amb una textura vellutada i suculent. Carbonatació de baixa a moderada. Podrem trobar una sensació d'escalf deguda a l'alcohol entre baixa i moderada.

Comentaris

 

L’ús de malts foscos ha de ser restringit. La més gran part del color procedeix d'una llarga cocció. Alguns exemplars comercials poden presentar dades tècniques per sobre de les s'indiquen i algunes no se solen produir cada any.

Història

 

Un estil americà de cervesa artesanal relativament recent que va ser elaborat per primera vegada a la Rubicon Brewing Company el 1988. Sovint se l’entén com una cervesa d’hivern, «vintage», o d'un sol lot. Les broueries experimenten freqüentment amb aquest estil, cosa que ha conduït a una ampla sèrie d'interpretacions. 

 

Ingredients característics

 

Normalment s’elabora amb una combinació d'ordi nord-americà de dues carreres i blat nord-americà. En l’estil s'utilitza usualment un 50% o més de blat maltat. Es pot utilitzar qualsevol varietat de llúpol. Una cervesa que pot ser envellida en roure. 

 

Comparació estilística

 

És més que una simple Barleywine de blat. Moltes versions tenen notes molt expressives de fruites i llúpol, mentre que d’altres desenvolupen la complexitat mitjançant maduració en roure. Es posa menys èmfasi sobre el llúpol que en l’American Barleywine. Té les seves arrels més en les cerveses de blat americanes que en qualsevol dels estils de blat alemanys, per la qual cosa no ha de tenir cap caràcter de llevat Weizen alemany.

Dades tècniques

 

DI: 1,080 – 1,120

DF: 1,016 – 1,030

IBUs: 30 – 60

EBC: 16 – 30 (8 – 15 SRM)

Alc.: 8,0 – 12,0%Vol. 

 

Exemples comercials

 

Rubicon Winter Wheat Wine, Two Brothers Bare Trees Weiss Wine, Smuttynose Wheat Wine, Portsmouth Wheat Wine

Etiquetes

 

Graduació_molt_alta, color_ambre, alta_fermentació, Nord-Amèrica, estil_artesanal, AF, família-cerveses d'AF_fortes, família_cerveses_de_blat, equilibrat, llupolada.

 

Traducció

 

Manel Moreno Bartrolí

 

http://cervesaencatala.blogspot.com

Més