29 de juliol 2019
17 de juny 2019
ABEJERO EUROPEO
¿Un depredador gratuito de la velutina feroz? Los científicos gritan 'eureka'. Un ave rapaz que pasa la primavera y el verano en Galicia, el abejero europeo, podría ser el destructor 'invisible' más eficaz contra la avispa velutina. Se alimenta de sus larvas, tal y como acaba de demostrar un estudio liderado por un investigador gallego. Además, esta especie cuenta en Galicia con el mayor número de ejemplares reproductores de España. Su población aquí podría rondar las 700 parejas. "Pensamos que, en 2018, los abejeros pudieron haber destruido tantos nidos de velutina como todo el operativo puesto en marcha por la Xunta y que se estima que eliminó 24.500 nidos aproximadamente", indica el profesor titular de Ecología de la Universidad de Alcalá, Salvador Rebollo de la Torre, natural de Marín, que dirige a un equipo de investigadores que estudian funciones de las aves en todo el ámbito estatal, pero especialmente en Galicia.
24 de febrer 2019
L'ABELLA MÉS GRAN DEL MÓN
Troben l'abella més gran del món, que es donava per extingida
L'última vegada que s'havia vist aquesta espècie, que es tan gran com un dit polze, va ser el 1981
Un equip d'investigadors que formen part d'una iniciativa de l'ONG Wildlife Conservationtroben a Indonèsia l'abella de Wallace, la més gran del món. No havia estat documentada científicament des del 1981 i es dubtava de la seva supervivència.
L'abella de Wallace és unes quatre vegades més grossa que l'europea, té grans mandíbules i acostuma a fer el niu als monticles dels tèrmits. Les femelles, com les de la imatge, que són més grosses, poden arriba a fer quatre centímetres de llarg i més de sis d'envergadura alar.
L'espècie porta el nom del biòleg que la va descobrir, Alfred Russel Wallace. El seu nom científic és "Megachile pluto".
L'han trobat en un bosc humit al nord de les illes Moluques, a Indonèsia, el seu hàbitat natural. Els científics apunten que la principal causa que pot fer pensar en la seva extinció és la pèrdua de boscos per la tala per convertir-los en camps agrícoles.
21 de febrer 2019
18 de febrer 2019
DEPREDADOR NATURAL DE LA VELUTINA
Los investigadores llevan años esperando dar con un método eficaz y natural para combatir la avispa asiática sin dañar a otras especies. José Manuel Fernández participa en una investigación que trata de averiguar si una especie de ave rapaz se alimenta mayoritariamente de velutina.
José Manuel Fernández es ornitólogo y forma parte de un equipo de investigación de la Universidad de Alcalá de Henares, del departamento de Ecología que dirige Salvador Rebollo. Los dos son de Marín, y desde el 2004 están realizando proyectos de investigación en O Salnés y O Morrazo. El último de ellos trata de determinar si el abejero europeo, un ave rapaz, es un depredador natural de la velutina, un hallazgo que sería importante para conseguir un mecanismo de control natural de la avispa asiática que no afecte a otras especies, como sí ocurre con los cebos actuales, en los que sí resultan atrapados otros insectos. Los primeros resultados de este estudio se presentaron hace unos días en unas jornadas organizadas por la Asociación Galega de Apicultura en Arzúa.
-¿En qué consiste la investigación?
- Nuestras investigaciones, financiadas fundamentalmente por el Ministerio de Ciencia y Tecnología y el Ministerio de Economía y Competitividad, tratan sobre todo de saber qué servicios prestan las aves para el medio ambiente. A raíz de esto surgió el tema de la velutina, por la inquietud social que se vivía por aquí. Sabíamos que había un ave, el abejero europeo, que se alimentaba de himenópteros, sobre todo de avispas. Se nos ocurrió que seguramente esta ave estaría consumiendo la avispa asiática. Entonces, lo que hicimos este año fue detectar los nidos de esta ave, el abejero europeo, subir, colocarles cámaras y un sensor de movimiento, de manera que cada vez que se movía una cría o llegaba un adulto, sacaba una foto cada treinta o cuarenta segundos. Este método ya lo hemos usado en estas mismas zonas con otras especies para saber qué comían, y son métodos que no producen ningún altercado ni daño en la reproducción de estas aves.
CONTINUA LECTURA A LA VOZ DE GALICIA
14 de novembre 2018
ELS TRESORS DE LES ABELLES
La relació de les abelles i les flors és molt estreta i antiga. Durant la xerrada buscarem els seus orígens i l’evolució conjunta que s’ha produït en els darrers milions d’anys. El resultat és la mel i el pol·len, dues recompenses a l’esforç que fan les abelles quan pol·linitzen les plantes.
En la segona part de la matinal parlarem dels altres productes de les abelles, el pròpolis, la gelea i el verí. Tots ells tenen una important vessant social, doncs dins la colònia de les abelles desenvolupen una important tasca, ja sigui desinfectant, nutricional o defensiva.
12 de novembre 2018
TROBADA D'APICULTORS AL PRINCIPAT D'ANDORRA
Ens complau enviar-vos informació sobre la 6a Trobada d'apicultors al Principat d'Andorra, una jornada dirigida a tots els apicultors, als aficionats al món de les abelles i al públic en general.
Es celebrarà el dissabte 1 de desembre al Centre de Cultura de la Valireta d'Encamp, tal com podeu veure al fullet adjunt, i centrarà l'atenció en la història compartida entre les abelles i els homes i l'experiència de museus apícoles, per la qual cosa comptem amb els directors de dues d'aquestes entitats.
Durant la mateixa també tindrà lloc el 3r Concurs de mels d'Andorra, en el que us animem a participar. És per aquest motiu que us adjuntem igualment les bases que el regeixen i que us anticipem que les mostres de mel de 500 g s'haurien de portar al despatx de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra com a molt tard el divendres 16 de novembre (horari d'atenció al públic de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 h).
Esperant comptar amb la vostra participació, rebeu una atenta salutació.
APRA
Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra
21 d’octubre 2018
SILENCI EN ELS ECLIPSIS
 |
| | |
Les abelles es queden en silenci durant els eclipsis solars totals
Un projecte de ciència ciutadana va animar escolars nord-americans a controlar les abelles durant un eclipsi que va tenir lloc l'agost de 2017, fent aquest descobriment tan sorprenent
En un projecte sense precedents dels efectes dels eclipsis solars en les abelles, un grup d'investigadors nord-americans va animar no només ciutadans adults sinó també classes d'escolars a instal·lar aparells de monitorització acústica per escoltar el brunzit de les abelles mentre el sol s'anava ocultant de costa a costa a Amèrica del Nord l'agost de 2017. Els resultats es van repetir a través de tots els Estats Units, indicant que les abelles van deixar de volar durant la fase total de l'eclipsi. Els científics impulsors d'aquest gran estudi de camp esperaven, basant-se en testimonis anteriors, que l'activitat de les abelles es reduïria a mesura que la llum es tornés més i més tènue i que arribaria al seu mínim durant la fase total de l'eclipsi. La sorpresa, però, se la van endur quan van descobrir que el canvi era molt abrupte, amb les abelles volant tranquil·lament fins l'inici de la fase total, en què es van aturar completament, talment com si s'haguessin apagat els llums de sobte.
Fins aleshores no s'havien fet gaires estudis sobre el comportament dels insectes durant els eclipsis solars i, sobre el de les abelles, cap ni un. L'equip impulsor d'aquest projecte de ciència ciutadana disposava d'un nou equip que volien fer servir per seguir la pol·linització de les abelles basant-se en el seu brunzit, i aquest sistema també va resultar ser perfecte per escoltar què feien durant els eclipsis. Els petits micròfons i sensors de temperatura podien instal·lar-se a flors unes quantes hores abans de l'eclipsi, per recollir dades sonores del comportament de les abelles al llarg de totes les seves fases. Amb l'ajut d'una beca de la Societat Astronòmica Americana, el projecte va aconseguir reunir més de 400 persones entre científics, ciutadans, professors i estudiants, que van instal·lar 16 estacions de control en el camí de la fase total de l'eclipsi als estats nord-americans d'Oregon, Idaho i Missouri. Les dades van ser enviades al laboratori, on es van seleccionar les que corresponien a l'eclipsi i un programa informatic va analitzar el número i la duració dels brunzits de les abelles. Tot i que el programa no permetia distingir entre espècies d'abelles, els participants van afirmar que la majoria eren borinots (del gènere Bombus) o abelles de la mel (Apis mellifera).
Les dades van mostrar que les abelles estaven actives durant les fases parcials de l'eclipsi, abans i després de la fase total, però deixaven de volar durant aquesta darrera, fins al punt que, de les 16 ubicacions on es van obtenir registres sonors, només es va sentir un sol brunzit. Tot i això, els vols de les abelles abans i després del moment de màxima foscor tendien a ser més llargs, cosa que s'interpreta com un vol més lent en moments de menys llum o, també, un retorn de les abelles als ruscs. És ben sabut que les abelles volen més a poc a poc durant la posta de sol i tornen a casa quan es fa de nit, i comprovar si reaccionen de la mateixa manera durant un eclipsi de sol podria donar pistes sobre la resposta d'aquests insectes a canvis inesperats en els condicionants ambientals que regeixen el seu comportament.
Aquest eclipsi va fer que els investigadors tinguessin l'oportunitat de comprovar si el canvi del context ambiental -en ple dia i cel clar- podia alterar el comportament de les abelles de la mateixa manera que ho fa una llum més tènue o la foscor en circumstàncies més habituals. Així, la foscor completa d'un eclipsi provoca la mateixa reacció que l'arribada de la nit, independentment del temps que duri o el context en què es produeixi, cosa que dóna una informació molt important sobre el funcionament del cervell de les abelles. El proper eclipsi solar total a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d'abril de 2024. Fins aleshores, l'equip que va impulsar aquest primer estudi mirarà de millorar el seu programa d'anàlisi d'àudio per aconseguir distingir els sons que fan les abelles quan marxen o tornen als seus ruscs, per poder esbrinar si les abelles tornen a casa quan la llum se'n vagi la primavera del 2024.
30 d’agost 2018
BUMBLEBEES USE PERFUME PATTERNS TO TELL FLOWERS APART
Pollinators don’t just wing it when it comes to finding a sweet treat: the shape, colour, perfume and even electrical charge of flowers are all known to offer clues.
But now researchers say bumblebees also use another floral feature to guide them: how the concentration of a scent varies across the flower’s surface.
“[This study shows that] bees can tell the difference between flowers where the only difference is their spatial arrangement of scent – and that suggests they could use that information to make their foraging more efficient,” said Dr David Lawson, co-author of the research from the University of Bristol.
What’s more, scientists found that bees appear able to apply what they have learnt from patterns of scent to patterns of colour, suggesting the fuzzy critters might be even smarter than suspected.
Writing in the journal Proceedings of the Royal Society B, Lawson and colleagues from the University of Bristol and Queen Mary University of London reveal how they exposed 31 bumblebees, one at a time, to plastic discs in which an array of tiny wells were filled with peppermint oil to create either a cross or a square pattern .
One group of bees encountered a sugar solution placed in the centre of the discs with a circular pattern of peppermint oil, the other group found the sweet reward on discs with a cross-shaped pattern. Meanwhile water was placed on the “flowers” with the alternative pattern to those bearing the treat.
Once the bees drank from the sugar-bearing “flowers” on more than eight out of 10 consecutive occasions the team deemed them trained and let them lose, one at a time, on another set of 10 flowers. Half of these had a peppermint cross pattern, and half had a circular pattern, with water placed in the centre of all of them.
The team found that bees trained to head for flowers with a circular scent pattern preferentially spent time drinking on such flowers, even though there was no sugary treat, while those trained to go to the cross pattern, preferred to drink from flowers with a peppermint cross.
That, said Lawson, reveals bumblebees can tell blooms apart simply by the way a scent is distributed across a flower.
The team then presented a group of trained bees with two sorts of unscented paper discs bearing a sugary drink, one with red dots arrange in a cross, the other with the dots arranged in a circle, and watched where the bees went on their first 10 landings.
The results show that bees trained to bumble off to a peppermint-scented cross were more likely to choose to visit the cross-shaped array of red dots.
“There could be some kind of sensory overlap between vision and olfaction, ” said Lawson. “It is kind of like a human looking in a handbag and making a visual interpretation of what they are feeling with their hands.”
The team went on to present untrained bees with “flowers” boasting both a scent pattern and coloured visual pattern, finding that bees learned which blooms hosted a sweet treat faster when the patterns matched than when they were at odds. However the effect was only pronounced for circular scent patterns.
Dr Paul Graham, an expert in insect navigation from the University of Sussex, said the discovery that bees trained on a cross scent are able to recognise the same pattern visually was fascinating, although he said it wasn’t necessarily the case that bees are demonstrating an abstract sense of shape.
“That is something we think of as being an ability of clever animals,” he said. “Of course the thing now is we have to work out how a bee does that.”
THE GUARDIAN - NICOLA DAVIS
18 d’agost 2018
BEES UNDER THE MACRO LENS – IN PICTURES
Summer’s here, and so are bees. These new macro images by Alejandro Santillana are being showcased in the Insects Unlocked project at the University of Texas at Austin
Veure fotos
Veure fotos
Alejandro Santillana/Insects Unlocked/Cover Images
02 d’agost 2018
BREEDING SUPER BEES
Steve Taber spent a life time with bees – both in his native America and in Europe. It is not wrong to say that he forgot more about breeding than most people ever knew – and even then he knew more!! John Phipps the Editor of The Beekeepers Quarterly said that “If Steve said something you could always reckon on it being accurate” What a recommendation for a book.
- Queen Rearing
- The Value of Drones to the Beekeeper
- Rearing Honey Bees When You Need Them: Work with H. K Poole
- Pollen -Mixtures, Placement and Feeding
Written by Steve Taber
Published by Northern Bee Books
16 de juliol 2018
DETECTEN EL PRIMER NIU DE VESPA ASIÀTICA A BARCELONA
La vespa asiàtica continua la seva expansió a Catalunya. A finals de l'any passat aquesta espècie invasora, que no ataca els humans però que és especialment perjudicial per a les abelles i per la producció de mel, havia colonitzat ja 12 comarques i havia arribat fins al Maresme. Des de fa mesos s'han trobat nius al Baix Llobregat –la setmana passada, en concret, a l’interior d’un contenidor de reciclatge al terme municipal de Vallirana–. Ara els Agents Rurals han localitzat un altre niu al centre de Barcelona.
L'avís el va fer un treballador de la Universitat de Barcelona, que va detectar un niu amb una dotzena d'exemplars en un pati interior de l'històric edifici de la plaça Universitat. Els agents van redactar una fitxa i van posar el cas en coneixement de l'Ajuntament de Barcelona perquè es fes càrrec de la seva retirada, d'acord amb el que marca el protocol.
El departament de Territori i Sostenibilitat dona per feta la integració de l'espècie a Catalunya, tot i que de moment no se n'ha detectat la presència a les comarques tarragonines i a les de l'interior de Lleida, perquè el clima és més sec. També els apicultors donen per fet que hauran d'aprendre a conviure-hi. "L'objectiu és defensar els nostres abellars per poder mantenir el ritme d'explotació i la producció", explica el secretari d'Apicultors Gironins Associats, Carles López.
8.000 vespes reina capturades
Per intentar controlar la població de vespa asiàtica, els apicultors –amb la coordinació de la Generalitat i la col·laboració d'alguns ajuntaments– fa temps que desenvolupen campanyes. En l'última, feta aquesta primavera, van instal·lar paranys amb un líquid especial per atraure i capturar les reines de vespa velutina. Segons l'informe final realitzat per l'entitat gironina en van capturar 8.000, el que suposa que s'ha evitat la creació del mateix nombre de nius, que són capaços d'acollir fins a 3.000 individus d'aquesta espècie.
López explica que les vespes asiàtiques no piquen a la població, excepte si es toca el niu, però des de la seva primera detecció a Catalunya, l'any 2013, han tingut efectes molt greus sobre la producció de mel. "A partir d'uns vint dies haurem de començar a defensar els abellars, perdrem la producció de la tardor i segurament veurem debilitada la d'hivern", assumeix el secretari d'Apicultors Gironins Associats, que explica que per reforçar les abelles durant els mesos de més fred i garantir-ne la supervivència, també les han d'alimentar, una despesa extra que assumeixen els apicultors, a banda de les pèrdues en les vendes que els ocasiona l'espècie invasora.
Segons l'entitat, fins ara els apicultors no han rebut cap ajuda pública per eixugar les pèrdues que els ha ocasionat la vespa a la producció de mel. Fa dos anys sí que en van obtenir per adquirir els materials necessaris per fer les campanyes de control, que normalment han de finançar de la seva pròpia butxaca. Abans que l'Estat intervingués la Generalitat estaven en converses per obtenir finançament de nou, però amb el 155 tot va quedar aturat.
La vespa asiàtica va aparèixer el 2013 per primer cop a Catalunya, on va entrar entrar per la Jonquera. Tot i que l'Alt i Baix Empordà i la Vall d'Aran van ser les primeres comarques afectades, es va estendre ràpidament a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva. D'un any ençà s'hi han sumat les comarques del Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental, el Maresme, el Baix Llobregat i ara el Barcelonès.
En l'última campanya d'aquesta primavera les comarques on més vespes reina s'han capturat són la Selva, el Gironès i la Garrotxa, segons l'informe dels Apicultors. "L’expansió per les comarques de la Catalunya Central sembla que avança a un ritme moderat, tot al contrari del que passa a les comarques litorals, on es pot observar un augment molt destacat de les captures de reines, sobretot al Maresme", conclou el document, que també assumeix que erradicar la vespa velutina "és impossible", tot i que les últimes captures "ajudaran el sector apícola, els ecosistemes i la població en general".
Font: Diari Ara
05 de juliol 2018
PELIGRA EL ÚLTIMO REFUGIO PARA ABEJAS DE LOS EEUU
Las abejas enfrentan cada vez mayores dificultades para encontrar alimento en Estados Unidos, de acuerdo con un nuevo estudio federal.
Desde hace más de una década, las poblaciones de abejas y otros insectos polinizadores han disminuido en Estados Unidos debido a diversos problemas, como mala alimentación, pesticidas, parásitos y enfermedades. Y expertos externos señalan que el estudio ha puesto de relieve otro problema que afecta la salud de las abejas.
Esta zona, a la que Otto llamó el “último refugio de las abejas en Estados Unidos”, perdió unos 1.630 kilómetros cuadrados (629 millas cuadradas) de hábitat primordial para ellas, según el estudio difundido el lunes en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
Y las abejas que tienen problemas para encontrar alimento tienen menos posibilidades de sobrevivir durante el invierno, afirmó Otto. Quizá no tengan hambre, pero tampoco están saludables, señaló.
John Miller, apicultor comercial desde hace 49 años en Dakota del Norte, dijo que las Dakotas y Minnesota fueron alguna vez el último paraíso para las abejas.
Miller, cuyo bisabuelo emprendió el negocio en 1894, ha sido testigo del descenso en la producción de miel, de 54,4 kilogramos (120 libras) por colmena hace 30 años a 22,68 kilogramos (50 libras) en la actualidad. Sin embargo, el precio se ha quintuplicado y los apicultores como Miller también obtienen ingresos por llevar sus abejas en camiones a California para que polinicen cultivos locales, principalmente almendros.
El gobierno federal paga a los agricultores para que mantengan agrestes partes de sus tierras, lo que beneficia a las abejas que encuentran alimento en pastizales, flores y maleza, señaló Otto. Sin embargo, el programa de conservación limita la superficie de tierra que el gobierno pagaría y durante el auge del etanol, los agricultores advirtieron que podrían ganar más con el maíz y la soya.
“Los apicultores comerciales tienen problemas para encontrar lugares a donde llevar sus abejas cuando los insectos no están en un cultivo que requiera polinización”, dijo en un correo electrónico la investigadora de abejas del Departamento de Agricultura de Estados Unidos, Diana Cox-Foster, que no participó en el estudio.
Más de un tercio de las colonias comerciales en Estados Unidos pasan el verano en las Grandes Planicies del Norte. La zona al este de las Dakotas está demasiado urbanizada y el clima hacia el oeste es demasiado seco, dijo Otto.
Las abejas son polinizadoras cruciales para más del 90% de los cultivos que contienen flores en el país, como manzanas, nueces, aguacates, brócoli, duraznos, arándanos y cerezas.
Vida Apícola -- Fuente y foto: BLes.Mundo
26 de juny 2018
ABEJAS VS AVISPAS
Diferencias morfológicas entre abejas y avispas
Pese a existir variedades, existen algunas características en común.
Aunque existen diversas variedades tanto de abejas como de avispas, hay características comunes para cada especie. Las avispas son negras o marrón oscuro y amarillas, pudiendo ser incluso casi oscuras totalmente (avispa asiática). las abejas suelen ser de color pardo y dorado, no amarillo brillante.
Aunque existen diversas variedades tanto de abejas como de avispas, hay características comunes para cada especie. Las avispas son negras o marrón oscuro y amarillas, pudiendo ser incluso casi oscuras totalmente (avispa asiática). las abejas suelen ser de color pardo y dorado, no amarillo brillante.
Si vamos a nivel funcional, el aguijón de las abejas y avispas no es el mismo. Las abejas solo pueden picar una sola vez y después de ello mueren, puesto que su aguijón tiene unos pinchos que hacen que se desgarre el abdomen cuando intentan retirarlo. En el caso de las avispas, es liso, por lo que pueden picar innumerables veces sin que se ponga en riesgo su vida.
La avispa tiene unas mandíbulas potentes para devorar a sus presas y en el caso de la abeja tiene una trompa para libar néctar de las flores. Las abejas se alimentan de néctar, salvo la abeja reina que consume jalea real. Lo que hay que tener claro es que las abejas son toda su vida herbívoras. En el caso de las avispas son carnívoras.
El papel de las abejas y avispas en los ecosistemas en los que habitan
Las razas de abeja son todas sociales o semisociales. En el caso de las avispas las hay solitarias y sociales. Las sociales viven en enjambres de barro. En el caso de las colmenas de las abejas, se componen de cera.
Más diferencias…
En las avispas el aguijón solo lo tienen las hembras, pues cuenta con función reproductora. Para las abejas su función es defensiva y por eso siempre va relacionado con la inoculación de veneno. Las abejas por lo general son insectos pacíficos que solo van a atacar si se sienten amenazados. Las avispas son más agresivas.
Texto: Juan Carlos Acero. Fuente: OK Diario.
14 de maig 2018
BEES IN SLOVENIA
Fall in Love With Bees on an ‘Apitourism’ Trip to Slovenia
Honey bees are integral to Slovene culture, and there’s a lot to learn about them on this affordable tour.Slovenes have a deep respect for honey bees. “If I see dead bees, I call a police SOS number, and they send a special inspector to check out the situation,” said Blaz Ambrozic, the beekeeper at Beekeeping Ambrozic-Kralov med, his family-owned apiary that’s just one mile from the popular resort town of Bled.
With such passion, it’s no surprise that the Slovenian Beekeeper’s Association successfully petitioned the United Nations to proclaim May 20 — the birthday of the native Slovene pioneer of modern beekeeping, Anton Jansa — as World Bee Day, celebrating the importance of honey bee preservation and boosting the public’s awareness of how significant bees are to the food supply.
Starting May 13 and for at least the rest of the month, the medieval Bled Castle will host an exposition on bees and beekeeping in the area.
Kralov med has introduced an apitourism (that is, tourism focused on and for people who love bees) project where visitors will don protective gear and spend up to two hours working with Mr. Ambrozic, including opening a hive with Carniolan bees — a subspecies under the protection of the Slovene government. In essence, guests become immersed in bees and beekeeping, such as learning how to distinguish honey from propolis (a waxy bee glue used to seal up hives), and how to extract honey from the hive’s cells.
Mr. Ambrozic will also display colorful beehive panels (called panjska koncnica) painted by local school children. The Slovene beekeeping heritage is distinctive: The wooden bee hives are traditionally painted with murals reflecting myths and legends, or scenes bearing religious or historical significance.
Similarly, the lovely wooden beehive panels painted by Mr. Ambrozic’s wife, Danijella — which make for memorable souvenirs — are available for purchase, as are honey drop-shaped jars of two varieties the couple produces: a mix of linden and spruce (sweet and lemon-tinged), and their award-winning spruce (savory with a balsamic-like flavor). Mr. Ambrozic also offers informal apitherapy, where guests recline on a bunk bed, inhaling the warm air from adjacent hives.
Bookings for two hours with Mr. Ambrozic at Beekeeping Ambrozic-Kralov med cost $31 per person and can be purchased on the apiary’s website here. For more information on Slovene apitourism, including apitherapy, visit Apiturizem, the Slovenian Tourist Board’s website, and the Slovenian Beekeepers’ Association site for World Bee Day events.
THE NEW YORK TIMES
13 d’abril 2018
16 de febrer 2018
NO BEES, NO LIFE
by Peter Kosmus, Boštjan Noě and Karolina Vrtaěnik together with the 66 most important names in the field of beekeeping from 32 countries.
The authors wrote this book to present bees and their great importance for the environment and people in an accessible way. Bees provide us with excellent bee products (honey, beeswax, pollen, royal jelly ... ), but their essential role is to pollinate plants, which supplies us with one third of our food. Besides being vital for food production, pollination also preserves plant diversity and thus influences ecosystems that give us oxygen, fuel, clean water, air, regulate the weather, the climate ... In addition to that, bees are a part of our lives in many other ways.
The book covers various topics, such as the history of bees, bee products, the importance of continuous education of beekeepers, the importance of bees and reasons for their endangerment in certain parts of the world. It describes various types of beekeeping around the world, but also apitherapy and apitourism that have developed especially in the recent period. The book also describes the significance of bees in religion and how bees can serve as an example of an exemplary life centred around values. It also contains a text on how beekeeping can help disabled people.
The purpose of the book is to raise awareness about the dependence of people on bees and nature. Thus, the book speaks to every individual, community or company and shows them how they can contribute to better conditions for the survival of bees.
The book is intended for a wide readership, including those who do not know much about bees, and those who do and would like to learn more.
Basic information about the book and its authors, and feedback are available at https://beebooks.si
The book covers various topics, such as the history of bees, bee products, the importance of continuous education of beekeepers, the importance of bees and reasons for their endangerment in certain parts of the world. It describes various types of beekeeping around the world, but also apitherapy and apitourism that have developed especially in the recent period. The book also describes the significance of bees in religion and how bees can serve as an example of an exemplary life centred around values. It also contains a text on how beekeeping can help disabled people.
The purpose of the book is to raise awareness about the dependence of people on bees and nature. Thus, the book speaks to every individual, community or company and shows them how they can contribute to better conditions for the survival of bees.
The book is intended for a wide readership, including those who do not know much about bees, and those who do and would like to learn more.
Basic information about the book and its authors, and feedback are available at https://beebooks.si
11 de febrer 2018
QUÈ ELS PASSA A LES ABELLES?
El CREAF col·labora en l’edició d’un
vídeo d’animació per explicar de forma senzilla el declivi que estan patint
moltes espècies d’abelles arreu del món.
Ignasi Bartomeus, investigador de
l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), i José Luis Ordóñez, tècnic de
comunicació del CREAF, han elaborat un vídeo d’animació per explicar perquè
estan desapareixent moltes espècies d’abelles, quina implicació pot tenir
aquest fet i quines mesures correctores hi podem aplicar. El vídeo també fa
èmfasi en mostrar la gran diversitat d’abelles solitàries que existeixen i el
paper que juguen en la pol·linització de moltes plantes, incloent molts del
conreus que formen part de la nostra alimentació.
Tant la idea original com el format de
l’animació han estat una iniciativa personal de l’investigador Ignasi
Bartomeus, davant la dificultat d’oferir a un públic ampli una resposta
senzilla a la pregunta que encapçala el vídeo. Roger Isasi-Isasmendi hi ha
posat la veu, i Belén Sánchez Humanes (ex-investigadora del CREAF) i Mireia
Banqué (tècnica del CREAF) hi han participat en diferents fases del procés de
creació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
