L'APICULTURA A EGIPTE

Temple del Sol (Ne-user-re, Abu Ghorab)

Els primers registres escrits (2700 aC) destaquen el valor farmacèutic i nutricional de la mel i van ser trobats a Mesopotàmia, bressol de les primeres comunitats organitzades.

L'evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l'antic Egipte. Segons la mitologia, la cera de les abelles van néixer de les llàgrimes del déu solar Ra, i l'abella es va considerar com una guia en el llarg viatge cap a l'altre món del més enllà.  Ja en la cinquena dinastia (2480-2350 aC) es poden observar gravats que representen la recol·lecció, filtrat i emmagatzematge de la mel.  

La mel es feia servir com antisèptic i, possiblement, en el procés de momificació. Sembla que el seu ús era originalment un privilegi reial i posteriorment la seva utilització i comerç es va estendre a la població en general, després de la dinastia Medi (2060-1786 aC).  

Uns anàlisis dels continguts d'un rusc trobat en una fossa de la 19a dinastia (1350 aC) a Tebas (Deir el-Medineh) va permetre estudiar les particularitats dels grans de pol·len de l'època i que van ajudar en l'estimació de la magnitud del canvi en les plantes productores de mel en aquell temps. 

Durant aquest període, els egipcis col·locaven els ruscs en els vaixells que viatjaven pel Nil, a la recerca de plantes amb flors, en altres paraules, tenim el que podria ser el primer intent de nòmades de l'apicultura o transhumància apícola. Per contra, la caça de la mel "salvatge" va ser molt popular en aquella època, pràctica que va ser molt protegida per l'exèrcit del rei. Els apicultors es trobaven entre els súbdits del rei i disposaven de privilegis, i la mel n'era el seu valor d'intercanvi. Els ruscos reials es llogaven i el pagament es podia fer amb monedes o amb mel.

Font: gousiaris.gr