En
els insectes més primitius, l’adult o imago neix directament a partir d’un ou,
sense necessitat d’una fase postembrionària. El curs de l’evolució, però, ha
afavorit la diferenciació d’una fase larval, una fase posterior a l’eclosió de
l’ou on apareix una forma immadura que no s’assembla al futur insecte adult. La
larva, de forma general, és un individu d’aspecte similar a un cuc, per tant
amb un cos clarament segmentat i que ens recorda molt al cos d’un anèl·lid.
Aquesta larva pot alimentar-se sola, com les larves paràsites que es nodreixen
amb les seves mandíbules dels teixits animals o vegetals dels seu hoste;
d’altres larves, sovint mancades d’extremitats, són alimentades per insectes
adults de la mateixa comunitat.
Un
cop realitzada la posta, l’ou, inicialment disposat verticalment, s’ajaurà en
el fos de la cel·la. Aquesta fase té una durada de tres dies, produint-se a
continuació la seva eclosió. Del seu interior sorgirà una petita larva que serà
alimentada per les abelles mainaderes de la colònia. La larva posseeix un gran
aparell digestiu que acumularà la femta en el seu últim tram. Presenta un arbre
respiratori format per parelles de tràquees, encara que les d’un costat es
troben inutilitzades pel contacte amb el fons de la cel·la i l’aliment líquid.
En
l’evolució dels insectes podem observar com el procés de desenvolupament s’ha
fet cada cop més complex. La larva, a mesura que creix, té la necessitat de mudar
d’exosquelet, ja que l’augment del seu volum corporal és incompatible amb la
seva rígida armadura. El nombre de mudes varia en les diferents espècies i fins
i tot entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Les condicions ambientals
i la disponibilitat d’aliment poden afectar el curs del desenvolupament de
l’insecte, alterant el nombre de mudes i fins i tot apareixent períodes de diapausa,
o sigui, aturades del creixement fins que les condicions tornin a ser òptimes.
En
aquest període larval es produeix una autèntica discriminació alimentària de
les diferents larves. Totes les larves rebran durant els tres primers dies una
dieta molt rica a base de gelea reial. A partir d’aquest moment es produirà la
supressió de l’administració de gelea a la majoria de larves, mantenint-se
solament en un petit grup destinades a ser futures reines. Aquest canvi
alimentari, on ara rebran exclusivament mel i pol·len, provocarà el creixement
més lent dels futurs abellots i obreres, així com l’atròfia dels ovaris de les
abelles femelles, hipotecant temporalment la seva activitat reproductora. Per
contra, les larves escollides, experimentaran un ritme de creixement explosiu,
amb un aparell reproductor que serà fèrtil durant diversos anys.
L’objectiu
de la larva és augmentar molt la seva grandària fins a assolir un volum òptim
per a l’inici de la metamorfosi. En aquest moment parlarem de pupa, un individu
generalment immòbil, protegit a l’interior de crisàlides o capolls, enterrades
en el sòl o amagades en diferents cobertes vegetals. En la metamorfosi es
destruiran els teixits larvals i en el seu lloc es desenvoluparan les
estructures definitives d’un insecte adult. Aquest procés es caracteritza per
la seva complexitat, controlat per un conjunt d’hormones que regulen el
creixement, les mudes de l’exosquelet i la transició de les diferents etapes
juvenils en la vida feinera dels insectes.
Les nimfes
o pupes de les abelles canvien de postura a l’interior de les cel·les,
disposades verticalment i amagant el futur cap sota d’un opercle de cera que
tapa l’entrada. Mentre les obreres cereres segellen la cambra, la nimfa aboca
els continguts fecals del seu recte en el fons de la cel·la, filant a
continuació un capoll de seda que protegirà el seu delicat cos. S’inicia la
metamorfosi, un període que serà més o menys llarg en funció de l’individu que
s’està formant. En el cas de les futures reines, la durada de la fase
d’operculat s’escurça molt, ja que el creixement exponencial provocat per la
gelea reial permet el naixement als setze dies de la posta de l’ou. En el cas
de les obreres, el desenvolupament s’allarga fins als vint-i-un dies i en el
cas dels mascles fins als vint-i-quatre dies.
La
complexitat del desenvolupament postembrionari permet una millor adaptació a
les condicions ambientals, així com una diferenciació d’individus en funció de
les seves tasques. Quan estudiem els insectes ens adonem del seu polimorfisme,
o sigui la seva enorme variabilitat de formes i grandàries, la importància de
les ales en els diferents períodes de la seva vida o de les variacions estacionals,
i fins i tot el determinisme laboral en els insectes socials, com en el cas de
les formigues, tèrmits i abelles, on apareixen els rangs i castes que
assenyalen quina funció cal que realitzi un individu en la seva colònia.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada