28 de març 2020

MEMÓRIES D'UNA ABELLA


Ecolluita us presenta aquesta novetat editorial, el nou llibre de l'Esteve Miràngels. En ell, aquest veterinari especialitzat en abelles, narra la història d'una abella en primera persona, una abella maltractada pels abusos negligents d'una humanitat que està fent malbé la biosfera. Un relat adaptat a tots els públics i amb la ferma voluntat de crear consciència ecològica.

Accés al pròleg del llibre i per a la seva comanda.

26 de març 2020

24 de març 2020

LOS APICULTORES DE CASTILLA Y LEÓN TENDRÁN UN NUEVO PARA LA PROTECCIÓN DE COLMENAS BARATO Y SENCILLO


La firma BayCont anti-plagas , de Espinosa de los Monteros, creadora también del primer “pastor anti-plagas de frutales eléctrico, E-Cont3”, ha desarrollado un sistema par la protección de colmenas sencillo y barato.

Se trata del primer protector electrónico del mundo, basado en la técnica repelente del pastor de frutales “E-Cont3”. Funciona con energía estática, de potencia regulable, con muy baja tensión.

Lejos de seguir la tónica actual de los técnicos apícolas, de aumentar la potencia eléctrica para apartar a los avispones asiáticos del colmenar, con grandes artefactos capaces de suministrar 5.000 voltios, la empresa ha optado por todo lo contrario.

Este sistema de protección de colmenas trabaja a dos voltios, suficiente para alejar a los avispones del colmenar.  La idea no es liquidar avispones con este protector, para ese menester han creado las turbinas centrífugas, capaces de liquidar cientos de avispones por minuto.

El protector tiene varias funciones novedosas y únicas. En primer lugar se deja todo el año colocado, no será necesario desmontarlo en tiempo de emjambrazón, ya que no impide la salida de las abejas en grupo.

Esto se consigue porque no lleva malla calibrada, el paso es a través de grandes espacios por donde las abejas pasarán volando, aunque no lo podrán hacer las Velutinas dada su gran envergadura.

ESTE SISTEMA NO SUPERA LOS 9 EUROS DE COSTO, POR LO QUE NO CONLLEVARÁ UNA GRAN INVERSIÓN PARA LOS APICULTORES

Dispone también de cercos separadores, que hacen alejarse a los avispones de la colmena, con ello se facilita la salida y entrada de las abejas a gran velocidad, no dando tiempo a que los avispones las cacen.

El sistema electrónico, impide que los avispones se posen e intenten entrar a la colmena. Pequeñas descargas de energía estática, impiden que se acerquen a la piquera, consiguiendo que las abejas entren y salgan volando rápido, estén tranquilas en la piquera y sigan con su rutina diaria.

Este sistema no supera los 9 euros de costo, por lo que no conllevará una gran inversión para los apicultores, muy afectados ya, por tantos contra tiempos en los últimos años.

Un modelo experimental dispone además, de un cepo de Alta Tensión, cebado con abeja disecada, esta técnica se basa en otro de nuestros sistemas, “la abeja virtual eléctrica”.

Estas abejas virtuales se montan en las propias arpas, tomando corriente de ellas y actuando como cimbeles.

Todos estos sistemas fueron expuestos en la feria de a miel en Espinosa de los Monteros y, en las VII Jornadas Apícolas en Burgos, en el Monasterio de San Agustín, de la mano de la Asociación Apícola Burgalesa.

Este sistema se instalará en primicia este año, en Espinosa de los Monteros, posteriormente se fabricará en serie y ya podrá ser usado en el resto de España.

20 de març 2020

13 de març 2020

EL HONGO DE LA PROCESIONARIA DEVORA LA VELUTINA Y NO AFECTA A OTROS INSECTOS


Estos dos jóvenes estudiantes, que presentaron su proyecto en Galiciencia en la Tecnópole, han descubierto un parásito nocivo para la avispa asiática y desarrollaron una trampa para aplicarlo


Nuno Sinde (17 años) y Pedro Fernández (18), son alumnos de segundo de bachillerato en el colegio SEK Atlántico de Poio. Llevan dos años y medio trabajando en una investigación sobre la velutina, un proyecto con el que van ya por su tercer premio. Acaban de ganar Exporecerca, el certamen de investigadores noveles más importante de España, y pronto presentarán su investigación en Málaga y California. Con el apoyo de su profesora, María Machicote, siguen dando pasos en su investigación.

-¿Cómo surgió esta investigación? -Nuno Sinde. Todo comenzó hace dos años y medio, un día que llegué a casa de mis abuelos y estaba la policía, estaba también Tragsa, y estaban sacando un nido de esta avispa. Unos días antes le había picado una en la ceja a mi abuelo. Hasta entonces pensábamos que era una avispa normal, pero empezamos a ver que no, que era un insecto que venía de Asia y que estaba creciendo de una manera exponencial y que no tenía ningún tipo de control porque no tenía ningún depredador. Ahí fue cuando nos propusimos como objetivo de nuestra investigación controlar o acabar con la población de este insecto. Comenzamos por nuestra cuenta y después en el colegio ya sabíamos que íbamos a tener que hacer una investigación y ya seguimos con esa idea.

-¿Y cómo llegaron hasta el hongo? -N. S. Empezamos a darnos cuenta de que podríamos utilizar los hongos saprófitos. Al ser un hongo que ya estaba presente en la naturaleza gallega, y como la propia naturaleza había utilizado este hongo como parásito en la procesionaria del pino, pensamos en introducirlo en el ritmo biológico de la vespa. Así fue como comenzó la investigación.-Y consiguieron probar que funcionaba.-N. S. Luego se llevaron a cabo experimentos y vimos cómo efectivamente el hongo se alimentaba de un agente estructurante que tienen las velutinas en su exoesqueleto, la quitina, que es un polisacárido que necesitan los hongos para crecer. Cuando tienes un hongo cuya fuente de alimento primario es esa quitina, se ve muy atraído hacia ella y vimos que devoraba completamente las avispas.

-¿De qué manera puede aplicarse de forma práctica ese descubrimiento? -Pedro Fernández. Realmente esto es en torno a lo que gira nuestro proyecto, a la resolución práctica del problema. Nosotros, además de haber encontrado estos hongos -realmente tenemos aislados cuatro hongos-, lo que hicimos también fue inventar un tipo de trampas que hasta el momento nadie había desarrollado. Las velutinas entran, se encuentran con una placa petri en un ambiente con gran cantidad de esporas del hongo que se quedan adheridas a su cuerpo. Después, cuando salen de la trampa portan el hongo a su nido. Lo que hicimos fue todo un proceso en el que introducimos el hongo en el ciclo biológico de una manera muy práctica, de forma que ellas hacen la gran mayoría del trabajo. Realmente ahora mismo lo único que haría falta es la producción de los kits de trampeo, con los que estamos pensando intentar trabajar con alguna empresa que ya esté produciendo.

-¿Qué diferencia hay entre estas trampas y las que se están utilizando ahora mismo? -P. F. Nuestras trampas se pueden utilizar casi todo el año, menos los meses de invierno, para que los distintos individuos vayan poco a poco llevando el hongo al nido. Además, una de las cosas que vimos cuando hicimos las pruebas es que estos hongos solo afectaban a la velutina, porque llevan aquí miles de años y nuestras especies ya están acostumbradas, ya saben cómo vivir juntos, por eso no les afecta A ver si la gente se da realmente cuenta del problema que tenemos y del daño que causa esta avispa.

Pese a conseguir el año pasado un premio en Galiciencia, Pedro Fernández y Nuno Sinde no se dieron por satisfechos y siguieron mejorando su investigación.

-P. F. Lo presentamos el año pasado a Galiciencia y ahí ya vimos cómo efectivamente conseguía matarlas. A partir de las preguntas que nos habían hecho en Galiciencia vimos cuáles eran los puntos de mejora y el último año tratamos de mejorarlo. Ahora toda la parte teórica y práctica está prácticamente acabada y las conclusiones son buenas.-Fue una investigación muy compleja. -N. S. Se llevaron a cabo muchas investigaciones. Tuvimos que seguir un método científico para ver cómo se iba introduciendo poco a poco el hongo en el ciclo biológico, que no es algo que se haga tan fácilmente.

-De todas formas, creo que al menos a Nuno le viene de familia este interés por la ciencia. -N. S. Sí, mi abuelo trabajó en Lourizán toda la vida y como investigador, como fitopatólogo, ver cómo las nuevas generaciones siguen con este tipo de ideas y se preguntan por qué suceden las cosas y si se pueden controlar de alguna manera, para él es un orgullo.-¿Tienen previsto encaminar sus estudios hacia este campo? -P. F. No descartamos la posibilidad de seguir trabajando en este proyecto, pero Nuno quiere estudiar Biomedicina y yo quiero estudiar algo en el campo de la Farmacia, la Biotecnología, la Química. Toda la experiencia que cogimos en experimentación y en investigación queremos continuarla.

-En este trabajo supongo que también ha sido importante el estímulo del centro en el que estudian. -N. S. Sí, se promueven mucho los proyectos de investigación, la curiosidad, y eso es importante.

09 de març 2020

ELS PESTICIDES ATROFIEN EL CERVELL DE LES ABELLES DES QUE SÓN LARVES


Una recerca feta al Regne Unit descobreix que, d'adultes, les abelles afectades perden la capacitat de reconèixer olors, entre altres aprenentatges bàsics per a la supervivència

Els pesticides utilitzats en agricultura afecten el desenvolupament de les larves d'abella, de manera que els individus adults tenen el cervell més petit.

Aquesta afectació provoca que el seu comportament sigui anòmal i la supervivència de la colònia se'n ressenti greument.

És la conclusió d'una recerca feta per un equip de l'Imperial College de Londres i publicada a la revista Proceedings of  the Royal Society B.

Cal revisar l'ús dels pesticides

Segons Richard Gill, l'investigador principal de l'estudi, això exigeix revisar l'ús de pesticides:

"Aquests descobriments revelen com arriben a afectar els pesticides a les colònies setmanes després de l'exposició, ja que les cries es converteixen en adults que potser no poden orientar-se correctament per trobar menjar. El nostre treball posa de manifest la necessitat de directrius sobre l'ús de pesticides per considerar aquesta via d'exposició."

Per fer l'estudi van alimentar una colònia d'abelles amb un substitut del nèctar al qual havien afegit pesticides neonicotinoides.

No reconeixien olors

Són pesticides molt utilitzats arreu del món, tot i que d'ús restringit a la Unió Europea, i van afegir-los en una proporció similar a la que es troba a les flors que han estat fumigades.

Després van comprovar que les abelles adultes que havien estat exposades als pesticides quan eren larves no eren capaces de reconèixer algunes olors, una capacitat bàsica per la seva supervivència.

Cervells atrofiats

També els van escanejar els cervells, els van comparar amb abelles que havien alimentat sense pesticides i van veure que estaven atrofiats.

Un altre dels autors de l'estudi, Dylan Smith, ha explicat que recerques anteriors ja havien descobert que els pesticides presents al pol·len i al nèctar afecten els individus adults.

Segons Smith, el que ara s'ha constatat és que els pesticides afecten tot el cicle de vida de les abelles:

"Hi ha hagut proves que els pesticides es poden acumular dins de les colònies d'abelles. El nostre estudi revela els riscos per a la cria d'individus en un entorn així i que la força de treball futura d'una colònia es pot veure afectada setmanes després de la seva primera exposició."

Ja fa anys que els científics alerten de la disminució, fins a un 30%, dels insectes pol·linitzadors a Europa i a Amèrica.

A més dels pesticides, també es considera responsables d'aquesta minva a la pèrdua d'habitats i el canvi climàtic, entre altres causes.

08 de març 2020

EL CANVI CLIMÀTIC FA DESAPARÈIXER EL 25% DE LES ABELLES DE LES ILLES EN UN ANY


Només durant el 2019 es va perdre a les Balears un terç de la producció de mel, denuncien professionals d’un sector amenaçat per sequeres i malalties


El sector de l’apicultura actua com un dels termòmetres més fiables per mesurar el canvi climàtic. Les abelles ( Apis mellifera, en el cas de les Illes) formen la baula més important en la cadena de producció d’aliments. I enguany la floració a les Balears s’ha avançat al voltant d’un mes, segons experts en plantacions d’arbres fruiters. És un episodi fora del cicle natural, que es va repetint i que constata la desaparició de les primaveres estacionals. “És una evidència cada vegada més irrefutable que passam d’estiu a hivern -que enguany està resultant molt càlid- i d’hivern a estiu, i això altera greument els hàbitats de les abelles”, explica Tomeu Gual, un veterà apicultor que es dedica des de fa molts anys a la producció de mel a l’explotació Son Frare (Petra). “L’apicultura és un ofici agredolç que està passant una època crítica, de temors i molta incertesa, amb la desaparició de la primavera i la tardor com la pitjor amenaça”, comenta entrant a la seva petita fàbrica de mel de Son Frare.

La varietat floral de les Illes fa que la mel autòctona sigui d’una qualitat excel·lent, ara amenaçada pel canvi del clima que comporta la pèrdua del cicle habitual de pluges, que ha derivat en sequeres greus. “El 2019, entre la sequera i les malalties, es varen perdre un 25% d’abelles i un terç de la producció”, assegura Tomeu Gual, dades amb les quals coincideixen altres companys d’ofici. El garrover, un dels principals proveïdors de nèctar, patí la manca d’humitat i això, juntament amb la mortalitat d’abelles, va fer baixar la producció de mel. “Des de fa mesos no hi ha mels mallorquines als mercats, fins que a l’abril o al maig arribin les primeres collites propiciades pels nèctars de flor d’ametler i albó, a les quals seguiran les d’altres arbres de pinyol”, informa aquest veterà apicultor.

Sense descans a l’hivern

A partir de cries de reines, els apicultors han d’anar repoblant les caseres per mitigar la pèrdua de colònies d’insectes. Plantes i arbres sans i un clima estable són imprescindibles per a una bona floració que atregui les abelles i capturin el nèctar per produir mel. Aquesta mateixa setmana, la floració ha patit les conseqüències de fortes ventades -“a ca malalt tot són puces”, diu-, i a la manca de fred, s’hi sumen altres condicionants negatius que s’arrosseguen de temps enrere. “Els darrers anys les abelles no fan l’aturada biològica que els pertoca. Igual que els arbres, les abelles necessiten un entorn amb determinades hores de fred, perquè, si no, queden desorientades, no saben si ha passat o no l’hivern. Un temps, la collita de Tots Sants era notable; en canvi, ara es treu molt poca mel al mes de novembre”, recorda Gual.

El canvi climàtic i la sobreexplotació de la terra són els principals enemics a què s’enfronta l’apicultura. “Amb la manca de primaveres, no s’activen les caseres i, si aquesta situació es perllonga en el temps, hi haurà més pèrdues de població d’abelles, perquè no es donaran les condicions climàtiques per a uns hàbitats d’abella estables”, afegeix Tomeu Gual.

El canvi climàtic i la sobreexplotació de la terra són els principals enemics a què s’enfronta l’apicultura

Segons la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el nombre de caseres declarades a les Illes Balears el 2018 era de 10.452, per davant de les 10.263 que hi havia el 2010. Quant a nombre d’explotacions apicultores, el darrer registre, també de 2018, és de 576: 513 d’estants i 63 de transhumants. El 2010 n’hi havia 492: 456 d’estants i 36 de transhumants.

Augment de l’autoconsum

Sobre els productors, cal destacar que els declarats com d’autoconsum han passat dels 106 del 2010 als 252 (un 43%) del 2018. Els productors que ho fan amb finalitat comercial han davallat de 390 a 324 en vuit anys. Aquesta pot ser una conseqüència del declivi que pateix el sector apícola balear, en gran part a causa del canvi de clima i la seva influència sobre aquests insectes, bàsics per al manteniment de la biodiversitat.

“L’abella Apis mellifera és pròpia d’Europa i l’Àfrica, i dins aquesta espècie hi ha races com la mediterrània ( Apis mellifera mellifera ) amb ecotip africà. En l’àmbit mundial, de les 20.000 espècies, només vuit són mel·líferes, que assumeixen la pol·linització del 80% de plantes”, explica Tomeu Gual. També diu que una casera productiva té entorn de 60.000 abelles, amb una fase de vida d’uns 45 dies. Però perquè pugui funcionar es necessita que la reina pongui 2.000 ous diaris, i en cas que no mantingui aquest ritme, és substituïda per una altra per les mateixes abelles obreres. A partir del primer dia fins que mor, la reina, que pot viure cinc anys, només menja gelea reial. Els mascles només tenen la missió de fecundar i les femelles són treballadores. El mascle, a més, no pol·linitza. A la primavera, l’època de més feina, també és el temps en què hi ha més mortalitat d’abelles. A l’hivern, l’abella pot viure tres mesos. L’apicultor Gual té a la seva finca de Son Frare una sala on ensenya a grups escolars i adults els secrets del món de les abelles ara en perill, en el cas de la Mediterrània, per la manca de primaveres.

396.000 QUILÒMETRES DE VOL, EL TRAJECTE PER ELABORAR UN SOL QUILO DE MEL

L’elaboració d’un quilo de mel requereix 2.540 abelles, que hauran de recórrer 156 km cadascuna. En total, han de sumar 396.000 quilòmetres. En cada trajecte que efectuen solen visitar unes 400 flors. Per un quilo de mel cal visitar 4,5 milions de flors. Entre la comunitat científica hi ha una gran preocupaació per la davallada d’aquests insectes clau per al manteniment de molts ecosistemes, amenaçats per pràctiques agrícoles intensives i l’aposta per monocultius. Segons Tomeu Gual, les Balears es veuen afavorides pels cultius fraccionats. La Xina és el principal productor de mel, però ara el coronavirus té paralitzats molts dels seus 300.000 apicultors. L’Argentina, fa uns anys primer productor, ha passat al desè lloc a causa de l’ús d’herbicides sobre els cultius de colza a La Pampa.

07 de març 2020

DOS ESTUDIANTES DE PONTEVEDRA HALLAN UNA FÓRMULA REVOLUCIONARIA PARA COMBATIR A LA AVISPA ASIÁTICA


Un proyecto de dos alumnos de Bachillerato del Colegio Internacional SEK- Atlántico de Poio, centrado en la lucha biológica contra la avispa velutina, viene de ganar el primer premio en Exporecerca, la feria científica para jóvenes investigadores más importante de España, donde también consiguieron el "Premio Jóvenes Investigadores" y el "Mejor Trabajo en Biología". Se trata de Nuno Sinde y Pedro Fernández. En 2019 ya se hicieron con el primer premio en Galiciencia con este mismo proyecto, lo que les permitió participar en esta feria internacional en Barcelona. Ahora tendrán la oportunidad de presentarlo en otros certámenes para jóvenes investigadores en Málaga y también en California.

En su proyecto Nuno y Pedro ofrecen un sorprendente abordaje para un problema que cada vez es más preocupante dentro y fuera de Galicia. Partieron de la idea de buscar un agente natural para controlar la invasión de esta especie, procedente del continente asiático y que está destruyendo muchas abellarizas en el norte de la Península Ibérica desde su llegada en el año 2005.

El controlador natural testamentado con éxito por estos estudiantes es un hongo, el Cordyceps militaris, que, según comprobaron, puede inocularse en los nidos de las avispas y alimentarse de las quitinas de sus larvas, reduciéndose así su población y evitando el uso de insecticidas químicos. Proponen su utilización en todo el sudoeste francés, el norte de España y el norte de Portugal, especialmente en sus zonas húmedas, que es donde la velutina se instaló gracias a una perfecta adaptación al clima atlántico europeo.

Un controlador natural
"El controlador natural debía ser una especie existente en el ecosistema para que no lo afectara, por eso pensamos en un hongo", indican los alumnos. "Por ahora los distintos métodos de combate contra esta plaga no fueron demasiado efectivos, ya que el avance anual es de varios kilómetros. En este sentido, utilizamos trampas caseras con muy buenos resultados de caza y captura de estos insectos. Todas las trampas que inventaron hasta el momento los apicultores tienen como finalidad matar al mayor número de velutinas posible. Al contrario, nuestro propósito es que salgan vivas de la trampa, transportando un hongo letal para esta especie".

Los estudiantes explican que el hongo escogido es apto, ya que probaron mediante experimentos en laboratorio que no solo será capaz de crecer y de sobrevivir sobre la avispa, sino que también podrá convertir el nido en un lugar idóneo para su reproducción. "El Cordyceps militaris posee una fuerza de propagación muy superior a la de muchos otros hongos similares", aseguran. Además, desde los inicios de este proyecto, los dos estudiantes lograron importantes avances. Así, están usando nuevos materiales para conseguir atraer a las avispas, en particular aceites vegetales.

Nuno y Pedro remarcan que "hace falta el control de esta especie invasora de avispas que provienen de Asia porque limitan la biodiversidad de muchos ecosistemas, al no existir ningún depredador natural que controle su población, por lo que es necesario ayudar con el respaldo de la tecnología y el avance científico de cara a combatir un insecto realmente dañino para la naturaleza del sudoeste europeo". La tutora de estos alumnos, la profesora María Machicote, señala que "Galiciencia los abrió muchas puertas y ahora estamos viviendo experiencias muy enriquecedoras para los chicos, que con su trabajo y constancia están consiguiendo logros muy importantes".

05 de març 2020

WHAT IS POLLINATION?


Pollination is transfer of pollen from the anther (the male part of the flower) to the stigma (the female part of the flower). Some plants can pollinate themselves: in this case, the pollen passes from the anther to the stigma inside the same flower, and this is called self-pollination. Other plants need pollen to be transferred between different flowers or different individuals of the plant. This is cross-pollination.NMany plants can be pollinated both ways. Plants can be pollinated by wind or animals. 

Some plants have only one method for pollination, others use a combination. The knowledge of pollination by animal pollination (Zoophily) in the tropics is still little known, and much work and research have to be done in this area. Some general rules can be used to detect whether a plant is pollinated by bees, flies, beetles, wasps, butterflies, moths, thrips, birds, bats, marsupials, slugs or rodents. Flowers pollinated by bees most often bloom in daytime, they can have different colours, but seldom red. The scent of daytime bee pollinated flowers tends to be less strong than that of nightpollinated flowers, often pollinated by bats or moths. Honeybee pollinated flowers have nectar tubes not more than 2 cm long. They have nectar guides (patterns to direct the bee towards the nectary) and often a landing place for bees. Bees are especially attracted to white, blue and yellow flowers. Plants pollinated by insects are called “entomophilous”, and insects are generally the most important pollinators.


04 de març 2020

EL DILEMA SOBRE LA TOXICIDAD DE LA MIEL


La empresa Bee Standards, localizada en Tudela, ha ideado un nuevo sistema de limpieza para eliminar los restos de miel acumulados en los instrumentos de la apicultura, ya que según sus responsables pueden volverse nocivos si permanecen expuestos a altas temperaturas y a un tiempo de almacenamiento excesivo. Sin embargo, en la Asociación de Apicultores defienden el método de desinfección tradicional utilizado hasta ahora, a base de agua caliente y lejía. “No hemos tenido nunca ningún problema”, subrayan. 

Es feliz paseando entre millones de abejas, que revolotean a sus anchas por los montes de Cariñena (Aragón). Las cuida como si fueran sus hijas. Quizás por eso estén tan sanas, a pesar de las amenazas que se ciernen sobre ellas. Pero José Luis Guillén y su sobrino, Sergio Sáez, tienen una misión: concienciar al mundo de la importancia de las abejas para el correcto equilibrio del medio ambiente.
José Luis, apicultor vocacional, revisa los panales enfundado en un traje que parece el atuendo de un astronauta. Y mientras explica los tipos de abejas que conviven en cada colmena, lanza dos mensajes concisos. Según él, “la miel puede ser medicinal o puede volverse tóxica”. Y, por otro lado, la abeja es el espermatozoide de la tierra.
Sergio Sáez: “No hacemos nada con que haya un millón de abejas a cien kilómetros. Tienen que estar distribuidas en el territorio“.

28 de febrer 2020

HONEYLAND


Una dona vora la cinquantena, cria colònies d’abelles en uns cistells fets a mà que deixa amagats entre les roques. Gràcies a un ritual secret, el preuat líquid que produeixen, no s’esgota mai. Sense protecció ni ajuda, és capaç d’amansar-les per poder extraure’n la mel i vendre-la a la capital. Tot és idíl·lic fins que, de sobte, nous veïns s’instal·len vora els ruscos, destorbant la seva pau i la de les seves abelles.
Així com les abelles obreres passen tota la seva vida cuidant de l’abella reina, la Hatidze ha compromès la seva pròpia vida a la cura de la seva mare. Les dues viuen en una cabana en un petit poble a Macedònia. L’arribada dels nouvinguts, una família amb set nens cridaners acompanyats de 150 vaques, provocarà un conflicte que podria destruir la forma de vida d’Hatidze per sempre.


27 de febrer 2020

BEES AS PART OF ECOSYSTEMS


Pollinators strongly influence ecological relationships, ecosystem conservation and stability, genetic variation in the plant community, floral diversity, specialization and evolution. Bees play an important, but little recognized role in most terrestrial ecosystems where there is green vegetation cover for at least 3 to 4 months each year. 

In tropical forests, savannah woodlands, mangrove, and in temperate deciduous forests, many species of plants and animals would not survive if bees were missing. This is because the production of seeds, nuts, berries and fruits are highly dependent on insect pollination, and among the pollinating insects, bees are the major pollinators. 

In rain forests, especially in high mountain forests where it is too cold for most bees, other pollinators like bats and birds play a greater role in plant pollination. In farmed areas, bees are needed for the pollination of many cultivated crops, and for maintaining biodiversity in ‘islands’ of non-cultivated areas. The main role of bees in the different ecosystems is their pollination work. Other animal species are connected with bees: either because they eat the brood or honey, pollen or wax, because they are parasitic to the bees, or simply because they live within the bees nest.

fao.org 

25 de febrer 2020

PRIMERS NIUS TRACTATS AMB ÈXIT, SENSE BIOCIDES


Primers nius Tractats amb èxit, sense biocides, amb ajuda de la Mallerenga Carbonera (Parus Major), i el sistema AsiaticWaspBall.

Per Antoni Armengol

Des del moment que vàrem tenir coneixement de l’arribada de la Vespa velutina a França, i veient l’evolució de l’expansió que hi feia els quatre primers anys, ja teníem clar que algun dia la tindríem a casa , i vàrem decidir que ja en faríem un seguiment, via articles científics, de les intervencions que s’hi feien, de com es miraven de protegir els apiaris, així apreníem de la vespa, i creixíem en coneixement.

A la zona del Baix Montseny vàrem detectar les primeres vespes al maig del 2016, els dos primers nius a finals del mateix any, un a la riera del Pertegàs a Sant Celoni i l’altra a la riera de Gualba prop del parc medi ambiental.

Va ser al niu de Gualba que vàrem observar per primera vegada el comportament de les Mallerengues carboneres (Parus major), que entraven i sortien de dins un niu.¹  Aquest petit ocell sap detectar perfectament quan un niu de Vespa velutina, no té activitat de vespes, però sí sap que hi queden larves al seu interior, (ja que aquestes van rascant les cel·les amb les mandíbules i fan molt soroll), el van perforant per a aconseguir aquella font  de proteïna i de carotens en forma de larva o pupa, que queda a l’interior del niu.²

Segueix l'interessant article a: https://vespavelutina.controldeplagues.cat

24 de febrer 2020

MEL LÍQUIDA MÉS TEMPS


Treballant en una consultora especialitzada en projectes de I+D+i (Envisyo Global), Iratxe Perales, química industrial, i Estela Pacheco, enginyera electrònica, van topar amb una necessitat al mercat. «Parlant amb apicultors vam conèixer la seva problemàtica per resoldre la cristal·lització de la mel, per provar d’ampliar el temps en què aquest producte natural es manté líquid», afirma Estela Pacheco.

«Aproximadament el 90% de la mel que es consumeix a Espanya, especialment la comercialitzada per les grans marques, ha passat per un procés d’escalfament a 80 ºC abans d’envasar-se per evitar que la mel cristal·litzi al pot en uns mesos», diuen. «Però vitamines, enzims i altres compostos que donen lloc a les seves beneficioses propietats –antibiòtiques, antiinflamatòries o reguladores de la digestió– són molt sensibles a la calor i l’escalfament els degrada», afegeixen. Amb aquesta premissa sobre la taula, les dues emprenedores van buscar la manera d’aconseguir un procediment alternatiu sense impacte negatiu en la composició de la mel. Han creat una màquina -LIQUAM és el seu nom comercial registrat– que utilitza ultrasons d’alta potència per trencar els microcristalls de sucre presents a la mel i evitar-ne, així, la cristal·lització posterior.

Pressió sense calor
Les ones acústiques es converteixen en ones de pressió que trenquen els vidres per efecte mecànic, i no tèrmic, com passa amb els tractaments habituals. «La màxima temperatura a què arriba el nostre sistema són 50ºC, així que els atributs i nutrients de la mel crua es conserven», afirmen. «El resultat, a més, prolonga fins a més d’un any el temps en què la mel es manté líquida, cosa que permet mantenir estocs en millors condicions. Mentre que sense cap tipus de tractament, depenent del tipus de mel, pot trigar només unes quantes setmanes a cristal·litzar», diu Iratxe Perales.

Han sigut tres anys i mig d’investigació de l’efecte dels ultrasons previs a l’inici del desenvolupament d’aquesta puntera tecnologia per a la indústria de la mel. El 2014, Perales i Pacheco van fundar l’empresa Sonicat-Systems SL que naixia com a ‘spin-off’ d’Envisyo Global. Han participat en els programes d’acceleració de l’IQS Tech Next i en el Cornellà Open Future, i en el marc d’aquest últim van rebre un dels Premis Metropolitans de Suport a la Innovació 2019. També han obtingut altres reconeixements com l’Innovation Prize EIT FOOD, per a ‘start-ups’ agroalimentàries d’Europa.

Fins al moment han invertit uns dos milions en el seu projecte i els seus primers ingressos –entorn dels 100.000 euros el 2019– han arribat del lloguer de les màquines perquè les empreses en provin l’eficàcia, com ja han fet a Romania i Espanya. Per al 2021 esperen estar superant ja el mig milió d’euros de facturació i tenir al mercat tres mides de la seva màquina, per a apicultors i cooperatives, i mida industrial per a envasadors.

23 de febrer 2020

'LIKE SENDING BEES TO WAR': THE DEADLY TRUTH BEHIND YOUR ALMOND MILK OBSESSION


Dennis Arp was feeling optimistic last summer, which is unusual for a beekeeper these days.
Thanks to a record wet spring, his hundreds of hives, scattered across the central Arizona desert, produced a bounty of honey. Arp would have plenty to sell in stores, but more importantly, the bumper harvest would strengthen his bees for their biggest task of the coming year.
Like most commercial beekeepers in the US, at least half of Arp’s revenue now comes from pollinating almonds. Selling honey is far less lucrative than renting out his colonies to mega-farms in California’s fertile Central Valley, home to 80% of the world’s almond supply.
But as winter approached, with Arp just months away from taking his hives to California, his bees started getting sick. By October, 150 of Arp’s hives had been wiped out by mites, 12% of his inventory in just a few months. “My yard is currently filled with stacks of empty bee boxes that used to contain healthy hives,” he says.
This shouldn’t be happening to someone like Arp, a beekeeper with decades of experience. But his story is not unique. Commercial beekeepers who send their hives to the almond farms are seeing their bees die in record numbers, and nothing they do seems to stop the decline.

EL CANVI CLIMÀTIC AVANÇA LA FLORACIÓ I CANVIA EL RITME DE LA NATURA


El CREAF, juntament amb les empreses Altran i Starlab, ha liderat el disseny de RitmeNatura.cat, un observatori ciutadà on es podrà apadrinar una planta, anotar com canvia a cada estació i aportar dades per estudiar els efectes del canvi climàtic.

Un altre hivern càlid ha fet que algunes plantes comencin a florir abans d’hora. La Xarxa d’Observacions Fenològiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha registrat al sud de Catalunya un avançament gradual de les floracions des del 1970. Per posar un exemple, algunes espècies d’ametller, com el de la varietat Ferragnes, avui en dia floreixen 10 dies abans que fa 40 anys. A què és degut aquest avançament de la primavera fenològica?

Els experts no en tenen cap dubte, “La temperatura mitjana ha augmentat a Catalunya en 1.5ºC des de 1950 i els canvis fenològics que estem observant són la manifestació inequívoca d’aquest canvi”, comenta Marc Prohom, responsable de l’Àrea de Climatologia del SMC.

Quines conseqüències té si les plantes i els animals canvien el moment de la floració, la migració, o despertant de la hivernació abans que en èpoques passades? Entre d’altres problemes podem trobar-nos que les flors i els insectes que les han de pol·linitzar apareixin en moments diferents i no es trobin, o que les gelades del més de març facin malbé les flors i les futures collites.

Davant d’aquest escenari, el CREAF i les empreses Altran i Starlab han liderat la creació d’un observatori ciutadà que ajudarà a la comunitat científica i als gestors a seguir com varia el ritme de la natura. Les dades que es recullin poden servir per prendre mesures per evitar problemes en l’agricultura o en el funcionament dels ecosistemes naturals. El nou observatori s’ha batejat amb el nom de RitmeNatura.cat i s’ha creat gràcies a la implicació del Servei Meteorològic de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Institució Catalana d’Història Natural, Natusfera, AEMET, l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, l’Institut Català d’Ornitologia i SEO/BirdLife. Experts de totes aquestes entitats s’han unit al projecte i han participat en el co-disseny de l’observatori durant el 2017.

“Després de l’experiència amb el projecte FenoDato ara hem tingut la possibilitat de fer un pas endavant, crear un nou observatori conjuntament amb les entitats gestores, científiques i naturalistes que podran utilitzar la informació dels voluntaris per prendre decisions”, comenta Joan Pino, des del CREAF.

Segurament a prop teu tens un arbre, un arbust o fins i tot un niu que pots seguir setmana a setmana i veure com canvia: quan cauen les fulles, quan surt la flor o quan arriben els ocells a pondre els ous. Si prens els registres sempre de la mateixa manera i ho comparteixes en una plataforma d’accés obert poden ser molt útils per la ciència.

Aquesta és la filosofia de RitmeNatura.cat, un observatori que unirà voluntaris i voluntàries que vulguin apadrinar una planta o una zona i anotar els canvis que hi veuen al llarg de l’any.

Totes les dades es bolcaran a Natusfera, una eina per fer observacions naturalistes que alimenta un mapa d’observacions propietat de tots els usuaris i segueix les directrius comunitàries sobre dades obertes.

RitmeNatura.cat és un dels sis observatoris ciutadans de seguiment ambiental que el projecte europeu Ground Truth 2.0 promou a Europa i Àfrica. Ground Truth 2.0 està liderat per l’Institut d’Educació de l’Aigua de IHE Delft (Països Baixos) i vol demostrar que aquests observatoris són útils i sostenibles en el temps, i com els ciutadans poden compartir dades sobre el medi ambient i assumir un nou paper crucial en el seguiment ambiental, la presa de decisions, la planificació cooperativa i la gestió mediambiental.




20 de febrer 2020

18 de febrer 2020

MILLONES DE MUERTES DE ABEJAS AMENAZAN LA COSECHA DE ALMENDRAS DE AUSTRALIA


Los incendios forestales que se extendieron por el este y el sur de Australia mataron a millones de abejas y destruyeron vastas extensiones de bosque donde se alimentan los insectos, poniendo en riesgo la producción de almendras y miel del país.

Las abejas desempeñan un papel crucial en la nación multi- industria de la horticultura US$1.000 de dólares, la polinización de las almendras no sólo, pero la fruta, incluyendo manzanas, peras y cerezas. Australia es el segundo mayor productor mundial de almendras y los productores ya están lidiando con años de sequía.

Los incendios destruyeron alrededor de 6.000 colmenas solo en el estado de Nueva Gales del Sur, según el presidente de la Asociación de Apicultores de Nueva Gales del Sur, Stephen Targett, y otras colmenas experimentaron pérdidas de existencias cuando las abejas perecieron o se perdieron en el espeso humo.

"En una temporada normal podríamos reemplazarlos, pero estamos lejos de ser normales", dijo Targett. "Estamos en sequía". Cinco millones de hectáreas de bosque de eucaliptos donde se alimentan las abejas también han sido arrasadas, dejando a los apicultores luchando por el jarabe de azúcar o el sustituto del polen para nutrir sus existencias, dijo.

En Australia del Sur, se informó que más de 2.000 colmenas fueron destruidas en incendios en la Isla Canguro, en las Colinas de Adelaide y en el sureste del estado, a partir del 17 de enero, según el departamento de industria principal del estado. En total, la polinización de las abejas melíferas tiene un valor estimado de US$6.000 millones anuales para la economía australiana, según las estimaciones en un informe parlamentario de 2014.

Con la producción de miel a punto de recibir un golpe, es probable que algunos apicultores abandonen la industria, según Targett. "Prevemos que la producción de miel en Nueva Gales del Sur podría ser al menos un 30% inferior al promedio histórico durante 10 años".

Almendras Amenazadas
En términos de almendras, la nación exportó US$552,4 millones (US$371 millones) en 2018-19, un 12% más que un año antes, gracias a una excelente cosecha y fuertes ventas a China, según la Junta de Almendras de Australia.

Es demasiado pronto para medir el impacto de las pérdidas de abejas en la producción futura, según el CEO de Almond Board, Ross Skinner. Esto se debe a que no está claro qué proporción de las colmenas perdidas se utilizaron para la producción de miel y para la polinización.

Los productores de almendras están trabajando con la industria de las abejas para encontrar soluciones, dijo Skinner, incluido el reclutamiento de apicultores que tradicionalmente se han centrado en la miel para proporcionar servicios de polinización. También hay llamados para un mayor acceso a los parques nacionales para permitir que las abejas se alimenten antes del comienzo de la temporada de polinización de julio.

"Podría tomar de cinco a 20 años para recuperarse, dependiendo de la gravedad del incendio", dijo Skinner, refiriéndose al daño del bosque.

17 de febrer 2020

TROBEN UNA ABELLA FOSSILITZADA FA 100 MILIONS D'ANYS QUE JA TRANSPORTAVA POL·LEN


És el registre més antic d'un himenòpter primitiu que s'alimentés de plantes amb flor, un grup que va aparèixer fa 140 milions d'anys

Fa cent milions d'anys, uns escarabats paràsits, enfilats en una abella primitiva, van fer que aquesta cometés un error en el seu vol quan tornava de recol·lectar pol·len i quedés enganxada a la resina d'un arbre. Tant l'abella com els seus paràsits van morir i van ser preservats en ambre, d'una manera molt semblant als mosquits emprats al llibre 'Jurassic Park'de Michael Crichton, i a la pel·lícula homònima de Steven Spielberg, per recuperar l'ADN dels dinosaures. Recentment, l'abella, amb els seus paràsits, va ser descoberta i identificada per un investigador de la Universitat Estatal d'Oregon, George Poinar Jr., que en un article a la revista 'BioOne Complete'la col·loca com a membre d'una família, un genus i una espècie desconegudes fins ara.

Aquesta abella fòssil de mitjans del període Cretaci, descoberta a Myanmar, ésl'exemple més antic d'una abella primitiva amb pol·len i també de l'existència d'aquests escarabats paràsits, que a dia d'avui continuen afectant les abelles. De fet, la troballa aporta molta informació sobre els primers temps de l'existència de les abelles i de l'evolució que han patit fins ara, així com també de la diversificació de les plantes amb flor, que van aparèixer fa només 140 milions d'anys. Els pol·linitzadors ajuden a la reproducció d'aquestes plantes i són claus en el manteniment de la biodiversitat de gairebé tots els ecosistemes del món. D'entre ells, les abelles són els més coneguts perquè són presents gairebé a tot arreu i en grans quantitats. Tot i que no se sap gaire cosa de com van evolucionar, se sap que provenen d'un tipus de vespes carnívores.

L'abella trobada en ambre té algunes característiques en comú amb les abelles modernes però continua tenint trets físics que la relacionen clarament amb les vespes apoides, de manera que és perfecta com a estadi intermig que ens permet veure com es va produir l'evolució, especialment pel que fa a passar d'alimentar-se d'altres insectes a fer-ho de pol·len d'unes flors que havien aparegut feia relativament poc. En el cas d'aquesta abella, el pol·len descobert a les seves potes mostra que havia visitat una o més flors, com també ho demostren les larves d'escarabat, que normalment creixen a les flors esperant l'arribada d'una abella que les dugui al seu niu, on s'alimentaran de les seves provisions i les seves larves.

15 de febrer 2020

CONGRESO VIRTUAL

Encara que sembli impossible ja hem arribat fins aquí, estem apunt d'obrir aquest baúl de saviesa al món per compartir-la plantant llavors que esperem germinin, brotin, creixin i facin el seu cicle natural.

Veiem que el Congrés està creant molta expectativa, ja estem a 3.222 inscrits de tots els punts del planeta.



A poques hores del Congrés em dirigeixo a cadascun de les persones que l'heu fet possible per a donar-vos, una vegada més, les gràcies per la vostra predisposició, la vostra paciència i el vostre compartir. Gràcies, gràcies, gràcies! 

Una abraçada forta,