23 d’abril 2014

ABEJAS, UN MUNDO BIOLOGICAMENTE EXTRAORDINARIO


Aquest Sant Jordi us recomanem un fantàstic llibre de JURGEN TAUTZ , de ACRIBIA EDITORIAL, del 2010 i amb ISBN 9788420011394

Les abelles mel·líferes venen fascinant l'home des de tots els temps, ja sigui per la seva facultat de produir mel i cera, ja sigui per la fantàstica organització social i capacitat constructora. El seu rol natural i la seva importància pol·linitzadora, l'han convertida en una peça imprescindible en l'engrenatge de tots els ecosistemes.  
 
Contingut de llibre:

La comunidad apícola: un mamífero con muchos cuerpos - El animal doméstico más pequeño del hombre: una guía en imágenes 
1. ¿Podría prescindirse de las abejas? 
2. La inmortalidad continuada
3. La abeja melífera: un modelo de éxito
4. Lo que las abejas saben de las flores
5. El sexo de las abejas y las novi as vírgenes
6. Leche de abejas nodrizas: la dieta adecuada para la colonia de abejas
7. El órgano mayor de la colonia apícola: estructura y función del panal
8. Sabiduría incubadora
9. La miel es más espesa que la sangre o ¿qué importancia corresponde a la parentela?
10. Los círculos se cierran

Epílogo: Perspectivas para las abejas y el hombre

Referencias bibliográficas - Origen de las ilustraciones - Índice alfabético.

22 d’abril 2014

COM AJUDAR A LES ABELLES?

madeinabeilles.be
Cadascú de vosaltres pot fer alguna cosa per salvar les abellles. Junts podem aturar el declivi de les abelles en les nostres contrades. Com? 
 
Deixi d'usar els pesticides en el seu jardí, que enverinen el medi ambient! Hi ha altres mètodes alternatius i tractaments naturals igualment eficaços, bons per la seva salut i economia.
 
Vostè també pot plantar espècies mel·líferes en el seu jardí, sobretot si vostè viu a la ciutat. D'aquesta forma podreu d'oferir una gran varietat d'aliments de qualitat per a les abelles i de qualitat . 
 
També podeu instal·lar llars o hotels per a insectes que donaran cabuda als pol·linitzadors salvatges. A internet podreu trobar múltiples models, adaptables al seu espai. 
 
Finalment hem d'ajudar als nostres apicultors locals que s'ocupen de les nostres abelles. Ofereixen la mel i altres tresors de la més alta qualitat. Comprar als venedors de proximitat en lloc dels supermercats, farà bé amb el medi ambient i a la seva salut. 
 
Hem de tenir cura del nostre medi ambient. Si cada un de nosaltres fa un petit gest, per petit que sigui, podem salvar les nostres abelles . Però hem d'actuar ara!

Necessitem abelles, i elles necessiten de la nostra ajuda.

21 d’abril 2014

Matinal formativa dels Abellaires


Aquest proper dissabte 26 d'abril durem a terme una intensa i molt interessant pràctica de camp amb els socis Abellaires i simpatitzants de la metodologia Warré.

De la mà de l'il·lustre i mestre apícola Julio Rivas, desenvoluparem una pràctica de més de 2 hores entre els més de 50 inscrits.

Programa:


  1. Elements de l’arna Warré
  2. Maneig Warré
  3. Fons Sanitari
  4. Extracció de mel
  5. Multiplicació d’una arna Warré

La resposta del sector ha estat molt entusiasta, d'acord amb la novetat de la metodologia aplicada i la qualitat dels docents.

Felicitats a tots i que el temps ens acompanyi!

PRÀCTICA WARRÉ DELS ABELLAIRES


Aquest proper dissabte 26 d'abril durem a terme una intensa i molt interessant pràctica de camp amb els socis Abellaires i simpatitzants de la metodologia Warré.

De la mà de l'il·lustre i mestre apícola Julio Rivas, desenvoluparem una pràctica de més de 2 hores entre els més de 50 inscrits.

Programa:


  1. Elements de l’arna Warré
  2. Maneig Warré
  3. Fons Sanitari
  4. Extracció de mel
  5. Multiplicació d’una arna Warré

La resposta del sector ha estat molt entusiasta, d'acord amb la novetat de la metodologia aplicada i la qualitat dels docents.

Felicitats a tots i que el temps ens acompanyi!

HIDROMEL I VINAGRE DE MEL

D'MELIS

Són l’Hidromel o Aiguamel i el Vinagre de mel o Melagre, que s'obtenen bàsicament de la fermentació de la mel i el pol·len, i s'elaboren artesanalment i de forma biodinàmica.

L’Hidromel s'obté fermentant controladament una barreja d'aigua, mels seleccionades i pol·len. Un cop fermentat s’envelleix en bótes de roure durant un mínim de dos anys.
 
Aquamelis

És hidromel Semisec i hidromel Dolç i oscil·len entre 13% Vol i 14% Vol. d'alcohol obtingut de la fermentació.
 
Liquor d' Melis
 
Es un hidromel més dolç i amb una graduació de 15% Vol. d'alcohol també per fermentació.
Melagre
 
Un cop envellit l'hidromel, una part d'ell el reservem per elaborar el vinagre de mel o Melagre, dins de bótes de roure i en condicions adequades, amb una acidesa final del 5%.
 

20 d’abril 2014

19 d’abril 2014

AULA MUSEU D'ABELLES DEL VALLE

Aula Museu


L'Aula Museu es troba ubicada en el municipi de Poyales del Hoyo, província d'Àvila, i ofereix la possibilitat, a través de visites guiades, d'observar el comportament de les abelles, l'elaboració de la mel i conèixer el materials apícoles tradicionals.

Aula Museo del Valle - Poyales del Hoyo - Àvila
http://www.turismoavila.com/es/m-museos/aula-museo-de-abejas-del-valle.html

18 d’abril 2014

17 d’abril 2014

EL CLOT DE LA MEL

bcn.cat
Al segle XIX els Jardins del Clot de la Mel eren una zona molt rica en ruscos d'abelles i terres de cultiu. Amb l'arribada de la revolució industrial la natura va cedir terreny al totxo i es van començar a construir fàbriques. L'any 1998 aquesta part del barri del Clot es va tornar a transformar i es va convertir en els jardins que hi ha avui dia. 

Font: btv.cat

16 d’abril 2014

LA MIEL. UNA MIRADA CIENTÍFICA




Títol: La miel. Una mirada científica
Editorial: Eduner
Autora: Bertha Baldi Coronel
Any: 2010
Pàgines: 232

Un llibre destinat al consumidor de mel però també a aquells tècnics i professionals del sector, doncs aporta els coneixements necessaris per a la manipulació, conservació i control de la qualitat de la mel. Bertha Baldi, la autora, compta amb la col·laboració de reconeguts especialistes en la redacció d'aquest interessant llibre.


15 d’abril 2014

VIRUS DE LA PARÁLISIS CRÓNICA

www.veterinaria.org
Fue citado por primera vez en el año 1933 y varios investigadores piensan que pudo ser el causante de una mortandad masiva de abejas que se produjo en la isla de Wight (Inglaterra) que recibió la denominación de "enfermedad de la isla de Wight". Los animales infectados por el V.P.C. pueden presentar dos sintomatologías diferentes, descritas desde hace bastante tiempo y denominadas "parálisis" y "ladronas negras". Normalmente los habitantes de una colmena infectada presentan solamente una de ellas. En algunos casos los animales infectados por este virus se describen como afectados por el "mal de los bosques" o la "enfermedad negra". Este virus es frecuente en colonias en las que las abejas están confinadas durante largos períodos de tiempo.
 
En el síndrome de la parálisis las abejas afectadas presentan temblores en las alas y el cuerpo, en muchos casos el abdomen se encuentra hinchado (debido a una distensión del buche de la miel) y pueden presentar diarreas. Normalmente están incapacitadas para volar y se suele observar a los animales constituyendo masas de varios cientos de individuos cerca de las piqueras.

14 d’abril 2014

LA SAJOLIDA - Satureja montana

semiflor.es
Mata llenyosa, aromàtica, de 10 a 40 cm d’alçada, amb branques quadrangulars, erectes, nombroses i recobertes de pèls. Les seves fulles són lanceolades o obovades, amb unes glàndules que alliberen olis essencials amb una olor característica.
 
Floreix a finals d’estiu i es manté florida fins a la tardor. Les flors són blanques o lleugerament violàcies, amb pètals soldats formant un petit tub que s’obre en dos llavis.

La sajolida prefereix les contrades continentals, de substrat calcari, establint-se en ambients secs, entre els 50 i 1.500 m d’altitud. És una planta aromàtica que trobarem en brolles i pastures orientades cap al sud, en sòls calcaris.
 
L’aportació de nèctar que fa la sajolida a finals d’estiu es produeix en un moment de poques floracions, només acompanyada per altres plantes sofertes com l’espígol i els melats de la carrasca.

Autors: Cristina Pera i Esteve Miràngels


13 d’abril 2014

12 d’abril 2014

LAS GLÁNDULAS CERERAS

Corona Apicultores
Las glándulas cereras o glándulas productoras de cera están ubicadas en la cara anterior de placas ventrales de los segmentos 4 al 7 del abdomen, en total, forman cuatro pares; uno por cada segmento. 
 
En cada una de estas placas hay dos zonas de forma ovalada y color claro denominadas espejos de cera, de cuyos poros sale la secreción grasosa de las glándulas. Las escamas de cera tienen la forma de un pentágono irregular y son muy pequeñas: se necesitan cerca de 2.000 escamas para completar un gramo. 
 
Solamente la abeja obrera posee glándulas cereras, las cuales comienzan a funcionar a partir de los 12 días de edad. 
 

11 d’abril 2014

LA DECADÈNCIA DE LES ABELLES: ELS EIXAMS NO TROBEN LLOC

mainebeekeepers.org
No ens hem volgut oblidar dels eixams d’abelles que des de fa milers d’anys han viscut de forma natural. Aquestes colònies d’abelles salvatges han perdurat fins fa molt poc temps. La llarga coexistència amb els atacs periòdics dels humans, que s’emportaven part de la seua mel, sembla que havia assolit un estat d’equilibri, podia dir-se, fins i tot, que era una relació sostenible. Però aquest equilibri s’ha trencat durant el segle XX.

Les abelles de mel, i també altres pol·linitzadors autòctons, travessen una greu crisi. Les abelles de mel han patit els efectes de successives patologies. Als anys 30 l’acariosi va causar una gran mortalitat de colònies. Als anys 80 apareixen, en primer lloc, un greu brot d’una micosi ja existent a les nostres abelles i després la varroasi, una parasitosi nova que va causar, a finals de la dècada, la mort del 30-40% de tots els ruscs. Els efectes d’aquest àcar exòtic sobre les colònies naturals han estat devastadors per tot arreu. Però si tenim en compte el conjunt dels insectes pol·linitzadors, a partir dels anys 50-60, es consolida l’ús d’insecticides per combatre les plagues agrícoles i des de llavors, les intoxicacions de les colònies d’abelles han estat habituals. En casos greus, els apicultors podien traslladar els seus ruscs a un altre lloc, però els eixams naturals i els altres pol·linitzadors no podien fugir-ne. 


Subscriure's a: Missatges (Atom)