 |
| botanical-online.com |
Moltes vegades la desconeixença de la normalitat
biològica de les abelles pot conduir a l’abellaire a cometre errors molt cars.
L’abella de la mel del nostre país, coneguda com abella negra, és espècie
d'interès especial a Catalunya (DECRET 110/2003, de 15 d'abril). Un decret que
vol preservar el seu genoma, però sobretot posar de manifest la rusticitat
d’aquesta raça autòctona, particularitat que li dóna a l’abella un plus de
resistència davant les patologies.
La utilització de races foranes
seleccionades amb criteris exclusivament productius poden a la llarga esdevenir
contraproduents per l’apicultor, ja que aquest bestiar és més sensible a les
malalties del nostre país, presenta un baix comportament higiènic i respon
malament al període hivernal peculiar del nostre país. Les obreres amb bona
aptitud netejadora són capaces de detectar la mortalitat natural o patològica
de les larves i nimfes, extraient-ne els cadàvers de les cel·les i netejant-ne
les seves parets. Igualment, quan detecten un intrús, sigui abelles foranes o
paràsits invasors, actuen amb energia i contundència fins a provocar la seva
mort.
Per altra banda, el coneixement de les particularitats anatòmiques i
biològiques de l’abella, permet a l’apicultor detectar les alteracions
morfològiques que provoquen algunes malalties, així com la capacitat de
diferenciar la mortalitat deguda a la renovació natural que fan les abelles de
la mortalitat induïda per les diferents patologies.
Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat
