10 d’abril 2014

BIOLOGIA DE L'ABELLA


botanical-online.com

Moltes vegades la desconeixença de la normalitat biològica de les abelles pot conduir a l’abellaire a cometre errors molt cars. L’abella de la mel del nostre país, coneguda com abella negra, és espècie d'interès especial a Catalunya (DECRET 110/2003, de 15 d'abril). Un decret que vol preservar el seu genoma, però sobretot posar de manifest la rusticitat d’aquesta raça autòctona, particularitat que li dóna a l’abella un plus de resistència davant les patologies. 

La utilització de races foranes seleccionades amb criteris exclusivament productius poden a la llarga esdevenir contraproduents per l’apicultor, ja que aquest bestiar és més sensible a les malalties del nostre país, presenta un baix comportament higiènic i respon malament al període hivernal peculiar del nostre país. Les obreres amb bona aptitud netejadora són capaces de detectar la mortalitat natural o patològica de les larves i nimfes, extraient-ne els cadàvers de les cel·les i netejant-ne les seves parets. Igualment, quan detecten un intrús, sigui abelles foranes o paràsits invasors, actuen amb energia i contundència fins a provocar la seva mort. 

Per altra banda, el coneixement de les particularitats anatòmiques i biològiques de l’abella, permet a l’apicultor detectar les alteracions morfològiques que provoquen algunes malalties, així com la capacitat de diferenciar la mortalitat deguda a la renovació natural que fan les abelles de la mortalitat induïda per les diferents patologies. 

Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat

09 d’abril 2014

SOS ABEJAS

altermon
Ahora mismo miles de millones de abejas están muriendo. Ya no quedan ni de lejos suficientes para polinizar los cultivos en Europa y en California, donde se produce la mayor cantidad de alimentos de EE.UU., los apicultores están perdiendo el 40% de sus abejas cada año.

Estamos en medio de un holocausto ambiental que nos pone al límite: sin la polinización de las abejas, gran parte de nuestras plantas y un tercio de los alimentos que consumimos desaparecerán.

Los científicos están alertando sobre los pesticidas que envenenan a las abejas y aseguran que estamos usando muchos más químicos de los necesarios en nuestros cultivos. Pero las grandes farmaceúticas están reaccionando como lo hacen las petroleras cuando se las relaciona con el cambio climático: se escudan financiando ciencia basura que pone en jaque la evidencia y da a los políticos la excusa perfecta para retrasar cualquier medida que salve a las abejas.

08 d’abril 2014

CONFERÈNCIA PER A LA SALUT DE LES ABELLES


treehugger.com

La Comissió Europea (CE) ha convocat la primera conferència d’experts d’alt nivell per debatre solucions per a la protecció de la salut de les abelles, després de constatar una forta davallada de les seves poblacions en els darrers anys. El responsable comunitari de Sanitat, Tonio Borg, inaugurarà el pròxim 7 d’abril en Brussel·les la conferència per tal de poder presentar les últimes línies de treball a nivell comunitari respecte a la mortalitat de les abelles.  D’aquesta forma, l’executiu comunitari vol respondre a la preocupació del sector al voltant de l’ús de determinats pesticides que afectarien a les colònies de les abelles.

La conferència vol exposar els últimes avenços aconseguits amb els fons comunitaris per a l’apicultura i quins programes de salut es plantegen per a una millor salut de les abelles, amb l’objectiu de preservar l’apicultura, la producció agrícola i la biodiversitat. A més, la conferència vol promoure el diàleg, transmetre coneixements i aportar una nova perspectiva al conjunt de polítiques científiques a nivell comunitari, nacional i local, a fi de reconèixer les causes reals de la pèrdua de tantes abelles.

En aquesta primera conferència hi participaran les organitzacions d’apicultors, ONG’s, agricultors, experts europeus en salut animal i científics i investigadors. La preocupació per la situació de les abelles es va incrementar ja fa un any a partir de la publicació de l’informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que relacionava l’ús dels pesticides neocotinoides amb l’alta mortalitat que pateixen aquests insectes.

Informa: EFEverde

07 d’abril 2014

POLEN AZUL


vida apícola


La naturaleza nos proporciona inacabables sorpresas y cosas interesantes, pero el polen azul es un acto de pura belleza. Aunque he publicado fotos de antes, que han sido proporcionados por otros apicultores y quería verlo yo misma.

Me llamo Rusty y hace unos tres años empecé a experimentar la forma de obtener polen azul, y he intentado varias cosas diferentes. El año pasado planté ojos de pájaro, Gilia tricolor, pero fue una decepción. El polen fue ciertamente azul, pero a las abejas parecían importarle muy poco sus flores.

Por última vez, en un día frío, nuboso y húmedo de octubre, mi esposo y yo nos enfrentamos a los elementos y plantamos varios cientos de bulbos de Escila siberiano, Scilla siberica, también conocido como madera Escila. Ya tenía unos cuantos plantados , pero estaban en la sombra y no le iba bien, así que me decidí a sembrarlas en gran profusión por todo el jardín.

06 d’abril 2014

05 d’abril 2014

04 d’abril 2014

MIEL TRANSGÉNICA: A DEBATE EN LA UE

periodismoalternativoblog.wordpress.com

Etienne Bruneau es el responsable de una explotación apícola en Louvain la Neuve, a unos 30 kilómetros de Bruselas. Tiene unas cien colmenas. Hoy este apicultor se confiesa preocupado por el futuro del sector. Una sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea ha retirado del mercado un tipo de miel alemana, contaminada con polen de maíz transgénico.
 
John Dalli, Comisario Europeo de Sanidad y Consumo, bienvenido a Euronews.

Euronews: “Comisario, el Tribunal Europeo de Justicia dictaminó que la miel contaminada por el polen de maíz genéticamente modificado necesita una autorización antes de ponerse a la venta.

¿Cómo podemos garantizar a los consumidores que no hay miel transgénica en las tiendas?”

03 d’abril 2014

EXTREMITATS AMB RECEPTORS PER A LA DOLÇOR

mysteriousbees.blogspot.com.es


Noves investigacions sobre la capacitat de les abelles per degustar secrecions amb les urpes de les potes davanteres revela detalls sobre com es processa aquesta informació, d'acord amb un estudi publicat a la revista Frontiers in Behavioral Neuroscience . 

Alguns insectes capturen el gust a través d'unes estructures similars a pèls i repartides pel cos. Cadascuna d'aquestes cèl·lules nervioses són sensibles a una substància química en particular. A l'abella mel·lífera, aquests pèls sensibles es troben en l'aparell bucal, a l'antena i en el tars (extrem terminal de les potes).

02 d’abril 2014

DIVERSITAT GENÈTICA A L'ÀFRICA

wikipedia.org
Un total de 738 colònies de 64 localitats diferents situades al llarg del continent africà s'han analitzat mitjançant l'estudi de l'ADN mitocondrial de les abelles africanes. Els resultats semblen indicar que la població d'aquesta tipus d'abella està composta de tres llinatges molt divergents. El llinatge africà (A) és present en gairebé a totes les localitats, excepte les provinents del nord-est d'Àfrica. En aquesta zona, en canvi, els altres dos llinatges, originaris suposadament des del Proper Orient, s'observen en gran proporció. Aquest fet suggereix una diferenciació important de les abelles d'Etiòpia i Egipte dels de les altres zones d'Àfrica. El llinatge (A) també és present en alta proporció en les poblacions de la península Ibèrica i Sicília.  

D'altra banda, vuit poblacions del Marroc, Guinea, Malawi i Sud-àfrica s'han estudiat en comparació amb un conjunt de vuit poblacions addicionals d'Europa i l'Orient Mitjà. Les poblacions d'Àfrica mostren una major variabilitat genètica de les poblacions europees en tots caràcters genètics estudiats fins al moment. Això sembla indicar que les poblacions africanes tenen grandàries majors d'efectius que les europees. D'acord amb les seves freqüències genètiques, les vuit poblacions africanes s'agrupen, però es divideixen en dos subgrups. Aquestes són les poblacions del Marroc i les dels altres països africans. Les poblacions del sud d'Europa presenten nivells molt baixos d'africanització als gens nuclears. Atès que l'ADN nuclear i mitocondrial sovint mostren patrons discordants de la diferenciació en l'abella, l'ús d'ambdós tipus de marcadors és preferible en avaluar la filogeografia d'Apis mellifera i per determinar l'estat taxonòmic de les subespècies.

Font: Heredity

01 d’abril 2014

31 de març 2014

DISPOSICIÓ DE LES ARNES

bath.ac.uk

Un primer element a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona, el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada (vigilar l’ús d’herbicides). 

L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns. L’apicultor cal que valori el millor lloc on col·locar les arnes (Sud/Sud-est), buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del Sol i afavorir el fototropisme positiu de les abelles i de forma que quedin resguardades dels vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia) que afavoreixen la deriva de les abelles. 

Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, amb una lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers la piquera, que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar. 

Autor: Esteve Miràngels - apicesteve.cat

30 de març 2014

29 de març 2014

PROBÒSCIDE, LA LLENGUA DE LES ABELLES

dalantech.deviantart.com

Probòscide (del grec pro "anterior" i boskein "per a menjar") o trompa és en general l'apèndix allargat que emergeix del cap d'un animal.

En el cas de mamífers com l'elefant, el tapir, el mico nassut, l'ós formiguer i altres, la probòscide o trompa és un allargament d'un múscul ja sia, segons les espècies animals , d'origen labial o nasal.

En el cas dels invertebrats (insectes cucs, mol·luscs etc.), on el terme està generalment aplicat, la trompa, tubular, deriva d'una transformació de la boca mastegadora. Serveix com òrgan d'alimentació succionant a voltes utilitzat per llepar els líquids en superfície com en l'abella o la papallona o per picar i extreure sang d'un hoste com en els mosquits. Els himenòpters com l'abella i la vespa piquen en canvi com a mitjà de defensa, però el seu fibló no és una probòscide sinó una transformació de l'oviscapte, aparell dipositador d'ous, i per tant només apareix en les femelles.

Font: Viquipèdia

TRAMPAS CAZAPOLEN

www.ar.all.biz
 
El polen se recolecta con las llamadas trampas caza-polen, de las cuales existen diferentes modelos. El óptimo es el que permite pasar cierta cantidad de polen, indispensable para el desarrollo de la cría; por lo que no es recomendable que una trampa tenga el 100% de eficiencia, ya que no permitiría el normal desarrollo de la colonia.
 
En principio, una trampa está constituida esencialmente por una reja horizontal con malla de 4.5 mm, suficientemente anchas como para que una obrera las atraviese y lo bastante estrechas como para desprender las cargas de polen adheridas en la cara externa de las patas posteriores. Bajo la reja horizontal, un tamiz horizontal con mallas de 3 mm deja pasar el polen a un cajón que lo recoge (Jean, 1984). 
 
Estas trampas deben poder desarmarse fácilmente, para que puedan desinfectarse, en especial el cajón recolector; y así, mantenerse en buenas condiciones higiénicas. Se aconseja lavar las trampas con desinfectantes como amonio cuaternario, yodóforos o peróxido de hidrógeno. 
 

28 de març 2014

MILLORA GENÈTICA I REPRODUCCIÓ

xtec.cat

Tot i que no s’ha realitzat una feina de selecció adequada, és recomanable la utilització de l’abella negra autòctona10 (Apis mellifica mellifica), ja que és la que està millor adaptada a les nostres condicions bioclimàtiques.

Aquesta raça té unes qualitats i potencial interessant perquè és molt rústica i està ben adaptada als contrastos de temperatura amb hiverns freds i estius calorosos.
 
Les colònies d’abella negra es mantenen fortes a l’hivern en clima mediterrani i tenen baixa tendència a l’eixamenament, la deriva i el pillatge. És considerada bona productora, netejadora i resistent a les malalties. En contrapartida, és força sensible a la falsa tinya i pot presentar un caràcter força agressiu.
 
La freqüent compra i introducció de reines seleccionades d’altres races ha provocant la conseqüent hibridació de bona part de la població d’abelles. Aquesta pràctica dificulta el camí de millora de la raça d’abella negra local.