01 de desembre 2019

ENTREVISTEM APICESTEVE

Share

L’Esteve Miràngels i Feixas és llicenciat en Ciències Veterinàries per la UAB des de l'any 1994. Com a veterinari està especialitzat en apicultura, i està exercint com a consultor i tècnic apícola des del 1998. Durant tots aquests anys he compaginat la seva activitat clínica amb l'assessorament de múltiples associacions apícoles de Catalunya, Andorra i les Illes Balears. Actualment compagina la seva tasca com a professor de Natura en un institut amb la divulgació apícola.

·     Et defineixes com un abellaire i no pas com un apicultor... per què?Molt senzill, per mi el nom d’apicultor em trasllada a un passat en que vaig exercir de veterinari per a les grans associacions d’apicultors de Catalunya, ... i aquest és un mal record...
·     Pots concretar més?Doncs els mal anomenats apicultors professionals de les abelles utilitzen pràctiques de maneig i terapèutiques que a mi particularment no em donen confiança, essent molt lluny del que jo entenc com a tenir cura de les abelles.
·     Què seria per tu tenir cura de les abelles?Molt senzill i molt complicat alhora... Crec que hem fugit excessivament del respecte natural que es mereixen els animals domesticats, tot desenvolupant activitats ramaderes intensives que no respecten el benestar dels animals ni l’ecologia del planeta.
·     Parles de benestar de les abelles?I per què no? Les abelles tenen vida i es mereixen com a mínim les mateixes atencions i requisits de maneig i sanitat que tenen els mamífers i les aus de granja. 
·     La teva vehemència és absolutista... no?Jo no ho veig així, doncs jo no sóc d’aquells que voldrien evitar una producció ramadera a tots els nivells. Jo defenso el pagès i el ramader sempre, però cal un codi ètic i un replantejament de molts protocols d’actuació tant en el món animal com en el vegetal.
·     Els vegetals també?Sí també, doncs les abelles i els vegetals són el mutualisme perfecte. Tots hem de pensar que el vincle entre les flors i les abelles és tan gran, que qualsevol fitosanitari descontrolat pot provocar molts problemes a les colònies d’aquest petit insecte.
·     Per tant les abelles són sinònim d’ecologia?I tant! Les abelles són uns grans bioindicadors de la salut de la biosfera. Elles s’estan morint ja fa anys, una mort anunciada i un avís a navegants...
·     Et noto pessimista?La veritat és que sí, doncs l’actitud dels humans és un xic desesperant, i no hi veig una sortida fàcil a tot plegat.
·     Aquest estat d’ànim lliga amb l’estil del teu últim llibre...no?Podríem dir que sí, doncs he intentat traslladar les meves vivències i intuïcions en aquest llibre.
·     Ens en pots fer cinc cèntims? Bé, és un llibre un xic estrany, doncs encara no està publicat, és un projecte de llibre...
·     Però el tens escrit, no?Sí, el tinc, però publicar és complicat i costós, doncs el món lector que vol saber coses de les abelles és limitat, i falten diners i recursos per tirar-ho endavant.
·     I que penses fer, doncs?He pres la determinació de mostrar-lo a la xarxa, a partir de petites mossegades. Des de fa una setmana he començat a presentar-lo a través d’un bloc, així com a les xarxes socials com ara Twitter, Instagram i Facebook. 
·     Has descartat la seva edició en paper?La meva intenció és publicar-lo en format llibre i que surti durant l'any 2020. Difícil, però ho intentaré. Mentrestant l’aniré publicant dia a dia en el bloc https://memoriesabella.blogspot.com
·     I què té d’especial aquest llibre?He intentat explicar la vida d’una abella en primera persona, o sigui com si jo mateix fos aquesta abella, des del seu naixement fins a la mort.
·     Tinc entès que el final és tràgic?És un llibre escrit des de les vísceres, des del rancor, des del costat més fosc de la meva experiència com a veterinari d’abelles.
·     Em fas una mica de por?Els meus anteriors llibres, són manuals pràctics, instructius, racionals i espero que útils. Aquest llibre no. He buscat les emocions, els sentiments, l’estat d’angoixa que deuen tenir les abelles davant un futur tan i tan negre.
·     I per això t’has convertit en abella?Afirmatiu. He volgut ser abella i compartir amb elles el dol de la seva desaparició després de més de 100 milions d’anys d’existència. Tràgic!
·     Caram, això sona a funeral?És trist, però és així. Les abelles són animals molts sensibles a les alteracions mediambientals i la seva mort prematura és un semàfor que deixa d’estar en ambre per passar a ser vermell.
·     I si es posa vermell què passarà?Serà el final irreversible per a moltes espècies animals, un punt de no retorn als ecosistemes que de joves havíem conegut. Serà un canvi de format, una vida més artificial i allunyada de l’essència natural.
·     El títol “Memòries d’una abella” vol ser un testament?Jo crec que vol ser un recordatori d’uns bons moments, d’unes fites evolutives assolides en un planeta singular i que malauradament han estat aniquilades per un col·lectiu humà egoista, maldestre i insensible vers el patiment dels altres.
·     Gràcies Esteve per la teva predisposició a col·laborar amb el nostre diari apícola i estarem atents a les publicacions diàries que aniràs fent a través de les diferents xarxes socials. Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Entrevistador: Rafel Jofresa - Editor 

Llibre -MEMÒRIES D’UNA ABELLA




Facebook - https://www.facebook.com/Apicestevecat-1529793633917159/