NORUEGA CREA LA PRIMERA AUTOPISTA D'ABELLES DEL MÓN

Share

Fa 20 anys que els científics denuncien que les abelles estan en perill. Un petit insecte que per alguns pot semblar irrellevant, és vital per a la vida humana i animal tal com la coneixem. De les abelles -concretament de la seva feina pol·linitzadora- en depenen un terç dels aliments que consumim i al voltant del 90% de les plantes silvestres. 

Hi ha múltiples factors que fan que cada any hi hagi menys abelles al món: l'ús de pesticides en l'agricultura, la propagació de malalties, l'augment de paràsits i la destrucció del seu hàbitat natural provocada per l'acció humana. Aquesta tendència a l'alça s'ha intentat contrarestar des del govern d'Oslo, a Noruega. Es tracta d'una "autopista" -un corredor de flors, plantes i ruscs- distribuïda per la capital. El seu objectiu és generar un ambient idoni, una zona de confort, que les ajudi a desenvolupar-se en un entorn urbà.
 


"Oslo està envoltada de boscos, arbres i plantes. Però al centre de la ciutat hi abunda l'asfalt, els edificis alts i, fins ara, no hi havia gaires zones amb flors. Hi ha insectes capaços de volar distàncies llargues sense alimentar-se. Però les abelles necessiten parar amb bastanta freqüència. Per això, mitjançant la participació ciutadana, es vol aconseguir un lloc on puguin menjar i descansar cada 250 metres", ha explicat Tonje Waaktaar Gamst, membre de la Societat d'Horticultura de Noruega, a La Vanguardia. Aquest organisme té un paper clau en el desenvolupament del projecte.

Una altra de les associacions involucrades és Bybi. El seu nom significa "ciutat d'abelles" i ha engegat la web polli.no, una guia d'Oslo per a les abelles. Consisteix en un mapa en el qual els ciutadans poden assenyalar els llocs on han plantat flors, plantes o refugis. D'aquesta manera, els qui desitgin participar, poden localitzar fàcilment les "zones de color gris", és a dir, els obstacles i les barreres que segueixen impedint a aquests animals creuar la ciutat sense morir en l'intent i fer alguna cosa perquè això canviï. "És una forma divertida d'incentivar als usuaris, un Tripadvisor per a les abelles, on els participants pengen fotos de les flors, ruscs i nius que han posat al balcó", explica Gamst. 

A poc a poc, jardins, cementiris, terrasses i terrats s'han anat vestint amb tot tipus de colors. Gira-sols, narcís, calèndules i campanetes són algunes de les espècies que han començat a créixer als parcs públics, on predominava el verd, però no les flors. Molts ciutadans també aporten el seu gra de sorra des de les seves terrasses, jardins o patis interiors. I algunes empreses, fins i tot, s'han ofert a plantar llavors i allotjar nius en la teulada dels seus edificis. La idea és que, amb el temps, el mapa reflecteixi l'evolució d'aquesta autopista floral en temps real. Però, més enllà de supervisar el que passa, el seu principal objectiu és motivar a la gent.

"Mostrar gràfics de com de malament està la situació, no condueix necessàriament a l'acció. Les persones han d'involucrar-se emocionalment. És molt més eficaç", explica Agnes Lyche Melvær, coordinadora i arquitecta de paisatges de Bybi. 

Per això, més enllà de beneficiar a les abelles i vestir de color i biodiversitat la ciutat, la iniciativa també juga a favor dels humans. A alguns crítics els preocupa el risc per a la salut pública que pot implicar deixar que les abelles creixin als carrers i places. Però els activistes ho neguen, ja que a diferència de les vespes, les abelles no solen picar sense motiu. A més, en el millor dels escenaris, el nombre d'insectes que sobrevolarà la ciutat mai serà prou elevat per a representar una amenaça. "Moltes espècies d'abelles i altres pol·linitzadors es troben en un declivi dramàtic i perdre'ls sí que tindrà greus conseqüències", adverteix Melvær. El projecte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Oslo i el suport econòmic del Departament de Medi ambient del govern de Noruega i, de moment, ha tingut molt bona acollida entre els ciutadans.

 La iniciativa també ha despertat interès a l'estranger. "Ens han contactat diferents organitzacions de tot el món", ha destacat Melvær, el somni de la qual és que Oslo acabi inspirant a altres ciutats i regions, com també que més gent s'animi a desenvolupar corredors similars. Altres ciutats com Seattle, als Estats Units, i Bristol, al Regne Unit, també han engegat projectes per promoure la convivència entre els éssers humans i les abelles. 

D'altra banda, l'ONG americana The Pollinator Partnership també ha engegat un mapa, aquesta vegada d'àmbit mundial, on tothom pot marcar amb fotos, vídeos i una breu explicació la seva aportació per salvar a les abelles. 
 


Davant del desconeixement i la preocupació, alguns s'han plantejat la possibilitat de trobar substituts per a les abelles en forma de robot: RoboBees. Es tracta de petits robots voladors que transportarien el pol·len que fecunda les altres flors. Els seus organitzadors presumeixen de ser el primer projecte d'aquestes característiques, i és similar al que la Casa Blanca ha engegat al començament d'any amb papallones - també vitals en els processos de pol·linització -, batejat com Butterfly Highway.

naciodigital.cat