S'ha aprovat
la primera avaluació global sobre pol·linitzadors, duta a terme per la
Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES).
Aquesta avaluació alerta de que un nombre creixent de les espècies de
pol·linitzadors d'arreu del món van camí de l'extinció però també proposa
diverses maneres de protegir-les.
L’avaluació,
titulada Avaluació temàtica de Pol·linitzadors, Pol·linització i Producció
d’Aliments, és la primera avaluació d’aquest tipus que es basa en el
coneixement disponible que ofereix la ciència, així com també el que integra la
tradició indígena i els sistemes de coneixement més locals. El document avalua
críticament un conjunt enorme de coneixements sobre els pol·linitzadors, la
pol·linització i la producció d’aliments. L’objectiu del document és garantir
que les persones que prenen les decisions polítiques tenen accés a la
informació de més qualitat disponible actualment.
Un equip de 77
experts de tot el món va compilar tota la informació. L’avaluació cita al
voltant de 3.000 articles científics i inclou informació sobre pràctiques
basades en el coneixement indígena i local de més de 60 llocs de tot el món.
L’avaluació es va sotmetre a dues rondes de revisió per part d’experts i de
governs.
L’investigador
del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Jordi Bosch ha
treballat els darrers dos anys com a editor del tercer capítol d’aquest informe
i dos centres de recerca catalans són membres observadors de la IPBES, el el Centre
Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF.
Els factors que afecten els pol·linitzadors són diversos
Aquesta
avaluació ha trobat que aproximadament el 16 % dels pol·linitzadors vertebrats
estan en perill d’extinció a nivell mundial — aquest percentatge augmenta fins
un 30 % en les espècies de les illes — amb una tendència creixent.
Encara que la
majoria dels insectes pol·linitzadors no s’han avaluat a nivell mundial, les
avaluacions fetes a nivell regional i nacional indiquen nivells d’amenaça alts,
en particular per a les abelles i les papallones — a nivell local, sovint, més
del 40 % de les espècies d’invertebrats estan amenaçades.
“Els
pol·linitzadors salvatges de certes regions, especialment les abelles i
papallones, estan sent amenaçats per diversos factors,” va dir el Vicepresident
de la IPBES, el senyor Robert Watson. “La seva disminució es deu principalment
als canvis en l’ús del sòl, les pràctiques agrícoles intensives i l’ús de
pesticides, l’impacte de les espècies exòtiques invasores, les malalties i
plagues, i el canvi climàtic.”
Els descensos
regionals dels pol·linitzadors silvestres han estat confirmats en el nord
d’Europa Occidental i a Amèrica del Nord. Tot i que els casos locals de declivi
s’han documentat en altres parts del món, les dades són encara massa pobres per
treure’n conclusions generals.
Hi ha nombroses opcions per salvar els pol·linitzadors
“La bona
notícia és que es poden seguir una sèrie de passos per reduir els riscos que
afecten els pol·linitzadors, incloent les pràctiques basades en el coneixement
indígena i local”, comenta Zakri Abdul Hamid, elegit president fundador de la
IPBES en la seva primera reunió plenària el 2012. Es pot, per exemple, promoure
l’agricultura sostenible, que contribueix a diversificar el paisatge agrícola i
fa ús dels processos ecològics com a part de la producció d’aliments.
Altres opcions
més específiques inclouen:
Mantenir o
crear una major diversitat d’hàbitats pol·linitzadors en els
paisatges
agrícoles i urbans
Donar suport a les pràctiques tradicionals
que promouen el paisatge en mosaic, la rotació de cultius, i la coproducció
entre la ciència i el coneixement local indígena;
Afavorir l’educació i l’intercanvi de
coneixements entre els agricultors, els científics, la indústria, les
comunitats i el públic en general;
Disminuir l’exposició als pesticides dels
pol·linitzadors mitjançant la reducció del seu ús, la recerca de formes
alternatives de control de plagues, i l’adopció d’una sèrie de pràctiques
d’aplicació específiques, incloses les tecnologies per reduir la dispersió de
pesticides;
Millorar la cria d’abelles amb més atenció
al control de patògens, juntament amb la millora de la regulació del comerç i
l’ús comercial dels pol·linitzadors.
Els resultats
addicionals
Una gran diversitat de pol·linitzadors
silvestres contribueix a una major estabilitat en la pol·linització, fins i tot
quan ja hi ha un gran nombre d’abelles en aquell entorn.
Els rendiments dels cultius depenen tant
de les espècies silvestres com de les gestionades.
L’abella de la mel és el pol·linitzador
més estès al món i produeix uns 1.6 milions de tones de mel a l’any.
El nombre de ruscs a nivell mundial s’ha
incrementat en els últims 50 anys, però s’ha produït una disminució en molts
països europeus i nord-americans.
El canvi climàtic ha portat a canvis en la
distribució de molts borinots i papallones i de les plantes que depenen d’ells.
Els pol·linitzadors són molt importants a nivell econòmic, social i
cultural
“Els
pol·linitzadors contribueixen de forma important a la producció mundial
d’aliments i a la seguretat nutricional”, comenta Vera Lucia Imperatriz
Fonseca, doctora i codirectora de l’avaluació i professora de la Universitat de
Sao Paulo. “La seva salut està directament vinculada al nostre benestar”.
Hi ha més de
20.000 espècies d’abelles, a més de milers d’espècies de papallones, mosques,
arnes, escarabats, ocells, ratpenats i altres animals que contribueixen a la
pol·linització.
Els cultius
que es pol·linitzen inclouen aquells que ens proporcionen fruites, hortalisses,
llavors, fruits secs i olis vegetals. Molts d’aquests són molt importants com a
font dietètica, ja que aporten vitamines i minerals, sense els quals el risc de
malnutrició podria augmentar. A més, bastants cultius representen una font de
diners important en països en vies de desenvolupament a través, per exemple, de
la producció de cafè i cacau.
“Sense els
pol·linitzadors, molts de nosaltres ja no podríem gaudir del cafè, la xocolata
i les pomes, entre d’altres aliments que són part de la nostra vida
quotidiana”, diu Simon Potts.
Més de tres
quartes parts dels cultius del món depenen en part de la pol·linització
d’insectes o altres animals. Entre 235.000 milions i 577.000 milions de dòlars
de la producció alimentària depenen directament de la contribució dels
pol·linitzadors.
La xocolata,
per exemple, deriva de la llavor de l’arbre del cacau (el valor anual dels
cultius mundials de cacau és de 5.700 milions de dòlars). Els cecidòmids i
ceratopogònids, dues famílies de mosquetes, són essencials per a la seva
pol·linització.
El volum de la
producció agrícola que depèn de la pol·linització per animals ha incrementat un
300% durant els darrers 50 anys. A més, gairebé el 90% de les plantes
silvestres depenen en certa mesura de la pol·linització animal.
A més dels
cultius alimentaris, els pol·linitzadors contribueixen als cultius que
proporcionen els biocombustibles (per exemple, olis de colza i palma), fibres
(per exemple cotó), medicines, farratge per al bestiar, i materials de
construcció. Algunes espècies també proporcionen materials com ara cera
d’abella per a les espelmes i instruments musicals, arts i artesanies.
Els
pol·linitzadors, especialment les abelles, també han tingut un paper important
durant la història humana com a fonts d’inspiració per a l’art, la música, la
religió i la tecnologia. A més, milloren la qualitat de vida, ocupen un espai
important en el nostre patrimoni cultural com a símbols d’identificació, paisatges
significatius. De fet, els passatges sagrats sobre les abelles es reprodueixen
en les principals religions del món.
Informa: Mercè Soler
Foto:www.uniprot.org
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada