03 de juny 2015

NOVETATS MORFOLÒGIQUES I FISIOLÒGIQUES DE LES ABELLES

Share

Un dels trets més importants que diferencia abelles (sensu lato) i vespes esfècides està relacionat amb l’alimentació que proporcionen les femelles a les cries. Mentre que en els esfècids l’alimentació és d’origen animal (les preses que capturen i transporten als nius), les abelles (excepte un cas conegut) recorren a substàncies vegetals: nèctar i pol·len. Diverses modificacions morfològiques contribueixen a millorar la recol·lecció d’aquests productes vegetals. Hi destaca l’allargament i transformació del complex labiomaxil·lar (peces bucals), molt més eficaç per a la recol·lecció de nèctar (figura 2), i la diferenciació d’una important i complexa pilositat, així com d’estructures addicionals (cistelles en les potes, pintes a l’abdomen,...) per a recollir i transportar els grans de pol·len (figura 3). D’altra banda, una de les regions del tub digestiu (el pap), és enormement extensible i permet emmagatzemar-hi quantitats importants del nèctar absorbit a les plantes i traslladar-lo als nius, on és regurgitat. Addicionalment, les denominades glàndules hipofaríngees (localitzades al cap i a vegades enormement desenvolupades), produeixen diverses substàncies, entre les quals destaca la invertasa, que intervé en la transformació del nèctar en mel.

El tipus d’aliment utilitzat per les més de 15.000 espècies conegudes d’abelles és bàsicament el mateix: nèctar (la principal font de carbohidrats) i pol·len (la font proteica). Però l’home només aprofita aquests productes (o els seus derivats) en dues o tres espècies d’abelles mel·líferes (pertanyents al gènere Apis) i localment en algunes espècies d’abelles meliponines. Deu haver-hi, per tant, altres factors, a banda dels estrictament nutricionals, que facen aquestes espècies particularment adequades perquè es puguen aprofitar els productes que elaboren.

Autor: Josep Daniel Asís