10 d’abril 2015

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA VESPA ASIÀTICA

Share

Article original: 
Spatial distribution of Vespa velutina individuals hunting at domestic honeybee hives: heterogeneity at a local scale 

Karine Monceau1,2,3, Olivier Bonnard1,2, Jérôme Moreau3 and Denis Thiéry,21INRA, UMR1065 Santé et Agroécologie du Vignoble, F-33883, Villenave d’Ornon; 2ISVV, UMR1065 Santé et Agroécologie du Vignoble,Bordeaux Sciences Agro, Université de Bordeaux, F-33883, Villenave d’Ornon, and 3Equipe Ecologie Evolutive, UMR 6282 Biog´eosciences, 6 Bd Gabriel, Université de Bourgogne, F-21000, Dijon, France 

Traducció de l'article original: 
Distribució espacial d'individus de Vespa velutina caçant en ruscs d'abelles domèstiques: heterogeneïtat a escala local.  

En apiaris francesos les vespes de potes grogues, Vespa velutina, són tan comunes, que ja s'han fet estudis sobre el seu comportament de caça, per tal de determinar si hi ha un comportament generalitzat. I d'aquesta manera avançar en el coneixement d'aquesta espècie invasora i així estar més preparats per defensar els ruscs d'abelles.  

Resum

Des de la seva recent introducció a Europa, la vespa de potes grogues, Vespa velutina, ha esdevingut un gran depredador de l'abella de la mel domèstica, Apis mellifera, però poc se'n coneix del seu comportament de caça. Hem estudiat el comportament de caça a través del procediment de captura-marcatge-recaptura en un apiari experimental. Un total de 360 vespes van ser capturades i etiquetades, i vam determinar: (i) el número de vespes que visitaven l'apiari i els canvis en el temps, (ii) el número mig de visites individuals per migdia i el temps transcorregut entre recaptures consecutives, i (iii) la distribució individual i global de les vespes en l'apiari. Més del 50% de les vespes marcades van ser recapturades com a mínim una vegada, això va augmentar a 74% considerant els primers individus marcats. Estimem que 350 vespes visiten la parcel·la com a mínim amb una visita per mig-dia. El número de vespes marcades va decréixer amb el temps mentre que el número de les no marcades va incrementar, suggerint una facturació d'individus. La reducció del retard entre visites consecutives indica que les vespes esdevenen més eficients amb el temps. La majoria de les vespes (88%) van ser recapturades al davant de diferents ruscs però, en total, la distribució total va ser d'agregats. Les vespes van ser majoritàriament recapturades davant d'un rusc, que no era ni el que contenia la colònia més gran ni la més petita, i això suggereix que la senyal més gran utilitzada per les vespes no és la quantitat de menjar.  La nostra hipòtesi és que el comportament defensiu de la colònia d'abelles podia explicar els nostres resultats, que poden ser prometedors per ampliar els estudis.

Els Mètodes i materials, els Resultats i la Discussió estan inclosos a l'enllaç font, on es troba l'article original. 

Conclusions

Depredadors estrangers com V.velutina poden prosperar en un nou medi a causa de la seva novetat en les xarxes tròfiques locals i l'absència de competidors (Snyder & Evans, 2006; Sih et al., 2010). Tot i que els apicultors també consideren la Vespa crabro com a una plaga, l'espècie nativa i competidora directa, la significació del seu dany sobre les colònies d'abelles encara no ha estat demostrada i és molt menys que el dany causat per la V.velutina. De fet, la vespa invasora forma colònies més grans que la vespa nativa, i aquestes requereixen més proteïnes per alimentar les seves cries. La depredació de V.velutina és molt més intensa que la depredació de la V.crabro. Tanmateix, la depredació de V.velutina és menys severa que  els grups massius de depredadors de V.mandarina, que poden destruir ruscs amb pocs dies quan aquests exhibeixen grups de depredació (Matsuura, 1984; Matsuura &Yamane, 1990). 

Finalment, hem trobat que a petita escala espacial, la distribució de la V.velutina és heterogènia i suggereix que la tria de preses no és a l'atzar. Trobant el factor responsable de l'agregació de la V.velutina a l'entrada dels ruscs podria ajudar a la preparació de plans per protegir els apiaris. D'acord amb els nostres resultats, aquesta distribució agregada no està relacionada amb la mida de la colònia però podria reflectir la variabilitat en  la defensa entre colònies d'abelles. Així la nostra hipòtesi hauria de rebre atenció plena a causa de la base genètica de comportament defensiu i la seva herència potencial (Breed & Rogers, 1991; Breed et al., 2004). Així, una selecció de les colònies basada en el seu nivell de defensa podria ser una estratègia prometedora per la reducció del impacte de la V.velutina. 

Agregació de coneixements a partir de diversos articles
Tenint en compte aquest article, i l'article que parlava dels esquers olfactius per atraure V.velutina (Couto, A; et al (2014)), es veu que el senyal amb el que es guia una obrera de V.velutina per trobar un rusc d'abelles, és l'olor de pol·len i de mel, i també la senyal de la feromona geraniol. I el que interessa a la V.velutina a l'hora de triar un rusc d'abelles està relacionat per la quantitat d'abelles de la colònia que surten a defensar el rusc a l'entrada (Monceau, K; et al (2014)). 

Traducció i conclusions: Roger Coromina

Enllaç a l'article font: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1744-7917.12090/abstract