Article original:
Spatial distribution of Vespa velutina individuals hunting at domestic honeybee hives: heterogeneity at a local scale
Karine Monceau1,2,3, Olivier Bonnard1,2, Jérôme Moreau3 and Denis Thiéry,21INRA, UMR1065 Santé et Agroécologie du Vignoble, F-33883, Villenave d’Ornon; 2ISVV, UMR1065 Santé et Agroécologie du Vignoble,Bordeaux Sciences Agro, Université de Bordeaux, F-33883, Villenave d’Ornon, and 3Equipe Ecologie Evolutive, UMR 6282 Biog´eosciences, 6 Bd Gabriel, Université de Bourgogne, F-21000, Dijon, France
Traducció de l'article original:
Distribució espacial d'individus de Vespa velutina caçant en ruscs d'abelles domèstiques:
heterogeneïtat a escala local.
En apiaris francesos les vespes de potes grogues, Vespa velutina, són tan comunes, que ja s'han fet estudis sobre el seu comportament de caça, per tal de determinar si hi ha un comportament generalitzat. I d'aquesta manera avançar en el coneixement d'aquesta espècie invasora i així estar més preparats per defensar els ruscs d'abelles.
Resum
En apiaris francesos les vespes de potes grogues, Vespa velutina, són tan comunes, que ja s'han fet estudis sobre el seu comportament de caça, per tal de determinar si hi ha un comportament generalitzat. I d'aquesta manera avançar en el coneixement d'aquesta espècie invasora i així estar més preparats per defensar els ruscs d'abelles.
Resum
Des de la seva recent introducció a Europa, la
vespa de potes grogues, Vespa velutina,
ha esdevingut un gran depredador de l'abella de la mel domèstica, Apis mellifera, però poc se'n coneix del
seu comportament de caça. Hem estudiat el comportament de caça a través del
procediment de captura-marcatge-recaptura en un apiari experimental. Un total
de 360 vespes van ser capturades i etiquetades, i vam determinar: (i) el número
de vespes que visitaven l'apiari i els canvis en el temps, (ii) el número mig
de visites individuals per migdia i el temps transcorregut entre recaptures
consecutives, i (iii) la distribució individual i global de les vespes en
l'apiari. Més del 50% de les vespes marcades van ser recapturades com a mínim
una vegada, això va augmentar a 74% considerant els primers individus marcats.
Estimem que 350 vespes visiten la parcel·la com a mínim amb una visita per
mig-dia. El número de vespes marcades va decréixer amb el temps mentre que el
número de les no marcades va incrementar, suggerint una facturació d'individus.
La reducció del retard entre visites consecutives indica que les vespes
esdevenen més eficients amb el temps. La majoria de les vespes (88%) van ser
recapturades al davant de diferents ruscs però, en total, la distribució total
va ser d'agregats. Les vespes van ser majoritàriament recapturades davant d'un
rusc, que no era ni el que contenia la colònia més gran ni la més petita, i
això suggereix que la senyal més gran utilitzada per les vespes no és la
quantitat de menjar. La nostra hipòtesi
és que el comportament defensiu de la colònia d'abelles podia explicar els
nostres resultats, que poden ser prometedors per ampliar els estudis.
Els Mètodes i materials, els Resultats i la
Discussió estan inclosos a l'enllaç font, on es troba l'article original.
Conclusions
Conclusions
Depredadors estrangers com V.velutina poden prosperar en un nou
medi a causa de la seva novetat en les xarxes tròfiques locals i l'absència de
competidors (Snyder & Evans,
2006; Sih et al., 2010). Tot i que els apicultors
també consideren la Vespa crabro com
a una plaga, l'espècie nativa i competidora directa, la significació del seu
dany sobre les colònies d'abelles encara no ha estat demostrada i és molt menys
que el dany causat per la V.velutina.
De fet, la vespa invasora forma colònies més grans que la vespa nativa, i
aquestes requereixen més proteïnes per alimentar les seves cries. La depredació
de V.velutina és molt més intensa que
la depredació de la V.crabro.
Tanmateix, la depredació de V.velutina és menys severa que els grups massius de depredadors de V.mandarina, que poden destruir ruscs
amb pocs dies quan aquests exhibeixen grups de depredació (Matsuura, 1984;
Matsuura &Yamane, 1990).
Finalment, hem trobat que a petita escala espacial, la distribució de la V.velutina és heterogènia i suggereix que la tria de preses no és a l'atzar. Trobant el factor responsable de l'agregació de la V.velutina a l'entrada dels ruscs podria ajudar a la preparació de plans per protegir els apiaris. D'acord amb els nostres resultats, aquesta distribució agregada no està relacionada amb la mida de la colònia però podria reflectir la variabilitat en la defensa entre colònies d'abelles. Així la nostra hipòtesi hauria de rebre atenció plena a causa de la base genètica de comportament defensiu i la seva herència potencial (Breed & Rogers, 1991; Breed et al., 2004). Així, una selecció de les colònies basada en el seu nivell de defensa podria ser una estratègia prometedora per la reducció del impacte de la V.velutina.
Agregació de coneixements a partir de diversos articles:
Finalment, hem trobat que a petita escala espacial, la distribució de la V.velutina és heterogènia i suggereix que la tria de preses no és a l'atzar. Trobant el factor responsable de l'agregació de la V.velutina a l'entrada dels ruscs podria ajudar a la preparació de plans per protegir els apiaris. D'acord amb els nostres resultats, aquesta distribució agregada no està relacionada amb la mida de la colònia però podria reflectir la variabilitat en la defensa entre colònies d'abelles. Així la nostra hipòtesi hauria de rebre atenció plena a causa de la base genètica de comportament defensiu i la seva herència potencial (Breed & Rogers, 1991; Breed et al., 2004). Així, una selecció de les colònies basada en el seu nivell de defensa podria ser una estratègia prometedora per la reducció del impacte de la V.velutina.
Agregació de coneixements a partir de diversos articles:
Tenint en compte aquest article,
i l'article que parlava dels esquers olfactius per atraure V.velutina (Couto, A; et al (2014)), es veu que el senyal amb el
que es guia una obrera de V.velutina
per trobar un rusc d'abelles, és l'olor de pol·len i de mel, i també la senyal
de la feromona geraniol. I el que
interessa a la V.velutina a l'hora de
triar un rusc d'abelles està relacionat per la quantitat d'abelles de la
colònia que surten a defensar el rusc a l'entrada (Monceau, K; et al (2014)).
Traducció i conclusions: Roger Coromina
Traducció i conclusions: Roger Coromina
Foto: inpn.mnhn.fr
Enllaç a l'article font: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1744-7917.12090/abstract
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada