El compliment de la normativa de la producció apícola ecològica determina ja l’obtenció de mel i altres productes del rusc amb un elevat nivell de qualitat. Cal, però, ser escrupolosos amb alguns aspectes relatius a l’obtenció i el maneig d’aquests productes:
- Evitar realitzar tractaments, amb els productes autoritzats per al control de varroa, amb excés de dosificació o que entrin en contacte amb la mel.
- L’excés de residus dels àcids orgànics, timol o olis essencials poden fer variar el gust i qualitat de la mel.
- Controlar el grau de maduració de la mel brescada. Evitar recol·lectar mels insuficient madures, amb un percentatge elevat de cel·les no operculades, que puguin fermentar.
- El contingut normal d’aigua en la mel, per conservarse correctament, està entre 17,5 i el 18,6%. Es pot mesurar fàcilment el grau d’humitat d’una mel dubtosa utilitzant un refractòmetre.
- No escalfar la mel o evitar que s’escalfi per sobre dels 40 ºC i comercialitzar-la amb la suficient frescor. Els paràmetres18 que millor quantifiquen la qualitat de la mel i que determinen el grau de frescor o un escalfament excessiu són l’activitat enzimàtica de α-glucosidasa i l’activitat de la glucosa oxidasa (Muntané et al., 1997).
- Determinar correctament la denominació monofloral de les mels comercialitzades, utilitzant criteris adequats de caracterització.
- Assegurar una correcta higiene dels ruscs mitjançant la periòdica renovació de la cera i la substitució o desinfecció dels quadres i altres elements del ruscs deteriorats
- Evitar, en l’interior del rusc, l’ús de pintures o altres substàncies diferents del pròpolis, la cera o els olis vegetals
- Utilitzar extractors, maduradors i resta d’útils de la meleria d’acer inoxidable o excepcionalment d’altres materials aptes per a usos alimentaris.
- Per als rentats de mans i eines, cal utilitzar sempre aigua potable per evitar contaminacions de la mel.
Foto: www.goldenhoney.co.uk
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada