05 de març 2015

EL PERQUÈ DE LA MEL

Share

A les parets calcàries d’un abric del torrent d’Hargares, prop de la localitat valenciana de Bicorp, els primitius pobladors de la zona van reflectir, fa més de 9.000 anys, escenes de la vida quotidiana: homes amb fletxes, caceres de cérvols, bous i cérvols aïllats…

Aquestes figures són semblants a les que es poden trobar en altres zones del llevant, encara que crida poderosament l’atenció una representació en què apareixen dos homes pujats a una corda, un dels quals, voltat d’abelles, porta una espècie de cistella per a extraure la mel d’un rusc. Es tracta d’una de les mostres més antigues de l’aprofitament de la mel per part de l’home.
 
Hi ha indicis que moltes de les cultures assentades en l’àrea original de distribució de les espècies del gènere Apis (regions Paleàrtica, Etiòpica i Oriental) s’han beneficiat dels productes emmagatzemats o sintetitzats per les abelles mel·líferes. Així, es coneixen proves de la utilització d’aquests productes en pobles primitius del Mediterrani oriental, Egipte, Xina, l’Índia,... Diverses espècies del gènere Apis han estat i són utilitzades per obtenir mel i cera, encara que els majors rendiments que produeix Apis mellifera (l’abella de la mel) fan que aquesta espècie haja estat introduïda en el Nou Món i Austràlia i que substituesca gradualment altres espècies, com ara Apis florea o Apis cerana, les abelles mel·líferes de la regió Oriental.

Autor: Josep Daniel Asís