JORDI DÍAZ. APICULTOR

Share
 

'Si ens quedem sense abelles, ens quedem sense plantes' 

 
El montcadenc Jordi Díaz fa un any que ha decidit convertir la seva afició per les abelles en una professió. Després de quedar-se sense feina, ha optat per canviar les màquines excavadores pels ruscos i les arnes, que els té distribuïts entre Ca l’Albinyana, a Mas Rampinyo, i uns terrenys al Turó de Montcada, a Can Tort i la Font dels Avellaners, a més de tenir-ne uns altres als municipis de Sant Llorenç Savall i Vilafranca. En l’actualitat, té 250 closos artificials, a cadascun dels quals poden viure entre 30.000 i 50.000 insectes i, si les condicions meterològiques són favorables –si fa sol i la floració de les plantes és abundant–, la colònia pot arribar a ser de 80.000 exemplars. Però, a banda dels problemes derivats de les inclemències del temps, els apicultors han de fer front a un entrebanc afegit: els pesticides amb què es fumiguen els camps, que provoquen una elevada taxa de mortaldat entre les abelles i les greus conseqüències que aquest fenonem té en la cicle de la vida. 
 
És molt complicat cuidar els ruscos de les abelles?

Com tot els negocis amb animals, implica molta dedicació. Quan no hi ha aliment, com passa a l’hivern, els has de proporcionar menjar perquè si no es moren. També els poso aigua i vigilo que altres insectes no les ataquin, com els abellarols, que un de sol pot acabar amb totes les abelles d’un rusc. És important que ingereixin les vitamines necessàries perquè sinó, no ponen ous.

Quan ponen els ous?

Durant tot l’any. La reina té la capacitat de decidir el nombre d’ous. Per exemple, quan és època d’aparellament, cria mascles, els abellots, que la seva funció principal és fecundar la reina i refrigerar la colònia quan fa molta calor per mantenir el microclima adient per viure-hi.

I quines abelles es dediquen a la recol·lecció del pol·len?

Les obreres, que viuen unes sis setmanes. És una organització matriarcal on cada abella té una funció diferent segons la seva edat.

I què passa quan es mor la reina?

La reina viu al voltant de 5 anys. Quan mor, les obreres creen una altra reina alimentada sobretot amb jalea real, el que li donem als nens perquè tinguin més gana. La comunitat està organitzada per garantir la seva supervivència. Per exemple, maten els abellots quan arriba l’hivern perquè mengen molt i, precisament en aquesta època de l’any, escaseja l’aliment.

Les abelles són imprescindibles en la cadena de la vida. Què reclamen els apicultors davant l’ús generalitzat dels pesticides?

Hem de ser conscients que sense abelles ens quedem sense vegetació i precisament tot això està en perill a causa de l’ús generalitzat d’aquests productes químics sobre els camps. Ens agradaria que la Generalitat i la Unió Europea facin una normativa que garanteixi que aquest fenonem no suceeixi perquè els governs han de ser conscients de la importància que té preservar la natura.

Com li ha anat el seu primer any en el negoci?

No gaire bé, perquè el temps no ha acompanyat i se m’han mort moltes abelles. Em pensava que era perquè sóc novell en la matèria, però es veu que ha estat generalitzat entre tots els apicultors. I a sobre, els governs han eliminat la majoria de les ajudes al sector, un fet que ha provocat que molts hagin hagut de plegar.

Quants quilos de mel fabriquen a l’any les seves abelles i de quin tipus?

Fabriquen uns 800 quilos de mel de mil flors perquè mengen sobretot romaní i farigola. Està molt bona.

La mel té propietats curatives?

I tant! Es coneix com apiteràpia. Et posaré uns exemples. La mel amb canyella és bona per a l’artritis, l’artrosis, l’aparell digestiu i per perdre pes; la mel amb pol·len s’utilitza per a la  pròstata i va molt bé com a estimulant per a la canalla i la gent gran i la mel amb jalea real és ideal per cuidar el cervell i tenir més memòria. A més, la mel és el millor antibiòtic que s’ha descobert fins avui dia, ja que desinfecta ferides i ajuda a cicatritzar-les. És un aliment nutritiu que s’hauria d’incloure en una dieta sana.

Quan veiem una abella, què hem de fer? Sortir corrents, espantar-la o ignorar-la?

Si no l’emprenyes, normalment no fa res. Una altra cosa és si t’acostes als ruscos, aleshores es defensen. La meva recomanació és que la gent no s’apropi a un clos, o com a mínim, a una distància de 25 o 30 metres.

A vostè li piquen molt?

Anem protegits però, tot i així, sempre surto amb més d’una picada. Ara ja no em fan mal perquè m’imagino que el meu cos ha creat els anticossos per protegir-se, però hi ha persones a qui els fa molta reacció al·lèrgica. En canvi, hi ha d’altres que paguen perquè els piquin.

Què diu! I per què serveix?

És una part de l’apiteràpia. El verí de l’abella té molts components que, en les dosis adequades, són beneficiosos per a la salut.

Entrevista i foto de Sílvia Alquézar - la Veu.cat