29 de juliol 2014

RELLEU DE REINES (2a PART)

Share
flickr.com

Finalment, la reina vella també pot desistir d’abandonar la colònia, passejant-se per la zona de cria, on es poden observar un conjunt de cel·les reials, unes grans estructures de cera que contenen en el seu interior un capoll amb una nimfa que s’està metamorfitzant. Prèviament, aquest immadur va rebre en el seu estadi de larva una alimentació exclusiva a base de gelea reial, un aliment altament energètic que li ha permès desenvolupar-se ràpidament i amb una grandària corporal poc freqüent. Tot el procés del desenvolupament s’enllesteix en setze dies des de la posta de l’ou, pràcticament una setmana menys que en el cas d’una obrera, fet que ens assenyala la urgència del procés per a la viabilitat del rusc. Simultàniament, la colònia ha criat nombroses reines, de les quals, la primera en néixer generalment destruirà la resta de competidores. En d’altres ocasions, la germana primogènita impossibilita el naixement de la resta, fins que ella mateixa abandona la colònia acompanyada d’un grup de fidels que la segueix.

La nova reina, jove i verge, presenta les credencials davant de la reina mare, més vella i desgastada pels mesos intensos de posta. En aquest moment s’estableix un conflicte d’interessos, on la reina més gran i feble generalment perd la disputa, essent aniquilada o convidada a marxar. Sigui quina sigui la reina destronada, abandonarà el grup amb tot un seguici d’obreres, migració que, de retruc, afavorirà la descongestió del rusc. Per altra banda, el naixement de més d’una reina pot provocar la formació de més d’un eixam, que generalment es caracteritzaran per ser sensiblement més petits que el primari.
 
Autor: Esteve Miràngels