 |
| flickr.com |
Finalment, la reina vella també pot desistir d’abandonar la colònia,
passejant-se per la zona de cria, on es poden observar un conjunt de cel·les
reials, unes grans estructures de cera que contenen en el seu interior un
capoll amb una nimfa que s’està metamorfitzant. Prèviament, aquest immadur va
rebre en el seu estadi de larva una alimentació exclusiva a base de gelea
reial, un aliment altament energètic que li ha permès desenvolupar-se
ràpidament i amb una grandària corporal poc freqüent. Tot el procés del
desenvolupament s’enllesteix en setze dies des de la posta de l’ou,
pràcticament una setmana menys que en el cas d’una obrera, fet que ens
assenyala la urgència del procés per a la viabilitat del rusc. Simultàniament,
la colònia ha criat nombroses reines, de les quals, la primera en néixer
generalment destruirà la resta de competidores. En d’altres ocasions, la
germana primogènita impossibilita el naixement de la resta, fins que ella
mateixa abandona la colònia acompanyada d’un grup de fidels que la segueix.
La nova reina, jove i verge, presenta les credencials davant de la reina
mare, més vella i desgastada pels mesos intensos de posta. En aquest moment
s’estableix un conflicte d’interessos, on la reina més gran i feble generalment
perd la disputa, essent aniquilada o convidada a marxar. Sigui quina sigui la
reina destronada, abandonarà el grup amb tot un seguici d’obreres, migració
que, de retruc, afavorirà la descongestió del rusc. Per altra banda, el
naixement de més d’una reina pot provocar la formació de més d’un eixam, que
generalment es caracteritzaran per ser sensiblement més petits que el primari.
Autor: Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada