RELLEU DE REINES (1a PART)

Share
sbai.org.uk
Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca de posta d’ous, les abelles constructores i mainaderes es preparen per canviar el rumb de la gran família. En primer lloc seleccionaran unes desenes d’ous com a llavors de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament la femella regenta. La inanició de la reina provoca la interrupció de la seva activitat reproductora com a conseqüència de la seva pèrdua de pes. Tot plegat sembla una invitació perquè abandoni el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li ha retornat la facultat de volar. La reina serà empesa cap a la sortida del rusc, tot oferint-li l’oportunitat d’abandonar el grup abans que es produeixi el naixement de les reines verges que l’hauran de substituir.

En d’altres ocasions, quan la reina mor per causa natural o per malaltia, el col·lectiu orfe fabrica noves reines a partir dels últims ous de la posta, desencadenant-se una renovació tranquil·la, amb poques aspirants a ocupar l’antic tron. En alguns casos, la manca de reina i per tant l’absència de l’olor reial, estimula les obreres a pondre ous, fruit de l’activació dels seus ovaris. La posta es caracteritza per ser irregular, amb la col·locació de més d’un ou per cel·la, uns ous que lògicament donaran mascles, perquè les obreres no tenen disponibilitat d’esperma. Aquesta resposta pot semblar inicialment sorprenent i sense una intencionalitat clara, ja que la situació és irreversible i la colònia inviable. L’actitud d’aquestes obreres abegoteres ens pot recordar un comportament arcaic, de quan les abelles actuaven com a reproductores solitàries.

Autor: Esteve Miràngels