 |
| sbai.org.uk |
Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca de posta
d’ous, les abelles constructores i mainaderes es preparen per canviar el rumb
de la gran família. En primer lloc seleccionaran unes desenes d’ous com a
llavors de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament la femella
regenta. La inanició de la reina provoca la interrupció de la seva activitat
reproductora com a conseqüència de la seva pèrdua de pes. Tot plegat sembla una
invitació perquè abandoni el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li
ha retornat la facultat de volar. La reina serà empesa cap a la sortida del
rusc, tot oferint-li l’oportunitat d’abandonar el grup abans que es produeixi
el naixement de les reines verges que l’hauran de substituir.
En d’altres ocasions, quan la reina mor per causa natural o per
malaltia, el col·lectiu orfe fabrica noves reines a partir dels últims ous de
la posta, desencadenant-se una renovació tranquil·la, amb poques aspirants a
ocupar l’antic tron. En alguns casos, la manca de reina i per tant l’absència
de l’olor reial, estimula les obreres a pondre ous, fruit de l’activació dels
seus ovaris. La posta es caracteritza per ser irregular, amb la col·locació de
més d’un ou per cel·la, uns ous que lògicament donaran mascles, perquè les
obreres no tenen disponibilitat d’esperma. Aquesta resposta pot semblar
inicialment sorprenent i sense una intencionalitat clara, ja que la situació és
irreversible i la colònia inviable. L’actitud d’aquestes obreres abegoteres ens
pot recordar un comportament arcaic, de quan les abelles actuaven com a
reproductores solitàries.
Autor: Esteve Miràngels
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada