ELS PSEUDOESCORPINS I LA VARROA

Share
beenature-project.com

Els pseudoescorpins (Chelifer cancroides) pertanyen al grup dels aràcnids i no suposen cap amenaça per a l'ésser humà i les abelles. Els pseudoescorpins mengen àcars, polls, larves de la papallona de la cera i dels escarabats... per tant el seu ús podria esdevenir una estratègia a tenir en compte en un futur pròxim, sempre i quan sapiguem reproduir-los en captivitat, doncs el seu nombre a la natura és molt escàs.

Aquest fet no és nou a la natura, doncs la simbiosi i mutualisme entre animals de diferents espècies és una estratègia molt utilitzada, tot perseguint el difícil objectiu de sobreviure. Exemples com ara el peix netejador de brànquies d'altres peixos, l'esplugabous encarregat de desparasitar les vaques i la relació entre la flora bacteriana i els intestins dels seus hostes, en són una petita mostra. 


Els pseudoescorpins tenen dos braços llargs amb unes pinces dentades en el seu extrem. Una d'aquestes dents posseeix verí, amb la qual aconsegueix matar la presa. Aquest precís instrument de caça compte també amb un seguit de pèls sensorials que li permeten percebre els moviments de la petita fauna del seu voltant, encara que sigui a les fosques, fet que el fa un caçador implacable dins la foscor del rusc.
 
Un dels grans interrogants d'aquest estudi el trobem en com fer la integració d'aquests pseudoescorpins dins la societat de les abelles. Algunes línies d'investigació parlarien del fet d'una possible interrelació a partir d'un llenguatge químic a base de feromones. Un altre element de discussió apareix en el tipus de material de les arnes, i quins espais (forats, estries, esquerdes...) poden convertir-se en el niu ideal per a aquest aràcnid, on poder-se reproduir amb garanties. Altres estudis neguen que aquests pseudoescorpins tinguin els àcars com un dels elements nutritius bàsics de la seva dieta. El poderós exosquelet que té la varroa, obligaria als pseudoescorpins a la succió dels sucs interns del paràsit, com a únic mètode per a menjar-se-la.

Dins el camp de l'apicultura es veu amb cert recel la possible introducció d'un nou hoste dins del rusc de les abelles, doncs ho veuen com un element no natural. Cal dir però, que ja en el segle XIX, alguns autors parlen dels pseudoescorpins com uns convidats benvinguts dins la colònia de les abelles, i que la seva presència era i és totalment inofensiva. De fet existeixen altres exemples de mutualisme entre escorpins i insectes, com ara les formigues i els borinots, una relació interespecífica que sempre té un resultat positiu per ambdós. Altres estudis també destacarien, que la no presència actual d'aquest pseudoescorpí dins les arnes és culpa directe dels mateixos apicultors, que a partir dels tractaments químics intensius haurien esquil-mat clarament la seva presència.

Quina possible utilització tindrien aquests pseudoescorpins en l'apicultura actual?

Caldria en primer lloc aconseguir suficients individus, doncs cada rusc demana un volum de 100 a 150 pseudoescorpins. És per això que seria necessària la seva cria en captivitat i la modificació de les arnes de fusta a fi de garantir-ne la seva supervivència. 


Adaptació: Esteve Miràngels - Veterinari d'abelles