grist.org
ANHEL DE LLIBERTAT
31 de març 2013
30 de març 2013
POLL PETRIFICAT
srenstber.girlshopes.com
Aspergillus flavus és un fong oportunista que pot afectar tant al poll com a l’abella adulta. Aspergillus és un fong amb una amplia presència a la natura, i responsable de casos de zoonosi (contagi a humans).
La infecció comença amb la ingestió de les espores del fong que fa l'abella amb l’aliment. Aquestes espores germinen en el tub digestiu a nivell del ventricle, ocupant posteriorment els teixits tous de l’abdomen. A continuació les seves hifes penetren en l’aparell respiratori i a través de les tràquees arriben a tota la musculatura toràcica. Amb la mort de l’abella les hifes del fong surten a l’exterior, a on l’èxit reproductiu els garanteix un nou cicle gràcies a l’alliberament de les espores. En aquest cas no es formen ascs, a diferència de la micosi per Ascosphaera apis. El fong és capaç de fabricar toxines.
29 de març 2013
KEMENESMIHÁLYFA
El poble hongarès de
Kemenesmihályfa és petit, amb prou feines supera les 500 habitants. D'aquesta
petita vila ens crida l'atenció el seu escut d'armes que porta imprès unes
espigues de blat i una abella de la mel.
Enllaç oficial
28 de març 2013
ORIGEN EVOLUTIU DE LES ABELLES
Cornell University
El descobriment d'una abella de 100 milions d'anys d'edat incrustada dins d'un roca d'ambre situa l'origen de l'abella 35 milions d'anys més enllà del que es creia, segons Bryan Danforth professor associat d'entomologia de la Universitat d'Oregon.
L'article de la revista Science ens explica que els investigadors es pensaven que les abelles van aparèixer per primera vegada al voltant de 65 milions d'anys enrera, però el registre fòssil obtingut proporciona evidències d'un encestre més remot, una abella amb trets de vespa, fet que suggereix un vincle evolutiu entre vespes i abelles.
Les diferents línies d'investigació no es posen d'acord en els llinatges dels diferents tipus d'abelles, i sobretot del seu origen geogràfic, doncs existeixen versions que parlen d'un origen asiàtic i autralià de les abelles, en canvi Danforth apostaria per un origen africà, essent les abelles tan antigues com les plantes amb flors, fet que ajudaria a explicar la diversificació evolutiva conjunta d'abelles i plantes.
27 de març 2013
APITERÀPIA (2a PART)
marnys.com
La miel es un auténtico bálsamo interno para todos nuestros órganos y procesos.
Actúa también como una esponja ante intoxicaciones o excesos.
El polen es como comer fecundas flores a puñaditos. No obstante, procede del
néctar de éstas. Nos aporta fibra, vitaminas en generosas cantidades y
altamente absorbibles, minerales en cantidad, y aminoácidos de gran calidad.
La cera de abeja es muy rica en vitamina A, lo que ayuda en nuestra visión,
pelo y uñas, básicamente.
La jalea real es para estados altamente asténicos. Realmente es un fluído muy
energético, con gran poder nutritivo.
26 de març 2013
XUPA-XUPS DE PLÀTAN ARREBOSSATS AMB MEL I AMETLLA
Un postre en forma de xupa-xups, mmm!!!
Ingredients:
Ingredients:
- 2 plàtans
- 200g de ametlla en trossets
- 4 cullerades de mel
- 200g de confeti
Preparació:
Delicooks.com
- En una safata de forn col·locarem les ametlles a 180ºC durant uns minuts fins que agafin un color un xic daurat.
- Pelarem els plàtans i els tallarem pel mig. Els punxarem amb un escura-dents llarg pel costat del tall i els untarem amb mel i els arrebossarem amb ametlles torrades
- Emplanerem uns gots amb confetí i col·locarem els xupa-xups... i ja els podem servir.
Delicooks.com
25 de març 2013
Treball sanitari profilàctic
La sanitat apícola troba un pilar fonamental en la profilaxi, ja que es tracta d’una disciplina veterinària molt condicionada per la manca de recursos terapèutics.
Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem doncs de patologia apícola, quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.
Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal doncs fer un clar incís en tots aquells factors predisponents, que, d’una manera o altra, poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.
Qualsevol colònia d’abelles pot presentar en qualsevol moment del seu cicle biològic la majoria d’agents patògens potencialment capaços de generar una malaltia. En canvi, afortunadament, la gran majoria no emmalalteixen, restant indemnes de tal perillosa presència. L’explicació d’aquest fet és bastant simple i es basa en el vigor i rusticitat de les mateixes abelles, complementades per un maneig adequat per part de l’apicultor. Parlarem doncs de patologia apícola, quan algun fenomen endogen o exogen pertorba aquest equilibri, desencadenant-se un progressiu debilitament de la colònia.
Un element a tenir en compte és que les malalties de les abelles solen iniciar-se en una o poques arnes i a partir d’aquí es disseminen per tot l’arnar o rusquer, en molts casos afavorides per gran mobilitat que tenen les abelles i la pròpia activitat manipulativa de l’apicultor. Cal doncs fer un clar incís en tots aquells factors predisponents, que, d’una manera o altra, poden trencar l’equilibri que tenen les abelles amb el seu entorn, alterant el ritme productiu i la pròpia viabilitat de les colònies.
La disposició de les arnes
Un primer element a tenir en compte és la climatologia, tot i que aquest és un factor incontrolable per part de l’apicultor, és bo que conegui les particularitats climàtiques de l’emplaçament escollit, així com l’historial clínic de la zona, el grau d’incidència de les diferents patologies estacionals, així com la quantitat i qualitat de la flora mel·lífera, sigui flora silvestre o conreada. L’apicultor cal que defugi del treball rutinari i sigui un gran observador de l’entorn immediat de les seves arnes, on la planificació dels assentaments és bàsic, intentant no superar les 50 caixes per arnar i mantenir una distància mínima d’uns 5 km amb d’altres arnars veïns.L’apicultor cal que valori la millor orientació on col·locar les arnes (Sud/Sud-est), buscant sempre una bon lloc per rebre la sortida del sol i afavorir el fototropisme positiu de les abelles, de manera que quedin resguardades dels vents dominants de la zona i la humitat. També és important mantenir una distància mínima d’1 m entre les arnes, evitant distribucions excessivament monòtones (no més de 10 arnes en una mateixa línia), que afavoreixen la deriva de les abelles. Les arnes cal situar-les un xic elevades del sòl, i en cas de no disposar de fons sanitari amb una lleugera inclinació cap endavant, afavorint així un pendent vers el trescador que permet l’evacuació senzilla dels residus i les humitats de la colònia. A l’estiu és important proporcionar abeuradors de qualitat per a les abelles, amb mecanismes flotants que eviten l’ofegament del bestiar.
El maneig apícola
El maneig apícola
L’apicultor cal que sigui conscient que quan visita les abelles està pertorbant una comunitat molt ben estructurada i organitzada, una presència que provoca un estrès a les abelles. De fet, un bon maneig s’inicia sense tocar les arnes, tot valorant l’entorn immediat al trescador, la presència d’herbes massa altes que obstrueixen el vol de les abelles, l’entrada abundant de pol·len, la presència de mascles, l’agressivitat, l’acumulació i la morfologia dels cadàvers, la visualització dels residus o de serradures de cera... paràmetres que ens poden donar una primera pista del vigor o estat sanitari d’una arna.
Un cop obrim la caixa, un maneig curós respecta al màxim la col·locació original dels diferents quadres que conformen l’arna, afavorint una renovació periòdica (1/3 cada any) de la cera present en el cos de cria, fet que garanteix la disminució dels reservoris d’espores i càrregues microbianes, així com proporciona cel·les netes i de grandària suficient per una posta de qualitat. El moviment inadequat dels quadres del cos de cria de l’arna pot a més interferir en l’òptima eficiència assistencial que fan les obreres mainaderes sobre els immadurs. L’apicultor cal que sàpiga que el niu de cria és una entitat única per a les abelles, encara que englobi uns quants quadres. És per això que hem d’intentar trencar el mínim possible la disposició d’aquests quadres, afavorint d’aquesta forma la termoregulació de la zona i l’alimentació eficient de les larves. Solament podrem intercalar algun quadre en aquesta zona, quan la climatologia externa ens ho permeti i el creixement poblacional de l’arna sigui molt gran Amb aquesta acció volem afavorir l’engrandiment de la zona de cria i per tant estimular la posta de la cria.
Per altra banda, la manipulació de les arnes implica la recol·lecció involuntària de residus que queden enganxats en els brescadors, raspalls, guants, vestits... de l’apicultor. L’apicultor, doncs, es pot convertir fàcilment en el vector disseminador d’una patologia infecciosa dins l’arnar. Davant de la sospita d’una arna malalta, l’actitud ha de ser de precaució, deixant-la pel final i netejant curosament el materiali estrisemprats. En cas d’un diagnòstic positiu procedirem al seu tractament i si tenim la infrastructura, mourem l’arna fins a una arnar hospital, que ens protegeix de la deriva natural de les abelles i per tant de la possible disseminació de la patologia. En cap cas, deixarem una arna morta entre les arnes vives, ja que la curiositat i el pillatge de les abelles, afavoreixen la dispersió dels paràsits o causants de la mort d’aquesta colònia. Les caixes mortes han de ser degudament rascades, flamejades i desinfectades, com es descriu en el programa de desinfecció descrit dins d’aquest Programa Sanitari.
En definitiva, l’apicultor ha de ser un autèntic ramader del seu bestiar, per tant cal que programi les seves visites i anoti totes les incidències que observa durant la seva activitat. Només d’aquesta manera es possible optimitzar i rentabilitzar al màxim el nostre temps i la productivitat de les nostres abelles.
La biologia de l’abella
Un cop obrim la caixa, un maneig curós respecta al màxim la col·locació original dels diferents quadres que conformen l’arna, afavorint una renovació periòdica (1/3 cada any) de la cera present en el cos de cria, fet que garanteix la disminució dels reservoris d’espores i càrregues microbianes, així com proporciona cel·les netes i de grandària suficient per una posta de qualitat. El moviment inadequat dels quadres del cos de cria de l’arna pot a més interferir en l’òptima eficiència assistencial que fan les obreres mainaderes sobre els immadurs. L’apicultor cal que sàpiga que el niu de cria és una entitat única per a les abelles, encara que englobi uns quants quadres. És per això que hem d’intentar trencar el mínim possible la disposició d’aquests quadres, afavorint d’aquesta forma la termoregulació de la zona i l’alimentació eficient de les larves. Solament podrem intercalar algun quadre en aquesta zona, quan la climatologia externa ens ho permeti i el creixement poblacional de l’arna sigui molt gran Amb aquesta acció volem afavorir l’engrandiment de la zona de cria i per tant estimular la posta de la cria.
Per altra banda, la manipulació de les arnes implica la recol·lecció involuntària de residus que queden enganxats en els brescadors, raspalls, guants, vestits... de l’apicultor. L’apicultor, doncs, es pot convertir fàcilment en el vector disseminador d’una patologia infecciosa dins l’arnar. Davant de la sospita d’una arna malalta, l’actitud ha de ser de precaució, deixant-la pel final i netejant curosament el materiali estrisemprats. En cas d’un diagnòstic positiu procedirem al seu tractament i si tenim la infrastructura, mourem l’arna fins a una arnar hospital, que ens protegeix de la deriva natural de les abelles i per tant de la possible disseminació de la patologia. En cap cas, deixarem una arna morta entre les arnes vives, ja que la curiositat i el pillatge de les abelles, afavoreixen la dispersió dels paràsits o causants de la mort d’aquesta colònia. Les caixes mortes han de ser degudament rascades, flamejades i desinfectades, com es descriu en el programa de desinfecció descrit dins d’aquest Programa Sanitari.
En definitiva, l’apicultor ha de ser un autèntic ramader del seu bestiar, per tant cal que programi les seves visites i anoti totes les incidències que observa durant la seva activitat. Només d’aquesta manera es possible optimitzar i rentabilitzar al màxim el nostre temps i la productivitat de les nostres abelles.
La biologia de l’abella
L’abella de la mel ibèrica, coneguda com abella negra, és espècie d'interès especial a Catalunya (DECRET 110/2003, de 15 d'abril). Un decret que vol preservar la rusticitat d’aquesta abella fet que li dóna a l’abella un plus de resistència davant les patologies i contingències ecològiques del nostre àmbit geogràfic. La utilització de races forànies seleccionades (amb criteris exclusivament productius) queda descartada a la pròpia normativa de l’apicultura ecològica, que recomana utilitzar els haplotips locals. Les obreres amb bona aptitud netejadorasón capaces de detectar la mortalitat natural o patològica de les larves i nimfes, extraient-ne els cadàvers de les cel·les i netejar les seves parets. Igualment, quan detecten un intrús, sigui abelles forànies o paràsits invasors, actuen amb energia i contundència fins a provocar la seva mort. Per altra banda, el coneixement de les particularitats anatòmiques i biològiques de l’abella, permet a l’apicultor detectar les alteracions morfològiques que provoquen algunes malalties, així com la capacitat de diferenciar la mortalitat deguda a la renovació natural que fan les abelles de la mortalitat induïda per les diferents patologies.
Els efectius dins d’una colònia
Els efectius dins d’una colònia
Les arnes sanes presenten un equilibri entre els seus efectius, ja siguin ous, larves, nimfes, obreres, abellots i reines. La quantitat de bestiar ens permetrà valorar el vigor de l’arna, considerant una colònia com a forta si presenta de 6 a 7 espais entre quadres plens d’abella. Aquest factor és molt important ja que serveix per decidir si és possible o no la partició de la família de les abelles a fi de crear un eixam artificial. Cal tenir present, que les arnes més fortes són les que habitualment tenen menys problemes sanitaris. A més, la vigorositat d’una colònia ens permet planificar la manera com ha d’hivernar la colònia, buscant la proporció justa entre el volum total de l’arna i la quantitat de reserves energètiques que necessitarà per superar la parada hivernal, i si caldrà o no realitzar una alimentació artificial de reforç, per així garantir una bona arrencada primaveral. De rebot, la quantitat d’abella ens pot modificar la posologia del sanejament sanitari, sobretot quan la terapèutica utilitza productes ecològics.
El niu de cria
El niu de cria
El cor de l’arna o rusc és sens dubte el binomi que s’estableix entre la capacitat de posta de la reina i la homogeneïtat de la zona de cria. La reina, com a única femella fèrtil, és la que fa possible la renovació generacional de les abelles de la colònia, per tant l’apicultor ha de conèixer el seu ritme de posta i sobretot la seva vellesa, doncs una reina experimenta una caiguda de posta a partir del seu tercer any de vida. La qualitat d’una reina determina doncs, el bon recanvi dels efectius dins l’arna, per tant cal que la reina sigui jove i presenti una capacitat de posta homogènia i contínua. Aquest darrer paràmetre el podrem valorar a partir d’una simple inspecció de l’àrea de cria dels diferents quadres que ocupa. De fet una bona reina inicia la posta des del centre d’un quadre i va ponen ous en les diferents cel·les tot dibuixant una espiral. Si l’apicultor ressegueix aquest dibuix, pot observar fàcilment les diferents fases que engloba el desenvolupament dels immadurs.
En cas de detectar desordre o anomalies, l’apicultor pot trobar-ne la resposta en dos possibles causes: o bé una reina excessivament desgastada, vella o genèticament ineficaç, o bé un procés patològic independent a la posta de la reina, on els immadurs que van morint són extrets per les obreres netejadores, i les cel·les lliures són reompler-tes amb nous ous. Aquest fet provoca un clar desordre dins del niu de cria. Per altra banda, una cria sana és fàcilment identificable, on el percentatge d’eclosió dels ous és molt alta i les larves tenen un color blau marfil, col·locades correctament en el fons d’una cel·la oberta, i pel que fa les nimfes, la desoperculació de les cel·les segellades ens permet valorar-ne el seu procés normal de metamorfosi i la presència o no de parasitació per varroa.
En cas de detectar desordre o anomalies, l’apicultor pot trobar-ne la resposta en dos possibles causes: o bé una reina excessivament desgastada, vella o genèticament ineficaç, o bé un procés patològic independent a la posta de la reina, on els immadurs que van morint són extrets per les obreres netejadores, i les cel·les lliures són reompler-tes amb nous ous. Aquest fet provoca un clar desordre dins del niu de cria. Per altra banda, una cria sana és fàcilment identificable, on el percentatge d’eclosió dels ous és molt alta i les larves tenen un color blau marfil, col·locades correctament en el fons d’una cel·la oberta, i pel que fa les nimfes, la desoperculació de les cel·les segellades ens permet valorar-ne el seu procés normal de metamorfosi i la presència o no de parasitació per varroa.
Els productes apícoles
Les abelles ens proporcionen una gamma de productes molt gran (mel, melat, pol·len, pròpolis, cera, gelea i verí), substàncies que totes elles tenen una funcionalitat biològica dins de l’arna. L’apicultor s’aprofita de la generosa capacitat recol·lectora de les abelles, extraient de l’arna sana els nombrosos excedents que es produeixen. Cal doncs, ser prudents i no sobreexplotar les arnes, evitant fer extraccions abusives que ens obligaran posteriorment a una alimentació artificial. Les arnes més sanes i generalment més productives són aquelles que poden viure de les seves reserves, ja que els productes apícoles aporten a les abelles propietats nutricionals i antisèptiques que difícilment poden suplir els pinsos del mercat. Les abelles necessiten una dieta equilibrada en glúcids, greixos, proteïnes, vitamines i oligoelements. La mel és una font molt bona de sucres, un principi actiu que es transforma en energia de disponibilitat immediata per a les abelles. La resta de productes són obtinguts bàsicament del pol·len. Els greixos garanteixen reserves energètiques a llarg plaç per a una bona hivernació de les abelles i les proteïnes són l’aliment que fa possible el creixement de les larves i el bon estat corporal i immunològic de les abelles adultes. De fet, en aquest principi es basa l’apicultura ecològica, una arna que ens proporciona una gran diversitat de productes, però que la seva explotació mai és asfixiant, de manera que l’apicultor deixa prou excedents perquè les abelles puguin superar perfectament el període hivernal.
El coneixement i control d’aquests factors predisponents per part de l’apicultor pot, en molts casos, afavorir i millorar la productivitat i rendibilitat de les explotacions apícoles, partint sempre de la premissa que una arna forta i vigorosa és quasi sempre una arna sana i productiva.
Les abelles ens proporcionen una gamma de productes molt gran (mel, melat, pol·len, pròpolis, cera, gelea i verí), substàncies que totes elles tenen una funcionalitat biològica dins de l’arna. L’apicultor s’aprofita de la generosa capacitat recol·lectora de les abelles, extraient de l’arna sana els nombrosos excedents que es produeixen. Cal doncs, ser prudents i no sobreexplotar les arnes, evitant fer extraccions abusives que ens obligaran posteriorment a una alimentació artificial. Les arnes més sanes i generalment més productives són aquelles que poden viure de les seves reserves, ja que els productes apícoles aporten a les abelles propietats nutricionals i antisèptiques que difícilment poden suplir els pinsos del mercat. Les abelles necessiten una dieta equilibrada en glúcids, greixos, proteïnes, vitamines i oligoelements. La mel és una font molt bona de sucres, un principi actiu que es transforma en energia de disponibilitat immediata per a les abelles. La resta de productes són obtinguts bàsicament del pol·len. Els greixos garanteixen reserves energètiques a llarg plaç per a una bona hivernació de les abelles i les proteïnes són l’aliment que fa possible el creixement de les larves i el bon estat corporal i immunològic de les abelles adultes. De fet, en aquest principi es basa l’apicultura ecològica, una arna que ens proporciona una gran diversitat de productes, però que la seva explotació mai és asfixiant, de manera que l’apicultor deixa prou excedents perquè les abelles puguin superar perfectament el període hivernal.
El coneixement i control d’aquests factors predisponents per part de l’apicultor pot, en molts casos, afavorir i millorar la productivitat i rendibilitat de les explotacions apícoles, partint sempre de la premissa que una arna forta i vigorosa és quasi sempre una arna sana i productiva.
Esteve Miràngels
Veterinari d'abelles
veterinari@apicesteve.cat
677029675
PAPIROINSECTOS
Aquest és el primer llibre de Manuel Sirgo Álvarez, un llibre sorprenent de papiroflèxia. En el seu interior podràs trobar una col·lecció d'insectes i altres animals, els quals són descrits amb una impresionant precisió en l'art del paper plegat... fantàstic!
És un llibre recomanat per persones amb una certa experiència en aquesta disciplina, doncs per l'obtenció d'algunes criatures suposa tot un repte de tècnica i habilitat... en definitva cal ser un manetes!. Ara que s'acosta Sant Jordi, no deixa de ser un regal diferent.
És un llibre recomanat per persones amb una certa experiència en aquesta disciplina, doncs per l'obtenció d'algunes criatures suposa tot un repte de tècnica i habilitat... en definitva cal ser un manetes!. Ara que s'acosta Sant Jordi, no deixa de ser un regal diferent.
Salvatella Editorial
24 de març 2013
SETMANA SANTA
zesterdaily.com
23 de març 2013
FRENCH BEE FARM
En Pierre Faure és francès
i la seva passió per les abelles li ve des
que era petit. Després de treballar en el camp de
la vigilància, va decidir deixar-ho tot i establir-se al
Canadà. Una aventura
que el portarà a realitzar una de les
inversions de la seva vida, la compra d’una granja d'abelles.
En Pierre presumeix avui de la seva granja, amb unes mitjanes productives que el fan especial, de 90 a 164 kg de mel per rusc. El seu secret, la innovació i la formació constant, un estil de vida lligat permanentment a les abelles.
Val la pena visitar la seva web
En Pierre presumeix avui de la seva granja, amb unes mitjanes productives que el fan especial, de 90 a 164 kg de mel per rusc. El seu secret, la innovació i la formació constant, un estil de vida lligat permanentment a les abelles.
Val la pena visitar la seva web
22 de març 2013
COL·LECTIU D'ABELLAIRES
Sota el nom Col•lectiu d'Abellaires s'hi aglutinen un
conjunt d'apicultors que han decidit practicar una nova cultura
en l'art de tenir cura de les abelles, abellaires que aposten decididament per
una apicultura sostenible.
Tots els membres del Col•lectiu són lliures i
independents en la seva tasca, oferint però els seus coneixements i/o
habilitats a la resta, a fi d'optimitzar recursos humans. La pedagogia i la
cooperació són valors intrínsecs en la nostra raó de ser, sense buscar
privilegis ni càrrecs estèrils.
Com a apicultors compromesos amb l'abella tenim la ferma
voluntat de respectar la biologia de l'abella i el seu benestar animal, tot
treballant sota unes directrius nítidament ecològiques.
Vols formar part del nostre Col•lectiu?
Si la teva resposta és afirmativa, sigues doncs benvingut
o benvinguda!
21 de març 2013
FACTORES PREDISPONENTES A LA MICOSI
FACTORES PREDISPONENTES A LAS ENFERMEDADES FÚNGICAS EN LAS ABEJAS
coronaapicultores
- Humedad
Son enfermedades ligadas a humedad y temperatura.
Lugares húmedos y fríos o veranos muy lluviosos. Una colonia de abejas con
excesiva humedad y que además le proporcionamos alimento muy acuoso, es un
potencial sujeto a desarrollarlas. Entregar alimentos higroscópicos es muy
importante.
- Mala ventilación
Una
colonia mal o poco ventilada, con baja población favorece la presencia de
humedad, siendo el caldo de cultivo para las esporas de Ascosphaera apis.
- Temperaturas bajas
Facilita
la difusión de oxígeno en el intestino de las larvas, la temperatura ideal para
el desarrollo del hongo y formación de cuerpos fructíferos es de 30°C en el
nido de cría; las larvas de abejas son más susceptibles a la infección cuando
tienen de tres a cuatro días y se enfrían después de ser operculadas. Se
considera enfriamiento cuando la temperatura de la colmena baja de 35°C a 30°C.
20 de març 2013
O ENREDO DO ABELLEIRO
trivago.es
Este Museo nace con el objetivo de ofrecer a la sociedad
una perspectiva completa de la historia de la actualidad de la apicultura
gallega. En su exterior se puede admirar la reproducción de una albariza llena
de "curtizos", trobos y cobos y una alacena tradicional que nos
trasladan al modo que tenían de cultivar la miel nuestros antepasados. También
cuenta con un apiario moderno compuesto por colmenas movilistas.
En su interior, además de una exposición fotográfica permanente sobre el mundo de las abejas, se pueden seguir los procesos de extracción, decantación y envasado de la miel en tres modernas salas. Así mismo, un laboratorio dotado con la tecnología más avanzada permite hacer análisis para conocer las calidades de las mieles.
19 de març 2013
APITERÀPIA (1a PART)
apiterapiacoyoacan
Es de sobras conocido el interés por las llamadas terapias alternativas. Sin duda alguna, la eficacia de la medicina alopática -la de los sistemas sanitarios estatales-, queda cada día más en evidencia.
Por ello, hay cada día más personas que se decantan por buscar soluciones cada
vez más alejadas de lo que tapa tal o cual síntoma, pero nos desgracia por otro
lado.
Hoy les hablo de la terapia quizá más natural que existe: la apiterapia. Ésta
consiste en la utilización de los productos procedentes de las colmenas, con
fines terapéuticos. Y ello, incluye al veneno de abeja.
18 de març 2013
ACARIOSI
Aquest àcar parasita les tràquees de les abelles, preferentment joves. Als 5-7 dies dins la primera parella de tràquees del tòrax, la femella comença a posar ous en el seu interior. De l’ou neix una larva al cap de 4 dies, que es transformarà en nimfa als 9 dies i en 1 o 2 dies més serà adult, essent sexualment madur al cap de 6 dies (cicle de 3 setmanes).
Els àcars femelles sexualment madurs surten de les tràquees a l’hivern o primavera i s’instal·len en la base de les ales, on buscaran mascles que les fecundin. Un cop fecundades es subjecten d’algun pèl de l’abella, tot col·locant-se en el seu extrem i esperaran a què alguna abella jove s’aproximi i així poder repetir el cicle en un nou hoste. No és possible la transmissió a partir de la barreja de quadres entre caixes ni a partir del material apícola. Existeix, però, la transmissió entre ruscs deguda sobretot al pillatge i a la deriva.
17 de març 2013
MENJAR MEL... SALUT!
rlmay3.com
16 de març 2013
AIXÒ ÉS MEL!
selodabufala.com.br
Una de les primeres expressions que més em van
agradar dels mallorquins va ser aquesta: “això
és mel!” He de reconèixer que la vaig sentir quan treballava en
un programa de cuina i vaig pensar que era una manera deliciosa i molt adient
per recalcar que una recepta estava boníssima. També s’utilitza (al marge del
terreny gastronòmic) quan algú està molt a gust.
Més endavant vaig descobrir que molts mallorquins allargaven l’expressió amb un “això és mel d’abella“. I l’expressió encara em va agradar més. Per cert, per a una parlant xava com jo (de Barcelona capital i amb certes dificultats a l’hora de fer vocals neutres) pronunciar una paraula com aquesta, abella, era una tasca complicadíssima. Com podia fer tantes vocals neutres seguides sense que es notés massa postís? (si sou de Barcelona capital, proveu de dir el mot en veu alta fent totes les vocals neutres. I si encarat teniu ganes de seguir practicant, proveu amb Magdalena. És una prova de foc!)
Més endavant vaig descobrir que molts mallorquins allargaven l’expressió amb un “això és mel d’abella“. I l’expressió encara em va agradar més. Per cert, per a una parlant xava com jo (de Barcelona capital i amb certes dificultats a l’hora de fer vocals neutres) pronunciar una paraula com aquesta, abella, era una tasca complicadíssima. Com podia fer tantes vocals neutres seguides sense que es notés massa postís? (si sou de Barcelona capital, proveu de dir el mot en veu alta fent totes les vocals neutres. I si encarat teniu ganes de seguir practicant, proveu amb Magdalena. És una prova de foc!)
Informa: Miquel Bes
15 de març 2013
NI UN PAS ENRERA!
Avaaz.org
Hours to ban bee killers
En poques hores, la Unió Europea votarà sobre la prohibició dels pesticides tòxics que estan matant les abelles arreu del món, i cal que no deixem de donar-hi suport. Les gran indústries químiques estan fent força per tal d'evitar que això passi, i alguns governs, no cal dir l'espanyol també, estan afluixant en les seves exigències. És hora de plantar cara i des de Avaaz us demanem altre cop la vostra col·laboració i que ens ajudeu a enviar multitud de cartes a la UE exigint que per la salut de les abelles, ni un pas enrera!
14 de març 2013
Normativa per encendre la fumera - Permís
Per encendre el fumador sempre hem de fer‐ho en un lloc tancat (casa, magatzem o a la part de darrera del cotxe) i hem de portar el fumador a dins d'una galleda gran metàl∙lica. Un cop encès caldrà posar algunes fulles verdes a la part de dalt del combustible per tal d'evitar que surtin guspires de foc, ni cremar les abelles.
Un cop acabada la nostra activitat apícola hem d'apagar la fumera amb aigua, i mai tirarem les cendres al terra. L'apicultor cal que disposi en tots els abellars un dipòsit amb 25 litres d'aigua.
En èpoques de sequera extrema, quedarà totalment prohibit encendre el fumador per perill extrem d'incendi. Tot apicultor cadrà que demani al DAAM un permís per encendre la fumera (del 15 de març al 15 d'octubre)
Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
Article 16
Autoritzacions
16.3 Les autoritzacions per a la utilització de bufadors o similars es tramitaran directament a les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
16.4 Els agents rurals i altres agents de l'autoritat podran suspendre in situ aquestes autoritzacions i prendre les mesures complementàries a què fa referència l'article 14.3 d'aquest Decret.
foto: apiten.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
