ORÍGENS EVOLUTIUS D'Apis mellifica iberiensis

L’Apis mellifica, té una àrea de distribució natural que s’expandeix per Europa, Àfrica i l’Orient Mitjà, tot i que, degut a les activitats apícoles, s’ha estès per tot el món. El llinatge M (branca genètica del Mediterrani), segons descriu Ruttner, inclou dues subespècies: Apis mellifica mellifica i Apis mellifica iberiensis.

D’una banda, l’Apis mellifica mellifica es distribueix pel nord dels Pirineus i dels Alps, recorrent tot Europa fins als Urals, per l’oest, i fins al sud de Suècia pel nord; així com per l’illa de Còrsega, Gran Bretanya i Irlanda. Aquesta raça s’ha adaptat per a sobreviure a climes severs, per això presenta una mida més gran i una major pilositat que les espècies de zones càlides. D’altra banda, l’Apis mellifica iberica es distribueix per tota la Península Ibèrica. És un abella amb gran vigorositat  que presenta una coloració molt fosca, accentuada per la poca pilositat. 

Diferents estudis genètics assenyalen la conjugació de diferents teories per tractar d’explicar la diversificació del llinatge M. En primer lloc, es pensa que els Pirineus podrien haver actuat com a barrera geogràfica per al flux de gens, però aquest fet no queda del tot demostrat. L’existència d’un gradient genètic des del sud de la Península Ibèrica fins al nord d’Europa i una classificació dubtosa d’algunes poblacions als Pirineus, contribueixen a la incertesa d’aquesta barrera genètica. Una segona suposició apunta que, durant l’Edat de Gel, la Península Ibèrica va ser un refugi per a l’abella occidental, la qual van recolonitzar l’Europa del Nord durant l’Era Postglacial. Finalment es parla d’un aïllament genètic per la distància entre poblacions.

A part d’aquesta primera explicació que agruparia diferents supòsits, altres autors situarien Apis mellifica iberiensis com una raça provinent del creuament entre les abelles procedents del nord d‘Àfrica, Apis mellifica intermissa del llinatge A (línea genètica d’Àfrica), i les provinents d’Europa, Apis mellifica mellifica del llinatge M; per tant, es consideraria com una hibridació. Això s’explicaria perquè a la Península Ibèrica hi ha 6 halotips diferents, 5 provinents del llinatge evolutiu africà i un de l’europeu. Una de les característiques de l’abella africana A. m. intermissa, nom que indica la seva posició intermèdia entre les races que colonitzen l’Àfrica tropical i les races europees, és que aquestes abelles poden tenir colònies amb la convivència de més d’una reina, la qual cosa les diferenciaria clarament de l’abella negra iberiensis. 

Per acabar, es pot concloure que encara queda certa incertesa en mirar d’explicar els orígens evolutius i filogenètics de l’Apis m. iberiensis, una controvèrsia que encara se segueix estudiant per acabar de determinar quina o quines teories explicarien millor aquesta aparició de races. 

Autora: Núria Verdeny - Ambientòloga

Bibliografia:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3433997/ From where did the Western honeybee (Apis mellifera) originate? (2012)

http://www.bibba.com/origins_milner.php An introduction to understanding honeybees, their origins, evolution and diversity (Ashleigh Milner)

http://link.springer.com/article/10.1051/apido%3A2007007#page-1 (2007)

http://www.uco.es/dptos/zoologia/Apicultura/Conservacion_abejas/Conservacion_abejas.html Francisco Padilla Alvarez y J. M. Flores Serrano

http://www.nordbiene.de/your-language/la-abeja-negra-espanola-apis-mellifera-iberica-canaria.html