Fa 110 milions d’anys, quan la Terra encara era poblada pels
dinosaures, un grup d’insectes que transportava pol·len va quedar
atrapat en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters –trips-
amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins ara en
una peça d’ambre d’Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització
més antiga coneguda fins avui, i l’única del Mesozoic (fa entre 250 i 65
milions d’anys).
31 d’octubre 2012
29 d’octubre 2012
LAS ABEJAS AVISAN ANTES DE ATACAR
Un equipo de científicos descubrió como las abejas melíferas
asiáticas advierten a sus enemigos, los avispones, que deben evitar
acercarse al colmenar.
Ellas hacen vibrar su abdomen como señal al atacante que debe
mantenerse bien alejado si quiere conservar la vida, divulgaron expertos
de la Universidad de Sydney en la revista Animal Behaviour.
SEPTICÈMIA
La septicèmia és una malaltia bacteriana difícil de diagnosticar, amb quadres clínics poc clars i de presentació irregular. Les abelles queden infectades quant els
microorganismes (Bacillus o Pseudomones) penetren per via respiratòria, a
través dels estigmes que tenen les tràquees. Altres mecanismes infectius menys
freqüents serien la via digestiva o per contacte, a través de les lesions de la
cutícula.
Les abelles obreres són les més susceptibles a
la malaltia, sobretot si les abelles estan sotmeses a estrés. El microorganisme
un cop dins de l’abella es reprodueix en les cèl·lules greixoses i des d’allà
s’escampa a partir de l’hemolimfa.
28 d’octubre 2012
27 d’octubre 2012
ALERTA A EUROPA PER LA MORT DE LES ABELLES
Daniel Mihailescu afp.com
L'augment
de la mortalitat de les abelles podria tenir un greu impacte en la
producció d'aliments a Europa i l'estabilitat del medi ambient. La Unió Europea té clar que s'han d'impulsar polítiques més generoses amb l'apicultura i la investigació, doncs els plaguicides i transgènics estan provocant una llosa excessivament gran per a la supervivència de les abelles. Cal doncs que els països comparteixin el fons de les seves investigacions, evitant duplicitats i sumant esforços, així com plans de sanejament fiables i ben executats. L'alarma europea és encara més tràgica quan es quantifica que aproximadament el 80% de les espècies vegetals de la UE depenen de la pol·linització de les abelles.
Després d'un any de la resolució del Parlament Europeu, Ecolluita es pregunta que ha canviat? Doncs probablement res, i més quan la crisi retalla estudis i inversions en el camp de la investigació.
Després d'un any de la resolució del Parlament Europeu, Ecolluita es pregunta que ha canviat? Doncs probablement res, i més quan la crisi retalla estudis i inversions en el camp de la investigació.
26 d’octubre 2012
MEL DE XIPELL
© Xavier Varela
La mel de xipell, com a mel de tardor ofereix a les
abelles una reserva energètica molt important per a la hivernada. Si la
climatologia acompanya, la quantitat de mel recollida pot ser juntament amb la
d’arboç, un formidable colofó de final de temporada.
25 d’octubre 2012
VIRUS TRANSMESSOS PER ÀCARS
Investigadors de la Universitat
de Sheffield, l'Associació Biològica Marina, l'Agència d'Investigació en
Alimentació i Medi Ambient i la Universitat de Hawaii, han arribat a la conclusió que la complicitat entre Varroa destructor i el Virus de les ales deformades (DWV) és total, provocant un augment de 10 vegades la seva incidència en els poblacions d'abelles.
L'article publicat a la revista Science remarca la importància de la varroa en la transmissió dels virus, a partir de la seva activitat succionadora damunt les abelles, castigant-les i debilitant-les fins al punt que la presència del virus agreuja la simptomatologia patològica, provocant una devallada poblacional que interfereix en la supervivència de la colònia. És per això que l'aplicació acurada de programes de sanejament contra la varroasi és sens dubte una de les millors maneres de lluitar contra els agents vírics.
24 d’octubre 2012
APICULTURA SOSTENIBLE?
L’apicultura catalana i concretament l’associacionisme apícola ha pecat en els darrers anys d’un excessiu zel burocràtic, amb una agenda condicionada pels ajuts i subvencions de l’administració, convertint-la en molts casos, en una activitat ramadera mancada de sensibilitat. Crec, doncs, que ha arribat l’hora de retornar a l’abella el protagonisme que es mereix i otorgar als autèntics autors ecològics, el reconeixement, la protecció i l’estima que es mereixen.
L’apicultura és una disciplina ramadera on intervenen tres elements íntimament relacionats: les abelles, les plantes amb flor i els apicultors. D’aquesta relació l’abella n’és, sens dubte, la més important, doncs és l’insecte que gràcies al seu esforç, treball i generositat, fa possible la fructificació d’un gran nombre de plantes present en els nostres cultius i ecosistemes silvestres, així com l’obtenció dels productes apícoles. És injust, doncs, parlar d’apicultura sense conèixer bé aquest insecte i valorant, com és mereix, el seu protagonisme indiscutible.
23 d’octubre 2012
TALLERS I TROBADES AL POLELL
En Pau Nieto, un divulgador del món de les abelles i de la natura en general ens fa arribar una proposta de tallers, entre les quals destaca un taller d'apicultura ecològica pel proper 27 d'octubre de 2012.
22 d’octubre 2012
LA RENOVACIÓ DE LA CERA
És essencial la renovació periòdica de la cera i la utilització de fulls de cera estampada procedent de la PAE6. Per una correcta higiene, el pla de renovació de la cera del cos o cambra de cria s’hauria de completar cada 3 o 4 anys. Aquesta renovació comporta la reducció de la quantitat d’espores i microbis que s’acumulen en els residus que queden a la cera. També facilitarà el treball de neteja de les obreres i pot incidir en una millora de la posta i naixement de la cria.
21 d’octubre 2012
20 d’octubre 2012
LA REINE MALADE
En caure la tarda en una zona remota dels Laurentides alts, un home treballa, recollint ruscs. No hi ha lloc a la terra que estigui fora de perill. L'Anicet i la seva família continuen en la seva rutina diària a través dels canvis d'estació en el seu petit racó del Quebec.
Els espectadors poden descobrir un art mil·lenari i un desastre en desenvolupament que encara està en gran mesura absent de la consciència pública, però les conseqüències amenacen les colònies d'abelles i els fonaments de l'agricultura.
Aig!... els apicultors farem pinya com les abelles o seguirem amb el campi qui pugui?
19 d’octubre 2012
TALLERS DE REMEIS CASOLANS PEL SISTEMA RESPIRATORI
La Tardor és una estació força
humida, amb contrastos tèrmics importants entre el dia i la nit, el que fa
que aquests canvis de temperatura propicien que enxampem refredats que,
sovint, van acompanyats de mal de gola, tos o febre.
A "L'Hort de la Sínia" hem
programat una sèrie de tallers per aprendre a fer preparats naturals, amb
plantes medicinals i altres productes que fàcilment tenim a casa o al nostre
abast, i que ens enfortiran el sistema immunològic i ens permetran tractar
els primers símptomes dels refredats, per tal que les molèsties quedin
alleugerides i puguem fer front, de manera natural i saludable, a símptomes com
el mal de gola, la tos o la febre.
Aquests tallers es poden fer
de manera individual, si bé la realització de tots tres us donarà mes eines per
resoldre les afeccions de les vies respiratòries.
18 d’octubre 2012
AUGUST VON BERLEPSCH
August von Berlepsch (1815-1877) va ser un important apicultor i estudiós de les abelles, com així ho certifica les seves nombroses monografies sobre l'apicultura.
Berlepesch va estudiar dret, filosofia i teologia. A la finca del seu pare tenia al voltant de 100 ruscos de palla, activitat a la qual es va dedicar amb totes les seves forces a partir del 1858. Entre els seus progressos tècnics destaca el seu interès per facilitar l'estudi de les abelles dins de les arnes, fet que el portar a dissenyar quadres mòbils, tal i com queda exposat en la seva obra "l'abella i la seva cria amb pintes mòbils"
17 d’octubre 2012
EL SISTEMA CIRCULATORI DE LES ABELLES
insects.about.com
16 d’octubre 2012
MÉS EVIDÈNCIES DE L'ÚS TERAPÈUTIC DE LA MEL
Els darrers estudis amplien les qualitats terapèutiques de
la mel, com ja vam poder veure a l'article del 5 de setembre. Els científics
han descobert que les bactèries més resistents tenen proteïnes en la seva paret
que li possibiliten adherir-se de forma molt íntima amb els teixits humans,
unió que dificulta l'acció bactericida dels antibiòtics.
És aquí on la mel desenvolupa totes les seves propietats,
actuant sobre aquestes proteïnes i dificultant la creació de biopel·lícules
protectores per als bacteris. Tot plegat reforça la creença popular i encestral
de les virtuts desinfectants de la mel de les abelles.
15 d’octubre 2012
BRUGUEROLA - Calluna vulgaris
La bruguerola és un arbust de port baix que floreix a la tardor, essent una flor molt preuada per les abelles i pels apicultors, doncs aporta quantitats significatives de nèctar que poden ser un reforç molt interessant per a la colònia, o bé una mel de altíssima qualitat, molt preuada pels paladars més exigents.
14 d’octubre 2012
13 d’octubre 2012
APICULTORS FRANCESOS RECULLEN MEL BLAVA!
Apicultors francesos del nort-est de França estan espantats perquè les seves abelles han emmagatzemat una mel de colors poc habituals, amb tons blavosos i verdosos. Els abellaires relacionen el fenomen amb una instal·lació de biogàs de la regió.
Us oferim doncs l'enllaç amb l'article íntegre en anglès (recordeu que dins del diari trobareu un traductor on-line de Google) i el documental.
12 d’octubre 2012
CITES, DITES, REFRANYS, FRASES...
Des de bon principi Ecolluita ha estat recollint les cites, dites, refranys, frases cèlebres... que els diferents lectors del bloc ens heu fet arribar. La seva localització al final del marge dret del bloc dificulta, potser, la seva visita i la vostra participació. És per això, que aprofitem el dia d'avui, per fer-vos-les arribar juntes en aquest article, i animar-vos a participar i augmentar encara més aquest recull tan curiós, divertit i variat.
<< els homes aprendran a viure junts el dia que, com les abelles, aprenguin a treballar junts >>(Charles Fourier)
<< només piquen les abelles, qui de forma maldestra les visita >> (dita portuguesa)
<< les abelles guarden les flors, i de les ovelles els pastors >> (dita brasilenya)
<< alimenta tan la mel de les abelles com la llet de les ovelles >> (dita catalana)
<< una abella no fa una colmena >> (dita castellana)
11 d’octubre 2012
LA NOSEMIOSI
La malaltia de la nosemiosi es desencadena quan els nivells de Nosema dins
el rusc superen un llindà de susceptibilitat, així com els factors
condicionants que hi ajuden.
És una malaltia altament contagiosa i per tant cal prendre
tota classe de precaucions per evitar la transmissió, fins i tot entre caixes
malaltes. La transmissió de Nosema es veu potenciada pels excrements
de les primeres abelles afectades, que contaminen l’aliment i aquest per via
digestiva a totes les altres. La malaltia també es dissemina a partir del material apícola
contaminat, així com per la deriva, el pillatge i la transhumància de les
abelles.
10 d’octubre 2012
HISTORIA Y HECATOMBES. HISTORIA NATURAL DE LA PESTE Y EL TIFUS
Insectos y hecatombes. Historia natural de la peste y el tifus (RBA)
-se presenta esta tarde en la sala Àmbit Cultural-, un tesoro de
conocimientos y anécdotas que enseña que los insectos han movido los
hilos de la historia tanto como nosotros. Hay 30 millones de especies de
insectos, ¡pero sólo un millón están clasificadas!: los insectos
señorean este planeta.
09 d’octubre 2012
LA ROCHE - L'ABEILLE
La Roche-Abeille és una població francesa situada en el Departament de Haute-Vienne dins la regió de Limousin.
Els aproximadament 600 habitants de La Roche-Abeille s'anomenen Rouchauds i Rouchaudes. La ciutat té una àrea de 37 km², amb una densitat poblacional de 16 habitants per km² i una altitud mitjana de 414 m.
08 d’octubre 2012
LA FLOR I LES SEVES PARTS (2a part)
Els estams, per tant, són fulles que fabriquen grans de pol·len o micròspores, a dins d’uns petits esporangis (=sacs pol·línics o microsporangis). Cada estam porta 4 sacs pol·línics a l’antera.
Els
grans de pol·len es formen de quatre en quatre a dins del sac pol·línic
i normalment es dispersen aïllats. No obstant, a nivell de les
ericàcies com ara la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), els brucs
(Erica sp.), la bruguerola (Calluna vulgaris) o l’arboç (Arbutus unedo),
quan es formen els grans de pol·len no s’acaben de separar del tot i
es dispersen junts en unitats de quatre. És per aquest motiu que quan
hom parla del pol·len d’ericàcies es fa esment de les tètrades, ja que
aquestes plantes dispersen els granets de pol·len en grups de quatre
unitats.
07 d’octubre 2012
06 d’octubre 2012
CORDERO A LA NARANJA I MIEL CON PATATAS AL ROMERO
El cordero al horno es un manjar que inunda el paladar de un sabor
exquisito, no precisa de mucho aderezo para ser un plato estrella, pero
si queremos variar su sabor y elevarlo a los paladares más finos,
resulta delicioso el Cordero a la naranja y miel con patatas al romero, toma nota.
Los ingredientes
1 paletilla (o pierna) de cordero, 1 naranja, 3 cucharadas de postre de miel de romero, 200 mililitros de vino blanco, 1 cuchara de bayas de pimienta negra, ½ kilo de patatas, 1 cebolla grande, 4 dientes de ajo, 1 ramita de romero, pimienta negra molida, aceite de oliva y sal.
1 paletilla (o pierna) de cordero, 1 naranja, 3 cucharadas de postre de miel de romero, 200 mililitros de vino blanco, 1 cuchara de bayas de pimienta negra, ½ kilo de patatas, 1 cebolla grande, 4 dientes de ajo, 1 ramita de romero, pimienta negra molida, aceite de oliva y sal.
05 d’octubre 2012
ESPÈCIES VEGETALS PER AL JARDÍ DE POL•LINITZADORS
En l’article anterior vam
definir algunes premisses a tenir en compte a l’hora de crear un jardí per a
pol·linitzadors. En el present, s’exposa, més detalladament, les espècies que
es podrien utilitzar.
Per saber què plantar, hem de
tenir en compte, tal i com es va apuntar en l’article anterior, la utilització
de plantes pròpies de la zona on ens trobem. Les abelles i els altres insectes
natius, prefereixen les plantes autòctones a les exòtiques ja que els insectes
no han tingut relació històrica amb aquestes plantes i hi tenen menys contacte.
A més, moltes plantes ornamentals són híbrides per tal de millorar l’aspecte de
les flors i retardar el seu marciment i,
normalment, tenen menys pol·len i menys nèctar, ja que no tenen finalitat
reproductiva.
04 d’octubre 2012
MORTALIDAD DE LA ABEJA
Entrevista radiofònica al biòleg Antonio Gómez Pajuelo. Interessant!
Procés de seguiment mitjançant xips per a controlar el sortir i l'entrar, si tornen, de les abelles. Tot i que la tècnica em sembla prou viable, la veritat és que el CCD, ja està clar, al menys per a mi, més de cinquanta anys de monocultius i plaguicides, són les causes d'aquesta síndrome de despoblament dels ruscos. Ara hem d'actuar, les hem d'ajudar creant jardins que els hem robat durant tot aquest temps.
03 d’octubre 2012
QUÈ ENS DIUEN LES ABELLES?
Aquest documental ens parla del síndrome del desabellament, on científics i apicultors intenten explicar-nos les causes i conseqüències d'aquest procés. És un documental diferent, amb punts un xic pintorescs que el fan especialment atractiu. Esperem que us agradi.
02 d’octubre 2012
REINA O OBRERA?
Cada dia que passa els científics estan aportant nous coneixements sobre el funcionament i els condicionants que determinen el sistema de castes (jerarquia) dins el món de les abelles, determinació que per exemple fa que unes determinades larves esdevinguin futures reines, mentre que la resta seran obreres.
01 d’octubre 2012
LA FLOR I LES SEVES PARTS (1a part)
Les flors són com trampes molt sofisticades per als insectes, ja que els atreuen en benefici propi. Una flor és una branca molt curta (braquiblast), que porta fulles especialitzades.
Si les observem amb detall les flors tenen unes fulles petites que les protegeixen abans d’obrir-se: els sèpals, sovint de color verdós, que en conjunt formen el calze.
Un cop oberta la flor veiem un altre tipus de fulles: els pètals, que sovint presenten colors molt vius, ja que són capaces de sintetitzar diversos pigments (antocians) i en conjunt constitueixen la corol·la.
Aquestes peces florals (sèpals i pètals) poden estar lliures o estar soldades entre elles formant tubs o campanetes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)