LA LOQUE AMERICANA

Share



El responsable d'aquesta malaltia és un bacteri flagelat anomenat Paenibacillus larvae White, un microbi capaç de fabricar espores, fet que li dóna una gran persistència en el medi.

La infecció s’escampa per via digestiva, entre abelles i entre abella i larva, ja que l’aliment transmès conté espores del bacteri. La gelea de les larves de 2 i 3 dies determina una PH àcid que evita el seu creixement. El canvi alimentari posterior a base de mel i pol·len facilita la seva multiplicació, donant temps a l’operculació de la cel·la abans de la mort de la larva. Les espores germinen i el bacil es multiplica en els teixits de les larves.



Les caixes poden tenir espores de loque sense desenvolupar símptomes. La malaltia es desencadena quan es supera un nivell mínim d’espores, com a resultar de l’entrada de productes contaminats o males manipulacions.

La mel i el pol·len amb espores i el material apícola que ha servit en la manipulació de colònies malaltes són vies de possible contagi per altres colmenes.

La deriva i el pillatge podrien ser també formes de disseminació de la malaltia dins de la colmena.

La simptomatologia més destacada és:
  • Inici del procés: larves que haurien d’ésser iguals en mida, presenten un volum reduït, i si s’extreuen es veu que comencen a podrir-se per algun punt.
  • Les larves infectades són típicament grogues i presenten taques grisoses, tot i que continuen el seu desenvolupament fins a la operculació o fins i tot més.
  • Posteriorment adquireixen un color cafè amb llet fosc, i  la seva textura és típicament enganxosa i viscosa. ( 2 cm de fil que no es trenca )
  • La malaltia avançada desprèn una olor forta i característica a cola de fuster (col·lagen)
  • Les escames dels cadàvers s’adhereixen en el fons de les cel·les
  • Àrees de poll operculat, quan la cria ja fa temps que ha nascut.
  • La posta es presenta de forma saltejada.
  • Els opercles estan enfonsats, foscos i perforats generalment pel centre
 Font: Manual de les malalties de les abelles