03 de setembre 2012

PLAGUICIDES, ELS MÀXIMS RESPONSABLES


Insecticides com Gaucho, Prestige, Admirar i Marathon estant posant en perill la salut de les colònies de borinots i interferirnt en les habilitats missatgeres de les abelles, segons un parell de nous estudis. Els informes, un del Regne Unit i un d'un equip francès, es van publicar el 29 de març a la pàgina web Science Express de la revista Science. Els borinots i abelles són importants pol · linitzadors de plantes amb flors, incloent moltes de les principals fruites i hortalisses. Cada any, per exemple, les arnes d'abelles pol · linitzen els ametllers, pomeres, presseguers...

En els últims anys, les poblacions d'abelles han disminuït ràpidament, en part a causa d'un fenomen conegut com Trastorn del Col · lapse dels ruscos. Les poblacions de Bumblebee també han disminuït. Per exemple, a Amèrica del Nord, diverses espècies de borinots que solien ser bastant comunes han desaparegut de tot el continent i al Regne Unit, tres espècies s'han extingit.

Els investigadors han proposat múltiples causes d'aquests descensos, inclosos els plaguicides, però ha estat clars en el protagonisme d'aquests en les conseqüències del seu dany. "Ha estat difícil fer connexions directes entre els plaguicides, ja que es trobarien en condicions naturals i els impactes negatius que hem vist en els estudis de laboratori", va dir Ciència Editor Associat Sasha Vignieri en una conferència de 29 de març de París.

Tots dos estudis científics van examinar els efectes dels insecticides neonicotinoides, que es van introduir en la dècada de 1990 i s'han convertit en un dels pesticides dels cultius més utilitzats en el món. Aquests compostos actuen sobre el sistema nerviós central dels insectes, i es van estendre pel nèctar i el pol · len dels cultius de flors.

En un estudi, Penélope Whitehorn de la Universitat de Stirling a Stirling, Regne Unit i els seus col · legues van exposar a les colònies en desenvolupament de borinots, Bombus terrestris, a nivells baixos d'un neonicotinoides imidacloprid anomenat, que es troben en marques pesticides com el Gaucho, Prestige, admirar, i Marathon . Les dosis van ser comparables al que les abelles estan exposades amb freqüència a la natura.

Després, els investigadors col · loquen les colònies en un lloc de camp tancat on les abelles podria farratge en condicions naturals durant sis setmanes. "Aquestes abelles realitzar gestes extraordinàries de la navegació en el món real" per trobar i portar menjar a les seves colònies, Goulson va dir en la conferència de premsa. "Tot el que va reduir la seva capacitat d'aprendre o aneu a podria tenir un efecte molt gran en la naturalesa que no es detecta o es detecta molt dèbilment en una situació de laboratori."

Al principi i al final de l'experiment, els investigadors van pesar cada un dels nius de borinots, que inclou les abelles, cera, mel, larves d'abelles i pol · len per determinar la quantitat de la colònia havia crescut.

 Comparat amb el control colònies que no havien estat exposats a imidacloprid, les colònies tractades van guanyar menys pes, la qual cosa suggereix menys menjar venia polz Les colònies tractades van ser de mitjana de 8% a 12% més petits que les colònies de control al final de l'experiment. Les colònies tractades també es produeixen reines voltant del 85% menys. Aquest últim troballa és particularment important perquè la producció reina es tradueix directament a la creació de nous nius després de l'hivern mortaldat. Així, el 85% menys reines podria significar un menor nombre de nius 85% l'any que ve.

"Els borinots pol · linitzen moltes de les nostres collites i flors salvatges", va dir Goulson. "L'ús dels plaguicides neonicotinoides en els cultius florents clarament representa una amenaça per a la seva salut, i amb urgència necessita ser re-avaluat."

En l'informe de Science altra banda, un equip francès va trobar que l'exposició als pesticides neonicotinoides altre afecta la capacitat missatgers abelles ', fent que moltes de les abelles a morir.

Mickaël Henry, de l'Institut Nacional Francès d'Investigació Agronòmica (INRA) a Avinyó, França, i els seus col · legues etiquetatge lliure abast les abelles amb minúscula identificació per radiofreqüència o RFID "microxips" que estaven enganxats al tòrax cada abella. Aquests dispositius permeten als investigadors a rastrejar les abelles, ja que anaven i venien dels seus ruscs. Després, els investigadors van donar algunes de les abelles d'una dosi subletal de la tiametoxam plaguicides, que es ven sota la marca Cruiser noms i Platí.

En comparació a controlar les abelles que no van ser exposats al pesticida, les abelles tractades van ser de dues a tres vegades més probabilitats de morir quan estan lluny dels seus nius. Aquestes morts es va produir probablement perquè el pesticida interferit amb els sistemes de les abelles missatgers, els investigadors proposen.

 En la segona part del seu estudi, els investigadors van utilitzar dades de l'experiment de seguiment per desenvolupar un model matemàtic que simulaven dinàmica de les poblacions d'abelles. Quan la mortalitat causada pel fracàs homing es va incorporar a les simulacions, el model va predir que les poblacions d'abelles exposades a aquest pesticida de caure a un punt a partir del qual seria difícil de recuperar.

En la conferència de premsa, Henry va dir que aquesta simulació va mostrar les poblacions d'abelles podria patir "un marcat descens en qüestió de setmanes", deixant-los més vulnerables a altres factors, com els paràsits i el canvi climàtic.

Els autors assenyalen que tot i que els fabricants estan obligats a garantir que les dosis de pesticides romanen per sota dels nivells letals per les abelles, els estudis utilitzats per determinar aquest nivell de mortalitat probablement han subestimat les formes en què els pesticides poden matar les abelles indirectament, per exemple, interrompent els seus sistemes teledirigits.

"El nostre estudi planteja qüestions importants pel que fa als procediments d'autorització de plaguicides", va dir Henry. "Fins ara, majoritàriament exigeixen als fabricants per assegurar que les dosis trobades al camp no maten les abelles, però bàsicament ignorar les conseqüències de dosis que no els mata, però pot causar problemes de comportament."

Kathy D. Wren i Natasha Pinol

http://www.aaas.org/news/releases/2012/0329sp_bees.shtml

 http://www.nzherald.co.nz/world/news/article.cfm?c_id=2&objectid=10795693