EL DESENVOLUPAMENT DELS IMMADURS

Share
--> -->

En els insectes més primitius, l’adult o imago neix directament a partir d’un ou, sense necessitat d’una fase postembrionària. El curs de l’evolució, però, ha afavorit la diferenciació d’una fase larval, una fase posterior a l’eclosió de l’ou on apareix una forma immadura que no s’assembla al futur insecte adult. La larva, de forma general, és un individu d’aspecte similar a un cuc, per tant amb un cos clarament segmentat i que ens recorda molt al cos d’un anèl·lid. Aquesta larva pot alimentar-se sola, com les larves paràsites que es nodreixen amb les seves mandíbules dels teixits animals o vegetals dels seu hoste; d’altres larves, sovint mancades d’extremitats, són alimentades per insectes adults de la mateixa comunitat.



Un cop realitzada la posta, l’ou, inicialment disposat verticalment, s’ajaurà en el fos de la cel·la. Aquesta fase té una durada de tres dies, produint-se a continuació la seva eclosió. Del seu interior sorgirà una petita larva que serà alimentada per les abelles mainaderes de la colònia. La larva posseeix un gran aparell digestiu que acumularà la femta en el seu últim tram. Presenta un arbre respiratori format per parelles de tràquees, encara que les d’un costat es troben inutilitzades pel contacte amb el fons de la cel·la i l’aliment líquid.

En l’evolució dels insectes podem observar com el procés de desenvolupament s’ha fet cada cop més complex. La larva, a mesura que creix, té la necessitat de mudar d’exosquelet, ja que l’augment del seu volum corporal és incompatible amb la seva rígida armadura. El nombre de mudes varia en les diferents espècies i fins i tot entre mascles i femelles d’una mateixa espècie. Les condicions ambientals i la disponibilitat d’aliment poden afectar el curs del desenvolupament de l’insecte, alterant el nombre de mudes i fins i tot apareixent períodes de diapausa, o sigui, aturades del creixement fins que les condicions tornin a ser òptimes.

En aquest període larval es produeix una autèntica discriminació alimentària de les diferents larves. Totes les larves rebran durant els tres primers dies una dieta molt rica a base de gelea reial. A partir d’aquest moment es produirà la supressió de l’administració de gelea a la majoria de larves, mantenint-se solament en un petit grup destinades a ser futures reines. Aquest canvi alimentari, on ara rebran exclusivament mel i pol·len, provocarà el creixement més lent dels futurs abellots i obreres, així com l’atròfia dels ovaris de les abelles femelles, hipotecant temporalment la seva activitat reproductora. Per contra, les larves escollides, experimentaran un ritme de creixement explosiu, amb un aparell reproductor que serà fèrtil durant diversos anys.

L’objectiu de la larva és augmentar molt la seva grandària fins a assolir un volum òptim per a l’inici de la metamorfosi. En aquest moment parlarem de pupa, un individu generalment immòbil, protegit a l’interior de crisàlides o capolls, enterrades en el sòl o amagades en diferents cobertes vegetals. En la metamorfosi es destruiran els teixits larvals i en el seu lloc es desenvoluparan les estructures definitives d’un insecte adult. Aquest procés es caracteritza per la seva complexitat, controlat per un conjunt d’hormones que regulen el creixement, les mudes de l’exosquelet i la transició de les diferents etapes juvenils en la vida feinera dels insectes.


Les nimfes o pupes de les abelles canvien de postura a l’interior de les cel·les, disposades verticalment i amagant el futur cap sota d’un opercle de cera que tapa l’entrada. Mentre les obreres cereres segellen la cambra, la nimfa aboca els continguts fecals del seu recte en el fons de la cel·la, filant a continuació un capoll de seda que protegirà el seu delicat cos. S’inicia la metamorfosi, un període que serà més o menys llarg en funció de l’individu que s’està formant. En el cas de les futures reines, la durada de la fase d’operculat s’escurça molt, ja que el creixement exponencial provocat per la gelea reial permet el naixement als setze dies de la posta de l’ou. En el cas de les obreres, el desenvolupament s’allarga fins als vint-i-un dies i en el cas dels mascles fins als vint-i-quatre dies.

La complexitat del desenvolupament postembrionari permet una millor adaptació a les condicions ambientals, així com una diferenciació d’individus en funció de les seves tasques. Quan estudiem els insectes ens adonem del seu polimorfisme, o sigui la seva enorme variabilitat de formes i grandàries, la importància de les ales en els diferents períodes de la seva vida o de les variacions estacionals, i fins i tot el determinisme laboral en els insectes socials, com en el cas de les formigues, tèrmits i abelles, on apareixen els rangs i castes que assenyalen quina funció cal que realitzi un individu en la seva colònia.

 Font: Manual de la Vida de les Abelles