04 de juny 2012

BORINOTS

Share
Els borinots pertanyen al gènere Bombus i es distingeixen fàcilment per la seva mida. Es caracteritzen per viure en nius petits i no eixamenar. Al contrari que les abelles de la mel, produeixen només la quantitat de mel necessària per alimentar les seves cries. Potser per aquest motiu, i com que no han de defensar les seves reserves, alguns no disposen de fibló i són menys agressius que les abelles - no ataquen si no es veuen realment amenaçats -. 



Les diferents espècies de borinots també ens ofereixen el seu servei ecològic com a  pol·linitzadors, el qual és particularment important ja que ajuden a fecundar plantes que no són eficientment pol·linitzades per les abelles, per tant, desenvolupen el seu paper com a pol·linitzadors auxiliars.

La seva coberta vellosa els fa més resistents al fred i a la humitat. D’aquesta manera poden iniciar la seva activitat a temperatures més baixes i amb condicions d’humitat més elevades que no pas les que les abelles. Aquestes característiques els fa especialment útils per les floracions més primerenques i en climes més freds.

Una altra característica especial dels borinots és la capacitat de fer vibracions la qual els hi serveix tan per a regular la seva temperatura corporal com per a la pol·linització. Les vibracions que produeixen els borinots durant el seu vol els permet alliberar el pol·len que se’ls ha quedat enganxat a les vellositats del seu cos i efectuar la conseqüent pol·linització. Moltes plantacions de tomàquets que creixen en hivernacles són exclusivament i eficientment pol·linitzades per borinots, així com altres fruits carnosos com pebrots o albergínies.

De la mateixa manera que les abelles, els borinots també estan amenaçats i també es té constància de que la seva població està davallant. En aquest sentit, es poden prendre diferents accions individuals per tal de conservar les poblacions d’aquests insectes beneficiosos.

Una de les coses que pot afectar a aquestes fràgils poblacions d’insectes són els pesticides, per tant hauríem d’evitar al màxim la seva utilització, especialment d’aquells que afecten el sistema nerviós dels insectes com són els organofosforats. L’objectiu de molts pesticides no són només les plagues sinó els insectes beneficiosos. Per això, els petits horticultors i jardiners haurien de mirar d’usar productes poc nocius per al medi ambient, productes naturals. Tot i així, per a aquelles persones més reticents o si inevitablement hem d’usar pesticides convencionals, s’hauria de mirar de fer-ho el màxim de local possible, mirant d’evitar la polvorització d’aquests químics a les flors i en el període adequat.

Núria Verdeny - Ambientòloga i tècnic d'Acciónatura



Bibliografia:
http://www.foxleas.com/PDF/wild%20bees.pdf
http://www.snh.gov.uk/docs/C207597.pdf
http://www.minnpost.com/community-voices/2009/04/decline-bumblebees-and-what-we-can-do-help
http://hercules.users.netlink.co.uk/Bee.html
http://www.plant-materials.nrcs.usda.gov/pubs/orpmcbr7561.pdf
http://www.minnpost.com/community-voices/2009/04/decline-bumblebees-and-what-we-can-do-help