23 de maig 2012

LA MEL, TOT VIRTUTS

Share
La mel, dolça i viscosa, és una barreja de sucres (fructosa, glucosa, sacarosa i maltosa) que conté minerals, vitamines, aminoàcids i antioxidants.
 
La mel la produeixen les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. El gust, sabor i color el determinen els tipus de flors de les que se'n recull el nèctar: taronger, esbarzer, gerd, etc.
 
La mel és el producte alimentari que més temps es conserva gràcies a la alta concentració en sucres i el baix nivell d'humitat. Sempre que es mantinguin aquestes condicions, la mel serà apta per al consum ja que cap bacteri no prolifera en ella.

 
A l'hora de triar una bona mel hem de valorar la fragància, el gust i la consistència. La mel fresca ha de presentar l'aspecte d'un líquid pur i sense irregularitats al recipient que la conté. Si la fem lliscar des del recipient, ha de fluir en un raig directe, sense trencar-se en gotes separades. Al caure al plat ha de formar un cordó i tot seguit capes petites que desapareguin ràpidament.

 
La mel juga un paper important en la nostra gastronomia: amb pa per a esmorzar o berenar, com a substituta del sucre en una infusió, en plats de carn, aviram, amanides, salses, en pastisseria i postres, etc. 

Els humans cullen la mel dels ruscs al menys des de fa 10.000 anys.

El gran Hipòcrates, pare de la medicina, la va emprar per a guarir algunes afeccions de la pell.

Els egipcis tractaven les cataractes, nafres, talls i cremades. D'altra banda, elaboraven pastissos, galetes i plats diversos. També l'empraven per a embalsamar els morts.

Els romans l'usaven per a tractar l'insomni i com a moneda de canvi, com l'or o la sal. 

A moltes cultures, la mel ha format part d'un simbolisme religiós indiscutible.
Els maies consideraven l'abella com un animal sagrat. A banda d'això, utilitzaven la mel de l'abella sense fibló amb fins culinaris, costum que ha perdurat fins avui.

Segons l'hinduisme, la mel és un dels cinc elixirs de la immortalitat i està considerada com un bon medicament i un aliment molt sa.

La cultura jueva saluda l'any nou amb un àpat de festa que inclou rodanxes de fruita ben untades de mel per a desitjar un bon any nou dolç.

A la Bíblia hebrea, al Nou Testament cristià i en l'Alcorà de l'Islam, trobarem també moltes referències a la mel. 

El rebost de la Montse