INSECTES POL•LINITZADORS

Share

La pol·linització és el procés mitjançant el qual es transfereixen grans de pol·len des de la part masculina de la planta, fins a la part femenina o carpel; a partir del qual la planta produeix llavors per a reproduir-se. Aquest procés pot ser produït amb l’ajut de diferents factors externs. La pol·linització induïda per insectes és anomenada entomòfila. 

 
Les abelles i els borinots o, també anomenats abellots, de l’ordre dels Himenòpters, són els pol·linitzadors per excel·lència. Hi ha una gran varietat d’espècies  i cada una té diferents requeriments florals, per tant, ajuden a cobrir un gran nombre d’espècies vegetals. En concret, els borinots, potser més desconeguts que les abelles, practiquen un tipus de pol·linització molt particular en la que, al fer vibrar el seu cos durant el vol, alliberen el pol·len que se’ls ha enganxat.

Tant abelles com borinots, no poden veure el color vermell però sí el groc, el blau i la franja ultraviolada, per tant visitaran flors amb les coloracions visibles. En general, les flors escollides per aquests insectes, seran flors amb un aroma delicat i dolç i amb un tub petit i estret que s’adapta a la seva llengua.

Les papallones i les arnes (Lepidòpters) també contribueixen a la reproducció de les plantes. Tot i que s’alimenten exclusivament de nèctar,  quan visiten una flor, el pol·len se’ls queda enganxat a diferents parts del cos, especialment a les potes, i durant la següent visita n’alliberen una part i en carreguen més. Les papallones són diürnes i tenen una bona visió, això fa que visitin flors acolorides però poc aromàtiques. D’altra banda es creu que  les arnes són un dels pol·linitzadors més importants durant la nit que actuen, sobretot, durant el capvespre i les primeres hores de la nit. La seva activitat és més important en nits càlides i també poden treballar de dia, en determinades èpoques de l’any. Acostumen a escollir flors molt aromàtiques i dolces.

Per la seva banda, amb els escarabats (Coleòpters),  visiten flors per alimentar-se de pol·len o nèctar, d’alguna part de la planta o per caçar altres insectes i això produeix el mateix efecte de transferència de pol·len que en les papallones.


Finalment,  les mosques (Dípters), els sírfids (un tipus de mosques que imiten la coloració de les abelles i vespes com a una estratègia de protecció) i les vespes (Himenòpter) també es consideren uns bons pol·linitzadors ja que s’alimenten de nèctar i, en determinats casos, de pol·len, per recollir nutrients essencials en la maduració dels ous.

Text i imatges: Núria Verdeny - Ambientòloga


Bibliografia: