16 de març 2012

PROFILAXI I HIGIENE

Share
La majoria dels agents productors de malaltia estan contínuament en les colmenes, incapaços de desenvolupar-se i afectar a la colònia si aquesta té un vigor natural i la nostra manipulació és correcte.  LES MALALTIES GENERALMENT S’ORIGINEN EN UNES POQUES CAIXES I A CONTINUACIÓ S’EXTENEN A LA RESTA .

UNA MALALTIA SOL SER RESULTAT D’UN AGENT CAUSAL I D’UNES CAUSES O FACTORS PREDISPONENTS



FACTORS EXTERNS:

LA CLIMATOLOGIA: és un factor incontrolable per l’apicultor, però sí que és interessant saber i conèixer quins períodes i quines malalties són més freqüents al llarg de l’any.
ORIENTACIÓ SUD / SUD – EST: les caixes han d’estar protegides del Nord, del VENT i de la HUMITAT. A l’estiu és aconsellable que les hores centrals del dia les caixes disposin d’OMBRA i d’ABEURADORS.
UNA TÈCNICA DE MANEIG ADEQUADA: recordar que estem manipulant organismes vius als quals estem provocant un ESTRÈS; col•locar correctament els quadres després d’una manipulació,
LES EINES DE L’APICULTOR HAN D’ESTAR NETES I DESINFECTADES. És una bona estratègia seguir sempre una mateixa rotació de colmenes i caixes. Si es pot és aconsellable tenir estris exclusius per cada colmena.  

HIGIENE. Les caixes mortes o de segona mà cal que:

•     Siguin RASCADES I ELS RESIDUS CREMATS O ENTERRATS
•     Desinfecció GENERAL:  (10 % de lleixiu o sosa en aigua) durant 30 minuts
•     EL MATERIAL DE FUSTA a continuació flamejat o fornejat fins que la fusta agafi una coloració bruna.) Es pot submergir els quadres de fusta en sosa  i aigua freda o calenta en la proporció 1:10. També es pot tractar a vapor de baixa pressió durant 25-30 minuts.
•     Els QUADRES ESTIRATS: (posar-los en remull en dos solucions aquoses al 20% de Formol ( en el primer durant 10 hores, i en el segon durant 36 hores.)
•    El MATERIAL METÀL•LIC: (3 rentats i respellats amb aigua i després amb lleixiu (proporció 20:1). Finalitzem amb una esbandida amb aigua neta)
•     LA CERA QUE ES VOL REUTILITZAR CAL QUE SIGUI ESTERILITZADA A 135ºC
ELS FÀRMACS I LA FLORA BACTERIANA. Les abelles disposen d’un microorganismes intestinals beneficiosos que cal respectar. L’abús de medicaments pot desequilibrar aquesta situació i amplificar encara més el curs d’una malaltia.

FACTORS INTERNS:
ECOTIPUS LOCALS D’ABELLES: les abelles propies de la zona són les més rústiques i ben adaptades al nostre entorn i climatologia. Són per tant les abelles mes resistents. 
BIOLOGIA DE LES ABELLES: l’exosquelet  és una primera barrera i la seva quitina té un important efecte antisèptic. En la seva hemolimfa trpbem hemòcits defensius amb funció fagocítica així com els diferents factors humorals que actuen com anticossos.
PRODUCTES DEL RUSC O ARNA:  els productes de les abelles, mel, gelea i pròpoli tenen una important funció defensiva.
EL COMPORTAMENT HIGIÈNIC DE LA NOSTRA COLÒNIA. La detecció, desoperculació i posterior extracció de les larves mortes ens indicarà les aptituds netejadores de la nostra caixa. *** TÈCNICA NEWTON: Per determinar l’aptitud higiènica d’una colònia, marcar tres punts en un quadre de cria operculada, matar les 7 cries al voltant de cada marca amb una punció. A les 24 hores si ho han netejat tot (l’opercle i la cria) l’aptitud higiènica és bona. L’apicultor pot seleccionar en el seu colmenar aquelles colònies que presentin un millor comportament higiènic, ja que aquestes colònies són també les que presenten una millor resistència a les patologies.
EFECTIUS DE LA COLÒNIA: seleccionar en tot moment aquelles colònies que presentin un balanç més òptim entre tots els seus efectius, relació entre ous, larves, obreres, mascles, cria de reines, eixamanada... així com afavorir amb el nostre maneig que aquesta rotació de bestiar sigui possible.
OPERACIONS DE RUTINA:  al remenar les nostres caixes cal que siguem curosos amb el bestiar, ja que la nostra intervenció sempre suposa un trasbals i estrès i conseqüentment una pèrdua de potencial defensiu. Moltes patologies porten incorporat el factor predisponent del mal maneig de l’apicultor.
ASSOCIACIONS I CAMPANYES SANITÀRIES: tot apicultor cal que disposi de la seva llibreta ramadera. També cal que intervingui amb bona voluntat en les campanyes sanitàries que es marcaran cada any. Les abelles són un bestiar mòbil i per tant fàcilment contaminable i que cal controlar.
ELS TRACTAMENTS:  cap apicultor hauria d’administrar productes químics en les seves caixes sense la certificació veterinària corresponent. L’ús indiscriminat d’aquests productes genera tot tipus de problemes, des de la pèrdua d’efectivitat i per tant de recursos mèdics, fins a la pròpia contaminació de productes que volem etiquetar com a naturals.

AUTOR: Apicesteve