PRODUCTES DEL RUSC PER A DETERMINAR CONTAMINANTS AMBIENTALS

Share
healthenlightenment.com

Aquest és l’últim, del conjunt d’articles que parlen de les abelles com a bioindicadores, on faig referència al mètode indirecte per a la detecció de contaminants. Aquest tipus d’identificació es realitza a través d’evidències trobades quan s’analitzen els productes del rusc com la mel, el pol·len o la cera.


Les abelles es mouen per gran diversitat d’ambients i entren en contacte amb diferents substàncies que acaben portant al rusc com pol·len, nèctar o aigua. Es veuen exposades al factor del risc i, tot i que no presenten taxes de mortalitat anòmales, ens donen la informació a través dels seus residus.

Analitzem, doncs, les diferents substàncies contaminants que es poden identificar amb alguns dels productes del rusc.

D’una banda, el pol·len, tal i com demostren diferents estudis, és l’indicador més eficient per la contaminació atmosfèrica de partícules nuclears i va ser altament utilitat quan es va produir l’accident a Txèrnobil. Després de la desafortunada catàstrofe nuclear al Japó, l’anàlisi del pol·len podria ser novament usat per a valorar la presència de radioactivitat en zones allunyades del focus de contaminació.

D’altra banda, la cera és bona indicadora per a substàncies liposolubles com poden ser els acaricides sintètics.

Finalment, la mel és indicadora de compostos solubles en el nèctar i ha estat usada com per a monitoritzar una gran varietat de contaminants, incloent els metalls pesants, la radioactivitat a baixos nivells i pesticides. A més a més, la mel és l’indicador més adequat de contaminació de diòxid de sofre, degut a l’afinitat de la mel al  SO2.
 
Els metalls pesants, tals com el cadmi, el plom, el níquel o el zinc, provinents sobretot de les activitats industrials, tenen la característica de bioacumular-se, és a dir, entren a formar part dels cicles biològics, de la composició dels sistemes naturals. Hi ha estudis realitzats a diverses parts del món que demostren o indueixen a que la mel pot ser una bona indicadora per a avaluar els metalls pesants en l’ambient. Sempre, però, a part de considerar les concentracions trobades en els estudis, s’han de valorar els factors ambientals (pluja i vent que poden diluir la presència dels metalls pesants), les estacions de l’any o l’origen botànic de la mel (les plantes que tenen les flors més obertes estan més exposades als contaminants).

Tot això és corroborat per investigacions realitzats en diferents parts del món. A Romania, estudis realitzats el 2005 van ser usats per a valorar l’abast de la contaminació d’una determinada font de metalls pesants. I és que, tal i com demostren, també, estudis egipcis, l’anàlisi de la mel reflecteix la quantitat de metalls pesants que es troben a les plantes de les zones freqüentades per les abelles i s’hi observa clarament el traspàs dels metalls pesants des del sòl fins arribar a formar part de la mel.

Aquesta monitorització ja està essent utilitzada en casos pràctics, com és el cas d’una experiència alemanya que utilitza la mel de les abelles per a mesurar els metalls pesants en l’ambient, a l’aeroport de Düsseldorg.

Finalment, concloure que, tant els estudis directes com indirectes, tal i com apunten els investigadors sobre aquesta temàtica a Bolonya, es poden complementar per tal d’obtenir una informació més complerta.



Bibliografia consultada per l’article

http://www.agr.hr/jcea/issues/jcea6-1/pdf/jcea61-14.pdf