27 d’abril 2011

MÉS EXPERIÈNCIES...

Share
La Rosa, la nostra apicultora novella, continua el seu procés d'aprenentatge i ens fa partíceps a tots, de les seves experiències, a partir de les interessants anotacions que va realitzant en el seu diari. 

Al juny de l’any passat, en ple curs d’iniciació, vaig pensar:
- Molt interessant això de les abelles... però d’on les trec?

I a la tercera classe el professor ens va explicar que es podien comprar per nuclis...
Nuclis? Què vol dir això de nuclis?

Ben aviat ho vaig saber, els nuclis són les colònies per a nous ruscs, cinc quadres amb cria, pol·len, mel, les obreres, un abellot (?) i la reina.

Quina sorpresa! Però el més fort és que a més s’exporten, no en tenia ni idea!

Posen en un gàbia una mica de menjar, un grapadet d’obreres, una reina, les posen en un sobre i vinga... a viatjar!

Evidentment en aquell moment, juny 2010, les vaig encarregar. Pensava que a principis d’aquest mes de març les tindria, però vaig parlar amb el proveïdor i pel que vaig entendre potser amb una mica de sort les podré anar a recollir a finals o principis d’abril.... buf!

Sort que el meu mestre m’ha regalat un eixam i ja he pogut començar a investigar i a practicar, perquè quan pràcticament ho tens tot preparadet, comences a veure que tot floreix i que les nenes no arriben... uig! quin rotllo  :-(

Bé, com ja vaig explicar, vaig fer un mini transport amb cotxe d’un nucli d’un abellar a l’altre dins de la mateixa població.

Dilluns en va comentar el mestre si volia anar a recollir el nuclis que ell havia encarregat... I vaig pensar:
-   Oh, quina oportunitat! Perquè quan no en saps una pluja d’idees et passen pel cap;
-   Quan hagi d’anar a buscar els meus... com anirà el tema? què hauré de fer? I si surten volant per dins del cotxe? I si ma piquen? ja,ja,ja
Ja sabeu que vaig respondre, no?

09/3/2011 Així que aquesta tarda, 16.30h, cap a cal proveïdor a buscar els nuclis a uns 80Km de distància amb cotxe i remolc. Un cotxe que no pot passar de 80Km/h però, tal i com estan les coses, ideal, però aquest és un altre tema.

Vam arribar, vam veure el local i el proveïdor ens va fer unes pinzellades de quin tipus de caixes té, de quines mels fan les seves nenes, de com és crien les reines... i encara estaríem allà parlant, però començava a marxar el sol i encara havíem d’anar a l’assentament per carregar els nuclis... prou de xerrameca i a per feina!

Els quatre ben vestidets, el fumador encès i amb lots ja que s’havia fet fosc!
El proveïdor obria la tapa, el client ràpidament feia una ullada i un amic i jo, anàvem carregant al remolc, els nuclis, de cartró o de fusta, que ens deien.

En la foscor ens vam acomiadar i fins la propera...
Què devien ser, les 20h ben bones? Carretera i manta i cap a casa!

En tot, a dos quarts de deu del vespre estaven els tres en mig del bosc descarregant caixes i col·locant-les al nou assentament.
Anàvem obrint les piqueres una a una i adéu siau!

Per cert, ahir la lluna estava iniciant el quart creixent per tant, no veiem absolutament, el que és diu, absolutament res!
Com dirien els astrònoms: avui tenim una lluna amb una il·luminació d’un 15%. :o)

Com sempre dic: “La millor teoria que hi ha és una bona pràctica”

I ben contenta amb la lliçó apressa, emocionada de l’experiència, cap a casa a sopar 22.30h que demà, com gaire bé tots els mortals, s’ha d’anar a treballar.

Autora: Rosa Pinadella - Autodidacta