,

LA CEL·LA HEXAGONAL

Share

Les cel·les hexagonals que constitueixen la bresca de la colònia són una meravella arquitectònica de la naturalesa. És fascinant, doncs, intentar entendre el procés evolutiu que ha conduït aquests insectes fins a aquesta perfecció constructiva.



Les obreres constructores fabriquen les cel·les a partir de la cera de les glàndules cereres situades al ventre. La secreció cerosa té forma de teules que seran deformades amb les extremitats i mandíbules, i posteriorment soldades formant les cel·les hexagonals. Cal recordar que la grandària d’aquests dipòsits determinarà la posta d’ous fecundats o no, i per tant el naixement de femelles o mascles. Més difícil és entendre el mecanisme de regulació d’aquest procés. 


L’interior de la colònia es caracteritza pel seu ordre i la disposició regular de les bresques carregades de mel. Les abelles constructores respecten en tot moment el principi del pas d’abella, de manera que entre bresques es deixen distàncies que oscil·len entre el 4 i 6 mm, o sigui el pas mínim que necessita una abella per poder transitar. En la zona de cria, la distància s’augmenta fins als 9 o 10 mm, de manera que és generen túnels pels quals poden transitar dues abelles alhora. El descobriment d’aquest principi arquitectònic per part de Lorenzo Lorraine Langstroh va revolucionar l’apicultura moderna, possibilitant la construcció de ruscs amb quadres mòbils.


La forma hexagonal de les cel·les és una meravella de la  perfecció, ja que de totes les formes geomètriques, l’hexàgon n’és el que té el menor perímetre en relació al total de superfície, fet que suposa un importantíssim estalvi de cera.

Autor: Manual de la Vida de les Abelles - Apicesteve