24 d’abril 2011

KARL VON FRISCH

 Karl Von Frisch (Viena, 20 de novembre de 1886 — Munic, 12 de juny de 1982), fou un biòleg austríac tremendament important en l'estudi de la biologia de les abelles, aportacions on destaca la interpretació que va ser capaç de fer de la dansa de les abelles. 







Karl Von Frisch estudià zoologia a les universitats de Viena i de Munic. El 1912 inicià la seva carrera docent a Munic, i l'exercí també a Rostock, Breslaui Graz. Dirigeix el Zoologisches Institut de Munic. Les seves recerques sobre la conducta de les abelles el portaren al descobriment dels mitjans que utilitzen els individus de les colònies per a comunicar‐se i transmetre's la informació necessària sobre l'existència, la classe, la direcció i la distància de les fonts d'alimentació (dansa de les abelles).

Les abelles de la mel fan una dansa que té forma de 8, per informar la resta de l'eixam sobre la direcció on és l'aliment, la distància a què es troba i quina qualitat té. La direcció la quantifiquen per l'angle format entre el trajecte del rusc a l'aliment i la direcció del Sol i l'expressen per l'angle que forma el 8 amb la vertical. La distància a l'aliment la indica la velocitat amb què recorren el circuit: com més velocitat, menys distància. La qualitat del nèctar, determinada per la proporció de sucres, la indiquen mitjançant la freqüència amb què fan tremolar l'abdomen en recórrer la línia central: com més tremolors, més qualitat. Esbrinar els mecanismes d'orientació dels animals és un tema actual de recerca: les abelles són sensibles a la polarització de la llum; alguns ocells ho són al ccamp magnètic terrestre.

Ha publicat els resultats dels seus experiments als llibres "Aus dem Lebender Bienen" (De la vida de les abelles, 1927), "Du unddas Leben" (Tu i la vida, 1936), "Bees" (Les abelles, 1950), "Biologie" (Biologia, 1952‐53), "Erinnerungeneines Biologen" (Memòries d'un biòleg, 1957) i "Tanzspracheund Orientierungder Bienen" (El llenguatge dansat i l'orientació de les abelles, 1965).

Pels seus treballs, decisius en la fundació de l'etologia animal i que obren grans perspectives al desenvolupament de l'etologia comparada, l'any 1973 li fou atorgat, juntament amb Konrad Lorenzi Nikolaas Tinbergen, el premi Nobel de medicina.

Autor: Enciclopèdia Catalana ‐ Universitat Oberta de Catalunya