APICULTURA ECOLÒGICA AL CONGRÉS D’APICULTURA A CÒRDOVA 2010.

Share
En el marc del Congrés d'Apicultura celebrat a Còrdova els dies 12-13 de novembre de 2010, en una de les sessions paral·leles s'ha realitzat una Taula Rodona sobre Apicultura Ecològica. Aquest fet té rellevància en si mateix, perquè és la primera vegada que es tracta aquesta temàtica als congressos d'apicultura a Espanya.  

Vaig tenir el privilegi d’organitzar la coordinació de la taula rodona. Els ponents van ser Nacho Rodríguez, apicultor ecològic professional del Valle de los Pedroches (Còrdova), el Dr. Jose Manuel Flores, veterinari de la Universitat de Còrdova i el Dr. Antón García professor de la Fac. de Veterinària de la Universitat de Còrdova.

L'acte va tenir lloc a la Sala de Formació a partir de les 16h del dia 12 i després d'una breu introducció per part de Jaume Cambra, va prendre la paraula l'apicultor Nacho Rodríguez, que va fer un exhaustiu repàs dels pros i contres de la normativa que regeix l'apicultura ecològica. En l'actualitat, la normativa és la mateixa en tota Europa, encara que cada comunitat autònoma l'ha adaptat a les seves peculiaritats locals, fet que va posar de rellevància Nacho Rodríguez i que no sembla massa lògic.

En aquests moments hi ha una sèrie d'experts a Europa que estan estudiant modificar la comentada normativa, en particular es pretén eliminar un dels aspectes més criticats per desenvolupar l'apicultura ecològica: el radi de 3 kms i substituir-lo per realitzar controls analítics dels productes apícoles finals (mel, pol.len, propolis, etc.). Potser es podria mantenir una distància de seguretat de 2 kmts en zones muntanyenques i estudiar cada apiari en el cas de les illes Canàries i Balears, amb una realitat ambiental una mica diferent. D'altra banda també sembla adequat que les colònies es puguin alimentar no solament quan estan en perill de supervivència, si no que també es pugui fer en moments interessants per a la bona gestió dels abellars ecològics.

A continuació va prendre la paraula el professor Jose M. Flores (UCO) que ens va detallar els avanços del seu grup d'investigació en la selecció de colònies tolerants a Varroa, que ha estat duent a terme els últims 2-3 anys, sense realitzar cap tractament anti-Varroa. En l'actualitat es comencen a albirar algunes línies genètiques d’abelles, que sense aplicació d'acaricides són capaces de sobreviure. Aquestes abelles probablement tenen fixat el caràcter higiènic, que els permet detectar larves infectades per Varroa i extreure-les de la cel.la. El professor Flores també va comentar els resultats interessants de l'ús de la reixeta anti-Varroa, en el qual els individus d'aquest àcar van caient periòdicament. En concret aquesta caiguda natural de l'àcar combinada amb les altes temperatures que es donen a Andalusia a l'estiu, poden afavorir una disminució del número de Varroa forètiques (que es troben sobre les abelles adultes), ja que les temperatures elevades fan caure els àcars en el fons enreixat del rusc que es manté obert en aquest període de l’any.

En tercer lloc el professor Antón García (UCO) va abordar el tema de la situació econòmica i la viabilitat de les explotacions d'apicultura ecològica a Espanya, informació extreta del document "Buenas prácticas en producción ecológica. Apicultura", editat pel MARM (2008). A Espanya existeixen 131 explotacions apícoles, amb un total de 28.315 ruscs situats principalment a Andalusia i Castella i Lleó. Les dades ens van sorprendre molt agradablement. Un dels aspectes que més va cridar l'atenció va ser que el sector apicultura ecològica és capaç de generar llocs de treball, malgrat la greu crisi en la qual ens trobem. L’altre fet rellevant és que del total de subvencions que es reben en ecològic, aquestes solament representen el 22% del total d'ingressos aquesta situació està molt més sanejada que altres sectors ramaders ecològics, en els quals les subvencions arriben fins al 50% del total d'ingressos, situació que compromet la viabilitat d'aquests sectors. Una altra dada rellevant va ser que la major part d'explotacions són dirigides per unitats familiars, amb una mitjana d'edat entorn als 35 anys, format per persones amb estudis i amb ganes de seguir en l'activitat passi el que passi. Cal destacar el paper important de les dones, ja que participen activament en gairebé el 50% de les explotacions i no solament això, sinó que garanteixen d'alguna manera la continuïtat de l'explotació a través dels fills. Antón García també va plantejar que aquelles explotacions que produïen mel i pol·len presentaven uns beneficis suficients que les feia viables, mentre que si solament es produïa mel la seva supervivència podria presentar alguns riscos. Una dada molt a tenir en compte és com s'està comercialitzant la mel ecològica a Espanya. Solament un 26,1% de la producció espanyola es comercialitza pel canal ecològic, a un preu mitjà de 7,25 euros/kg, mentre que un 73,9% es comercialitza a través del canal convencional a un preu mitjà de 2,5 euros/kg. Lògicament aquesta situació és irregular i utilitzant el símil literal d'Antón García "és com vendre un Audi, a preu d'un Ford Fiesta". La mel ecològica amb una seguretat alimentària màxima i molt apreciada pel consumidor ha de comercialitzar-se millor i si a Espanya no hi ha canals de comercialització cal buscar-los fora, al mercat global en el qual estem. D'aquestes dades es dedueix que si es comercialitza millor la mel ecològica, el marge de beneficis es pot incrementar en els propers anys i consolidar aquesta nova activitat.

Per finalitzar es va obrir un torn de paraules en la qual el nodrit grup d'assistents van poder debatre sobre els aspectes més rellevants tractats. Volem agrair al comitè organitzador l'oportunitat d'organitzar la taula rodona en Apicultura Ecològica i des d'aquí ens fem ressò de l'interès dels assistents perquè en futurs congressos es consolidi aquesta activitat, per poder avançar en la millora de les tècniques de maneig ecològic, control de malalties i comercialització de producte.

Autor: Jaume Cambra - Apicultor ecològic i professor de botànica Univ. Barcelona. - jcambra@ub.edu