LES ABELLES COM A INDICADORES DE PESTICIDES

Share
biosfera.cat

Continuem aprofundint en el tema dels bioindicadors. En aquest article vull fer incidència a les abelles mel·líferes com a indicadores directes de contaminants. Aquest terme fa referència als efectes directes causats a les abelles com poden ser una mortalitat més elevada que en condicions “normals”, canvis en el seu comportament o malalties.


Les abelles presenten una elevada toxicitat als pesticides i la influència d’aquests contaminants pot ser molt perjudicial per a elles. La majoria d’aquest productes fitosanitaris provenen de la mateixa indústria agroalimentària que intervé tant en la fabricació de les plantes de cultiu com dels seus tractaments.

A la Universitat de Bolonya (Itàlia) estan estudiant les abelles com a instrument per al monitoreig o control i seguiment dels pesticides, des dels anys 80s. 

La seva recerca consisteix en posar caixes d’abelles en zones amb possible risc de contaminació i en comptabilitzar les abelles mortes davant de les piqueres. 

Després de diversos estudis, han considerat com a llindar crític, a partir del qual les causes de mortalitat poden ser induïdes per algun agent tòxic, una mortalitat de 250 abelles setmanals en cada una de les estacions de monitoreig o control. A partir d’aquesta xifra, és quan estudien acuradament els teixits dels individus morts, per a detectar les causes de la mortalitat. En aquests anàlisis s’identifiquen els pesticides presents i també es caracteritzen les zones de mostreig: determinen els conreus que han estat tractats, indiquen els períodes de major enverinament.

Amb la seva recerca, han pogut constatar que els incidents d’enverinament són causats pels tractaments amb pesticides fets als horts, vinyes, cereals i per la deriva de plantes espontànies contaminades. Els productes detectats són, majoritàriament, compostos fosforgànics, carbamats i altres substàncies de composició freqüent en insecticides. 

En els estudis també s’ha trobat restes de productes com el metilparatió, un dels majors responsables de la mortalitat de les abelles, la utilització del qual està prohibida en el mercat degut a la seva elevada toxicitat tant per als éssers vius (incloses les persones). Tot i les mesures prohibitives, malauradament, es continuen usant productes devastadors com aquest.

Aquest mètode directe de detecció de contaminants és una tècnica molt important segons els investigadors, no només per a provar possibles riscos d’enverinament d’abelles per a l’ús dels pesticides, sinó també per a determinar el grau de contaminació ambiental degut als fitosanitaris.

Els seus estudis conclouen que, en molts casos, la contaminació causada per l’abús o aplicació incorrecta de plaguicides no es podria provar sense l’ajut de les abelles de la mel. Tot i així, alguns nous pesticides ja no donen causes tant directes o evidents com és una elevada taxa de mortalitat sinó que causen greus canvis en el comportament, fins i tot, només amb una exposició a petites dosis. Aquests efectes són més difícils de detectar amb anàlisis químics. 

Tot això impulsa a buscar noves formes de monitoreig més ajustades a les condicions actuals. Des de Bolonya s’estan introduint canvis en el protocol i a França, per exemple, es controla, no tant la mortalitat sinó la salut de les colònies (canvis en el comportament, malalties), en abelles usades en monitoreig.


Bibliografia consultada per l’article:



http://www.apimondia.org/2009/pollination/Honeybee%20%28Apis%20mellifera%29,%20sentinel%20of%20environmental%20pollution,%20study%20in%20Western%20France%20-%20LAMBERT%20Olivier.pdf