04 de març 2011

LA PROBLEMÀTICA DE LA CONSERVACIÓ DE L’ABELLEROL (Merops apiaster) A CATALUNYA I

Share

Primer dels dos articles que ens ha fet arribar en Raül Aymí de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO). La seva visió pot, en certa manera, compensar la percepció esbiaixada que tenen els apicultors d'aquest ocell.



Distribució, hàbitat, requeriments ecològics i població

L’Abellerol és un ocell migratori bellament acolorit que arriba cada any a la primavera. Nidifica en una zona que abasta des de la península Ibérica i nord d’África fins al sud-oest d’Àsia on arriba fins a Afganistán i Omán. És un ocell que hiverna a l’Àfrica tropical; les poblacions de l’oest d’Europa migren a través de l’estret de Gibraltar i passen l’hivern principalment a l’oest d’Àfrica en una franja que va des de Senegal al Txad. Per tant, els exemplars que sobrevolen els nostres camps a la primavera-estiu recorren entre 3.000 i 5.000 km dos cops l’any.

A casa nostra, els primers abellerols arriben a partir de finals de març, i sobretot durant l’abril; i marxen cap a l’Àfrica occidental al setembre.

Ocupa la major part del territori a excepció de les comarques de l’àrea d’influència del Pirineu. Així, és absent o molt escàs a la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa. A la resta del territori està àmpliament distribuït, tret de l’àrea del Montseny, els Ports de Tortosa-Beseit i el delta de l’Ebre. Ateny les màximes densitats a la Depressió de l’Ebre, algunes comarques de la Catalunya central i més localment a les comarques litorals que disposen de petites conques fluvials o de relleus moderadament suaus.

És una espècie en expansió i que va colonitzar Catalunya, sobretot a partir dels anys 50. Aquest procés expansiu ha continuat i l’ha dut a colonitzar nous indrets de comarques septentrionals com  l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà. El mateix es pot dir d’Osona on l’espècie va ocupar la comarca a partir de 1985. No obstant això, s’ha constatat una davallada en la distribució d’aquesta espècie estimada en un 3% a partir de la comparació de les dades obtingudes en els atles d’ocells reproductors entre 1983 i 2002. Això es correspon amb les xifres de la població europea, la qual també ha sofert una davallada. Pel que fa a densitats, la disminució probablement sigui més intensa encara donat que han desaparegut algunes colònies que eren molt nombroses. Així, doncs, sembla que l’espècie ocupa una àrea de distribució molt més àmplia però el nombre d’efectius probablement és lleugerament inferior als que hi havia en els darrers 25 o 30 anys enrere.

L’Abellerol és una espècie típicament lligada als ambients mediterranis i termòfils. Per això, la major part de les poblacions es troben en un gradient altitudinal que generalment no sobrepassa els 600 m. S’han constatat, però, parelles reproductores en localitats del Pirineu fins a 1300 m. Ocupa tota mena d’àrees obertes amb conreus de secà,  brolles, garrigues i estepes. Defuig de les zones estrictament forestals i tampoc és molt abundant en els conreus arboris amb un recobriment dens com en el cas de les plantacions de fruiters. Un dels factors que condiciona l’establiment de parelles reproductores és la presència de marges amb terrenys sorrencs o de textura tova on els ocells puguin excavar els seus nius. Per això resulten ideals les zones amb talussos fluvials, embassaments, rieres, marges de camins i carreteres, rambles, graveres, tallats de guix, etc.

És una espècie que resulta difícil de quantificar perquè és un ocell colonial que nidifica tant en parelles aïllades com en nuclis de varies desenes o àdhuc centenars. Això fa que la seva densitat oscil·li molt d’un indret a un altre. A més, la població reproductora està formada tant per ocells adults reproductors com també d’individus subadults, no reproductors (helpers), que ajuden les parelles reproductores en la construcció del niu i l’alimentació dels polls. Aquesta és una conducta que també es dóna en altres d’ocells colonials, s’interpreta en què aquests ocells ajudants adquireixen experiència en la nidificació que resulta avantatjosa per ells i que es tradueix en un major èxit reproductor un cop aquests esdevenen reproductors els anys següents. A Catalunya en el període 1999 i 2002 s’hi va estimar un població nidificant entre les 34.675 – 58.581 parelles, mentre que l’estima per a Espanya era de 105.279 parelles.

L’Abellerol a Catalunya actualment és una espècie força abundant i fàcil d’observar. Un factor clau en la conservació d’aquesta espècie rau sobretot en el manteniment de les majors colònies de cria, ja que aquestes resulten molt fràgils davant de qualsevol destorb i destrucció ja sigui per transformació de l’habitat o per persecució directa. En alguns indrets algunes parelles han desaparegut a causa d’actuacions urbanístiques i per efecte de concentracions parcel·laries que han provocat l’eliminació dels talussos que necessita l’espècie per nidificar.

La península Ibèrica acull el 44% de la població europea de l’Abellerol i, per tant, la conservació d’aquesta espècie a casa nostra és un aspecte que cal prioritzar. En aquest sentit,  el suport de les administracions resulta decisiu a l’hora de trobar mesures que assegurin la seva protecció i la seva compatibilitat amb els interessos de les explotacions apícoles. Qualsevol mesura de persecució i control directe pot afectar de forma molt negativa la tendència poblacional, actualment ja en declivi moderat.

Fi de la primera part