07 de febrer 2011

BIOINDICADORS COM A DETECTORS DE LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL

Share
 phys.org

Molts insectes són coneguts per a la seva importància com a bioindicadors. La Núria Verdeny, la nostra especialista en ecologia, ens presenta el primer d'un conjunt d'articles on ens parlarà de la utilitat de la nostra abella com a bioindicador.

Els bioindicadors són espècies o grups d’espècies que tenen una amplitud estreta de nínxol ecològic, és a dir, que tenen tolerància a una petita gama de condicions ambientals. Per això, podem saber que, quan l’espècie està present indica la presència de determinats paràmetres del medi ambient, ja siguin positius o negatius.

L’ús d’indicadors biològics data de principis de segle XX, quan dos treballadors alemanys van publicar un article sobre l’ús de macroinvertebrats  per avaluar la qualitat de l’aigua i determinar el grau de contaminació dels rius. Però no va ser fins a mitjans de segle quan es van començar a utilitzar els bioindicadors per avaluar el grau de contaminació ambiental.

Les característiques que hauria de complir un bioindicador són les següents:
-         Presència de l’espècie, o possibilitat de disposar-les, en l’ecosistema que es vol estudiar.
-         Elevat nombre d’individus.
-         L’espècie utilitzada ha d’estar exposada en un ambient on hi pugui haver el contaminant que es vol estudiar.
-         Depenent del que es vulgui estudiar s’hauran de tenir en compte altres aspectes com: el període de vida de l’individu, la seva posició en la cadena alimentària, l’àrea de dispersió o d’abast de l’espècie.

Les abelles mel·líferes compleixen aquests requisits i han estat i són utilitzades com a bioindicadores de certs contaminants presents en l’ambient:
-         Són sensibles a determinats contaminants.
-         La seva manipulació és relativament fàcil. Les pràctiques apícoles faciliten la seva cria, assegurant un nombre elevat d’individus per al mostreig, així com  el seu transport i mobilitat.
-         L’abella està altament exposada al seu entorn natural gràcies a la seva morfologia (cos cobert de vellositat que facilita la captura de substàncies) i la seva etologia:
o        El seu radi d’acció mitjà és de 3 a 5 km, per tant tenen un ampli abast de mostreig
o        Cada abella fa uns 15 vols al dia
o        Entra en contacte amb diferents ambients: aire, aigua, sòl, vegetació.
-         Per al que fa als requeriments biològics les abelles tenen una elevada capacitat reproductiva (800-2000 individus/dia) i el seu període de vida curt (30-40 dies) fa que la colònia estigui en constant renovació.

Aquests trets converteixen a les abelles en unes aliades per al monitoreig ambiental, una tècnica d’avaluació que fa possible determinar el impacte de la contaminació sobre els éssers vius, a diferència dels mètodes tradicionals, que avaluen la part abiòtica (aire, aigua, sòl). 
La idea d’utilitzar l’abella mel·lífera com a bioindicador data de 1935, quan j. Svoboda va pensar que aquest insecte podria donar-nos dades importants sobre el impacte ambiental de determinades indústries. Però no va ser fins després de 25 anys, quan es va publicar el seu estudi, que es va demostrar que les abelles podien servir per al monitoreig ambiental. A partir dels ans 70s, l’ús de les abelles mel·líferes per l’anàlisi de la contaminació ambiental va incrementar de forma considerable, produint-se un gran boom en  la seva utilització, després de l’accident nuclear de Txernòbil, el 1986.

Actualment, les abelles són utilitzades per detectar diferents paràmetres com metalls pesats, pesticides o elements radioactius, a través de les taxes de mortalitat de les abelles o mitjançant els residus presents als seus cossos (abelles i larves) o als productes del rusc (mel, pol·len). Tant mateix, els estudis sobre les abelles com a bioindicadors es continuen realitzant per perfilar i actualitzar la seva important funció en el monitoreig ambiental.

En properes publicacions faré referència concreta, d’una banda, als efectes directes dels contaminants en les abelles adultes i, d’altra banda, a les evidències de contaminants en els productes del rusc.



Bibliografia consultada per l’article:



http://academic.uprm.edu/dpesante/docs-apicultura/monitoreo-ambiental.pdf
http://www.culturaapicola.com.ar/apuntes/revistaselectronicas/apiacta/PORRINI.PDF