LORENZO LORRAINE LANGSTROTH

Share
Lorenzo Lorraine Langstroth(1810‐1995), va ser un apicultor, sacerdot i educador, considerat el "Pare de la Apicultura d'Amèrica. “Graduat en Yaleen 1831, va treballar allí fins el 1835. Va ser el pastor de diverses esglésies de Congregacions a Massachusetts (1848). 

Des de 1858 va viure Oxford, Ohio, en la seva residència, i va dedicar el seu temps a l'apicultura . En el seu taller, Langstroth va construir ruscos experimentals i va utilitzar les prop de 5 hectàrees que disposava de jardí per instal∙lar els seu abellar, a fi d’estudiar el comportament de les seves abelles en les diverses plantes mel∙líferesde l’entorn immediat.


També es va dedicar a la importació d’abelles italianes (Apis mellifera ligustica) a fi de millorar les abelles natives americanes, doncs ell valorava moltles capacitats productives de l’abella italiana. Va inventar el rusc de quadre mòbil, el qual va patentar en 1852, que ha tingut una difusió pràcticament mundial. Els motius que l’impulsaren fou la voluntat ferma que tenia d’aconseguir extreure la mel de l’arna sense necessitat d’espatllar les bresques que tan d’esforç i energia havien costat a les abelles. 
Destaquen entre les seves reflexions anotades en els seus dietaris: “valorant el perquè les coses, com sempre estava acostumat a fer, intentava buscar la manera d’evitar la desagradable necessitat de tallar les bresques que es trobaven enganxades a la paret de les arnes. Fou en aquest moment quan se’m va ocórrer la idea d’utilitzar el mateix espai d’abella que s’havia emprat ja en les petites alces de mel, mantenint els marcs mòbils i suspesos, mantenint una distància adequada respecte de les parets de la caixa”. El disseny d’aquest nou rusc va ser el punt d’inflexió per passar de l’apicultura fixista a l’apicultura mobilista moderna.

Una arna que afavoria la defensa de l’abella vers els seus enemics, sobretot papallones i escarabats que volien apoderar‐se de tan preuat botí. Aquest rusc o arna porta avui el seu propi nom, el rusc Langstroth. Aquest invent no hauria reeixit si no fos per la seva gran descoberta, el pas d’abella, o sigui el pas necessari que necessita tota abella per transitar entre els quadres i en el rusc. No respectar aquest espai fa que l'abella ho empleni amb diferents materials impossibilitant el moviment dels quadres del rusc. L’espai mai ha de ser menor a 5 mil∙límetres, perquè sinó l’abella ho emplenarà amb propolis, ni major a 9 mm, doncs ens hi construiràuna nova bresca plena de cel∙les. 

Els seus llibres són pioners al món i van ser traduïts a tots els idiomes. Existeix una gran evolució entre la seva primera i segona obra. Són manuals on es proporcionen consells als apicultors sobre la gestió que cal fer per treure un bon rendiment a les abelles.

Autor: Wikipedia i Ecolluita