LA MICOSI

El fong responsable de la micosi és Ascosphaera apis, que arriba a l’interior de la larva a través de la mel contaminada amb espores. Les espores germinen i s’inicia el creixement del fong en la part final de l’intestí de la larva, fet que provoca la seva mort. A continuació el fong continua creixent ocupant les 2/3 parts del cos de la larva, sense afectar el cap.

Continua l'article d'apicesteve.cat

 
El fong viu normalment dins de la caixa, i aprofita les situacions de debilitat per multiplicar-se. L’aliment contaminat amb espores i les abelles mainaderes faciliten la transmissió. L’intercanvi de quadres entre colònies facilita el contagi. El desenvolupament òptim d’Ascosphaera apis es produeix en temperatures pròximes als 30ºC, és per això que el refredament de la cria, que sol estar a temperatures al voltant dels 35ºC, afavoreix la seva multiplicació. Un mal maneig i una alimentació artificial inadequada afavoreixen el desequilibri entre nombre d’abelles mainaderes i el cos de cria. La falta de pol·len, la poca ventilació, el fred i l’excés d’humitat afavoreixen també aquesta malaltia. Les colònies fortes o amb bones aptituds higièniques mai presenten aquesta malaltia o la presenten de forma molt poc important (subclínica).

Els efectes més visibles en la colònia són la irregularitat en la posta, amb presència de molts espais buits, o barreja de larves de diferents edats. Aquest fenomen és degut a què la reina va ponent ous en aquelles cel·les on s’han retirat les mòmies. Les larves no tenen el color característic, s’enfonsen o s’allarguen, moren i s’assequen; els cossos romanen al fons de les cel·les. Els cadàvers poden ser blancs o negres. Una micosi avançada es manifesta en forma de cadàvers endurits, d’aquí el nom de poll escaiolat. Aquests blocs endurits no s’adhereixen a les cel·les i les abelles les retiren en les seves tasques de neteja. 

L’observació de la cria i la presència de mòmies davant de la caixa o dins del caça-pol·len ens certifica la malaltia. De totes maneres el problema més greu és que la caixa és fluixa i no té prou bestiar. Hi ha diferents antifúngics: Micostatina, Oxiquenoleína, Solufontamida, Griseofulvina... però cap és prou efectiu i tampoc destrueixen les espores. Cal doncs prevenir la malaltia amb la selecció de colònies que tinguin una bona aptitud higiènica i alimentar les colònies dèbils amb xarops enriquits amb pol·len fresc. També és aconsellable combatre l’excés d’humitat i afavorir una bona ventilació. Com sempre, és imprescindible desinfectar bé el material, amb formol o amb lleixiu.


Autor: Esteve Miràngels
Veterinari d'abelles
http://www.apicesteve.cat/